25 set. 2014

Aixequem el vol a les 08:00, tots els dissabtes

Publicat en 9:59 sota General

De bon matí el grup de mossenaires aixequem el vol, com les aus què amb els primers rajos de sol deixen el lloc on han dormit, per
continuar vivint.
Avui hem pogut tenir, de nou, un exemple dels nostres veterans; aquelles persones que ens ensenyen a estimar aquest esport per
què, tot i la seva veterania, segueixen amb la il·lusió d’un jove més jove, el plaer de conviure amb els reptes: entrenar, córrer i competir a un bon nivell com per exemple l’Alicia Recio.

A mitja setmana un amic, l’Albert, ens deia què volia venir al nostre costat i dur a la persona què, segur, ha estimat més al món: a la seva mare i fer-li aquest homenatge que cada setmana dediquem a les amigues i amics. De la seva mà hem pogut conèixer un xic més el seu tarannà, alhora que hem pogut entrenar al seu costat, amb un orgull immens, com de fet fem sovint els uns al costat dels altres. Tots sou importants i atlèticament ens ha unit aquest projecte d’entrenar en grup.

El recorregut, un dels habituals, que ens permet unit umbilicalment Sabadell amb Terrassa, tot gaudint d’aquest territori Vallesà.

Una aturada per poder tenir un record d’un dia irrepetible i estar com en família, i pujar pel magnífic bosc de Can Deu, fins a poder refrescar-nos amb l’aigua de les aixetes de Sant Julià d’Altura i moment també per a reposar.

Un agraïment a totes i tots i cadascú de vosaltres per fer possible, setmana darrera setmana aquesta festa de l’amistat on córrer:
és l’excusa. Gràcies i que tingueu una feliç vida.


com les aus de bon matí aixequen el vol, comencem a córrer

Una vegada més, a les 08:00, fem la primera xerrada i continuem
relacionant-nos amb gent, què com a nosaltres, comparteix aquesta
afició de córrer pel camp acompanyada pel grup i amb la voluntat
de fer-se costat, per millorar tots plegats.


De taronja en Pedro, a l’esquerra en Ramon i vestit de Matagalls,
un mossenaire nou


Javi i els germans Sanjurjo, que avui la noia s’estrenava de mossenaire.


Un dia molt especial, tenir un atleta de la talla de l’Albert Caballero,
entre nosaltres. Gràcies per venir


I una setmana més en Josep Maria, què ens fa costat al projecte
de fa ja un any, a l’esquerra en Hassan i de taronja la Contxita


de lila en Jordi, al costat d’en Fran Frutos, que la setmana passada
ens va fer de dinamitzador del grup


Maria, Maria José i el seu marit Antonio, què avui ha estat molt actiu al segon progressiu

de rosa la Laura de Benito, a la dreta la Montse i a
l’esquerra la Rosa i en Miguel Angel


Toni, vestit de mossenaire, també portava a una nova mossenaire que avui s’estrenava


Als encreuaments de vegades passa això, els primers acaben sent els
últims, i han de refer el camí. Jeje, mil disculpes. Tornarà a passar

I ara un entorn que ens té encisats: la nostra Mola al fons, llocs fantàstic
prop de la nostra ciutat i amb una imatge que ens acompanya a la gent del
Vallès. ja ho deien, “Què com el Vallès no hi ha res”


Diego i Pascual


I la part camina dels mossenaires, amb les Laures, en Nacho i en Toni


Alberto i Fran


Casimiro, Albert i Josep Maria, en un entorn inigualable


Laura, José Luis, Oscar, Pedro, Montilla i Pepe

I en aquest llarg progressiu, aquí tenim els què han premut més l’accelarador: Fran, Joan Carles, Alberto, Toni, Paco i Laura


En Carmelo Luque, mossenaire per excel·lència: sempre a buscar la cua,
des del primer dia, en un gest què en ell és característic.


Com l’Anna Cos, la nostra gran lider i què tan fa per la trobada i de fa tan
de temps i què va amunt i avall sense parar, gairebé mai. Com en Toni a
l’esquerra.
Aquesta ha estat avui la nostra “cua d’honor”


I en aquest segon progressiu, l’Alicia Recio i la Isabel Vergara, que
s’estrenaven, han fet junt amb l’Antonio, Jose Manuel, Paco i Nicolau,
un progressiu en baixada. Han fet les sis primeres posicions. Gràcies !!!


I com sempre: l’Anna i en Carmelo, amb els nostres amics els germans Sanjurjo. Gràcies !!


Paco Utrera és un lluitador per causes de tot tipus, i amb molts entrebancs
està ultimant la cursa que amb molta il·lusió podrà servir per ajudar a
nenes i nens amb necessitats, sempre i quan aconsegueixi un bon nombre
d’inscrits. T’animem a què us apunteu com més aviat millor a la
http://cursainfancia.wordpress.com/


Laura, i el matrimoni Antonio i Maria José


Joan Carles, seguit per en Montilla i Pepe i més endarrere en Carmelo


Nicolau i el retorn d’en Pedro Santos


David i Paco


l’Alicia Recio, l’Albert Caballero i en Josep Maria Antentes


Transi i la Isabel


Guille

Jordi Renom i en Fran Frutos


Nova mossenaire i Miguel Angel

Ramon, mossenaire nou i Pedro

Nacho amb en Ringo


Isa

Txell, Casi, seguits per en Joaquín

Moment familiar on tots estem plegats per fer història i un dia més agrair-vos la vostra presència i bona predisposició Gràcies.

Tenir un gran record d’aquest dia. Ha estat un honor.

 

Quan vam saber que tindríem a l’Alicia Recio, ens vam posar molt contents. Tenir aquesta oportunitat d’entrenar
al seu costat i sabent que a més el dia abans ja havia entrenat
amb els seus grans amics de la Llagosta, i acompanyada i gràcies
al seu fill Albert Caballero, que tants èxits esportius s’ha llaurat
és per estar molts contents. T’agraïm aquest regal i per molts
anys tots els teus somnis els vegis complerts. Fins aviat.

Hola Pep:

Sóc la Alícia Recio, tinc 66 anys (al novembre en faré 67), sóc de la província de Sòria però porto 50 anys vivint a Catalunya. Fa 20 anys que practico la cursa de fons. Fins aleshores el meu contacte amb l’esport havia estat “zero”, pràcticament, però em vaig engrescar a córrer i des d’aleshores quasi mai em perdo les tres sessions (i fins i tot, de vegades,
quatre), de cursa a peu.

He fet unes 5 maratons a la meva vida amb una millor marca de 4h13, i la darrera marató la vaig fer fa uns tres anys, en 5h01. Crec que ja no en faré més, de maratons, i de mitges… una a l’any, o així, i ja n’hi haurà prou.

El que no “perdono mai”, són els meus entrenaments amb la colla dels Fondistes La Llagosta, i quan a l’estiu, fan vacances, jo surto a córrer sola ben d’hora.

La veritat és que estic molt agraïda amb l’homenatge que m’heu fet els Mossenaires, m’heu acollit molt bé i formeu un grup encantador. N’estic molt orgullosa de ser Mossenaire d’honor.

Alicia Recio

 

https://i0.wp.com/josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

 

 

No hi ha resposta