I diu la cançó, que el señor don gato estaba sentadito en su tejado, marramamiau, miau, miau. I aquella carta l’ha posat tant nerviós que ha caigut de la teulada. I s’ha trencat 7 costelles i el “rabo”, marramamiau, miau, miau. I l’ha volgut enterrar, però al passar pel carrer Del Pescado, al olor de las sardinas, el gato ha resucitado, marramamiau, miau, miau (…) I és per això, que la gent diu “7 vidas tiene el gato, marramamiau, miau, miau” (…) I la meva gateta es pixa de riure, amb el seu gate roig i el señor don gato. Es pixa de riure i no hi ha manera que es mengi la papilla de verdura… Ja veurem quan toquin sardines que passa!

(…) En diuen jugar al gat i la rata (no?). Allò d’amagar-se l’un de l’altre… I aquests dos -del terrat- s’han passat tota la tarda jugant-hi (…)

I aquest matí soc jo el que he jugat am un munt de gats… Al Cementiri del Poblenou. Com tots els cementiris és ple de gatots que diria el Marcell·í (…) I jo només volia fer unes fotos… I ells només volien… No sé què volien, en tot cas sí que sé el que no volien.

No volien que m’apropés massa. No tenien por, però no ens coneixíem (…) Son així els gats… Per a ells és més que un joc, això del gat i la rata.

Tarda d’estiu. (c) Xavier Bertral 

(…) (Un molt interesant link)

(…) No tinc ganes de parlar…

(…) tinc ganes de mirar una pared i no pensar… Ni dormir ni estar despert… Ni tranquil ni intranquil… Tant sols ser i estar…

(…)

(com fan els gats)

(…)

Barcelona, 2000 (c) Xavier Bertral

Els egipcis anomenaven els gats Mau (que no miau…), que vol dir (volia dir) veure… I de veure ja en veuen, els gats…Ho veuen tot… En blanc i negre, això si… i amb visió binocular (m’encanta la mirada guenya d’alguns gats).

(…) I cóm hi veuen de nit!… Adoro la sensació d’estar a fosques amb un gat, i sentir com es mou al teu voltant… Obres el llum i el gat et mira pensant -” que passa?”-… Hi veuen tant per una capa re-flectant que tenen al fons de la retina (tapetum lucidumque )… Em penso que el nom no deixa lloc per dubtes, no?… Aixó si… Tenen el valuós ajud del bigotis (que son autèntiques antenes super sensibles)…

(… )

M’agrada la sensació de un cop dormit sentir ploure… I la de sentir el gat que burxa… Em fa dormir bé…. I el ronroneig del gat… prrrPRRRrrrrrRPPRPPRPppppprprrrrrr…prpprpPPRPRrrpprprpppprrrrrrrrr…….

(…) 

Potser els egipcis, quan van domesticar-los (ara fa 40 segles), també buscaven aquest efecte sedant a per a dormir (jeje)…

Chiloé. Chile. (c) Xavier Bertral

El meu avi Siscu, es va quedar cec amb mes de 20 anys… Per una malaltia anomenada Retinisis Pigmentosa… Afecta a poca gent i te un origen genètica (i evidentment, jo puc portar aquest gens).

La retinosis pigmentosa només afecta als humans i als gats… I el primer gran pas que s’ha fet al respecte va ser fa poc, quan uns científics dels EE.UU van modificar genèricament una gata per que desenvolupes retinosis…La gata s’anomena Cinnamon (aquest nom és preciós!)…

Els científics, han aconseguit el Genoma complert de la gata…I això és el primer cop que s’aconsegueix, i (simplificant-ho molt ), servirà per lluitar contra aquesta malaltia i d’altres, com el VIH… També podran sumar aquest coneixement al del altres genomes de mamífers desxifrats fins ara…

La Cinnamon és una gata preciosa ! … Nortamericana…Hi ha una altra Cinnamon cat… en aquest cas és Made in UK… i es tracta d’una cosa molt menys transcendent ( http://www.cinnamoncat.com/ )…

http://www.lifestylepets.com/

… No puc evitar-ho… M’agrada molt!… El que em sap greu que sigui com una dona retocada de tot tipus de cirurgia estètica…

(…)

Una part de mi rebutja aquest tipus de pràctiques, però m’encantaria veure-la en viu… Es diu Ashera, n’hi ha 100 (esterilitzades) i val 18.000 Euros…

(…)

I segueixo pensant que és una burrada…És com una dona  amb unes tetes i un cul de silicona… Ho odio…Peró aquesta gata és tant preciosa…

(…)

L’altre dia tractava d’explicar-li al marit de la meva cosina (que és guiri), que volia dir preciosa… Bé…Està clar… Aixó si…Potser algú acabarà amb una mossegada… Potser no m’atreviria a deixar-la  ensumar el meu fillol…

Martí & Leica. Raval. (c) Xavier Bertral