Arxivar per 12, maig de 2016

12 maig 2016


Chiki al Llac Petit amb Mossenaires

Classificat com a córrer,General,mossenaires

La gent Mossenaire estén els seus dominis per anar a un lloc que ens encanta i que d’una manera increïble, es manté força bé tot i no tenir un manteniment. No hi ha papereres, no hi ha llum, no hi ha res més que paisatges bonics i una aigua que no sabem ben bé d’on bé ni tampoc sabem cap on va: el Llac Petit. Per anar-hi triem un camí que farem en un sentit i de tornada. Com anècdota, en un pas de zebra hem estat recolzats pels mossos d’esquadra que ens han tallat el trànsit.

La pluja, sempre amenaçadora, de fet ens ha permès fer tot l’entrenament sense mullar-nos i hem gaudit d’una zona privilegiada, com és la part nord de Terrassa, que per anar a córrer són ideals.

Després de més de tres anys bé un vell amic, en Barcia, que ara ha tornat per córrer de nou, després de temps de no fer-ho i us ha triat a vosaltres, per sentir-se molt ben acompanyat.

La Loli, se li nota que gaudeix de valent d’aquests entrenaments i el resum final és: tot ha anat bé. Gràcies de nou pel vostre seguiment i us esperem el proper dissabte.


ens agrada molt aquest indret dels voltants de Terrassa i avui hem anat a Llac Petit, de can Bogunyà. Un lloc amb unes vistes increïbles i amb molta història. Avui una de nova, amb tots vosaltres


I en Yuma avui serà un dels nostres protagonistes i comença marcant amb un bon riuet la zona de Torre Mossèn Homs


I sorpresa que ha vingut l’Enric, amb gorra


I en Juanjo


I la Loli ha estat nominada i estem admirats d’aquesta noia, i del seu esperit lluitador.


I la nostra bandera d’avui? La Txell !!


La Txell amb el mòbil i acompanyada d’un altre protagonista: Yuma


I de blau, en Barcia, que feia prop de quatre anys que no el vèiem. Quin luxe de nou!!


Despleguem al camp base?


Doncs La Txell , Imma , i Mari Carmen , les desplegadores de la bandera


I com ens alegra tornar a tenir corrent amb totes i tots nosaltres a en Xavi Miquel


Quim i Montse


Juanjo, Xavi Miquel i Jose


I la nominada, la Loli amb l’Albert


Isabel Vergara , Isabel Alcalde i La Txell amb la bandera


I en Victor E.Martinez , amunt i avall, anant a buscar la cua, com a bon mossenaire.


Com la Sandra, Miquel, Anna i Fran, a buscar la cua, també


I a un dels reagrupaments, amb la nominada, Loli


Hi ha qui prefereix petar la xerrada, mentre esperem a tothom, com és tradició entre nosaltres i de fa molts anys


I els mossenaires que han anat a buscar la cua, amb en Josep Garcia , que feia dies que no venia, i quesempre es recorda de nosaltres. Va ser d’honor ja fa més de 5 anys, de mossenaire d’honor  En Jordi i la Rosa, van dir que anaven a caminar i per això els van deixar allà
abaix

Després d’una forta pujada, amb l’Angel content, vestit de mossenaire i de blau en Miquel


Evans, bon mossenaire


Sebas saltant la cadena


I com la setmana passada, veiem el bus que uneix Matadepera a Terrassa i viceversa


I de nou un bon reagrupament


I baixava d’entrenar i es va deixar fotografiar la mossenaire Maria Ruiz , que va ser Mossenaire d’honor fa un parell d’anys


El poblet petit del costal, Sabadell i davant l’Angel


Què us sembla: un dispositiu dels mossos d’esquadra ens aturen el trànsit i tot. No direu que no impacte.


Simpàtic gest de La Txell al costat de l’Inma


Tots cap l’audiovisual, o hospital del Tórax abans


I ens creuem amb en Josep Crespillo, el marit de la Transi, que passejava per la zona.


No se si aprecieu els tres puntets… un era el Victor què ens volia fer passar per “mal camí”. Sort que no li hem fet cas.


I de nou en Victor per la dreta i, retorna a la cua.


La Mossenaire Major , amb pas ferm cap a…


Tothom de cara amunt


Victor


A La Txell aquesta paret del Llac, no li fa massa gràcia, i de fet fa bona cara


I ja hem arribat al nostre destí: el Llac petit


Enric Magaña


El desplegament per part de la nominada Loli i la Txell


La mateixa fotografia, feta pel Victor.


Aquí el tenim


Evans, Víctor i….


Preciosa fotografia i gran model


Loli i Miguel


I fantàstic, la Loli, en una fotografia feta per en Víctor


Aquest gran atleta, amb gorra i ulleres, és en Barcia, que torna a córrer i freia més de tres anys que no venia, i ho fa fer un dia molt assenyalat en la nostra història, quan ens va deixar la Teresa.


I en aquest moment queda proclamada per tothom “Mossenaire d’honor” la Lloli: Chiki, per les amistats


I el gran moment en el qual tota la colla es fa la fotografia de família i us volem agrair la vostra solidaritat envers les companyes i companys, tot esperant-nos i gaudint com només vosaltres ho sabeu fer. Gràcies!!


I sembla que qui millor s’ho passa és en Yuma, que fa un bon bany


Sebas, xino xano comença a passar el primer.


Mari, Montse, Quim, Sandra. Miquel


En Toni, pel lloc estret, seguit per en Fran, Javi i Carlos: els més antics mossenaires


Carlos, seguit per en Barcía, i en Josep

La Txell seguit d’en Pepe


Imma


Isabel, Isabel, Antentas, Conxita,Miquel


Yuma


Yuma vist pels Mossenaires


Chiki, fent de mossenaire: amunt i avall i a buscar la cua


Pare i fill, els Serra. Nicolás i Adrià


La Mari

Albert i Joan


I la Txell i la Inma, condueixen la bandera cap al camp base, tot passant per la zona de l’Ègara


Isa i Loli


Yuma va primer


I ens trobem a Tomàs, que ha estat molt temps sense poder córrer i de nou torna a gaudir de tot això. En Javier Colado , ens farà de fotògraf.

Al Tomas Sanchiz va estar “Mossenaire d’honor” quatre anys i fa poc va patir un accident i va tenir seriosos dubtes de si podria tornar a córrer. A més tinc la sort de vegades d’entrenar amb ell els diumenges amb el grup de “Las Nenazas”. Aquesta colla és la que organitza la “Runneada de cap d’any” i ell enguany anava en primer lloc damunt la bicicleta, obrint la cursa durant tot el recorregut.


És per això que ens fa molta il•lusió veure’l avui. Gràcies Tomas

I al cap d’un moment, ens trobem a en Juan Muñoz, amb gorra, que també tornava d’entrenar amb els seus companys.


I moment en els que ens venen a buscar als de la cua, en Jose, Sebas i Víctor. Gràcies!!


Entrenen sovint plegats en el grup Runparadis i una fotografia de record el dia que la Loli va estar proclamada Mossenaire d’honor

Juan, Gemma, Loli, Joan, Albert, Enrique-Nilo

La Loli és habitual ja veure-la compartir amb tots vosaltres els dissabtes i veiem, que a més, és una gran atleta i quan la llegim, ens adonem de com és. Fent el seguiment, sabem que va recollint el fruit del seu esforç amb bons resultats allà on competeix. Ens encanta què tenir-la prop i poder entrenar amb ella i anar-la coneixent. Moltes gràcies Loli i enhorabona per tot.

Abril lluvias mil y hasta el 7 de mayo no te quites el sayo!!jajaja ah no que eshasta el 40!!

Para mí el 7 de mayo será una fecha muy importante en el calendario de mi vida, 7 mayo sábado lluvioso y gris, no importa, como hace algún tiempo me calzo las zapas y salgo a correr una hora con un grupo de amigos, los monssenaires , hoy una ilusión y grata sorpresa, me han hecho monssenaire de honor, todo un orgullo.

Me llamo Loli, algunos me conocéis como (Chiki) soy de Terrassa tengo tantos años jajaja, para ser más exactos 51 desde siempre me ha gustado el deporte sobre todo el correr por montaña, a la que el tiempo me permitía solía irme a correr por la Serra de l’Obac, nunca había participado en cursas, hasta hace unos 9 años empecé a veranear por zonas de tarraco, conocí a un grupet que se dedicaban a hacer de voluntarios en eventos deportivos, estuve un tiempo haciendo de voluntaria pero me empezó a gustar el ambiente de
las cursas y decidí pasar al otro lado, mi primera cursa popular, la del Corte Inglés 10 km de asfalto, luego vino otra y otra y luego la montaña, hasta hoy, este mundo un poco loco me ha permitido conocer grandísimas personas. Hace ya 2 años que deje de veranear, tuve que buscar un grupo en Terrassa para no perder la base y epa !! Lo encontré gracias a Runparadis mi primer grupo, y de la mano de Joan Forte Vendrell ( el Mestre ) conocí a los monssenaires un gran grupo, capitaneado por un tal (pep Moliner ) que cada
sábado quedaban en monssen homs para correr una hora en familia, aquí estoy desde el primer día me he sentido una más, no importa si eres atleta de élite, aficionado o popular, este grupo comparte una hora de alegría , risas charradas.

Quiero dar las gracias a todos los monssenaires y en especial a PEP MOLINER porque con su proyecto ayuda a fomentar el deporte, la amistad y el compañerismo gracias mil.

“S’ha d’anar a la cua”

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/chiptiempo.gif

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Chiki al Llac Petit amb Mossenaires