“TRISTE Y AZUL”

Ikea. 19:40h.

(Mmmmm… M’agraden el mobles d’Ikea). Òstia! una nena escrivint a la pissarra “I love cats” (!¡) Òstia…Haig de fer una foto (tristeyazul!) (…) (Joder. No tinc càmera). Espera Marta, que vull fer una foto… (el telèfon)…” teclat desbloquejat“… “càmera en espera“…”bateria baixa”… Òstia!… (torno a provar-ho)… “càmera en espera“…” bateria baixa“. (Òstia puta!)… (quans rínxols que té aquesta nena… pèl-rojos… quedaria una foto genial… Ella escrivint I Love cats amb guixos de colors) (…) En fi (que diria l’Anglarill) Una altra foto que no he fet… (Mira…”Ara signa Libertad de expresión”) (…)

(…) I el tio li diu a l’altre -”si a mi em donen dos mesos per fer el report i les càmeres d’aquests fotògrafs també seria el millor fotògraf del món… Puc fer 10 mil fotos i desprès ja triaré!… És que a mi m’agrada mol fer fotos… M’ho passo mol bé… Avui en dia, amb el digital tothom pot ser el millor fotògraf…blablabla,blablabla-”(…)

¿?!¡) caram. Quina sort… altres que ja han fet moltes (moltissimes més) de 10 mil, encara no son el millor fotògraf del món. Altres es conformen a ser bons professionals del foto periodisme. Altres es conformarien a que els deixessin seguir sent l’únic que han sigut. Altres es conformarien a que la seva feina no estigues cada cop pitjor pagada i molt pitjor valorada. Altres blablabla,blablabla

(

(…) 

(…) Canta la Ruth “quinze son quinze, quinze,quinze quinze, quinze son quinze, quinze quinze son…” (…) O alguna cosa que s’assembla (que vol ser això).

Quinze son també els gats d’una casa okupa a Granada… Una casa okupada que avui sorteja quadres per evitar un desallotjament (…)

Ho llegeixo a Radio Granada. Parla del curiós cas d’un tal Juan José Garfia (una mena de vaquilla). Parla de la casa (…) Dels quinze gats no en parla…

Poblenou. BCN.  Primavera 2009 (c) Xavier Bertral

Hostafrancs, 2008.(c) Xavier Bertral 

(gat amagat… MeaAaaaaOoooooOoooo) 

(…) I diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, etc… (…) I jo ahir vaig ensopegar amb una cua de gat que sortia d’un forat. Al mig del carrer Murillo, de Cornellà. Una cua rígida, negra, immòbil, bruta, llarga i bufada… I no duia la càmera. Com sempre, les millors fotos que he vist no les he fet (…) I vaig pensar de fotografiar-la amb el telèfon. I em va fer mandra. I vaig pensar de pujar a casa i agafar la Ricoh. I també em va fer mandra. I vaig pensar que potser un altre dia me la tornaria a trobar allà. Que potser ensopegaria -amb ella- de nou. I que -potser- llavors portaria una càmera de fotos (…) Temps al temps.

I -ara- no puc treure’m del cap aquella cua. I cada dia passo pel forat i miro. I no hi ha ni cua ni gat ni res de res (…) I jo -estúpid- no tan sols seria capaç d’ensopegar dos cops, sinó que a més ho espero impacient…

Negrito enmascarado. Barcelona 2009

M’he ensopegat amb un bonic Gat emmascarat… Com el Negrito (…) Aquest però és de color vermell -o magenta- i no deixa anar pel (…) De gats dibuixats el món és ple (…) Una meravella -d’exemple- és “Los ojos del gato” dels grans -enormes- Jodorowski & Moebius.

I jo (…) Que no se dibuixar… I una de les coses que més m’agradaria seria saber dibuxar gats… I de tant en tant ho intento… I sempre -sempre- fracaso (…) I potser per aixó els fotografio.

Trilogia cua. Negrito . Barcelona 2009 (c) Xavier Bertral

Robert Anton Wilson - primer cop que l’escolto- va escriure La trilogia del gat de Schrödinger… The Universe Next Door, The Trick Top Hat, i The Homing Pigeons (VO) (…) Si que hi ha gent que ha escrit trilogies de gats (…)

També hi ha una web -comercial- que es diu My three cats… I una preciositat de Blog que parla de tres gats… I em fa feliç haver-lo trobat. És una meravella irlandesa. És cent per cent Irish (amb el que a mi m’agrada Ireland!). Un cop a Irlanda vaig veure un gat groc preciós. Sota la pluja. A Galway… Era preciós… No es va deixa fotografiar (…)

(…) Em penso que el número 3 em portarà sort… Hauré de comprar un cupó del cecs (…) Hi ha un llibre infantil que es diu Gat mig cec busca gos guia … És divertit el títol (…) I mira per on que lo del gat cec també és recurrent -i jo tampoc ho sabia- i resulta que hi ha un joc que s’anomena així… Un joc que sincerament, jo no he jugat mai.

Zoo. Febrer 2009 (c) Xavier Bertral

(…) Diuen els Pink Floyd -grup que per cert no aguanto-  d’un tal Sam. D’un gat… Gat de Siam (…) Lucifer Sam, siam cat.  Always sitting by your side. Always by your side.  That cat’s something I can’t explain (…)

I imagino que el flamenc diria alguna cosa menys profunda… Alguna cosa tipus “Me pareció ver un lindo gatito” (…) Lindo gatito que no és l’únic… El Zoo és ple de gats (…) Sent els únics en llibertat es deuen sentir els reis de la selva

(…) M’agradaria saber que pensen quan senten els rugits dels grans felins (…) Imagino el que pensa el gat quan mira al flamenc… Mes o menys el mateix que penso jo…

Portrait. Barcelona 2005 (c) Xavier Bertral

Barcelona. 2001 (c) Xavier Bertral

La Pag. 233 de “Los hombres que no amaban a las mujeres” m’ha desvetllat el nom de la gateta que vaig descobrir-hi un capítol abans… Tjorven.

(…) Aquest és el nom d’una sèrie d’èxit de la TV sueca (…) De sèries de TV on surten gats n’hi ha moltes… I a la Wikipedia he trobat un munt d’anuncis, llibres, pel·lícules, sèries de TV, còmics… Tot ficció -o no- i tot gats… Com la Tjorven que un dia va ser imaginada -o no- per un escriptor, i allà ha quedat -per sempre- dins del meu cap.

Barcelona. Martí al Raval. 2006. (c) Xavier Bertral

Barcelona. Novembre 2008 (c) Xavier Bertral

Acabo de veure un anunci a la tele, on surt un tio que diu (…) - ” me llamo El Cigala… Y eso lo dice todo de mi… blablabla…blablabal”-. Diu això…O alguna cosa així (…)

Buscant per la xarxa he trobat un gat que es diu -li diuen- Hidráulico, a un gat li diuen Gat (i jo ja coneixia un Gato), un altre li diuen Cabrón (el que li va posar el nom sí que era un cabró). També m’he trobat un Michifuz, una Botija, un Bufanda (…) I una dona que es diu Isolina Gato Sardina!… Aquest sí que seria un nom preciós per a un gat! (…) I ho diria tot (del tot).

Nick. Casa del Fly i l’Eva (c) Xavier Bertral

 Barcelona. 2000 (c) Xavier Bertral

Masnou. 2001 (c) Xavier Bertral

Resulta que hi ha uns gats que apareixen per les parets de tot el món… Es diuen Monsieur chat.

(…) Em recorden aquells que van pintar l’any 95 - per Sant Jordi- Dins de l’acció de “La ciutat de les paraules” Al Carrer Pintor Fortuny… A tocar del Mirinda, de la granja Viader, de Los Toreros…

Jo vivia al Raval… I vaig veure aparèixer aquells gats d’un dia per l’altre… També vaig veure aparèixer un text a l’esglesia de Sant Agustí -just davant de casa- que deia “Si parlant la llengua dels homes i la dels àngels no tinc caritat, sóc com el dringar de picarols”.

(…) Espero no oblidar mai aquestes paraules que van aparèixer davant del meu balcó. I espero no oblidar aquells gats del carrer Pintor Fortuny…