15 ag. 2014
Puigmal amb en Toni i en Pep
Poc que conec de la muntanya, i avui per primera vegada hem pujat amb l’amic Toni del Moral el Puigmal per primera vegada i plegats. Ha estat un munt de sensacions per ho desconegut i amb la certesa de no perdre’s, aprofitant l’enginy del gps que et dona la garantia tant de la llargada com del temps emprat.
Tant en Toni com jo hem coincidit en què no ens hem cansat gens, encara que el meu ritme a la muntanya sempre és lent i amb qui vaig m’ha d’acabar d’anar esperant, com ha estat el cas. Això si, de tant en tant hem fet algun intent de corredissa.
La primera part, la que puja des de Fontalba a Puigmal, per un rocam tota l’estona, amb l’unica dificultat que s’enfila cap amunt, i amb parada prèvia abans de fer el cim per a fer un bon esmorzar, que dúiem a les nostres motxilles. De fet en Toni sempre em convida que si a Cola, nectarines i va carregat de valent. A més duu, un aparell de música, on anàvem escoltant los “Celtas cortos”.
Hem entrat un moment a veure el temple on hi tenim Mare de Déu de Núria , sense adonar-nos que portàvem la música engegada. Hem sortit ràpidament.
Hem gaudit de la meravella de les vistes de tot arreu on passàvem, i hem retratat per recordar encara millor el què estàvem veient.
Tot baixant, un noi anava fent el valent, baixant fent cabrioles i quan en Toni li ha dit que si feia de “Kamikaze”, encara feia més bots per damunt de rocam de baixada, en direcció a Núria.
Ens hem apropat a bestiar que per la zona i que per un urbanita ens fa gràcia d’apreciar la seva majestuositat: tant les eugues com les vaques i vedells. Alguna cabreta salvatge.
Hem vist com del mig de no res surt aigua i també com algun rierol desapareix davant nostre.
Hem gaudit de bones converses i ha estat un dia per no oblidar.
Hem menjat a Queralbs la resta de menjar que portàvem i passejat pel poble, tan ben conservat i veient algun càmera i periodistes què segueixen a la familia d’en Jordi Pujol. De fet hem passat per davant de la tanca de la casa d’on estiueja, ara què a tants ens te decepcionats i força preocupats per la doble moral.
Teníem el handicap d’arribar per uns compromisos en un temps concret i gràcies als gps, l’hem clavat. Una paradeta per fer un aperitiu a Tona i a l’hora ja érem a Terrassa.
Gràcies Toni per tan bona companyia i què fort que estàs.
Segur que ens ho hem passat bé.
[img][/img]
Resumint; un dia de muntanya, d’amistat, d’aprendre, de gaudir d’aquests llocs tan i tan bonics que tenim prop de casa i amb els quals vivim molt millor. Gràcies pel seguiment i fins un altre, i sobretot gràcies a Toni del Moral pel dia que hem passat plegats.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
