meskparaules

Aquesta pregunta pot correspondre’s amb moltes sol·licituds quotidianes que han d’esperar per motius ben diversos però en el meu cas és per una d’aquestes necessitats de la condició humana ben normals, diria jo, com és fer l’amor. Si, estic farta de veure negatives en la meva parella i encara no sé ben bé els motius perquè segons ell no passa res de res. Però llavors, per què dimonis no podem fer l’amor ara mateix, com li he demanat fa un instant? La seva resposta, encara que no sigui un tòpic: “estic cansat, avui he treballat i estic cansat“. I es queda tan panxo.

És normal que pensi i desitgi altres homes? Em moro de ganes d’una nit boja d’amor, de romanticisme i de bon sexe. Sobretot aixó últim. Em sento millor que mai, amb una energia renovada i amb unes ganes tremendes d’estimar i ésser estimada. Quin problema hi ha, doncs? Ell, és ell perquè jo no tinc cap problema, diguem-ne, de tipus sexual, no, però ell deu estar patint la crisi dels quaranta (abans de complir-los). I a mi no em queda més remei que tornar al meu power point sobre Les apologies de la llengua als segles XVI i XVII en el que estic treballant, al meu confessionari -aquest blog- i demà serà un altre dia. Fins quan, eh? Digueu-me, fins quan? Fins dilluns, potser, que tornaré a veure el meu fisioterapeuta i em tornarà a venir el desig de compartir unes besades i uns abraços dignes de pel·lícula amb ell? Si, potser sí, fins dilluns però això simplement serà un bon escalfament, si es pot dir d’aquesta manera, no m’ajudarà gaire, no. Potser el contrari, ho complicarà més encara!!! Uf, la decadència de la vida en parella és difícil d’afrontar i ara entenc molt bé per què la gnet posa les banyes…

Fins demà, doncs, esperarem un dia més… fins a l’eternitat…