meskparaules

Vaig despertar obrint suaument els meus ulls ensonyats, sentint l’aroma de la nostra pell embolcallada encara en un mar de carícies. Vaig pensar un moment en la placidesa que respirava la meva ànima sentint-se viva a prop teu, escoltant el teu batec intens i els teus desitjos de lliurar-te a mi novament. I tu dormies, amb rostre tranquil, abraçat a mí. I no em vaig voler bellugar, no volia desenganxar-me encara de tu. Desitjava percebre el meu cos nu enrotllat al teu ésser corpulent per adonar-me de seguida que no havia estat un somni, no, sinó que et tenia a TU, al meu costat, reposant-te de tant de plaer. I vaig acariciar els llençols que ens unien, i vaig olorar l’aroma impregnat en ells recordant vivament tot el que t’havia estimat ahir. Vaig reviure les teves ganes amb el meu pensament, el teu goig sense fi, la teva bogeria amagada però manifesta d’igual manera en mí. I un sospir de dolcesa m’apropà més i més a tu, anhelant el teu despertar, suplicant que tornessis a mí, oferint-te de nou aquella inquieta mirada que ens havia estremit per fi. Entre tendres llençols et vaig capturar, et vaig estimar i vaig saber, sense saber-ho, que havies aconseguit tornar, una altra vegada.