“TRISTE Y AZUL”

(…) I el tio li diu a l’altre -”si a mi em donen dos mesos per fer el report i les càmeres d’aquests fotògrafs també seria el millor fotògraf del món… Puc fer 10 mil fotos i desprès ja triaré!… És que a mi m’agrada mol fer fotos… M’ho passo mol bé… Avui en dia, amb el digital tothom pot ser el millor fotògraf…blablabla,blablabla-”(…)

¿?!¡) caram. Quina sort… altres que ja han fet moltes (moltissimes més) de 10 mil, encara no son el millor fotògraf del món. Altres es conformen a ser bons professionals del foto periodisme. Altres es conformarien a que els deixessin seguir sent l’únic que han sigut. Altres es conformarien a que la seva feina no estigues cada cop pitjor pagada i molt pitjor valorada. Altres blablabla,blablabla

(

(…) Per la finestra veig un gat al terrat… Està enfilat a un petit fruiter i s’hi frega, i l’ensuma, i el mossega (…) Surto al carrer i em trobo amb els dos gats atrotinats de cada dia. El blanc i negre amb mitja cua i la gateta esquelètica d’un milió de colors (…) Passo per davant d’un local on hi diu mig gat.com. No ho coneixia -tot i que ara- ja sé que es tracta d’un estudi de grabació (…) Ja a la tarda, veig la meva germaneta -mig gata- com sempre remenant gats (…) I així va passant un dia. Qualsevol dia (…) Veient gats nous i gats coneguts. Veient-me mig gat quan em miro al mirall

Siesta. Essaouira. 1998. (c) Xavier Bertral

Wake up. Barcelona. 2000 (c) Xavier Bertral

La meva bona amiga, Asther  i jo, quan ens varem conèixer, cap al 1995, i ella encara vivia a Badalona (amb els seus pares), tenia un gat (que encara viu amb ells)… El Chispi… Era un cabronás (de bon rotllo)… Una època li va donar per fer servir el llit de l’Asther com a caixó de sorra…Amb el cabreig pertinent per part d’ella…

(…)

No és l’únic cas que conec. De fet, a mi també se m’ha cagat un gat al llit. Va ser la gata de l’amic Pere, la Crema…L’ època que vaig compartir pis amb ell, va fer-ho un parell de cops… I un parell de pixades de propina (La mare que la va parir!).

A part d’Això, la meva relació amb les caques de gat sempre ha sigut excel·lent… Alguna època amb menys ganes de canviar la sorra que d’altres, però res a dir.

(…) Millor relació amb les caques de gat te mister David Cooper… Que s’ha inventat un café que conté caca de gat(¿!)

(No tinc paraules)… Bé si que en tic dues… Snob i freak (en el seu idioma)