blog d’en Pep

Aquest esport no s’enten si no es practica, i a més: tal com ho fem nosaltres. Fer-ho tots els dissabtes ens uneix a tots una mica.

Avui era un gran dia, previ a una gran marató: la de Barcelona. Força amics dels entrenaments que fem plegats, estaven reposant a casa i d’altres van venir a rodar mitja hora, com proposaba en Miquel SBD . La idea era desitjar sort a l’endemà als nostres amics com així varen fer, amb una fotografia en comú i els millors desitjos. Tenim el luxe de tenir una persona molt generosa, com el mateix Miquel: ens ha fet viure els seus entrenaments i com ha arribat al punt adequat per posar-se a prova.

També es va fer una classificació per equips formats per persones que podien ser d’equips diferents, però córrer amb un nom triat: van triar ELS MOSSENAIRES i va fer el cinquè lloc les segënts persones

5 ELS MOSSENAIRES Punts: 291,20

III Corre la Marató de BCN amb Amics i Amigues
Classificació del CAAIA del 2010

-Socanna 3:13:51 83,57
-MiguelSBD 2:56:58 76,75
-Maten 3:22:06 67,20
-Natatxa 3:50:20 63,68
-Barceruel 3:40:17 56,77

l’agraiment per part de tots.

i;
Parlant de l’entrenament;

El circuit que vam fer, una mica enfangat, va ser el que va per llocs prou coneguts, però que avui esdeveníent un xic enfangats.

A l’encreuament dels girasols, fem el canvi corresponent amb el tiet Agustí, totalment incontestable. No hi ha qui li faci ombre. Si afegeig molts amics i arribem dalt esbufegant.

Ara baixem i pugem fins el parquing del bosc de Can Deu on fem una fotografia de grup, per què un mossenaire ens deixava direcció Sabadell, per compromisos familiars amb la seva filla. Val a dir que és un mossenaire nou, que encara no li tenim agafat el nom i que deia que estava la mar de content de la trobada. Sembla que ja es dels nostres consolidats.

Un nou canvi a la recta espectacular, un altre fins Sant Julià i recomposant el grup cap a la masia de Mossèn Homs on ens trobem als maratonians esperant-nos.

En definitiva una jornada més de bon rotllo i grans desitjos i ambient sempre festiu.

No se el nom de moment i en Jose Antonio

Manel i Antonio

L’Albert

6q, Marti i Jose



En José ja te l’alta i pot tornar a córrer. Motiu d’alegria al costat del Javi

Al Parquing del bosc de Can Deu


Josep i 6q

Javi i Marti

Salvador

El noi de vert, en Toni: nou mossenaire

Jose, Manel i Jose Antonio

Emilio

En Xavi Miquel. l’hem d’animar que avui estava un xic apagat. Àniiiiims !!!

L’Albert

Bonic cami

Nataxa, Fina i marit

Tota la colla, junt amb els maratonians a qui anava dedicada la fotografia,

Versió dos, algú sap la diferència ?

En Miquel ens ha regalat tota la temporada els seus entrenaments per que aprenguem. Ens ha vingut a fer ambient, que n’és un especialista.
Els entrenaments: de tota la temporada
http://mossenhoms.netfreehost.com/mossenhoms-ftopic1290.html
Hores d’ara ja sabem que l’objectiu de la marató ha estat aconseguit: 2:56:58 i el plaer d’una esplèndida trajectòria

Perfil del pelat que es va fer per la marató

Cara de preocupació

Els maratonians, un dia abans: en Raül, l’Anna, en Miquel, Xavi
Carles i Nataxa [que s’estrenava a la distància]

El mossenaire, ha estat en Josep Casasola, personalment el conec una mica després que vaig tenir la sort de coneixer en Martin Molina i, de l’època que rodàvem per Can Jofresa amb el test de Cooper, famós d’una època.

Ha fet marató, com la d’Empuries, baixant de les quatre hores, la mitja de Terrassa per sota de cinc el quilòmetre i és un mossenaire dels més habituals.

Li desitgem tota mena de sort i que pugem gaudir de la seva companyia molts anys. 

Avui mentre pensava on podíem anar, sabia que la majoria de circuïts estarien enfangats i seria inevitable que els mossenaires no patissin moments de fangueig. Això si, el dia ha estat lluminós i el sol ens alegrava l’entrenament d’allò més.
Entrenament ha consistit en baixar pel camí del golf i fer la fotografia en un punt on un mossenaire il·lustre, el pare Agustín, tenia que marxar per arribar per compromisos a casa. L’Agustín pujava des de casa i a tres quarts de vuit estàvem al Monument de la Dona Treballadora i ha pogut conèixer al seu homònim el tiet Agustí, que pujava amb el nebot Albert. També en Mirabet, què com no podia ser d’una altre manera ve des de prop de la Rambla d’Ègara: vol dir que fa un entrenament cinc estrelles i tres forquilles.
Un canvi en baixada, des de la bassa de rec del golf fins la primera torre elèctrica, foto, pujada per la vorera, fins l’hípica, baixem fins els troncs, on encara no ens cau ningú, una pujadeta exigent, parell de revolts o tres, quatre camins, pujada a l’Argelaguet i d’aquí camins amples per completar un entrenament magnífic de 10 quilòmetres i mig.

Joan i Javi, anar baixant

Creuem un pont recentment reformat

En Mohamed ens l’hem trobat per casualitat; vindrà algun dia a entrenar. El conec de fa temps, quan corria per les pistes de Can Jofresa i és un home amb molta resistència. El que recordava, fa anys i el que a mi em va fer molta il·lusió quan el vaig conèixer, és que em parlava en un català perfecte, com no podia ser d’una altre manera. Segur que domina tres o quatre idiomes a la perfecció i l’idioma de córrer també.

mp se pas que feien en mirabet i en Xavi Miquel

Com sempre, una gran colla que entrena plegada. És impressionant !!

Aquí surto

Punt on continuàvem resta en Massaguer i la Rosa. Nosaltres continuarem avall

Pel costat de la tanca de l’hípica

Es un raconet molt bonic i sovintegem per la zona

Juan Carlos i l’Albert Argelaguet. Li tinc que preguntar si la font és seva.

L’Emilio és un clàssic de la trobada. Seriós sempre i alhora content.

Vicenç, seria el mossenaire de la setmana

David, no falla mai i té un gran sentit de l’humor.

En Fran i en Jordi. En Jordi està preparant la marató enguany i crec que dues

Josep Serna; un clàssic també. Oita que anava content

Xavi Miquel, amb tot un bon estil

Carles Salmeron, en forma de nou

Dolors i Casi. la Dolors porta unes bones sesions rodant per fer la marató amb garanties

Vicenç Sant Calpe és un gran atleta. La seva modèstia no deixa indiferent. Sense fer massa soroll, això si sempre en te una que dir amb aquella ironia que el caracteritza. A mi em va anar molt bé per gaudir un munt enguany de la seva companyia a la Matagalls-Montserrat.

El recordo fent la marató d’Empuries, i molt caps de setmana s’apropa a les diferents curses que s’organitzen per tot el calendari. Crec recordar que ha fet alguna marxa d’aquelles que només pocs s’hi veurien encord.

De vegades es desplaça amb la seva furgoneta i pot reposar, donat que la te preparada com si fos una autocaravana.
Si ens fa arribar el seu currículum atlètic el penjarem més tard.
Estem molt contents de que faci tan temps que creu amb aquest projecte compartit de córrer plegats i li desitgem molts d’èxits.

si vols posar algun comentari , aquí

Feia dies que no anàvem a l’Hospital. Avui, aquest ha estat el camí. Es baixa quasi sense parar fins passar pels bonics entorns de Torrebonica i tindrem la primera pujada. Prèviament a l’antiga estació de tren, que ara resta tancada, es fa un punt on ens aglutinem. Alguns retorne a cercar amics que venen, altres fan repòs, i els més xerrem. Tot molt bonic.
Fem una xic de baixada fins un torrent, que n’hi ha molts i ens enfilem fins uns camins on hi veiem camps amb una antiga masia, que s’aguanta per un fil.
Hi ha unes oliveres que franquegen el camí. Un espantaocells que no se a qui espanta, donat que algú la malmès. El pagès, te una gama d’invents per foragitar les aus com; discos, cd’s, plàstics. En definitiva elements que provoquin temor i no se li cruspeixin les olives.

Vistes senyorials de Torrebonica

Després de la pujada anem plans

Jaume i un nou mossenaire, dels amics Pantaurells

Després de la següent pujada, amb en Jaume, en Casasola i en Robert que ja és de nou un habitual.

Josep Mª i Jordi, anaven vestits de conjunt

Lloc on ens tornem a fer una pinya, amb la masia que no es veu massa sòlida, però si entorn maco

Aquí fèiem un segon canvi, amb en Joan Carles seguit per en Martí

David sempre rialler, seguit pels germans Expósito, amics mossenaires i gerents de Califòrnia Sport

Amb més mossenaires. Cada setmana ens venen nous amics, de la ma de’n Barto i també de’n Garreta. Ja aprendrem els noms, s’hi tornen. Tant de bo.

Fotografia antiga

En Lluís sempre que pot lluu un bon humor. Avui encara més, donat que venia el seu fill. S’ha d’anar al en compte que de vegades ens fa broma i has d’esperar cinc segons per veure si se l’hi escap la rialla per sota el nas.

I ara uns quants tornem a casa tot corrent. El tiet Agustí, Joan Carles, Javi i Carles. També en Rafa, que no es veu a la fotografia.

Dues mossenaires que han vingut un parell de vegades i que ens hem trobat tot passejant prop de Can Motlló.

En Joan ve sempre que pot i és sovint. Discret i sempre encantat amb tot el que fem i amb ganes de fer grup. S’està estrenant en moltes proves i se’l veu feliç de córrer. Ell mateix ens fa el seu currículum atlètic per que tots el coneguem una mica més, donat que cadascú de vosaltres sou persones importantíssimes: tots.

Deia en Joan;

Hola, em dic Joan, tinc 54 anys. Soc de Terrassa i tot just ara fa un any que vaig conèixer aquest grup d’entrenament de mossenaires.

Com a novell de l’atletisme, porto dos anys corrent, i a les meves primeres sessions venia amb el dubte de si podria seguir al grup, de si donaria la talla,…Bé, doncs està sent una experiència estupenda i gaudeixo moltíssim, tant per l’ambient, pels consells rebuts com pels molts racons que he anat descobrint. És tot un luxe.

Vull donar un agraïment molt especial a la seva “alma mater” Pep per la seva entrega i il·lusió.

He estat participant en carreres de 10 Km. així com en diverses mitges maratons acompanyat pels meus fills. Fa un any vaig participar a la Behobia-Sant Sebastián i aquest passat setembre vaig debutar a la meva primera marató a Berlín (gràcies a Casi, Miguel, Ferran,…per tots els seus bons consells i plans d’entrenament).

M’il·lusiona moltíssim seguir entrenant a MH amb tots vosaltres i espero que aquest punt únic de trobada no es perdi.

Una abraçada molt gran i fins el proper dissabte.

Joan

Si. Avui se’ns han omplert les espardenyes de fang i esteu tots disculpats a casa; quan arribeu em doneu la culpa a mi, que us porto pel mal camí i almenys la bronca quan embruteu la catifa del cotxe, la de l’entrada del vostre rebedor o qui sap el que haureu embrutat.

L’objectiu era baixar fins a un punt d’un torrent que esta sec sempre que no plou i aquests dies poc o molt tenim l’ambient remullat. Mira que busco la fotografia amb algú fent una bona cabriola, però no s’ha produït.

Quan acabi la col·lecció dels mossenaires de la setmana en tinc una altre de cap. Ja en parlarem, que de moment tenim mossenaires per dies.

El circuït té l’avantatge que a la tornada tenim de cara muntanyes que ens inspiren i ens produeixen ganes de córrer.

Quan passem prop de l’hípica, no deixo d’admirar un dels animals que més m’agraden: el cavall

És magnífic la quantitat d’amics vinguts d’arreu.

La fotografia la fem al lloc on es fa el recull d’aigua per regar el camp de golf.

Laporta ens visita, tot vestit de carbassa, molt més prim i amb un amic, encara que ha anat a fer un entrenament més llarg pel seu compte. Ens ha agradat molt veure-us, encara que la fotografia no ha quedat bé. Haureu de tornar per repetir-la. Sap greu

La colla, disposada a fer un entrenament ben distès

I encara ens esperem aturats. De fet, gràcies a aquestes aturades el grup és tan bonic.

I no ha caigut ningú i avui, en primer terme i de gris en Robert, que feia molts dies que no podia venir i ara ja torna a estar recuperat.

Robert, en primer terme, seguit per la Joi, l’Albert i en José.

semblava fàcil però no les teníem totes

Najoua, Javi i Vicenç, amb molta traça

Cert risc, però res. Cap caiguda. Ho haurem de repetir.

La pega és que el tronc cada cop és més relliscós. Però tots son expertes en el tema

Potser ara….

Camp acabats de llaurar i olor a terra mullada, mmmmm m!!!

Rectes precioses !!

Estils magnífics.

I els mossenaires més incansables, en Miquel, l’Antonio i el tiet Agustí: amunt i avall, sense descuidar-se de ningú.

Quina colla !!!! quines vistes !!!!

Aquesta, a diferència de l’altre hi soc jo i a l’altre en Rafa. Tots contents.

De fa molt temps que ens venen amics corredors.cat, i en Ferran que vaig conèixer fa temps a un entrenament a la Mola, ve sovint per terres mossenaires junt amb la seva muller, la Tensi. És un atleta molt metòdic i li agrada entrenar fort, per obtenir marques importants allà on participa. És competitiu i inconformista, i li agrada entrenar.

Com fem darrerament, prefereixo que la gent s’autodefineixi, donat que segurament em deixo coses o us pot agradar més expressar allò que penseu.

En aquest cas en Ferran ens deia el següent:

“Hola, em dic Ferran. Sóc de Sabadell, tinc 47 anys i diria que des de que tenia 7 o 8 que corro. No he estat mai un corredor de nivell, la meva constitució és un handicap, però a força d’entrenar he pogut arribar a assolir unes marques força decents. Tinc 2h53’53” en marató, 1h21’30” en mitja i 37’37” en els deu mil. Des de fa poc que m’estic afeccionant a les curses de muntanya i d’ultratrail que reconec són força més divertides que les d’asfalt però també reconec que encara sóc una mica esclau del cronòmetre.

Fa uns quants anys que sóc un habitual de Mossèn Homs, tot i que de forma intermitent en funció de si estic preparant alguna marató de forma especial. M’encanta la filosofia que es traspua en aquestes sessions: córrer per córrer tot gaudint dels magnífics paisatges que tenim als rodals i de la companyia d’altres corredors.

El que més m’agrada de MH és que tothom pot córrer: un crack de l’asfalt o de la muntanya amb una persona novell que porta poc temps corrent. Tothom s’espera i es recula en busca dels més lents. Així que espero gaudir de Mossèn Homs i de tots vosaltres durant molt de temps.”

Sempre hi ha dies que costa anar agrupats si els de davant no paren als encreuaments i avui un més, però s’ha fet el que s’ha pogut i segur que heu gaudit i tornareu.
La proposta era baixar fins a Sabadell i fer-nos una fotografia al mig d’una plaça. Com que els mossenaires és una colla que gairebé tots els dissabtes som de les dues capitals que tan ens estimem, no ? Bé, no cal que responguis.
Sortim pel lateral de la Masia de Torre Mossèn Homs, per que no hi hagi cap perill amb els cotxes que ara sovintegen força per la zona, i anem per un camí que abans era ple d’arbres i ara esclarit, s’imagina que per sanejar la zona.
Quan arribem a un dels recorreguts coneguts de fa poc, n’hi ha que creuen que s’enfangaran i si, hi havia moltes possibilitats; però no el camí era força ferm i de fang el just, menys-mal.

Entre el carrer de les Palmeres i l’Avinguda de Can Deu de Sabadell, ens fem la fotografia. És un lloc que s’està transformant, donat que hi haurà un nus de comunicació viari que apunta a que l’humanita urbanitzarà, restant zones naturals o de conreu i com no, on els corredors ens inspirem per gaudir de l’esport.
El frec a frec que amb els Sabadellencs que hem fet forta amistat, ens fa en moltes converses fer comparatives per fer la punyeta al nostre “adversari”, i tot i en broma, la sang no arriba mai al riu.
Era un moment adequat pel primer repòs i ara ens endinsem al bonic bosc de Can Deu, que esperem que es mantingui molts anys, fins a Sant Julià d’Altura. Els que volíem fer la Mitja Marató de Terrassa, anàvem prudents de no desgastar massa de cara l’endemà. Un grup que no volia fer tanta estona, amb la Tensi en Ferra, l’Anna, havien anat a fer menys recorregut.
La fotografia de record i la sensació de que les amistats s’arrelen gràcies a aquestes trobades.
Sempre ens fa molta il·lusió, i a mi moltíssim, que hi hagi gent que “ens vingui a provar”, i si de tant en tant ens regaleu la vostra vinguda: felicitat extrema !!

Moments d’entrenament verbal. Vicenç: sempre igual de bé

Josep Serna, passa de puntetes i sempre discret, i ja fa un munt d’anys que compartim bonics entrenaments

La Dolors s’està retrobant amb el córrer i està molt animada. Ànims !!

Arribem als nostre camp base, la majestuosa Masia. Un símbols estimat per nosaltres de fa molts anys i lloc un neixen moltes coses.

Pedro, quina en porta de cap avui ?

Doncs ve, per què, al igual que molts, es respira bon ambient sempre, sempre. I una persona amb un gran cor.
Després d’estar amb nosaltres, s’anava a Sant Quirze a la serra de Galliners, on hi ha unes pujades extremes a fer-les com a entrenament pels futurs reptes, que en son molts.

Que un atleta amb una capacitat propera a l’elit trii la companyia, com en Jaume Folguera, diu molt d’ell. Amb en Miquel, ens fan més impressionant la trobada.

Segur que serveix de quelcom. Simpàtic estirament. Bé, no se que estiren, jeje

Home rondinaire i sempre amb comentaris que no deixen indiferent, però s’endevina un gran cor i no tan sols pel tamany, en Josep Massaguer

Mossen Homs, alguna cosa més que córrer. Fomentar les relacions interpersonals. De mostra, un botó

En Casi, que no l’atura ningú: ni els meus xiulets; és la fotografia de record, donat que no sabem on havia anat.

Bé, com que costa de situar el poble per on vam passar, us poso una imatge per situar-vos, està a un extrem de la carretera de Matadepera. No em ve el nom ara mateix…

Fa força setmanes que ve a córrer una persona que animada per la Gemma ha trobat un lloc on s’ho passa bé. Va fent, sempre rient i aguanta molt bé tots els circuïts. Com que no la conec gaire li demano si em vol passar el currículum i mitjançant les xarxes socials ens localitzem i ens fa arribar el seu currículum esportiu que ens fa molta il·lusió.
Parla un Català fluït, i també ens ha escrit el següent:

diu;

Sóc del Marroc ( la meva ciutat es diu Tanger, està al nord )i m’agrada fer esport, quan anava al ESO m’apuntava a equips : primer em vaig apuntar-me al equip de basquet, i desprès vaig començar a corre 100 metres, i poc a poc vaig anant a entrenar a corre el 5 km i el 10 km, vaig fer algunes curses, allà al meu país.
També jugava a Hand bol força bé amb un equip d’allà de la meva ciutat…
De tots els esports el que més m’agrada es el futbol.
Ara m’entreno amb els mossenaires, em va presentar al grup una ex companya de treball.
Vaig cada dissabte de 8h a 9h del matí, i ho passo molt bé passant en mig dels paisatges i amb la companyia de la gent que corre, i el que més m’agrada és que mai arribes l’últim sempre et venen a buscar i corren al teu ritme.
NB: No sé si això el que vols, si necessites més informació avisa’m
Najoua Mesbahi

Encetem els dissabtes de l’any 2010 fent l’entrenament d’un dels circuïts més antics, que ens porta fins a Can Oriach, a les portes de Sabadell, tot travessant els Boscos de Can Deu. Sempre és un plaer compartir aquesta estona amb tanta gent que els agrada el mateix que nosaltres.
La idea era, arribats a aquest punt, que està aproximadament al quilòmetre cinc i escaig i lloc més baix del nostre entrenament, pujar fins el punt on desenvolupava l’històric Cros de Sant Sebastià que actualment es fa al Parc de Catalunya de Sabadell.
És un circuït molt bonic, encara que amb tanta colla costar d’anar plegats, donat que hi ha molts encreuaments i molts ritmes. Tot i així aconseguim anar fins a aquest punt.
Només sortir un home embolcallat amb roba fins les celles i dalt de la bicicleta ens anava seguint, aquest bon home es va oferir per fer la fotografia de grup; en Mariano ! un mossenaire bon amic de’n Casi.

Fotografies de record del primer dissabte

Després de gairebé un any tenim la gran sort de tornar a veure en Cisco, que com sabeu va portar tan el vestir als mossenaires amb una bonica samarreta. En Cisco sigui a on sigui sempre ens fa costat i encara que no havia pogut venir fins aquest dissabte, ens porta al cor.
La Dolors també portava força temps sense poder córrer i avui ha fet tot el circuït.
Avui tots els mossenaires havien repetit i el bon ambient caracterísitc de la trobada ha estat el de sempre.
Després de la fotografia: via lliure per qui tingués pressa per marxar.
A partir d’aquí el grup es dona via lliure a tot el grup, uns quants vetllem per què ningú es perdi, i ho dic per què no penseu que ens oblidem dels que porten un ritme més lent.

Boniques vistes de la sortida

Anna, Casi, 6q i en Mirabet

Quina colla més maca

Albert i Tiet Agusti

La Rosa i en Jordi.

El grup de darrera

Antoni Jurado, Ramirez i un amic
Ens vam creuar i son coneguts. Esperem que algun dia ens vinguin a fer companyia

La Tensi una gran ultrafondista.

Ferran, amb un calendari de no se on…

Després d’un bon entrenament, un interessant estirament

Bons moments per riure !

En Jordi Mangot, ha estat vinculat amb temes culturals i d’esport tota la vida i li vam demanar que fes de mossenaire de la setmana. La seva biografia atlètica ompliria varies estanteries, com era habitual veure al Gimnàs Can Palet, que regentava i on impartia classe. Hi havia un munt de trofeigs que havia aconseguit a la seva joventut i es podien veure al carrer Maresme, lloc des d’on tenia sortida una de les curses més antigues de la ciutat i que sempre ha tingut a en Jordi al capdavant per mantenir-la com una de les més prestigioses. Ha ajudat a molta gent a que el córrer fos l’afició preferida, com jo mateix, i sempre en duu una de cap per inventar-se un tema esportiu o cultural.
Una mica de memòria, a part de la cursa de Can Palet, l’homenatge a la Carmen Gómez Florido, els cent quilòmetres de pista, curses de resistència pel barri, i va estar ajudant en gairebé tots els esdeveniments atlètics de molts barris. Quan corria o feia a gran nivell. Hores d’ara segueix corrent, i a més va fer la circular d’Ègara, que son uns camins que envolten la nostra ciutat i està referenciat en un llibre.
Segur que té innumerables proves realitzades i va ser el pioner com a Egarenc en córrer els cent quilòmetres i sovintejava les proves de marató que li servien d’entrenament. També em va dir que estava en la formació del primer equip femení del món que es va formar de hockey sobre patins, junt el seu germà Eudald Mangot.
Segur que molts dels que llegim correm gràcies a persones com ell, que quan era un esport poc conegut, ens ho van portar i van introduir com element esportiu a les nostres ciutats: l’aletisme al carrer.

Va ser una proposta interessant, vaig creure i com així va ésser, anar al migdia del dia vint-i-quatre a la Mola, tot passant per llocs per mi desconeguts.
El dia abans en Xavi feia la proposta, per anar-hi amb en Robert i en Pau i aviat m’hi vaig apuntar.
Arribo amb prou temps al lloc de trobada i a l’hora no hi havia ningú i la pluja era incessant i anava a més. Tenia dubtes de si m’havien dit que si plovia s’anul·lava, però aviat apareix a tota pastilla en Pau, dient que en Robert està venint i que Xavi està encallat a l’autopista. A més, al matí al fòrum mossenaire hi penjava un avís al que responia l’Alex i també va venir.

Posats en matèria i tocant l’una del migdia, sortim des de Can Robert i per dreceres conegudes, fins a Can Poble, alternant el caminar principalment, amb el córrer i no sabria dir ben bé on, ja anem per un camí per a mí desconegut i que, tot i divertit, es podia un perdre. En Pau ens fa tocar l’agulla de les Castellasses.

Aquestes fotografies estan a la xarxa. Hi havia poca visibilitat i s’endevinav que hi havia aquesta agulla.

Llavors passem per una baumes fantàstiques

i imagino que es tenia, en algun moment de veure aquesta bonica imatge que no vaig veure en cap moment, vol dir que hi haurem de tornar, no Xavi, Pau, Robert. Alex i tothom que vulgui ???? eh ??

Tornem endarrera, i de vegades no encertem per pocs metres el camí. El pas aeri que tant m’havia preocupat, gràcies a un filferret es feia molt fàcil i ara en Xavi feia broma, amb el que ens esperava: la canal de l’elefant. Uff, sona feixuc. O, però que divertit. Jo al darrera tot veient com se’n sortien. Després passem per sota unes baumes i cap al Saüc i Canal del Cavall. Aquí en Pau fa un joc de peus que per poc es trenca coll i barres. Però res, tan sols enfangat fins les celles.

Molta cuixa a l’aire però aquest Sabadellecs de Vilafranca i Castellar, estan pelats de fred, je !.

Fotografia d’una companyia que recordaré. oH i tant !!

A dalt la Mola, ens mengem els entrepans, cerveses i altres caldos. Ens fem unes quantes fotografies de record i baixem per camins prou coneguts. Això si, sovintegen converses molt agradables i que et fan adonar que has encertat amb la companyia i el lloc triat. Gràcies.

Ja havent menjat ens diposarem al descens

fotografies

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=677724