13 set. 2017
Can Bonvilar amb Mossenaires
Ens ho hem agafat amb ganes i es nota que la temporada promet. Gent vinguda d’arreu a fer un entrenament per la zona de Can Bonvilar, Bosc de Can Deu i tot fent proves de com ha anat l’estiu. Ja es veu una millora atlètica i una bona colla de Mossenaires que han anat fins a Sant Vicenç de Verders i tornar. Hem celebrat, com moltes setmanes, els aniversaris a Mossenaires d’honor a la mateixa setmana i mes però d’anys anteriors.
La bandera ha continuat el seu quilometratge a l’esquena d’una gran Mossenaire, la Mariona i hem desitjat sort a qui fareu la Matagalls el dissabte vinent i no podreu venir a fer la trobada habitual.
Us esperem el proper dissabte a les 08:00 i sense compromís. Vagi bé i bona setmana i a #corrergaudir.
Un lloc que és molt bonic per estar-hi és Sant Julià d’Altura, i avui la gran familiar mossenaire hi faràs la parada més important
I sempre se’n recorda de nosaltres en Ferran, i quan poc ens ve a fer costat.
l’Anna amb en Ferran
José i Sebas
Com deia l’Emilio: avui no m’ho podia perdre!!
I li demanem…
ara amb la masia de fons
I accepta de bon gran la nominació a “Mossenaire d’honor” en Manuel Ales. Enhorabona
I avui la bandera la durà amb ganes i força la Mariona Linares !!!- Gràcies!!
Mariona Linares i l’Oriol
Cap a on anem Pep?, ens pregunta en Gaby. Ahhhh !!! el secret més ben guardat.
I amb aquesta fotografia feta pel Gaby, deixem la Masia de Torre Mossèn Homs: el nostre camp base
I amb la bandera a l’esquena de la Mariona
I passem pel l’Àrea d’estadada del Centre d’Informació Ambiental Can Bon Vilar
I els amics David i Andreu al capdavant
El nostre nominat, en Manuel
Amb el document d’agraïment, en Manuel. A la seva dreta en Jordi i a l’esquerra en Quim
Sebastián
La font de l’Argelaguet
No tenim massa fotografies d’aquest préssec. Aquesta ens la fa en Gaby
Toca desplegament
Dues grans persones, molt maques i increïbles: nascudes el mateix dia, el mateix més i el mateix any. S’han conegut fa anys a Can Mossenaires. L’Eva i la Mariona
Ferran i Maten, amb l’Òscar que s’ho mira
Ara llegirem els aniversaris
I ll’Emilio rep el vostre reconeixement
I en David també
I l’Eva, també d’aniversari
I en Pep anuncia al Mossenaire d’Honor
Ja el tenim i a punt d’ésser proclamat per vosaltres
Manuel Ales Mossenaire d’honor
Manuel Ales Mossenaire d’honor: Enhorabona!!!
Manuel Ales Mossenaire d’honor: Enhorabona!!!
I en aquest punt, la fotografia de família. Una més per l’historial
I els ocells aixequen el vol, i Mossenaires també
Olga i Santi i Francisco, amb el fons de Sant Julià d’Altura
Paco Barcia , danvant de San Vicenç de Verders.
La Manuela davant l’hermita
Quim, Dolores, Miquel, Manuel
Toni, Oriol, Francisco, Sebastián, Jordi
Manuel i Eva,
Un bon lloc un fer un bon àpat
La Manuela
I a la font amb en Jordi i la Manuela
Pep, Jordi, Gemma, Manuela
Albert i “el mestre”, en Joan
La foto del compte enrera, al camp base. Gràcies a tothom
Aquesta fotografia és molt important, donat que aquestes persones es saben fer costat, aconsellar i animar. Grans persones
En Carles no coneixia a en Toni, un amic del Pep de la mili i que després de més de trenta anys no hem perdut contacte i ens uneixen moltes coses. Gràcies Toni Ferrer
https://www.strava.com/activities/1175256384
Si fa uns mesos ens vam creuar quasi per casualitat pel bosc de Can Deu, ara després de força dissabtes, és un habitual en Manuel i avui proclamat a un grau més “Mossenaire d’honor” Un luxe tenir i enriquir amb persones com tu al projecte d'”Entrenaments en grup”, i avui tothom et coneixerà una mica més. Enhorabona!!
Hola Mossenaires, no estic acostumat a presentar-me, però vull que em conegueu. Sóc nascut en franca fins als 10 anys. Després vaig venir a Badalona, en què he passat 30 anys iniciant-me al running seguint per aquells temps els meus ídols, Abel Antón i Matín Fiz. Vaig començar al litoral badaloní i polígons solitaris amb alguns ensurts per aquells llavors d’alguns gossos solts. Les meves primeres curses van ser la cursa del Corte Ingles, amb 14 anys per promocionar les olimpíades i fins ara no he parat. Pràcticament com vosaltres, ja que ens agrada l’esforç en realitzar qualsevol esport relacionat amb la natura, recollint els beneficis en respirar els contrastos d’olors i sentir que podem aconseguir el que ens proposem. Per això anem fent anys i ja no ens paren.
Ara em toca gaudir d’aquests paratges, entre Terrassa i Sabadell en el qual resideixo, ja per 15 anys. Bé crec que ens anirem coneixent-nos. Cada vegada més gent acudeix al grup de persones molt senzilles i naturals en què percebem amb amistat a tot el que s’uneix al grup. Ets un crack Pep! Moltes salutacions
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
No hi ha resposta
