03 set. 2013
PEDRAFORCA: quina meravella !!
Pedraforca; un lloc idíl·lic per mi: un urbanita que va al camp a quedar meravellat del que tan prop de casa tenim la sort de tenir.
La primera aproximació que vaig anar amb la meva muller ens vàrem quedar al Coll de Verdet; però ara ja sempre anem fins al cim.
Uahhh!!
Fa un parell d’anys vaig aprendre’m el camí i en poc temps hi anat quatre vegades fins al cim: amb companys, amb família, tot sol i amb un amic. Lloc on per l’alçada es pot tenir una visió àmplia i més en un dia com el d’avui.
Fa una setmana hi vaig anar sol per reflexionar, tot gaudint de la natura.
Vaig voler fer tres dies ben diferents: el primer al Pedraforca tot sol, el segon a la meva estimada Mola i el tercer a Sant Jeroni.
Per fer exercici, esport i tot el que us podeu imaginar als que us agrada la natura. Per no fer patir massa a casa pel whatsapp anava enviant fotografies i comentaris tots tres dies, a un grup familiar que hi som tots cinc, i per què una miqueta veiessin un dels motius pels quals val la pena estar un xic entrenat: per no cansar-se amb aquests reptes.
Des del mirador del Gresolet, al massís del Pedraforca, les dues darreres vegades i, on confesso que fins avui no havia vist la immensitat d’aquest mirador.
Hem pujat fins al Coll del Verdet i d’aquí fins al capdamunt. La setmana passada se m’escapava el riure, de la por que jo tinc a les alçades i en canvi hi havia un esplai amb vint nois i noies que el més gran no tenia més dotze anys amb els seus monitors, tot contents i riallers.
Avui ha estat, a diferència de la setmana passada, un dia lluent, clar, nítid: podies mirar lluny i veure-hi. La setmana passada, endevinaves darrere els núvols.
Cada vegada gaudeixo més de pujar el Pedraforca i ara inclús en molts moments no sento por quan miro les timbes, encara que em tremolen les cames en algun moment quan imagino ho petit i delicat que som els éssers humans i que millor tenir ben activats tots els sensors de cara el perill d’una patinada o mareig.
La tartera, que és divertida, es fa un xic llarga: però a força d’anar-hi sovint vas trobant la manera de superar-la millor. Avui portava al meu amic Toni i me’l mirava com domina l’art d’escapolir-se de les relliscades i per no ser un expert muntanyenc, us prometo que va com un cabirol fent saltirons i endevinant el millor lloc on posar el peu.
Les vistes, uahhh, que us haig d’explicar. Doncs que només in situ es pot apreciar, i no sempre es te la sort d’avui per veure aquesta meravella.
Res, que si teniu superades les pors a algunes alçades, el Pedraforca la gent el fa fàcilment i sents una satisfacció a l’arribar dalt, i quan acabes et sembla que se t’ha fet curt.
Gràcies pel seguiment.
pujar una mica més prop del cel per reivindicar un sentiment que ens embolcalla amb un símbol que cada cop a més gent es sent identificada
l’objectiu enmig d’una aureola encisadora
fa una setmana en aquest punt començava una excursió pel Pedraforca en solitari
Estasen, un lloc on refugiar-se per un preu interessant i on hi pots menjar per dotze euros un menú típic.
un habitant del refugi
no se, autofoto que volia ensenyar darrere alguna cosa, sabeu?
primera i senzilla grimpadeta.
cucuttt !!!
Una fita impressionant
està molt ben marcat el recorregut
I l’esmorzar que la Marisol m’ha preparat del seu forn “Bon Pa” al carrer Wilson, per si mai hi voleu anar a berenar ara que li posen cafetera
la boira fa que el paisatge no es vegi en la sema immensitat
ara ve on l’adrenalina farà passar-m’ho pipa
nyor, nyores: no hi ha barana i com es puja?
mira, un lloc on agafar-se
per si no us heu adonat, el tio lleig que surt sovint, sóc jo. Er Pé !
uahhh !
val la pena, només per aquest moment
aturar-se de tant en tant amb l’excusa de la foto, que a més enviem per whatsapp als ésser estimats de casa meva
ben marcat i sense dubtes per on el senyal groc ens il·lumina
vus aquells dos puntets? són doncs éssers humans com jo
notar a les teves mans el terra prop
per culminar el cim, impossible fa poc per mi
Ep, aquí hi ha gent: no soc tan únic
eiii !! cau el mite del cim difícil; tenim el futur assegurat. Al cim hi arriba gent molt jove i sana. Vint nois i noies: la meva admiració. Jo ho he descobert de gran!! Feu salut tota la vida
i ara anirem cap a la baixada per la tartera, també molt miitificada.
Passa lluny lleig!!
Atenció: quan em vaig fer la fotografia amb aquesta planta no sabia que era molt i molt tòxica. http://es.wikipedia.org/wiki/Aconitum_napellus i http://ca.wikipedia.org/wiki/Tora_blava
Guapada i moment impressionant
decorat sese pallasso
Pallasso a la vista
tartera autèntica
Perdoneu si us he donat la tabarra: si he aconseguit que aparegui un petit somrís o us he despertat el cuquet per anar-hi: em dono per satisfet. Això si, la muntanya és seria i no es poden fer bromes: hi ha llocs que s’ha de vigilar de no prendre mal. Anar-hi preparat i a gaudir
i de tornada cap a casa, m’aturo a dir el darrer adéu per avui de l’impressionant Pedraforca
I a una setmana justa hi torno amb molt bon amic, en Toni Del Moral que li vaig explicar el meu projecte de fer aquests cims i amb qui em ve molt de gust compartir una nova jornada pel Pedraforca i avui en un dia net de núvols, gens de vent i on he gaudit com un nen petit.
Recordeu l’Estasen de la setmana passada?, quin canvi!!
Recordeu la petita grimpadeta de la setmana passada?
crec que fa dies que el van plantar aquest.
Toni feia més de vint anys que no feia un recorregut d’alta muntanya. Em comentava que al servei havia pujat, per exemple, l’Aneto nevat i m’ha explicat detalls que segur que no va gaudir tant com ho ha fet avui
Amb aquest punt de vista es pot veure la gent que ve prop
li faig fer cada cosa al Toni, jajaja
Sorprenent el domini que te del seu cos, i la facilitat per aquests camins
la seva muller li comunicava que el seu pare, que està malalt, estaria d’aquí a tres dies a casa i li desitjo que millori la seva salut de tot cor.
Gràcies a la màquina de retratar del Toni i sobretot al fotògraf, què em quedarà un molt bon record d’aquest dia
ara ho veig i voldria tornar-hi a ser. Quin dia més impressionant
Sobretot que la foto no és de veritat: no costava gens pujar. És per fer una mica de dramatisme
un moment irrepetible amb una gran persona: en Toni
un moment compartit i molt íntim
domini absolut del tema per part d’en Toni
No havia estat al mirador del Gresolet i en Toni m’hi ha fet adonar. Absolutament impressionant
en aquest punt hi ha una timba de campionat. Et fa perdre la respiració de mirar avall.
Doncs si: hem anat al Pedraforca; en Toni Del Moral s’estrenava per aquests indrets i la sensació que tinc és que, tot i els moments durs de pensar que el seu pare que tant s’estima està a l’hospital i donat que la seva muller li ha dit que si, que li convenia fer una sortida per estar més animat i almenys per uns moments ha aconseguit evadir-se un xic i per mi ha estat un d’aquells dies que perduraran en el meu pensament ben gravats, pels moments, converses, i pel conjunt de sensacions que gràcies als entrenaments què fem, no ens ha costat gaire i crec i gairebé asseguraria que el Toni està fet per la muntanya. Un domini excepcional.
Gràcies per la teva companyia Toni i per les fotografies que ara puc gaudir i sobretot per ser com ets. Molts ànims en tot.
|
||||||||||
No hi ha resposta
