Ramon Pamies

14/10/2008

Quaranta anys de dictadura i quasi trenta de democràcia ens han fet perdre el sentit de les paraules i el seu significat.

Estic cansat de sentir i llegir, per part de periodistes, de polítics, de membres de la judicatura, de tots colors, que els feixistes de Franco eren els “nacionals”, quan no eren res més que uns “sublevats” contra un govern legítim. Em sembla que la paraula catalana correcte seria sollevats.

Sentir per la nostra televisió “els nacionals” i per les altres “el ejército nacional” em remou tota l’anima. Que de una manera normal es parli dels feixistes il·legals com a “nacionals o nacionales” es totalment vergonyós i que això s’admeti per els centres de govern de Catalunya i de més enllà de l’estat fa senzillament basarda.

Si la llengua es un portaveu de la cultura, la majoria dels catalans deuen ser mesells al adoptar la paraula impròpia.

L’acció del exèrcit sublevat no es justifica per els desordres dins del territori català i espanyol, corresponia als governs respectius posar-hi remei, com així va ser i no precisament amb massa col·laboració de uns partits polítics i sindicats que només buscaven omplir-se la butxaca o venjances de tipus personal barrejat amb ideologies tant dolentes com el propi feixisme.

Si un govern es il·legal i il·legítim com va ser el del general Franco, tots els seus actes sun nuls de ple dret al restablir-se la democràcia. Si això no ha sigut així es perquè Espanya continua sent feixista i accepta que uns actes de tipus feixista tinguin plena vigència. El cas del President Companys es clarificador.

Es fa una llei de partits per esborrar del mapa l‘independentisme basc, però no s’actua, i se’ls protegeix! a uns manifestants de uns partits polítics defensors del feixisme i apologistes de la violència.

Del PP no cal parlar-ne, son els continuadors i sense vergonya del règim il·legal del General Franco, i els socialistes no tenen el valor de defensar de una manera sòlida la democràcia. Amb una actuació absolutament plena de covardia acaten el govern feixista del general Franco com a govern legal durant la dictadura.

Dels socialistes catalans, actualment inexistents, com a membres de ple dret del PSOE, i poden dir el que vulguin però els fets son els fets, segueixen el mateix camí. Por? Covardia?

De ICV, com a autèntics comunistes les dictadures ja els hi van bé, i lluitant aparentment contra una dictadura intentaran sempre implantar la seva pròpia. El mon n’està ple de exemples a cabassos.

CiU massa tous han  acceptat massa vegades la distorsió del llenguatge sense objectar la realitat de uns fets de una manera prou ferma. Por? Indubtablement amb un altre “alzamiento” tots serie afusellats.

ERC, manté paraules però els fets sempre van per una altre banda. Faria un bon servei al país millorant la formació dels seus membres i la seva base, massa vegades la paraula nacionals es feta servir oblidant la de sublevats

I els periodistes? Farien bé de millorar l’ús del llenguatge i no col·laborant en el endolciment de una de les salvatjades més grans que han ferit greument la nostra pàtria.

Ja sé que el mot pàtria es fa servir molt poc, però el seu significat es molt clar i present en el nacionalisme castellà disfressat de espanyol. Per això tenim problemes, estem perdent els mots

Etiquetes: Política

Aquesta entrada ha estat publicada el Dimarts 14, Octubre de 2008 a les 12:12 i està arxivat a Política. Pots seguir les respostes d'aquesta entrada a través de RSS 2.0 RSS. Pots deixar una resposta, o retroenllaç de la teva propia web.