“TRISTE Y AZUL”

I diu la cançó, que el señor don gato estaba sentadito en su tejado, marramamiau, miau, miau. I aquella carta l’ha posat tant nerviós que ha caigut de la teulada. I s’ha trencat 7 costelles i el “rabo”, marramamiau, miau, miau. I l’ha volgut enterrar, però al passar pel carrer Del Pescado, al olor de las sardinas, el gato ha resucitado, marramamiau, miau, miau (…) I és per això, que la gent diu “7 vidas tiene el gato, marramamiau, miau, miau” (…) I la meva gateta es pixa de riure, amb el seu gate roig i el señor don gato. Es pixa de riure i no hi ha manera que es mengi la papilla de verdura… Ja veurem quan toquin sardines que passa!

Ikea. 19:40h.

(Mmmmm… M’agraden el mobles d’Ikea). Òstia! una nena escrivint a la pissarra “I love cats” (!¡) Òstia…Haig de fer una foto (tristeyazul!) (…) (Joder. No tinc càmera). Espera Marta, que vull fer una foto… (el telèfon)…” teclat desbloquejat“… “càmera en espera“…”bateria baixa”… Òstia!… (torno a provar-ho)… “càmera en espera“…” bateria baixa“. (Òstia puta!)… (quans rínxols que té aquesta nena… pèl-rojos… quedaria una foto genial… Ella escrivint I Love cats amb guixos de colors) (…) En fi (que diria l’Anglarill) Una altra foto que no he fet… (Mira…”Ara signa Libertad de expresión”) (…)

(…) I el tio li diu a l’altre -”si a mi em donen dos mesos per fer el report i les càmeres d’aquests fotògrafs també seria el millor fotògraf del món… Puc fer 10 mil fotos i desprès ja triaré!… És que a mi m’agrada mol fer fotos… M’ho passo mol bé… Avui en dia, amb el digital tothom pot ser el millor fotògraf…blablabla,blablabla-”(…)

¿?!¡) caram. Quina sort… altres que ja han fet moltes (moltissimes més) de 10 mil, encara no son el millor fotògraf del món. Altres es conformen a ser bons professionals del foto periodisme. Altres es conformarien a que els deixessin seguir sent l’únic que han sigut. Altres es conformarien a que la seva feina no estigues cada cop pitjor pagada i molt pitjor valorada. Altres blablabla,blablabla

(

(…) En diuen jugar al gat i la rata (no?). Allò d’amagar-se l’un de l’altre… I aquests dos -del terrat- s’han passat tota la tarda jugant-hi (…)

I aquest matí soc jo el que he jugat am un munt de gats… Al Cementiri del Poblenou. Com tots els cementiris és ple de gatots que diria el Marcell·í (…) I jo només volia fer unes fotos… I ells només volien… No sé què volien, en tot cas sí que sé el que no volien.

No volien que m’apropés massa. No tenien por, però no ens coneixíem (…) Son així els gats… Per a ells és més que un joc, això del gat i la rata.

(…) Per la finestra veig un gat al terrat… Està enfilat a un petit fruiter i s’hi frega, i l’ensuma, i el mossega (…) Surto al carrer i em trobo amb els dos gats atrotinats de cada dia. El blanc i negre amb mitja cua i la gateta esquelètica d’un milió de colors (…) Passo per davant d’un local on hi diu mig gat.com. No ho coneixia -tot i que ara- ja sé que es tracta d’un estudi de grabació (…) Ja a la tarda, veig la meva germaneta -mig gata- com sempre remenant gats (…) I així va passant un dia. Qualsevol dia (…) Veient gats nous i gats coneguts. Veient-me mig gat quan em miro al mirall

Barcelona 2009 (c) Xavier Bertral

(…) Hi havia un gat -a la xarxa- d’ulls verds, pel gris i cua llarga… Això sí. El que el feia diferent de la resta, és que era un gat de butxaca (…) Un gat a la butxaca d’una tal Graciela (…) I n’hi havia un altre -molt més gros- gros cóm un tigre de Bengala. Un enorme gat amb uns preciosos ulls blaus. Una enorme tigressa que viu al Zoo de Gianyar, a Bali… Una enorme gateta que ha tingut dos cadells. Dos cadells que contribuiran a evitar la extinció d’aquest increïble felí.

Negrito enmascarado. Barcelona 2009

M’he ensopegat amb un bonic Gat emmascarat… Com el Negrito (…) Aquest però és de color vermell -o magenta- i no deixa anar pel (…) De gats dibuixats el món és ple (…) Una meravella -d’exemple- és “Los ojos del gato” dels grans -enormes- Jodorowski & Moebius.

I jo (…) Que no se dibuixar… I una de les coses que més m’agradaria seria saber dibuxar gats… I de tant en tant ho intento… I sempre -sempre- fracaso (…) I potser per aixó els fotografio.

Trilogia cua. Negrito . Barcelona 2009 (c) Xavier Bertral

Robert Anton Wilson - primer cop que l’escolto- va escriure La trilogia del gat de Schrödinger… The Universe Next Door, The Trick Top Hat, i The Homing Pigeons (VO) (…) Si que hi ha gent que ha escrit trilogies de gats (…)

També hi ha una web -comercial- que es diu My three cats… I una preciositat de Blog que parla de tres gats… I em fa feliç haver-lo trobat. És una meravella irlandesa. És cent per cent Irish (amb el que a mi m’agrada Ireland!). Un cop a Irlanda vaig veure un gat groc preciós. Sota la pluja. A Galway… Era preciós… No es va deixa fotografiar (…)

(…) Em penso que el número 3 em portarà sort… Hauré de comprar un cupó del cecs (…) Hi ha un llibre infantil que es diu Gat mig cec busca gos guia … És divertit el títol (…) I mira per on que lo del gat cec també és recurrent -i jo tampoc ho sabia- i resulta que hi ha un joc que s’anomena així… Un joc que sincerament, jo no he jugat mai.

Zoo. Febrer 2009 (c) Xavier Bertral

(…) Diuen els Pink Floyd -grup que per cert no aguanto-  d’un tal Sam. D’un gat… Gat de Siam (…) Lucifer Sam, siam cat.  Always sitting by your side. Always by your side.  That cat’s something I can’t explain (…)

I imagino que el flamenc diria alguna cosa menys profunda… Alguna cosa tipus “Me pareció ver un lindo gatito” (…) Lindo gatito que no és l’únic… El Zoo és ple de gats (…) Sent els únics en llibertat es deuen sentir els reis de la selva

(…) M’agradaria saber que pensen quan senten els rugits dels grans felins (…) Imagino el que pensa el gat quan mira al flamenc… Mes o menys el mateix que penso jo…

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

Negrito. Avui. Barcelona (c) Xavier Bertral

(…) El segon llibre de la trilogia “Danzig” -de Gunter Grass- es diu “El gat i la rata“… Va enmig de “El timbal de llauna” i “Anys de gos” (…) Feia dies que no em dispersava per aquí. Amb els meus gats… Els meus amics (…) Em calia la seva companyia. Cóm la del Negrito a l’hora de la siesta, o la del negre i el tigrat que van fugir ahir a Can Trabal en veure’m voltant per allà… O el crema que avui he vist atropellat (…) O els gatots que regularment m’envien el Marcel·lí, la nena o la Bibi (…) O els amics del Jardinet del gats… O els records de gats i infància de la Maria del Mar (…) La Maria del Mar… Que te una nena que quan plora molt -i molt- crida el seu gat mort fa un temps (…) La Maria del Mar, i les seves nenes… Qui ens havia de dir quan érem uns esquitxos que seriem així de grans.

(…) Necessitava la presencia de tots ells -gats i amics-per dispersar-me feliç…