Tyco Electronics
15/10/2008
En el Avui d’avui, hi ha una carta de un lector preguntant-se si Tyco Electronics a Berga compleix el seu propi codi ètic que es de obligat compliment per tota la plantilla de treballadors. Els raonaments son encertats i punyents.
Per`ara ja no parlaré més de Tyco Electronics, no cal, el que si exposaré els meus pobres coneixements sobre aquest tema viscuts per mi mateix, com actor o com a testimoni privilegiat.
El codi ètic de les empreses normalment es una operació de marketing sense cap interès real per el fons dels valors que haurien de ser, en teoria, guia del fer de una empresa. Com que es va començar a posar de moda aviat farà deu anys, molts s’hi van apuntar per marcar una diferència amb les empreses competidores. A l’hora de la veritat les empreses que van iniciar aquest camí van caure sobre una dura realitat, els costos pujaven i de avantatge competitiu ben poc, al marge de les declaracions llògicament interessades. Ara queda bé, i si no es diu que es té una política ètica la empresa queda anatemitzada. A continuació alguns exemples esquemàtics per fer-ho curt que estic disposat a ampliar si fos necessari.
Regla ètica: la empresa compleix escrupolosament la normativa legal en le seva relació amb els treballadors. Realitat: es superen de molt les hores extres legals per treballador admeses per llei, tothom mira cap una altre banda i de contractar personal ni parlar-ne. La oficina central de la multinacional rep una denúncia, anònima i promoguda per el codi, i res de res.
Regla ètica: les promocions i canvis de lloc es portaran a terme basats en les trajectòries professionals. Realitat: un empleat holandès casat amb catalana torna al seu país, l’esposa era treballadora de l’empresa i hi ha una negativa ferma de no donar-li feina a Holanda ja que no hi ha cap lloc de treball adequat, la noia es llicenciada en Ciències Econòmiques i no te dificultats de idioma. Una treballadora holandesa es enviada a Catalunya, es crea un lloc de treball subaltern, que no fa cap falta, per el seu marit que es administratiu sense formació específica. Racisme?
Regla ètica: les lleis i les autoritats de un país seran sempre respectats. Realitat: al davant de un problema de consecució de un permís de treball de una persona de origen asiàtic, sis mesos mínim, se’m demana que com que tinc coneixences entre el món polític que les faci servir per tenir un tracte “especial”. M’hi nego rotundament, i no passa res perquè em tenen por. Soc un “blody catalan”.
Regla ètica: les empreses estan compromeses amb la societat on desenvolupen les seves activitats. Realitat: per estalviar impostos es provoquen pèrdues o beneficis mínims al comprar matèria prima en un altre país i empresa del grup a un preu doble i triple del que costaria a Catalunya. Això no es cap inconvenient per demanar subvencions i millor tracte fiscal. Per cert cap inspector del fisc mai se’n ha assabentat.
Un any, no fa massa, com que els objectius no s’aconseguiran en la seva totalitat i això suposarà una important disminució en la prima de final d’any per els components del Consell a la central, per el gran esforç del president en un anys difícil s’aprova una prima extra per ell de 340.000$ USA. No sé el que van cobrar els consellers, la xifra no va ser pública, no hi havia obligació, la del president sí, de cara a la assemblea general d’accionistes. Com a referència, la xifra pagada era superior a la nòmina total de un mes de una de les fàbriques instal·lades al nostre país, fàbrica que rebia grans pressions per disminuir la plantilla en dos o tres persones abans de tancar el exercici fiscal.
No cal continuar, podria donar una conferència ben llarga sobre el tema. Ara no cregueu que només les empreses son així i que la realitat sigui la que expliquen. La realitat es tossuda i no s’adapta a la propaganda. Dels sindicats també en podríem parlar una bona estona.
Ai! On m’he ficat!
Etiquetes: laboral