08 ag. 2014
Turó de les Pedritxes amb en Carles
Durant quatre anys vaig voler canviar els camps de Can Bon Vilar per entrenaments per l’Ègara, on gràcies a la gent amb qui he tingut l’oportunitat d’entrenar i conèixer tota la part nord de Terrassa que em meravella. A més ajuda a superar problemes laborals, psíquics, i coses per l’estil gràcies a anar amb gent amb la què t’hi trobes bé.
Els recorreguts, sobretot m’ho ha mostrat l’Agustin Salvador: El Janot, el Turó de les Pedritxes, el Llac Petit, les Tres Corones, la font del Troncó, el Turó de les Roques Blanques, el Turó de l’ós, la font de Can Roure, i un munt de combinacions. De vegades trobant nous corriols que batejava amb qui me’l mostrava, com el camí Garreta, i rebatejant llocs com el “pico Gallego”, per què és on més volia anar la nostra amistat.
Aprofitant que aquesta setmana he pogut anar-hi, he pogut pujar al Turó de les Pedritxes amb un molt bon amic. Una gran persona a què aprecio en gran manera i hem volgut fer alguna fotografia que recordi aquest 2014, en el que només he pogut anar-hi dos dies als meus entranyables entrenaments per l’Ègara que ara trobo tant a faltar.
A més ens autoanomenem Ègaramossenaires i ho portem amb orgull, amb aquesta combinació de zona de l’Ègara i la tradicional manera d’entrenar dels Mossenaires, que tenen per costum fer-se costat.
Bé; com a record les fotografies que vam fer ahir i un lloc que recomano. Sempre dic què és el meu circuit estrella: vistes, duresa i una constant presència de llocs què tant marquen la meva vida: Terrassa, La Mola, l’Obac. I sobretot: natura, molta natura i amistat.
Gràcies per llegir-me.
Un entrenament amb una gran persona i millor amic: en Carles López
En Nacho ens ha vingut a veure abans sortir a entrenar. Gràcies!!
Una mica de joc, encara que ja som grandets per aquestes coses
Al nostres pas per l’euncet
Una refrescada abans pugem al Turó de les Roques Blanques
En Carles, mentre pugem. Un atleta què sempre amb la seva modèstia, recordo què a la milla que organitzaba Esports Kñera, quedava dels primers.
Segona refrescada abans de anar cap al Turó de les Pedritxes
Un lloc increible a tocar de casa. He pujat sortint de Can Palet
Objectiu aconseguit: coronat el Turó o pic de l’Àliga
I en Peña, entrenant a tota pastilla
I més amistats que entrenen per aquests llocs què els Egarencs tenim la sort de tenir:
Charo, Cristina, Josep, Maria Teresa
En conclusió: el fet de córrer ens dona aquestes oportunitats irrepetibles i que mai agrairé prou. Com li deia i vull dir-ho de nou: gràcies Carles per acceptar aquest entrenament que necessitava i què no penso trigar tant en repetir, per qué: val la pena.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
