Ramon Pamies

Dirigir una empresa de les grans necessita un grapat de coneixements, capacitat d’anàlisis i síntesi, conducció de persones, etc. El que una empresa gran no farà mai es posar com a president executiu un senyor sense estudis, o un llicenciat en dret que no ha exercit mai i que els únics coneixement d’economia que te es la capacitat de veure el que ha de pagar al bar en el tiquet que el cambrer li presenta. Si endemés aquest home te com a element de la seva confiança absoluta un altre que no te estudis de cap mena, bo es preguntar-se si no ens hem tornat tots bojos.

 El President de la Generalitat i el de l’estat espanyol son de la colla esmentada. I per més conya, un home sense estudis el fan en el passat ministre de industria, per llogar-hi cadires, vaja.

El pitjor, es que en la seva ignorància ni tant sols saben el que no saben, i així va el carro.

No ens ha de sorprendre ni els problemes econòmics amb les seves mentides adjuntes, ni els focs ni la neu amb tot el que els hi va al darrera.

Fa molts anys l’amic Pepe Alvarez de la UGT, surt als diaris força sovint, afirmava que portar una empresa no era massa difícil, només era necessari posar-hi sentit comú. Naturalment un sindicat no te res que veure amb una empresa, quan si van posar encara cou el fracàs de la immobiliària que van muntar i tapar com es va poder. Però un s’apunta al sindicat voluntàriament, no es cap obligació, puc triar un o un altre o cap. Però soc per obligació ciutadà d’aquest país, en que pago obligatòriament la cuota, que son si no els impostos?. He de confessar que si tingués només vint anys pensaria molt seriosament d’anar a un altre lloc, però això està reservat a uns quants i en un moment determinat de la vida, ara ja no puc fer-hi res..

Ens falta un terratrèmol, quan vingui, el caos d’Haití serà equiparable al que sofrirem els catalans. Algú pot creure que amb aquesta colla d’ignorants s’arreglarà alguna cosa?.

La caradura dels governs es impressionant, com a mínim haurien de dissimular i no burlar-se de nosaltres.

He rebut una carta ben ensucrada sobre com ho fa de be el govern espanyol en l’assumpte de les pensions i com vetlla i assegura amb una barra impressionant que em mantenen el meu nivell de vida.

Efectivament, m’han apujat 24 €, però m’han augmentat la retenció a un 19 %, total que rebré 8.77 € de menys cada mes respecte l’any passat. Com es lliga la carta ensucrada amb aquesta realitat?.

I no parlem de la pujada de l’IVA de l’estiu.

I això ens afecta a molts, i el que es segur que a qui no li hagin augmentat la retenció, la pujada dels serveis i del transport serà superior i compensa negativament el que pugui rebre de més en la pensió.

Pot ser fa falta amb la degradació actual, no som l’únic país, una nova revolució francesa, en aquest cas en contra dels governs i dels bancs. Es clar que amb el comportament salvatge de la gent, les bestieses estarien assegurades, i la garantia de un mon millor es pura entelèquia.

Haurem d’esperar que un país més bèstia ens tiri a sobre una bomba nuclear, i que una nova humanitat pugi i sigui millor. Només es un problema de que després de la desfeta passin com a mínim un parellet de milions d’anys.

Demà estaré de més bon humor.

Veig els polítics professionals extremadament preocupats per la , de moment, teòrica entrada del Sr. Laporta en un camp que ells, els polítics, consideren terreny propi i de cap manera inqüestionable.

Aquesta por  porta a la llum les seves debilitats, els seus interessos, els seus cinismes i la seva por de quedar-se al carrer en un ERO no oficial.

Els atacs que per totes bandes li cauen al Sr. Laporta son totalment fora de mida, les comparacions amb altres subjectes del mon del futbol totalment fora de la veritat, i les veus que en demanen la dimissió no li donen la benvinguda a en aquest camp ple d’aprofitats.

El Sr. Laporta te tot el dret de dir el que farà quan plegui de President del Barcelona, i si no agrada per la seva claredat es per la raó que les vergonyes pròpies queden a l’aire per part dels criticaires.

En el cas purament hipotètic de que el Sr. Laporta quedés com a cap de un govern de la Generalitat, una sola cosa es segura, mai ho faria pitjor que els que actualment escalfen les cadires i cobren dels nostres impostos per no fer res, o fer-ho malament, siguem oberts.

Curiosament ningú ataca al Sr. Anglada, els diaris muts, i els líders (?) polítics no en fan cap cas. I aquest Sr. Sí que es un perill. Però es clar, es un del club, i ja es sap que per molt diferents que siguin, avui per tu i demà per mi, es taparan tots els tripijocs.

Recordo un acudit sobre un conseller en que davant de la inauguració de una presó més semblant a un hotel que cap altre cosa, i contrastant amb uns barracons escolars, encara n’hi ha, sense data per edificació de una escola, preguntat per aquest contrast va respondre que a l’escola un polític no hi tornaria mai però a ser ingressat en una presó era una probabilitat certa tal com estaven fent la feina.

Com que ja n’estic tip de les hipocresies i cinismes, si el Sr. Laporta es presenta a les eleccions al Parlament, el votaré, encara que després no obtingui ni tan sols un escó, però la meva consciència em deixarà dormir tranquil, i quan els altres es queixin dels polítics que tenim els hi diré que ells son els responsables al haver-los escollit.

El partidisme i l’egoisme tant com la falta de perspectiva a tornat a traïr els senyors de CiU.

CiU, i per tant el senyor Artur Mas, es van negar a votar favorablement la proposta de PSC i ERC de modificació de la llei de successions. El problema es la feblesa dels arguments. Primer, al ser una proposta prou correcte, van tenir la intenció de votar-hi a favor, després veient una escletxa per fer mal al tripartit per les diferents posicions defensades per PSC i ERC per una banda i ICV per l’altre, va prevaldre l’oportunisme polític de poca volada enfront dels interessos dels catalans.

Ara tenim una llei més descafeïnada, que donarà per els insults més variats per part de les persones, no les mortes, si no els hereus quan facin càlculs del que els hi costa l’egoisme de CiU.

El senyor Castells te tota la raó del mon al enfadar-se amb el senyor Mas per no haver-li donat suport amb la seva proposició. I CiU una vegada més ha demostrat que no es digne del que en teoria defensa, Catalunya i els catalans.

Amb CiU, el PSC, ERC i ICV ja podem estar preocupats ja. Seguint per aquest camí el futur el veig molt negre, no només per Catalunya, sinó per les persones que d’aquí uns anys estiguin vives i hagin de viure en aquest tros de terra.

Ahir, avui es el dimarts després del diumenge de la consulta, vaig sentir en la tertúlia de RAC1 el Sr Bolaños, i les seves opinions em van semblar un exemple excel·lent de la manipulació, de la tergiversació, i de la mentida més notòries a que ens tenen acostumats els de sempre en el nostre país.

Ja sabem que el Sr. Bolaños es un exemple de mala educació i de males pràctiques en la política del país, i no oblidem que el Sr. Montilla sempre  trobà correcte el seu capteniment. El Sr. Barbeta i La Vanguardia podrien explicar-ne un munt si volguessin i els altres diaris de Catalunya encara més si no juguessin a aquest progressisme de boquilla que ens farà molt mal.

Primer de tot i donant com a raó de la seva veracitat  que viu a Vilanova i La Geltrú, va dir que en la consulta només hi havia un xiringuito a la Rambla. Jo que no hi visc em consta que hi havia com a mínim sis llocs per dipositar el vot. Mentida o no sap del que parla.

Que en el dit xiringuito no hi havia cap ordinador. Ni falta que fa si pensem en totes les votacions legals en que he anat a complir el meu deure cívic, mai he vist cap ordinador en les taules del col·legi electoral. Pot ser que fins ara i sense que jo ho sabés sempre que he votat m’han pres el pèl i el meu vot ha sigut trampejat. Demanar a un esforç de la societat civil més que a una consulta amb tot l’aparell estatal al darrera em sembla de un cinisme espaordidor.

Afirmava aquest senyor que hi podien votar les criatures de setge anys. He de recordar-li que aquestes criatures que ell diu, el seu partit considera que poden follar el que els hi vingui de gust i avortar sense que els pares se’n hagin de assabentar. Suposo que el país on viuran també es una cosa que els hi interessa i poden donar la seva opinió. Cardar si, votar no. Cinisme al quadrat.

Que els immigrants poguessin votar també li semblava una bestiesa. Si aquests immigrants son els que han de col·laborar en fer pujar el país, bo es que intentem la seva integració per a un futur comú. El que la consulta no tingués caràcter ètnic, al contrari, es una cosa que pel que sembla  ha desagradat profundament al Sr. Bolaños. La majoria dels actuals catalans som fills de una immigració, uns propera i altres molt llunyana, com es el cas tant d’aquest senyor com el meu propi, i gràcies a gent entenimentada tots dos tenim plenitud de drets cívics.

Vist tot això, la caverna espanyola, els polítics no nacionalistes ni racistes  i demòcrates espanyols ( que seria de nosaltres si fossin nacionalistes, racistes i no demòcrates ?, Mare de Deu !!!!!) jo els hi dic ben convençut una cosa del seu clàssic mes admirat:   LADRAN, LUEGO CABALGAMOS.

Els beneficiaris de l’herència Centelles deuen ser dels que es pregunten: que pot fer Catalunya per nosaltres?. Pregunta equivocada, es més correcte: Que puc fer per Catalunya?.

Aquests gènere de ciutadans lògicament es vendran sempre al millor postor. Si es així en el nostre país no ens fan cap falta, al costat hi estaran millor però que recordin que Roma no paga als traïdors.

Que la Generalitat, els partits que hi son, no son cap meravella i de difícil confiabilitat es cosa sabuda. Però que la antítesi de la situació sigui el govern espanyol fa trencar de riure.

Li dono les gracies al Ministeri de Cultura espanyol per reconèixer amb els fets que Catalunya no es Espanya.  

Que amb la posició de puresa racial que manté ICV respecte a la Llei de Successions i la fermesa de mantenir-se al govern i de reeditar el tripartit en qualsevol cas, demostren la seva necessitat del sou de les institucions, ja que si no que farien?, ho tinc clar: engreixar el col·lectiu dels sense sostre. No saben fer res ni en volen aprendre.

Ara les “Casas Regionales” es despengen amb la història de que les votacions per la independència van contra la convivència. Que i a qui representen aquestes organitzacions?. El que es clar es que son residus franquistes, al menys els que hi remenen les cireres, absolutament contràries a la democràcia dels altres, perquè la seva  manera de entendre-la es la única de projecció “en lo universal” .

Anem llestos

Sostres i L’Ajuntament, semblant dues coses absolutament deslligades però tenen un comú que fa basarda. El Sr. Sostres plega de l’Avui, i podeu adornar-ho com es vulgui, per pressions polítiques ja que els seus comentaris no agraden a una colla de panxacontents amb poder. L’Avui està fora del circuit dels diaris de l’Ajuntament de Barcelona perquè una altra colla de panxacontents, o els mateixos, no els hi agrada que els critiquin.

Dues cares de la mateixa moneda. Moneda falsa, dolenta, pròpia de estafadors i falsificadors.

Tenim un molt greu problema amb els polítics actuals. Son insolents, creguts, aprofitats, cínics, tramposos, estafadors, abusadors de poder, mal administradors dels nostres diners, falsos, sense ètica, sense ofici ni benefici real, no saben fer res, dogmàtics, posseïdors de la veritat, deprecien el que es diferent, xerraires sense contingut, sords per els que els hi paguem el sou, propietaris exclusius dels bens de la comunitat, etc. etc. etc.

Que hi ha excepcions?. Pot ser però no m’ho crec gaire. L’excepció, si existeix, hauria de ser la denúncia de tots els tripijocs que fa el seu partit. On està aquesta denúncia?.

El Sr. Hereu, amb un tarannà totalment antidemocràtic i dictatorial i d’esquena al que la ciutat demana. No sap ni el que fa la Guàrdia Urbana. Sap alguna cosa?

El Sr. Montilla, que en la seva època de ministre promet la recepció de TV3 a València, i ara no vol ni recordar aquella promesa. Anomena el Sr. Saura Conseller de Interior mirant només per els propis interessos no els dels ciutadans de Catalunya.

El Sr. Mas que redueix un Estatut votat al Parlament fent la feina bruta dels socialistes.

Socialistes que voten a Madrid sistemàticament en contra dels interessos de Catalunya.

No parlem dels demagogs i en grau superlatiu dels de ICV. Stalin afortunadament es mort. I no es excusa dir que la nova formada no ve del PSUC, la lliçó la porten ben apresa.

ERC, equidistància al servei de la poltrona i repartidora de sous a militants, amb una pluja fina que aviat ens podrirà a tots les arrels.

Naturalment, la llista de cada partit necessitaria un llibre sencer.

La solució es que tots vagin a l’atur, quanta gana passaran, i elegir-ne de nous. Pitjor no ho faran, es molt i molt difícil. Llistes obertes que acabin amb el caciquisme dels partits, dels quatre galifardeus que remenen les cireres, i potser ens ensorrarem perquè es massa tard, però fen-ho amb dignitat.

La definició del que es absentisme sembla que està en el rovell de l’ou de les discrepàncies entre patronal i sindicats i governs que van al seu aire. De fet es maniqueu pensar que hi ha absentismes bons, i per tant no subjectes a discussió, i absentismes dolents que sí que s’han de disminuir.

Per l’empresa, avui que està més que demostrada la baixa eficiència del estat espanyol de la seva industria i serveis potser que tothom deixés de mirar-se el melic i la butxaca, es clar que una hora d’absència, sigui per la causa que sigui, es sempre una pèrdua de producció o del servei que la persona que n’és causa, justificada o no, provoca.

Si els curts de vista dels sindicats entenguessin una mica de economia, haurien d’admetre que tota absència al treball es absentisme, i que el estudi de les diverses causes ha d’ajudar a millorar la productivitat. No hi ha absentismes bons ni absentismes dolents, tota absència es absentisme.

Una reducció a l’absurd podria aclarir algun concepte. Suposem una empresa a Sant Andreu del Palomar, que te una plantilla en que la meitat del personal viu a Santa Coloma de Gramanet. Suposem que un terratrèmol destrueix el noranta per cent de Santa Coloma, el que sense cap dubte, si el succés es durant les hores de treball, provocarà que tots els residents quedaran afectats per pèrdues materials i desgraciadament personals. Com a resultat i de una manera lògica i justificada la plantilla resident a Santa Coloma per uns dies no anirà a treballar. La empresa produirà la meitat amb un absentisme zero, ja que estarà completament justificat. Algun economista em pot explicar com es pot justificar una pèrdua de productivitat en aquest cas i no tenir en compte un absentisme com a fet real?. Si la gent no va a la feina es que no hi es, la pura i senzilla realitat. Per tant per un anàlisi correcte de les situacions s’ha de partir del concepte que tota absència de la feina es absentisme.

Que l’absentisme pot ser justificat no suposa la seva inexistència però tota la teoria sindical no pot amagar que la persona no hi es i per tant durant la seva durada no aporta res a la empresa. El problema es de que pot ser si analitzem amb cura els absentismes sota aquest prisma de fet hi haurà repartiment de responsabilitat entre empresaris, sindicats i governs.

Que es vulgui, es de justícia la protecció a la dona en la seva maternitat, protegir a la dona no vol dir que la totalitat del seu cost vagi a càrrec de les empreses, la societat amb les seves lleis ha de trobar un camí de protecció real amb el seu cost suportat per la pròpia societat. Si segons les esquerres els lladres son culpa de la societat, just es que la societat també agafi el paper que li pertoca en el cost de les maternitats.

L’assistència a cursos del sindicat, les hores que els representants dels treballadors dins de les empreses tenen lliures, i les consultes a les seus sindicals poden ser absentisme justificat. O inexistent? Curiosament tots els cursos i reunions sindicals es fan dins de les hores de treball. Si el treballador fa torn de matí el curs o l’activitat es fa pel matí, si li toca el torn de tarda les activitats sempre son en torn de tarda. El representants sindicals sempre tenen feina a fer fora de l’empresa, o dins que tampoc produeixen, dins de les seves hores de treball. Captació de vots i afiliats o corrupció? Jo personalment quan treballava vaig pescar un dels dignes representants dins del seu local a l’empresa llegint el diari, i em consta que no ho van fer mai més, el llegien als lavabos però allà jo no hi entrava. Naturalment el sindicat i el seu capitost no van fer res per evitar l’abús. I que el absentisme, per molt justificat que sigui es absentisme, que ho preguntin a la Samsung per les reals causes de la seva fugida del país. Uns quants hi devien guanyar i no precisament els treballadors.

Les lleis dels governs de progrés, en realitat nefastos i ancorats en les prebendes del franquisme, i dels conservadors, amb la obsessió de fer-se perdonar que son de dretes, totes carreguen l’absentisme sobre el teixit productiu. Es normal que aviat siguem país totalment dedicat al turisme de borratxera, amb salaris baixos i amb les persones intel·ligents buscant un futur cap a altres països.

Necessitem polítics que estimin el país, sindicats que defensin el treballador de una manera real no les butxaques dels dirigents i alliberats i empresaris valents i integrats a la terra. La universalitat es això, tot el demès es provincianisme i corrupció. 

El Sr. Sala Martín ha dit que els espanyols son uns “cazurros”, i naturalment la polseguera es forta. Polseguera aixecada pels que fan servir paper de fumar per anar a fer les seves necessitats, i perdoneu la grolleria.

“Cazurro” es un adjectiu qualificatiu jo diria que amb un cert sentit amistós de fons. Que “cazurro” sigui un insult em costa acceptar-ho i només es pot explicar per la pell fina de uns i el complexa d’inferioritat dels altres.

El que sí son insults que els catalans hem d’aguantar cada dia, son el que els diaris de Madrid en particular i els d’Espanya en general ens llençant cada dia, els que les televisions de Madrid i moltes d’Espanya ens engeguen cada dia, el que presidents autonòmics fan servir en les seves declaracions, el que un feixista i cínic com el Sr. Losantos ens tira al damunt diàriament, el que els humoristes espanyols fan servir per Espanya enfoten-se de nosaltres amb les riallades grotesques dels respectius respectables, però es clar com que som catalans em de entomar-los somrients, no sigui que s’enfadin.

Cínics, aprofitats, terroristes, estafadors, lladres, etc. es el que diuen que som. Si ho fóssim realment potser les coses anirien de una altre manera, es el que se’n diu la subversió dels valors. Afortunadament no tenim la pell de diferent color i estem dins de la Comunitat Europea, ja que si no les càmeres de gas en honor nostre ja haurien sortit a concurs públic.

Que voleu que digui? Ja se que soc del tot incorrecte però tant se me’n fot, si les penyes del Barça enllà del Ebre han de servir per castellanitzar-lo, que s’apuntin al Madrid, tindran menys disgustos i nosaltres més tranquils.

Si no volen ni entendre’ns ni escoltar-nos, el tractament que rebem es el de una colònia, que en realitat es el que som des de el 1714. El mínim que podem demanar els catalans es morir amb dignitat, però no ajupits.

No sempre el que s’explica es exactament el que es.

Els ferrocarrils de la Generalitat en la seva línia de Barcelona a Sabadell i Terrassa augmentarà en dos trens cada hora la freqüència des de les set del matí fins a les nou per donar servei a la alta ocupació en aquestes hores punta. Un tren més per hora per Terrassa i un altre per Sabadell

Per compensar i no augmentar els costos de operació, des de les deu del matí fins a la una del migdia es suprimiran serveis i passaran de vint-i-quatre trens per hora a vint.

Ara es el moment de fer càlculs:

Circulacions actual de 7 a 9  30 per hora total 60 trens.

Circulacions augmentades    32 per hora total 64 trens.

Increment de trens                                              4

Circulacions actual de 10 a 1 24 per hora   total 72 trens

Circulacions disminuïdes          20 per hora total 60 trens

Disminució de trens                                             12

Estalvi de circulacions 8 trens

Ara ens preguntem, la decisió d’augmentar el servei no es una excusa per en realitat retallar i estalviar. Sense dubte el consum d’electricitat baixarà. I els conductors? Jugaran a cartes mentrestant? O be així es podrà passar amb menys personal, i encara que no s’enviï al atur a ningú immediatament, si que es podran amortitzar places en un futur no llunyà.

L’anunci i el titular del diari només parla dels trens de més, la lletra petita molta gent no la mira. L’efecte propagandístic es innegable. Veurem si la gent que viatja entre les 10 i la 1 no rebrà pitjor servei.

De fet com sempre.