“TRISTE Y AZUL”

(…) I el tio li diu a l’altre -”si a mi em donen dos mesos per fer el report i les càmeres d’aquests fotògrafs també seria el millor fotògraf del món… Puc fer 10 mil fotos i desprès ja triaré!… És que a mi m’agrada mol fer fotos… M’ho passo mol bé… Avui en dia, amb el digital tothom pot ser el millor fotògraf…blablabla,blablabla-”(…)

¿?!¡) caram. Quina sort… altres que ja han fet moltes (moltissimes més) de 10 mil, encara no son el millor fotògraf del món. Altres es conformen a ser bons professionals del foto periodisme. Altres es conformarien a que els deixessin seguir sent l’únic que han sigut. Altres es conformarien a que la seva feina no estigues cada cop pitjor pagada i molt pitjor valorada. Altres blablabla,blablabla

(

(…) 

(…) Canta la Ruth “quinze son quinze, quinze,quinze quinze, quinze son quinze, quinze quinze son…” (…) O alguna cosa que s’assembla (que vol ser això).

Quinze son també els gats d’una casa okupa a Granada… Una casa okupada que avui sorteja quadres per evitar un desallotjament (…)

Ho llegeixo a Radio Granada. Parla del curiós cas d’un tal Juan José Garfia (una mena de vaquilla). Parla de la casa (…) Dels quinze gats no en parla…

Poblenou. BCN.  Primavera 2009 (c) Xavier Bertral

Negrito enmascarado. Barcelona 2009

M’he ensopegat amb un bonic Gat emmascarat… Com el Negrito (…) Aquest però és de color vermell -o magenta- i no deixa anar pel (…) De gats dibuixats el món és ple (…) Una meravella -d’exemple- és “Los ojos del gato” dels grans -enormes- Jodorowski & Moebius.

I jo (…) Que no se dibuixar… I una de les coses que més m’agradaria seria saber dibuxar gats… I de tant en tant ho intento… I sempre -sempre- fracaso (…) I potser per aixó els fotografio.

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

(…) El segon llibre de la trilogia “Danzig” -de Gunter Grass- es diu “El gat i la rata“… Va enmig de “El timbal de llauna” i “Anys de gos” (…) Feia dies que no em dispersava per aquí. Amb els meus gats… Els meus amics (…) Em calia la seva companyia. Cóm la del Negrito a l’hora de la siesta, o la del negre i el tigrat que van fugir ahir a Can Trabal en veure’m voltant per allà… O el crema que avui he vist atropellat (…) O els gatots que regularment m’envien el Marcel·lí, la nena o la Bibi (…) O els amics del Jardinet del gats… O els records de gats i infància de la Maria del Mar (…) La Maria del Mar… Que te una nena que quan plora molt -i molt- crida el seu gat mort fa un temps (…) La Maria del Mar, i les seves nenes… Qui ens havia de dir quan érem uns esquitxos que seriem així de grans.

(…) Necessitava la presencia de tots ells -gats i amics-per dispersar-me feliç…

Jardinet del Raval 2009. (c) Xavier Bertral

No he vist mai un gat lleig -a excepció de jo mateix- i no em puc creure el que llegeixo al blog de l’amic Enriketo… Una preciosa historia de gats amb un final trist (…) M’ha fet recordar-me de la Peggie -la taca negra de la meva germana- que fa poc va morir.

La Peggie gairebé sempre estava tranquil·la. Alló que en diuen observava i punt… Distreta (…) Està bé el repertori de cares dels gats… N’hi ha moltes (…) I sent sincers. No importa la cara que faci el gat… Les persones sempre serem més lletges.

Bertrals. 2005

Per començar l’any amb bon peu… La Bibi m’envia un link a una preciossa Web -imprescindible- de visitar. També he rebut un e-mail per explicar-me que el Munchie s’ha registrat a Facebook… I també en la línia Internet, l’amic Paco ha penjat -amb permís- una foto meva al seu blog… Una foto de la meva estimada Leica (…) Un intens inici d’any! (…) Diuen -no sé qui, però ho diuen- que el que et passi els primers 12 dies de l’any serà una mostra de la resta… Hauré de mirar-me amb atenció el correu electrònic…

Mur de Berlin. 2001. (c) Xavier Bertral

(…) Li he explicat a la meva germana que he vist uns gats fets amb mitges, a una botiga, i ha posat ulls cóm taronges!… Eren petitons, negres… amb una pinça per enganxar-los a la jaqueta… Crec que a l’etiqueta hi deia Lolita…

(…) Com sempre em disperso… El cap s’em dispersa (…) Fa uns anys vaig fer una expo de fotos a Voiron (Grenoble) a la factoria Chartreuse… La meva germana també va venir a la inauguració (…) Hi ha una raça de gats anomenada Chartreux… Je!… Em fa gracia la explicació de característiques dela Wikipedia… “Cabeza redonda y hocico triangular”… Toma claro! Cóm tots el gats!… jejejeje…

(…) Per cert… A la expo de Voiron no vaig posar-hi ni una foto de gats (¡?)

Portrait. Barcelona 2005 (c) Xavier Bertral

Barcelona. 2001 (c) Xavier Bertral

La Pag. 233 de “Los hombres que no amaban a las mujeres” m’ha desvetllat el nom de la gateta que vaig descobrir-hi un capítol abans… Tjorven.

(…) Aquest és el nom d’una sèrie d’èxit de la TV sueca (…) De sèries de TV on surten gats n’hi ha moltes… I a la Wikipedia he trobat un munt d’anuncis, llibres, pel·lícules, sèries de TV, còmics… Tot ficció -o no- i tot gats… Com la Tjorven que un dia va ser imaginada -o no- per un escriptor, i allà ha quedat -per sempre- dins del meu cap.

Cap. UB. 20 Novembre 2009

Cua. UB. 20 Novembre 2009

El pijama de la meva estimada -amb un gatet - em fa somriure (…) el desaparegut Stieg Larsson- el de Los hombres que no amaban a las mujeres- em fa somriure… quan escriu coses com-”Hacia las siete, Mikael escuchó un claro maullido y abrió la puerta. Una gata parda rojiza entro como un rayo al calor del hogar. -Te entiendo perfectamente- dijo Mikael (…) Luego, el felino se subió de un salto al arquibanco de la cocina y se enroscó. No parecía tener intención de moverse de allí “. (…) i el també “veí” Albert Font,  amb el seu Blog, em fa somriure… Veient com s’entusiasma dia a dia amb la seva gateta (…) El gat que m’he trobat avui a la UB també m’ha fet somriure… I m’ha somrigut… Com somriuen els gats.

(…) Sembla que estic envoltat de gats. I de somriures de gat

Bilbo. 2006. (c) Xavier Bertral

Arc de Sant Agustí. 1999. (c) Xavier Bertral

Barcelona. 2003 (c) Xavier Bertral

Una bonica Safata d’entrada, la del meu Gmail, avui… Missatges del Robert i del Marcel·lí, que em parlen de besties i de gatots… Histories, fotos i vídeos - d’aquells que et fan somriure- on hi surt un gat que pitja la cisterna d’aigua del vàter… I el consum es dispara… Jejejeje…. Cabronàs (jejejejeje)

(…) I unes fotos… De gats, és clar… Precioses fotos i preciosos gats… N’hi ha un que te uns ulls que semblen peixeres… Impressionant (…) Em penso que la meva comunitat gatòfila està creixent…