23 oct. 2014

Córrer per costum

Publicat en 11:05 sota General

Un entrenament gaudint dels entorns d’aquestes grans ciutats, Sabadell i Terrassa i fer-ho amb persones amb ganes d’anar ben acompanyats i si pot ser amb  una conversa que ens ajuda a fer l’entrenament més amè. Baixant fins a la  font de l’Argelaguet, per fer un retorn fins a la carretera de Matadepera,  que tot i que no ens agrada massa creuar-la, ho fem amb molta cura. Ens  adonem que cada cop ens topem amb més esportistes, sobretot ciclistes, i  això vol dir que les persones ens adonem de la sort que tenim d’haver triat  de fer esport. Sempre tenim algun amic que grava el recorregut, com ara  ha estat en Westermeyer i gairebé clavem el recorregut. 10,2 qm. Gràcies a  totes i a tots i als que ens proveu i repetiu i, si més no, avui hem gaudit  plegats.


Moment familiar, a San Julià d’Altura. Moment irrepetible

Però abans ens acull la zona de Torre Mossèn Homs, on ens posem a punt per anar a un recorregut què pocs sabem si ets seguidor de twitter, aviadet de vegades pots tenir alguna pista

https://twitter.com/mossenhoms_be


La Maria José Merino, avuí feia rodatge llarg i venia de l’estació de l’est

I en Totu, venia em sembla amb l’Elvira des de Vilassar




I ara li demanàvem a la Isabel Vergara, si ens feia els honors de ser la nostra mossenaire d’honor

Al costat de la seva bona amiga, la Maria José i la Isabel, comencen plegades aquest entrenament

Tsell i l’Imma

Nerea, avui era la seva segona vegada

Jordi Renom, ve expressament des de Barcelona

Antonio, Totu, Elvira, Anna


Carlos i de groc, en Hassan

Toni, Carlos i Víctor


Elvira i Anna Cos, que han fet l’entrenament un xic més curt

Manolo i Alberto





Xavi i Nerea

Paco i Sandra

Jordi, Hassan. Toni i Isabel

José Luis al seu pas per la font de l’Argelaguet

L’Antonio Pulido, el gendre de l’Eulogio, que està encantat amb vosaltres al  costat del gran atleta Víctor. Incansable duatleta.

Els germans Sust, en Totu i Pau al costat d’en Joan

La Isabel, protagonista nostra i que l’endemà a la cursa de Mediterrani va  fer le primer lloc del podi a la seva categoria

Enrique Moratalla

Passem per Sant Julià d’Altura

I un bon reagrupament prop de Sant Vicenç de Verders

Toni Rubio, què feia dies que no venia i que un dia ens va regalar l’apartat dels circuits mossenaires (link), molt exitós entre els nostres visitants

I aquí un progressiu en pujada, on en Totu ha estat al capdavant seguit per  en Xavi Pons i la resta d’amics que han acceptat fer aquest progressiu.

Isabel amb en Javi

Ens hem aturat un moment a veure la impressionant vista sobre el riu  Ripoll. Una vista amb alçada
I el moment que abans hem viscut familiar, a l’hora de fer el record  irrepetible



En Paco Utrera, organitzador i ànima màter de la cursa que es farà la  setmana que ve i que ens agradaria que molts mossenaires s’hi apuntessin.
http://cursainfancia.wordpress.com






Sempre tenim sorpreses i la Isabel Vergara n’és una. Com una persona com
ella descobreix a persones com vosaltres i amb l’esport ara la veus molt
feliç. I a més, la veus a pujar a el alt del podi moltes setmanes. Ella explica
que les primeres vegades no s’esperava a recollir el guardó, donat que no
s’ho esperava i els que entrenem amb ella sabem què és una crack i a la
que felicitem i li desitgem el millor i que per molts anys. Gràcies per tot,
Isabel !!!

Amb les seves grans amigues: Nerea, Isabel, Maria José, Trini i Eva


Un luxe aquestes noies i un record inesborrable de l’època que estem vivint plegades i plegats.



Me llamo Isabel; soy de Barcelona, pero por circunstancias de  la vida, resido en Terrassa hace unos 17 años. 

Mi vida siempre ha sido: la familia, los amigos, el trabajo que hace una ama  de casa, pero trabajando dentro y fuera de ella. 

La verdad es que no he sido nunca muy deportista. El primer gimnasio lo  pisé hace unos quince años. Eso si; cuando empiezo algo, luego persisto. 
O sea que una vez me apunté, a día de hoy aún sigo. 

Se me olvidada decir que tengo 63 años. Es decir: el deporte lo empecé  tarde. Pero aún ha sido más curioso lo que me ha pasado por la pasión de  correr. La verdad es que empecé ahora hace tres años, un mes de agosto,  estando en Sant Feliu. Como el día es largo y todo no va estar en la playa,  pues mi hermana comentó un día de levantarnos pronto: o sea, a las 7 de  la mañana e intentar correr. Bueno; el primer día ya pensaba que me 
moría. Me cansaba, me ahogaba. Bueno, lo cierto es que al día siguiente repetimos. Y al otro. Y bueno, de alguna manera empezó así en septiembre cuando llegué al gimnasio. Se lo comenté a mi amiga Trini i ella también se 
animó y salimos los lunes. Luego se nos añadió Transi, y así hasta que en Enero, después de fiestas, fui a comprar unas bambas al Calim y allí me dijeron que si quería, podia salir com ellos. Entonces decidí probar y se lo 
comenté a mis dos amigas y probamos. La verdad es que nos gustó mucho, pues las corredoras y el club eran muy abiertos u nos sentimos muy acogidas y nos lo pasamos genial, tanto por las entrenadoras MªJosé y 
Carme Ballesteros, como Manel. Lo cierto es que cada vez nos sentimos más a gusto. Primero sólo salía Martes y Jueves. Pero ahora son lunes, miércoles y siempre que puedo, 

Bueno y entonces un día me hablaron de mossenaires y me costó probar, porque como era la las ocho de la mañana, siempre tenía alguna escusa, 
hasta que un día decidí ir y bueno, lo que me faltaba; me gustó tanto y además se respirar tan buen rollo y se rueda tan a gusto, que ya deseo que 
llegue el sábado para correr con vosotros y decir que tu Pep, que también me estás aportando tantas cosas, que os puedo decir que el running de 
momento me ha aportado cosas buenas, que a los 60 ni me esperaba. 
Empezando por muy buenas compañeras y compañeros que son geniales y que no puedo nombrarlos a todos o necesitaría muchos folios y grans 
personas como Mª.José Merino, Carme Ballesteros y por supuesto Pep. 

Y con muchas ganas de superarme día a día, y creo que con vuestra ayuda lo voy consiguiendo. 

Mi primera cursa de 10 km. la hice en 1 hora y 10 minutos. Y mi última en 52 minuntos. Y todo eso es gracias a gente como vosotros y esperando al subir veces a podium con ilusión como si fuera una niña. 

Isabel Vergara

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

 

No hi ha resposta