“TRISTE Y AZUL”

I diu la cançó, que el señor don gato estaba sentadito en su tejado, marramamiau, miau, miau. I aquella carta l’ha posat tant nerviós que ha caigut de la teulada. I s’ha trencat 7 costelles i el “rabo”, marramamiau, miau, miau. I l’ha volgut enterrar, però al passar pel carrer Del Pescado, al olor de las sardinas, el gato ha resucitado, marramamiau, miau, miau (…) I és per això, que la gent diu “7 vidas tiene el gato, marramamiau, miau, miau” (…) I la meva gateta es pixa de riure, amb el seu gate roig i el señor don gato. Es pixa de riure i no hi ha manera que es mengi la papilla de verdura… Ja veurem quan toquin sardines que passa!

Ikea. 19:40h.

(Mmmmm… M’agraden el mobles d’Ikea). Òstia! una nena escrivint a la pissarra “I love cats” (!¡) Òstia…Haig de fer una foto (tristeyazul!) (…) (Joder. No tinc càmera). Espera Marta, que vull fer una foto… (el telèfon)…” teclat desbloquejat“… “càmera en espera“…”bateria baixa”… Òstia!… (torno a provar-ho)… “càmera en espera“…” bateria baixa“. (Òstia puta!)… (quans rínxols que té aquesta nena… pèl-rojos… quedaria una foto genial… Ella escrivint I Love cats amb guixos de colors) (…) En fi (que diria l’Anglarill) Una altra foto que no he fet… (Mira…”Ara signa Libertad de expresión”) (…)

(…) 

(…) Canta la Ruth “quinze son quinze, quinze,quinze quinze, quinze son quinze, quinze quinze son…” (…) O alguna cosa que s’assembla (que vol ser això).

Quinze son també els gats d’una casa okupa a Granada… Una casa okupada que avui sorteja quadres per evitar un desallotjament (…)

Ho llegeixo a Radio Granada. Parla del curiós cas d’un tal Juan José Garfia (una mena de vaquilla). Parla de la casa (…) Dels quinze gats no en parla…

Poblenou. BCN.  Primavera 2009 (c) Xavier Bertral

Hostafrancs, 2008.(c) Xavier Bertral 

(gat amagat… MeaAaaaaOoooooOoooo) 

(…) I diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, etc… (…) I jo ahir vaig ensopegar amb una cua de gat que sortia d’un forat. Al mig del carrer Murillo, de Cornellà. Una cua rígida, negra, immòbil, bruta, llarga i bufada… I no duia la càmera. Com sempre, les millors fotos que he vist no les he fet (…) I vaig pensar de fotografiar-la amb el telèfon. I em va fer mandra. I vaig pensar de pujar a casa i agafar la Ricoh. I també em va fer mandra. I vaig pensar que potser un altre dia me la tornaria a trobar allà. Que potser ensopegaria -amb ella- de nou. I que -potser- llavors portaria una càmera de fotos (…) Temps al temps.

I -ara- no puc treure’m del cap aquella cua. I cada dia passo pel forat i miro. I no hi ha ni cua ni gat ni res de res (…) I jo -estúpid- no tan sols seria capaç d’ensopegar dos cops, sinó que a més ho espero impacient…

Barcelona 2009 (c) Xavier Bertral

(…) Hi havia un gat -a la xarxa- d’ulls verds, pel gris i cua llarga… Això sí. El que el feia diferent de la resta, és que era un gat de butxaca (…) Un gat a la butxaca d’una tal Graciela (…) I n’hi havia un altre -molt més gros- gros cóm un tigre de Bengala. Un enorme gat amb uns preciosos ulls blaus. Una enorme tigressa que viu al Zoo de Gianyar, a Bali… Una enorme gateta que ha tingut dos cadells. Dos cadells que contribuiran a evitar la extinció d’aquest increïble felí.

Trilogia cua. Negrito . Barcelona 2009 (c) Xavier Bertral

Robert Anton Wilson - primer cop que l’escolto- va escriure La trilogia del gat de Schrödinger… The Universe Next Door, The Trick Top Hat, i The Homing Pigeons (VO) (…) Si que hi ha gent que ha escrit trilogies de gats (…)

També hi ha una web -comercial- que es diu My three cats… I una preciositat de Blog que parla de tres gats… I em fa feliç haver-lo trobat. És una meravella irlandesa. És cent per cent Irish (amb el que a mi m’agrada Ireland!). Un cop a Irlanda vaig veure un gat groc preciós. Sota la pluja. A Galway… Era preciós… No es va deixa fotografiar (…)

(…) Em penso que el número 3 em portarà sort… Hauré de comprar un cupó del cecs (…) Hi ha un llibre infantil que es diu Gat mig cec busca gos guia … És divertit el títol (…) I mira per on que lo del gat cec també és recurrent -i jo tampoc ho sabia- i resulta que hi ha un joc que s’anomena així… Un joc que sincerament, jo no he jugat mai.

Zoo. Febrer 2009 (c) Xavier Bertral

(…) Diuen els Pink Floyd -grup que per cert no aguanto-  d’un tal Sam. D’un gat… Gat de Siam (…) Lucifer Sam, siam cat.  Always sitting by your side. Always by your side.  That cat’s something I can’t explain (…)

I imagino que el flamenc diria alguna cosa menys profunda… Alguna cosa tipus “Me pareció ver un lindo gatito” (…) Lindo gatito que no és l’únic… El Zoo és ple de gats (…) Sent els únics en llibertat es deuen sentir els reis de la selva

(…) M’agradaria saber que pensen quan senten els rugits dels grans felins (…) Imagino el que pensa el gat quan mira al flamenc… Mes o menys el mateix que penso jo…

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

(…) El segon llibre de la trilogia “Danzig” -de Gunter Grass- es diu “El gat i la rata“… Va enmig de “El timbal de llauna” i “Anys de gos” (…) Feia dies que no em dispersava per aquí. Amb els meus gats… Els meus amics (…) Em calia la seva companyia. Cóm la del Negrito a l’hora de la siesta, o la del negre i el tigrat que van fugir ahir a Can Trabal en veure’m voltant per allà… O el crema que avui he vist atropellat (…) O els gatots que regularment m’envien el Marcel·lí, la nena o la Bibi (…) O els amics del Jardinet del gats… O els records de gats i infància de la Maria del Mar (…) La Maria del Mar… Que te una nena que quan plora molt -i molt- crida el seu gat mort fa un temps (…) La Maria del Mar, i les seves nenes… Qui ens havia de dir quan érem uns esquitxos que seriem així de grans.

(…) Necessitava la presencia de tots ells -gats i amics-per dispersar-me feliç…

Jardinet del Raval 2009. (c) Xavier Bertral

No he vist mai un gat lleig -a excepció de jo mateix- i no em puc creure el que llegeixo al blog de l’amic Enriketo… Una preciosa historia de gats amb un final trist (…) M’ha fet recordar-me de la Peggie -la taca negra de la meva germana- que fa poc va morir.

La Peggie gairebé sempre estava tranquil·la. Alló que en diuen observava i punt… Distreta (…) Està bé el repertori de cares dels gats… N’hi ha moltes (…) I sent sincers. No importa la cara que faci el gat… Les persones sempre serem més lletges.

Terrat de Sants. 2008 (c) Xavier Bertral

El 1958 Richard Brooks va dirigir la pel·licula “La gata sobre el tejado de zinc caliente“… Sembla que la censura va considerar que “caliente” era massa per una gata i va decidir dir-li “La gata sobre el tejado de zinc”

El Terrat de casa - i les taulades del veïns-, de petit, eren plenes de gats… Vivien a la casa del costat (un jardí salvatge i descuidat)… I era pansíssim d’ocells i gats… gats negres  - ” (…) Teníamos pájaros, peces de colores, un hermoso perro, conejos, un mono pequeño y un gato. Este último era un hermoso animal, bastante grande, completamente negro y de una sagacidad asombrosa. Cuando se refería a su inteligencia, mi mujer, que en el fondo era bastante supersticiosa, aludía con frecuencia a la antigua creencia popular de que todos los gatos negros eran brujas disfrazadas.” - Va escriure l’Edgar Allan Poe