“TRISTE Y AZUL”

I diu la cançó, que el señor don gato estaba sentadito en su tejado, marramamiau, miau, miau. I aquella carta l’ha posat tant nerviós que ha caigut de la teulada. I s’ha trencat 7 costelles i el “rabo”, marramamiau, miau, miau. I l’ha volgut enterrar, però al passar pel carrer Del Pescado, al olor de las sardinas, el gato ha resucitado, marramamiau, miau, miau (…) I és per això, que la gent diu “7 vidas tiene el gato, marramamiau, miau, miau” (…) I la meva gateta es pixa de riure, amb el seu gate roig i el señor don gato. Es pixa de riure i no hi ha manera que es mengi la papilla de verdura… Ja veurem quan toquin sardines que passa!

Ikea. 19:40h.

(Mmmmm… M’agraden el mobles d’Ikea). Òstia! una nena escrivint a la pissarra “I love cats” (!¡) Òstia…Haig de fer una foto (tristeyazul!) (…) (Joder. No tinc càmera). Espera Marta, que vull fer una foto… (el telèfon)…” teclat desbloquejat“… “càmera en espera“…”bateria baixa”… Òstia!… (torno a provar-ho)… “càmera en espera“…” bateria baixa“. (Òstia puta!)… (quans rínxols que té aquesta nena… pèl-rojos… quedaria una foto genial… Ella escrivint I Love cats amb guixos de colors) (…) En fi (que diria l’Anglarill) Una altra foto que no he fet… (Mira…”Ara signa Libertad de expresión”) (…)

(…) Per la finestra veig un gat al terrat… Està enfilat a un petit fruiter i s’hi frega, i l’ensuma, i el mossega (…) Surto al carrer i em trobo amb els dos gats atrotinats de cada dia. El blanc i negre amb mitja cua i la gateta esquelètica d’un milió de colors (…) Passo per davant d’un local on hi diu mig gat.com. No ho coneixia -tot i que ara- ja sé que es tracta d’un estudi de grabació (…) Ja a la tarda, veig la meva germaneta -mig gata- com sempre remenant gats (…) I així va passant un dia. Qualsevol dia (…) Veient gats nous i gats coneguts. Veient-me mig gat quan em miro al mirall

Jardinet del Raval 2009. (c) Xavier Bertral

No he vist mai un gat lleig -a excepció de jo mateix- i no em puc creure el que llegeixo al blog de l’amic Enriketo… Una preciosa historia de gats amb un final trist (…) M’ha fet recordar-me de la Peggie -la taca negra de la meva germana- que fa poc va morir.

La Peggie gairebé sempre estava tranquil·la. Alló que en diuen observava i punt… Distreta (…) Està bé el repertori de cares dels gats… N’hi ha moltes (…) I sent sincers. No importa la cara que faci el gat… Les persones sempre serem més lletges.

Pota. 1999. (c) Xavier Bertral

Ioanina. Hellas. 2003 (c) Xavier Bertral

M’he trobat aquesta gent , amb un divertit nom -Gatorristas- Un Foro divertit en què val la pena capbussar-se…

(…) I capbussant-m’hi he aprés una bonica llegenda que parla de les Gatetes Careys (…) i ara ja se en que somiaré avui… Si és que no somio en la meva estimada (… Bona nit)