blog d’en Pep

Amples, amples: camins amples. Som tants que o anem per camins amples o es fa impossible estar per tothom. Els del davant s’allunyen i sempre tens por de que el grup es desfaci abans d’hora.
Dons amb aquesta prèvia, anem vorejant els horts públics i camps de conreu, fins a un lloc on fem volta a l’esquerra per baixar a la riba del torrent de la Betzuca, per una esplanada molt frondosa i lloc acollidor tot l’any. Travessem el torrent, fins un lloc on de forma habitual la gent ens esperem i el “bon mossenaire” va a fer costat al que va un altre ritme i fins que no el veu a venir no marxa. Tinc el dubte a quin punt ja no venia en Jordi i la seva filla, encara no en tinc notícies.
Ara voldria destacar en Miquel Moreno, que des de que ve que està essent un bon abanderat del nostre entrenament i que cada setmana ens porta algun amic a qui els explica les excel·lències del nostre grup. Ha convertit un entrenament de 10′5 qm. en 12 i escaig, i això ve donat per què va i bé en tot moment.

Fem una paradeta en un lloc on es pot gaudir de vistes i poder fer una bona pinya, però ja no venien els Viñeta.
Ens hem de disculpar, per què toca.
El que quedarà que venia la mossenaire més jove de tots els temps. Esperem tornar-la a tenir ben aviat.

Vicenç i Jeroni, en primer terme

Paco, Julio, Anna i Ahlam

Montse, seguida de Natatxa i Tensi

Jordi i la seva filla, que els vam perdre i seguit del Pedro i en Josep

En Miquel ve a retratar

Joan Carles i Miquel,

Mossenaire nou; com es diu ?

Salvador, Anna i Vicenç

Xavi seguit pel mossenaire de la setmana. El Bisbalenc de la Garriga.

La Natatxa, que porta un any competitiu que allà on va fa bon paper, a l’endemà corria la Jean Bouin

Josep Mª i David

Xavi Miquel, sembla que no, però no para de fer proves d’ultrafons

Montse Vila, en forma

Jose, seguit de la Rosa i en Casi.

Jose escriu al fòrum amb el nick “noidelabarba”, per què serà ?

Amb en Vicenç vam fer tota la Matagalls plegats. M’ho vaig passar bomba

Montse, que fa un munt de quilòmetres. Va fer la Terrassa-Monsserrat

Fernando, arrossega alguna molèstia.

Tensi i Barcia, seguit de prop per Rül, Carles, Martin

Toni i Josep, en la parada a CAstell Arnau. La font no rajava, per cert.

En Josep que va venint, així com la Montse

Omplim tot el camí

Amunt i avall

Fora de sèrie en Rül

Amunt i avall

I en Pau Sust ens ensenya el polar que duu: només per una classe d’ultafondistes selecte. La Rosa s’ho mira.

Julio José Navaz
Va venir per primera vegada i en to de broma va escriure al fòrum dels corredors.cat el següent

per qui no el coneixi, és molt bona persona i és tot divertit: però ho tindrem en compte… jejeje
Ho he trobat genial. Espero que torni, donat que amb tantes pegues…

I ara la part del mossenaire;

Una de les persones que conec que fa coses grans, atlèticament parlant, setmana rera setmana, aquest és en Josep Massaguer. Ve expressament des de La Garriga i una vegada em va manifestar que trobava en aquest lloc molt de caliu i que ho trobava molt especial i es sentia molt ben acollit.
Quan pot i es pot repassar l’historial ve; també ha dut amics propers com l’Esteve i en Yves i forma part de l’entrenament que llavors allarga la festa anant a esmorzar plegats amb tota una colla i de forma força habitual. Això els fa encara més atractiu el nostre entrenament, poder fer-se un tip de riure i de passada fer plans pel futur, al voltant d’un pa amb tomata i una Coca-Cola.

Li he demanat una mica de curriculum esportiu que us adjunto;

Diu en Josep:

Vaig començar a córrer de ben petit,de fet la primera copa la vaig guanyar als 14 anys(1974) en una marxa de muntanya pels voltants de La Bisbal d’Empordà,el meu poble de naixement.
A l’escola m’hi vaig aficionar amb els cros escolar,aconseguint la segona plaça en el campionat de Girona

He corregut,no sé quantes maratons,n’he perdut el compte(no l’he portat mai),però el que realment m’apassiona,són les distàncies llargues i per muntanya,quan més llargues i amb més desnivell millor.

Tinc l’assignatura pendent del UTMB,que tornaré a intentar en el 2011 i que espero assolir.

Feia il·lusió tornar amb l’Anna Cos i la meva família, a la cursa que vam descobrir, on es disputa el millor campionat del món de Sant Climent en la seva vessant atlètica, com diu l’impagable speaker que avui no li han posat micro i el pobre anava a crits, però que se’n ha sortit prou bé.

Hem anat a buscar el dorsal i ens hem passejat pel bonic poble, on he vist moltes cases unifamiliars. Venen ganes de viure-hi a aquest indret, i més si tenim present que està plenament envoltat de muntanyes, una de les quals en Ramon i els seus amics ens regalen la seva visita, tot suant la cansalada. mai millor dit. Hem anat a fer el té-cafè amb llet i tallat, al centre de la vila.

Més tard ha arribat la família de Viladecavalls, en Bernat i la Montse que alternen cuidar els seus fills mentre corren; avui li tocava a la Montse, però al venir la Marisol que no podia córrer, en Bernat decideix també córrer, però com que no permetien d’inscriure’s vam tenir la brillant idea de demanar el dorsal de’n Martin Molina, un amic nostre que al faltar poc per començar crèiem que no seria a línia de sortida i anàvem ben equivocats, donat que estava el pobre desesperat buscat el seu pitral i del que ens hem de disculpar, per la jugada de tenir-lo nosaltres. Finalment, en Bernat ha acompanyat a la Montse que ha millorat la seva marca en 2′ i en Martin i en Josep Casasola han corregut, a una cursa que també els agrada especialment.

A mi se m’ha fet molt agradable veure com en Martin lluïa la samarreta mossenarie.

Com el darrers tres anys, una cursa exigent per les primeres pujades, on es veia més d’un posar-se a caminar.
Primer puges un desnivell acumulat d’un dos-cents metres i el recorregut fa aproximadament 6′150 metres, sortint de la Plaça de la Vila, davant de l’Ajuntament.

poc abans de començar i de fer el talladet, les dues Annes; Marisol, Oriol i Pep

En Bernat i l’Olivia, la Montse i l’Arnau

Moments previs

Olivia i Montse

Marisol, amb un bon costipat

Esmorzant

En Nuck també te gana

Marisol i Nuck

l’Oriol

l’Oriol

L’Anna

Ramon: L’ORGANITZADOR i mossenarie de Sant Climent

Beguda Isotònica

Jeroni Arnau, entrenem plegats els dimarts i els dijous a l’Ègara, un nou amic

El millor speaker del món de Sant Climent

Bernat i Montse, millorant 2′ la marca de l’any passat

Anna, Josep i Martin

Anna, Josep, Martin i Jeroni

Anna, Ramon, Josep, Martin i Jeroni

Família de campions

fent cua per menjar cansalada i beguda isotònica

Gaudint de prop

Tot un espectacle: un crack !

medalles per tots els nanos

[img] http://lh4.ggpht.com/_XvCMJjSPaT4/SwtscBBcSTI/AAAAAAAAAtc/INelexGIRnE/s400/P1010188.JPG[/img]

El nostre campió, l’Arnau va quedar primer de la categoria

La nostra campiona!! l’Anna Cos

Tot un espectacle i s’ho passa pipa i sense micro.

i el pernil !!

i aquesta és la història d’un bonic dia.

Fins l’any que ve.

SI VOLEU FER LA CURSA PODEU BAIXAR EL TRACK A:

MOLINER ALCALDE, PEP 00:29:53 EM 59 AREC TERRASSA

MAZORRIAGA MORÉ, MONTSE 00:40:49 FEF 23 AREC TERRASSA

CLASSIFICACIONS: http://cpsantcliment.net84.net/?page_id=8

I si voleu unes diapositives

DIAPOSITIVES

Mossèn Homs és com un capsa de regals: fins que no l’obres no saps que hi pot haver-hi dins. Sabia que prèviament havien dit que em trobaria en Mirabet al Monument de la Dona Treballadora i el noidelabarba venia amb un amic, i per segona setmana, en Carles López venia corrent des de el barri del s.XX
No hi havia massa pensat quin recorregut ens podia convenir i de nou veig nous mossenaires que venen a provar si els agrada el tema, com per exemple i com havia dit l’amic del noidelabarba, que vaig poder conèixer una mica: espeleòleg. També el nebot del tiet Agustí i ja son tres; l’Albert. I també i per segona vegada una nova mossenaire, l’Isabel, que venia a un amic d’entrenament.
Una sorpresa, un del atletes més reconegut del panorama Català, en Diego Garcia, que ens havia trobat per la xarxa. Em comentava, com fa la gent que ve per primera vegada, que parem un xic massa, però vaig explicar-li la filosofia mossenaire, que és la d’esperar-nos sobretot als encreuaments i que es pot fer activament a l’arribar, retornant a la cerca del que va a un ritme més lent. Reconec que costa que la gent entengui, però va funcionant.
Sempre demano disculpes, per què no pots recordar el que passa en una hora, i si em deixo res important que recordeu, ho podeu posar.

Aquesta fotografia, que sembla ben igual de les d’altres setmanes pot arribar a haver catorze persones diferents. Vol dir que si haguessin vingut els de la setmana passada…

Diego Garcia, conec pel gran nivell que ha tingut. Hem deia que encara entrena a gran nivell, i encara volta les 1h14 en mitja. Fa uns deu anys va fer la tercera posició de la Marató de Barcelona i se’l sol veure entrenar sovint per aquests entorns. Venia per què havia vist per internet.

Ahlam a primera línia seguida per Natatxa, Orzo i Massa

Tres mossenaire nous, al costat de’n Fernando. L’Isabel i el seu company d’entrenament, i l’espeleòleg.

Joan, en bona forma

Dos atletes internacionals, en Jeroni d’Ullastrell i l’Eduard de Vacarisses

no m’espereu, no m’espereu, va dient la Tensi…

Rosa i Xavi Miquel, de bon humor

Ens aixequem després la fotografia, menys l’Isabel, la nova mossenaire

Grans conegut en Diego Garcia i Francisco López.

Estona d’estiraments entre amics

I nosaltres al marxar ens anem a refrescar i veure a la font de les canyes, directe des del Montseny

I paradeta al Monument de la Dona Treballadora, els que pujavem corrent des de casa

Qui al mon de l’atletisme Egarenc i per les muntanyes de Sant Llorenç i l’Obac no coneix al Mirabet ?

Bé, molts mots podríem fer servir per definir-lo; quin més adient. Una persona incombustible, que fa molts anys que es calça unes espardenyes, que és molt competitiu quan entrena i que quan feia curses també. Que es coneix camins, corriols, noms i moltes vegades ens ha redescobert racons que ni imaginàvem.
Col·labora amb molts temes relacionats amb aquest entorn, com el centre excursionista del poble de Mura, on fa ja només li cal ser l’Alcalde.
Entrena tant al matí com al vespre i si t’agafa distret et fa corre de valent.

Segur que em deixo milers de coses més, com quan va començar a córrer i per què. Objectius assolits i motius pels quals es pot dir que és molt bona persona.

Atresorem molts bons records, com trobades i entrenaments per llocs molt bonics i plegats hem fet molts amics.

Bé, esperem poder entrenar sempre al seu costat i desitjar-li tota la sort del món amb tot el que fa.

Em va fer molta il·lusió que es fes l’excursió del CDC a la nostra estimada Mola. Ha estat una dia esplèndid en un entorn, per mi, dels més estimats, amb gent de totes les edats i sensibilitats. S’ha pujat força bé i per no quedar empolsinat pels que utilitzen el cotxe fins a Can Poble, hem pujat per dues dreceres, tot i que també hem fet pista, reposant a l’aparcament, que a partir de gener ja no serà operatiu, donat que no deixarant pujar vehicles motors.
Una parada a Can Poble i un tram que ens durà al camí dels monjos i d’aquí fins dalt. Unes fotografies de record i una jornada molt bonica, envoltat de gent, amb sensibilitat per la natura i de conversa, i amant dels nostres entorns.
Tots han demostrat un estat de forma bo, donat que tot i ser una excursió per un entorn bonic, el desnivell és considerable. Bé algú ha anat de cul a terra, però això és normal.
Dalt hi havia tanta gent, que semblava la nostra Plaça Vella.

M’ha sorprès la Maria, que a més anava embolcallada amb la senyera i per la seva fortalesa física anava fent les fortes pendents amb notada solvència. Curiosament venia un amic mossenarie, en Marià, que de la mà de’n Ricard i l’Anna, president local i senyora, ha pogut compartir aquesta bonica jornada.

He conegut nova gent i el luxe d’anar al costat d’un dels nostres més il·lustres parlamentaris Catalans alhora Terrassenc, i regidor del nostre Ajuntament i que el veus a lluitar un dia i un altre i proper candidat a l’alcaldia, que li agrada trepitjar territori i com no la muntanya més emblemàtica del nostre entorn, en Josep Rull. A mi me’l fa més proper saber que sovint ens uneix el plaer pel córrer i el veiem a diferents proves atlètiques, com ara és la Mitja Marató Ciutat de Terrassa. Tant de bo algun dia pugui governar amb aquesta sensibilitat que els que el veiem a curta distància intuïm la seva gran vàlua. I, per descomptat també ha compartit entrenaments per Torre Mossèn Homs, i recordo que va tenir una estrena un dia plujós. Te a la seva atapeïda agenda venir sempre que pugui.
Companys simpatitzants amb els seus fills, ens ha regalat la seva companyia, que per cert els seus fills s’interessaven pel gosset de casa nostra, en Nuck, que ha fet de company fidel de tots i que també era present en tot moment.
De baixada, hem desfet el camí pels mateixos llocs i a mi em quedarà el record d’una bonica matinal.

Vaig fer unes quantes diapositives on es pot fer uns tastet del que ens envolta.

Diapositives

Estic content per que molts amics ens venen a visitar i aquest dissabte des de Vacarisses va venir l’Eduard. Els que el coneixeu sabeu que el seu tarannà, amb tot el que fa, se’l fa una persona interessant, amoïnada i amb ganes de servir a la gent amb tot el que pot, sense esperar res a canvi. És participatiu i amb molts col·lectius el seu ajut és molt important.

Aquestes darreres setmanes als mossenaires els demano si poden fer-me el seu currículum atlètic i tinc la sort de que el tinc i ara us l’adjunto per que el conegueu una mica més.
Em comenta l’anècdota de “El Corte Inglés”

Bé, aquesta cursa que abans no aconsellava, pel munt de gent i les irregularitats a l’hora de córrer i un llarg etcètera, ara si, que trobo que anar-hi, com feia jo, amb els meus fills els donava la possibilitat de no sentir-se en cap moment sols i fer una llarga distància.
Què passava ? que el primer any veig que em ve una persona a la que no coneixia de res, vestit amb l’equipament del meu estimat antic club, la Unió Atlètica i com que veia que jo anava vestit com ell, es va apropar a saludar-me. El seu pel llarg i la barba forma part d’una imatge molt agradable. Doncs bé, cada any i en van ser tres, quan arribava a la recta d’escalfament esperava trobar-me l’Eduard i com per art de màgia, sempre apareixia i vam arribar a córrer plegats, això si: a tope.

Que ens deia l’Edu i al qui li agraïm:

“Hola Pep,

T’envío 4 dades bioatlètiques, posa-les com et sembli…

-Vaig començar a córrer, com molta gent, participant a les curses de Festa Major de Terrassa i del Corte Inglés, cap als anys 89-90.
-Des del 2001 estic corrent de forma més continuada, des de llavors, no he parat.
-M’agrada participar a curses populars, darrerament m’he proposat descobrir curses que no he fet mai.
-Fins ara, he participat en curses curtes (milles, 5Km…), 10.000 i mitges maratons…i curses infantils acompanyant les meves filles. 10.000 és la distància que més m’agrada i en la que em trobo més bé.
-M’agrada córrer per sentir-me viu.
-Col·laboro en la organització de la cursa de la campana de Vacarisses.
-Encara que sóc car de veure (pel fet de viure a Vacarisses vinc poc), fa uns quants anys que vaig anar per primera vegada a córrer a Mossèn Homs, per això em considero un Mossenaire més.

Pep, no t’oblidis de comentar que ens vam conèixer a la gran cursa del Corte Inglés…

No sé si a l’explicar-t’ho així et dono massa feina, pots posar-o com vulguis, retallar el que et sembli…tu mateix.

Per cert, avui a Sant Vicenç dels Horts he fet 39′35, això va millorant. Encara que, de moment, no surto a les llistes de classificació.

Salut,
Edu

Ara quan la gent mira un calendari de curses i recomano un d’important, el que porta de manera altruista en Pep Lluis Molinet, que és el de ropits.com , veiem un munt d’oferta a racons propers on anar a córrer. Muntanya o asfalt, pla i pujada i de ben segur que prop pot haver-hi un lloc on practicar això que tan ens agrada: Córrer.

Ves per on, fa una bona colla d’anys i quan va sorgir la xarxa internàutica atlètica i gràcies a en Salva Pou, podíem llegir que hi havien persones com en Josep Costa, que lluitava per que la gent fes esport, que corrés i de de passada ensenyar-nos un poble: Manlleu. Quina millor manera, que fer-ho pels seus entorns i qui nom més curiós: córrer per córrer. De fet diria, que és de les curses més entranyables a les que participo sempre que puc. No hi ha trofeus, però si un abundós esmorzar fet amb una bondat immensa i amb ganes de fer content a tothom. Una família, els Costa, dignes de la millor menció que hom pot tenir.
Pot haver qui em digui que he exagerat. Doncs bé: aneu-hi i sortireu de dubtes. Crec i afirmo que quan molts no sabíem córrer, gent com en Costa ens mostraven el camí i ens animaven a estimar profundament aquesta afició. Repasso la meva història i porto tan sols vint anys de curses i continuo buscant al calendari sempre que puc on anar i Manlleu és un destí de fa anys. Si algú no ho sap, organitzen una de les Sant Silvestre més antigues de calendari, la cursa de festa major i el córrer per córrer.

Ara parlant una mica del que va estar la cursa; arribem dels primers, i aprofitem per donar un tomb pel poble, fem alguna fotografia, anem a la pastisseria d’una gran plaça a buscar galetes i croissants i anem a recollir el pitrall. Trobem a la Gemma i en Joan, en Txema Torres, un amic de fa anys i parlem una estona, abans no ens donen la sortida.
La meva intenció era provar de fer uns 43′ i finalment faig 42′; vol dir que objectiu cobert. Com que córrer per mi i contra mi, vaig a ritme sense fixar-me massa si em passen o passo i aquest diumenge al voltant del quilòmetre sis em vaig marcar com objectiu visual, passar unes vuit persones i, una , dues, tres, …. set, vuit i just aquest punt em passen: vaig per set, haurem d’apretar i finalment passo deu. És una manera de jugar, que em serveix per distreure’m.
Arribo a meta, busco amb la mirada en Txema per animar-lo que fa al voltant de 44′ i al cap d’una mica arriba en Joan, amb un 46′ i amb en Joan animem a la Gemma que fa una cursa amb 57′, millorant marques anteriors.
Bé. tot això abans d’un esmorzar boníssim que de la ma de la Rosa Maria i la seva família i amics, ens podem menjar aprofitant que el sol ens escalfava i que el dia ens va respectar en la seva vessant climatològica. Una jornada més: memorable.

Tota la plaça per nosaltres

Ja; encara no havia saltat l’automàtic

Pocs minuts abans de sortir
Oriol, Anna, Marisol, Gemma, Joan, Pep

Fotografia que m’ha regalat la Rosa Maria

En Joan, amb el que passem moments increïbles d’agradables i faig la primera fotografia amb la nova màquina

Jo i el meu careto, fet per en Joan

En Josep Costa i el seu fill, un treball en equip per fer una classificació acurada

El pare pren el temps i el fill apunta el nom: a casa endrecen les dades.

l’Anna en un aparell de gimnàstica

Esmorzar fantàstic !

La Rosa Maria, fill i net i amics cap al final de la festa

Ara els toca als treballadors de recuperar forces

Oriol i Marisol

Panoràmica

la meva família





el rei de la casa en Nuck

Lloc ampli i fantàstic per la cursa

Moments de passeig per Manlleu

Quan arriba dissabte, sembla que torni el mateix. Sembla que tot segueixi igual, que sempre som els mateixos o quasi, i que la ruta te molt a veure cada setmana i ves per on, que gràcies a la fotografia i que passa el temps, t’adones que sempre hi ha novetats;

- Aquella persona que porta mesos sense poder venir

- La que no ha vingut mai

- La que només ve quan els compromisos li ho permeten

- La que te ganes de trobar-nos per petar una bona xerradeta

- La que no coneix l’entorn i vol fer-ho amb la nostra companyia i un llarg etcètera.

Si poguéssim parlar més entre nosaltres: un munt d’històries, a quina millor.

Tot això fa la trobada encara més peculiar, donat que passa el temps i es va fent.

Aquest dissabte sabíem que uns quants amics habituals no podien venir, donat que anaven a Behovia.

Aquest dissabte, per exemple, venien uns mossenaires com en David Elcacho i en Manuel Priego, que també són donats d’alta de fa anys al nostre fòrum i que els sorprenien alguns dels canvis que fem, per distreure’ns.

En Lluís, que vindrà sempre que pugui, tot i tenir-ho ara més complicat.

El circuït ha estat el de les dues torres: baixant pel perímetre del golf, i també venia en Ferran Seret, el marit de la Knyera, que està més especialitzat en la muntanya i per tenir-ho a la nostra col·lecció la fotografia l’hem fet ben aviat, donat que no podia venir tota l’estona.

Em fet la hidràulica parada a la Font de l’Argelaguet, tot retornant cap al punt de sortida.

He estat de nou una trobada memorable.

L’Albert i el Josep, vestits de Matagalls i bons amics

Xavi Miquel, seguit de prop per la muller d’en Guarch, Ahlam Elkadi

Joan, Jaume i Ferran

Tots tres coneixen els rigors de la Matagalls, però en Jaume no tan sols això: a més l’ha guanyada establint un rècord de tots els temps.

David, Josep i Martin

Martin i Montse

La Montse la setmana passada, tot acabant l’entrenament mossenaire, va fer uns 10 quilòmetres més amb en Josep Casasola

Compactem el grup tot esperant-nos

En Josep Casasola, que havia quedat enrere per saludar a un esportista amic seu, que havia passat amb bicicleta

La mova d’estirar la cama a un lloc emblemàtic pels mossenaires, la Font de l’Argelaguet

Lluis i Joan

Amb aquest grup d’amics que entrenen plegats, ja fa una bona colla d’anys que ens creuem pels camins i a més a algun entrenament hem tingut la sort de córrer junts, com elmultitudinari dia de la Maria José Pueyo.

Sempre ens saludem i ens desitgem sorts diverses. Per molts anys

En Pau i la Tensi van anar a caminar

Quan ens van dir que vindria una persona com en Jaume, no ens ho podiem creure. I de fet ens costa, donat que nosaltres fem uns entrenaments que poden semblar senzills per atletes amb un nivell tan i tan gran. Hores d’ara va venint i nosaltres que estem confois de poder compartir aquestes estones amb ell i volem felicitar-lo de part de tots els mossenaires, donat que tot el que fa té molt i molt mèrit.

Com que no el coneixem gaire personalment, la xarxa ens ha ajudat a trobat alguna entrevista realitzada per un altre gran, en Paris Canals i el que va escriure el mateix Jaume a corredors.cat

PETITA ENTREVISTA

1) Te’ns podries presentar?
Hola! Em dic Jaume Folguera Robert,del Club Falcons Sabadell,visc a Sabadell,casat sense fills.Treballo en una fabrica fent conductes i accesoris de ventilació,11h diaries de dilluns a divendres.

2) Quan fa que corres? Fes-nos una mica d’història. Vas començant fent algun altre esport?
Vaig estar corrent amb bici de carretera desde els 17 fins els 22 anys,a la categoria elite-sub23.Quan ho deixà seguir sortint els caps de setmana fins que amb la dona ens varem aficionar a caminar per la muntanya,l´any passat.La nostra primera caminada fou la Ripollet-Montserrat,al maig del 2008.Jo encara no corria a peu,mai m´havia agradat,es més,en la pretemorada de la bici tenia que correr i sincerament ho odiava.
Sense saber com,vaig anar a correr la meva primera cursa al juny d´aquell mateix any a Bagà,de 12 km,sense cap entreno,i es clar,se´m va fer llarga,peró em va agradar.A la semana següent estava corrent les Goretex a Andorra,al costat d´en Agusti Roc i com diuen,enganxa com una droga.

4) Havies participat en alguna altra edició de la MM? Com t’havia anat?
Precisament l´any passat va ser el primer cop,aquelles altures no habia corregut més de 20 km seguits,i clar,vaig sortir de Collformic corrent com si res,a l´urbanització de Cavall Bernat ho vaig deixar,entre molesties fisiques i en 61 km no vaig coincidir amb ningú.

5) Com has preparat la MM-09? T’havies plantejat factible fer récord?
No la he preparat especificament,de fet tenia ilusió només acabar-la després de l´experiencia anterior.I sincerament el record ni somiar-ho,volia estar fregant les 10h,amb aixó més que content.

6) Com valores el resultat obtingut en aquesta MM-09? Com et va anar? Comenta-nos-la un pèl.
Doncs estic content i alhora sorprés.Vaig arrancar de Collformic sense pensar en cap moment el que faltava,simplement amb una previsió de 10h que anava mirant a cada control.A mida que anaven passant els kilometres veia que retallava temps,i aixó animà.L´unic moment dificil va ser pujant el Coll de la Grua,peró em recuperà rapidament i desde Vacarises veia factible baixar de 9h i al final…..

7) T’hem vist fent curses de muntanya de totes les distàncies i per tota Catalunya. En quina distància et trobes més còmode?
En el terreny que em trobo més cómode es pujant,per tant,a les cronoescalades i kilometres verticals es on mes disfruto.

Tot i que et veiem normalment per muntanya, fas alguna prova també en ruta? Tens alguna marca en 10km, mitja, marató, 100km?
No la veritat que d´asfalt res de res,suposo que en vaig quedar fart amb la bici.No tinc marques.

9) Ens podries descriure una setmana tipus del teu entrenament? Quants kms fas habitualment per setmana? Quant desnivell?
Ui,aixó ja es més complexe.Al treballar tantes hores de peu i majoritariament estàtic,no recupero gaire bé,i es clar,poc entranament puc fer.
Una semana normal seria:dilluns descans,dimarts una sesió d´spinnig,dimecres correr una hora,en pla,pel riu Ripoll,dijous altre cop spinnig i divendres descansar pel cap de setmana,que normalment sempre m´agradar competir,per aixó corro disciplines diferents.en epoca d´estiu canvio l´spinning per el mountain bike.Com pots veure kilometres pocs,els 12 del dimecres i els de la competició el cap de setma

A més ha guanyant un munt de curses i marxes, com ara :

Núria - Queralt: Jaume Folguera, 1r

XIX Marxa Núria Queralt.
Núria, 04/05-07-2009.
96km, D+4500m, D-5700

Web organització

primers:

1. FOLGUERA ROBERT, JAUME 14:33:10