blog d’en Pep

Feia uns dies que un amic ens deia que se’ls complicava la cursa homenatge contra el racisme per un tema econòmic, donat que la partida econòmica que l’Ajuntament de Barberà destinava a aquest esdeveniment seria molt minvat i el tema era que necessitaven arribar a cinc-cents inscrits per no tenir pèrdues, donat que havien estat originals per contrapartida de la cursa donar-nos una tovallola. La mobilització ha estat important per què a la crida hem anat força gent. I com a not positiva en un darrer moment la subvenció, a més, els hi ha arribat.
A part d’aquesta introducció, la cursa consistia en fer un sis-cents metres per les pistes d’atletisme de Barberà, mes mil nou-cents per carrers i avingudes, i fer un recorregut total de dos quilòmetres i mig, dues vegades. Ha estat un cinc mil exacte.
El dia ha estat molt calorós i hem estat força distrets, com sol passar a les curses, xerrin, xerrant amb la gent. Per part nostre hem estat els següents:

resultats CURSA DE BARBERÀ

121…..Pep Moliner Alcalde…..…….…..20:43
252…..Albert Ureta Renom…..…….…..24:34
357…..Juani Guardeño Serrano…….….29:43
359…..Marisol Martinez Torner…..……29:44
361…..Montse Mazorriaga Moré………..29:45

Foto de família.

La Juani escalfant


l’Oriol escalfant


La Marisol escalfant

l’Anna a la tirolina

Pep, Josep Antoni, Albert

Marisol, Montse, Juani

Avituallament

Panoràmica pistes

Refresc d’aigua

Juani i Marisol a l’arribada


Familiar dels Longueira

l’Albert a l’entrada

En Pep a l’arribada

Albert

Pep abans de sortir de les pistes

Tota la nostra representació femenina; Juani, Marisol, Montse

Moments previs a la sortida, a l’escalfament

Pep, parant crono

Les nòies arribant

Finalitzada la cursa, Arnau, Marisol, Bernat, Olivia, Monste, Juani
Francesc, Albert, Pep

Tot el reportatge fotogràfic ha estat realitzat per en Mario Longueira.

http://cursadebarbera.blogspot.com/

Avui, que la calor es fa més present als entrenaments, era qüestió de fer un entrenament suau, que no ens deixés massa cansats i fem el circuït que solem dir-li el clàssic, que té deu quilòmetres i que té el seu punt més baix a Sant Vicenç de Verders. El grup anava molt compacte i ha anat força bé.
L’excel·lent notícia del retorn d’en Salvador Trujillo.

A Sant Julià d’Altura ens fem la fotografia de grup, donat que en Casi va convèncer a en Joan, que està preparant la marató, de fer tres hores d’entrenament. No tenim notícies de com va acabar. Esperem que estiguin sants i estalvis.

Iniciem l’entrenament vorejant els camps de Mossèn Homs, Josep, Salvador, Casi i Vicenç

l’Agustí tenia algun problema a la cama i va girar cua

A aquesta època és molt interessant hidratar-se, com solem fer els mossenaires i en aquest cas en Javi fa ho propi

A una bona ombre el col·lectiu es re-agrupa, típic dels entrenaments

Primer terme d’en Marc, Rafel, Manolo.

Des de que faig curses per tot el calendari, des dels començament de la dècada dels noranta, que hem compartit molts entrenaments junts, així com a l’època de les grans marques. En Salvador feia 1h19 a les mitges i entrenava moltíssim. Ha estat sempre esportivament actiu i de la primera època el recordo amb el seu gran amic en Cesc Vallès, amb el qual vam fer grans reptes. També compartíem entrenaments amb BTT i d’en Salva sempre recordo que quan arribàvem a la font del Troncó dèia: “Això és mitja vida”.
Metòdic, s’apunta tots els entrenaments, durada i detalls molt específics. És un dels primers mossenaries.
En qüestió de marató l’ha festejat i ha arribat a baixar de les tres hores, com la Matagalls-Montserrat que ha fet en multitud d’ocasions en molt bons temps.
Avui era un dia especial, donat que després de patir ara fa un any un accident molt greu, ha pogut tornar a córrer amb els companys de tota la vida: Vicenç, Serna i Pep. Per molts anys Salvador i endavant.

El campanar de Vacarisses ens donarà la sortida

Tots apunt

La cursa de Vacarisses és molt recomanable per estimar el mon de les curses. La gent que la duu a terme son gent com nosaltres, i s’esforcen fins a extenuar-se per aconseguir la perfecció. Com que son corredors, saben trobar aquell detall que ens fa dir que com aquesta poques

Feia un matí fresc i com que era prop de Terrassa, sortint just s’arriba a temps. Aparcaments molt ben senyalitzats i zona per recollir els pitralls i trobar amics. Bones xerrades i tot escalfant per esperar l’originalitat del toc del campanar del poble, que serà l’original tret de sortida. Els quatre quarts i al començament del toc de l’hora de les nou del matí, tots ens disposem a enfilar-nos a les muntanyes que envolten el bonic poble i que ens durà fins els Caus, des d’on tornarem a baixar fins el punt de sortida. La primera part amb predomini d’asfalt i la segona, que ens passa per corriols que coneixem els que fem la Matagalls. Llocs molt bonics, un parell d’avituallaments d’aigua a llocs estratègics i un balanç de cursa força dura a les pujades i bonica de paratges.

A l’arribada; suculents talls de síndria, entrepans exquisits de botifarra, bons porrons de vi i begudes ensucrades, talls de coca a discreció, gelat, cafè i per qui vulgui un bon bany l’oportunitat de fer-ho a la piscina municipal oferida a tots els corredors i acompanyants. Regals quantiosos, en forma de mitjons, tovallola, desodorant, cremes, botella d’aigua i un detall curiós: una planta per plantar als nostres jardins, o millor al test del balcó

Balanç positiu i recomanable a amics i coneguts.

De la colla tenim l’oncle Agustí que assoleix la primera posició dels veterans i en Jordi Portero que queda segon de la juvenil.

Agustí i germans Arevalo a la sortida!

En Pep a la sortida!!

Bernat enfilant la recta d’arribada

Josep Manel Portero ,esprintant al arribar a meta!!

l’Anna i en Jordi a punt de creuar meta

Jordi Portero, arribant a meta!!

En Rafel, arribant

Pep

José Antonio

Joaquin

Tiet Agustí

Podi dels primers, amb l’Anna

Foto de familia

http://cursavacarisses.corredors.cat/

Fotografies de l’Aurora ©

Tags: arec, atletisme, cursa Vacarisses 2009, Terrassa

Feia dies que en José i l’Emilio Expósito, titulars del California Esports, mossenaires també, ens havien anunciat que es tornava a fer la cursa del Poble Nou que tan apreciem els que l’hem fet altres vegades. Arribo a la zona i tinc la possibilitat de compartir una bona estona amb amics. Esperant l’hora de la sortida ens animen els uns els altres i després de veure sortir la cursa que protagonitzen els nens i de fer unes fotografies, ens situem a punt de córrer i així ho fem. Son dues voltes per la zona Olímpica i força ràpides, donat que el circuït ho permet. La climatologia ens ha fet costat, tot i la xafogor. El serveis fantàstics i els regals de categoria. Per ser una cursa que manté la seva gratuïtat amb els que s’inscriuen a la botiga, no te res a envejar a les del calendari.La primera volta he anat fent, intentant anar al màxim. A la segona he notat com un muscle de la cama, no sabria exactament quin, em donava senyals de que tenia d’afluixar. Pel circuït podia saludar a força amics i als darrers metres he tingut ocasió de fer l’entrada a meta amb en Josep Antoni Folch, que per mi és un luxe.Gràcies als nostres amics Expósito es pot dir que aquesta cursa és un èxit. Tenen una bona colla de voluntaris col·laboradors, gràcies als quals ha estat possible.l’Ernest també hi és al darrera. Ara li encanten les curses muntanya i m’agrada demanar-li consell. Porta la web www.cursesweb.com actualitzant el calendari de cursesEn Vicenç acaba d’arribar del troncóEn Josep Dalmau, tota una institució de l’atletisme a TerrassaJoan Carles i l’Agustí moments previs.Infatigable, en Josep Rull està a tots el fronts. Al Parlament, a l’Ajuntament, a la ràdio, visitant a tothom que li demana i amb una agenda que, certament el podria definir com un corredor de fons. Al cap li ronda la marató. No pot entrenar gaire, però fa fins i tot mitges maratons.En Jaume i en Josep, a més mossenaires.Climent, Jaume i en Rull. Moments d’espera i de xerrades per animar-nosMiquel Soriano, ens ha vingut a anirmar i a fer-nos fotografies per recordar aquests moments irrepetiblesL’Ernesto i en Xavi, que penso que des de la Matagalls no els veia plegatsMatagalls 2008 En Chicho amb el seu fills i amics d’ellsJosep Rull, saludat per en Emili NavarroLes joves promeses a punt de sortirJosep Rull i Pep Moliner; un bonic record. Ara ens posarem al cap la marató, si hi ha temps per entrenar-la.Dani Folch, a l’arribadaLa filla de l’Aurora, que està al darrera aplaudint. L’Aurora fa escalada tambél’Alumne i el mestre. Javi López i Luis Maqueda.Javi enguany va fer 2h35′ en marató. En Maqueda va ser dels primers Terrassencs en fer 2h31′ a les mítiques primeres maratons que es feien per l’Empordà.Carles Gonzàlez i Fernando Chamorro, lluitant a les primeres posiscions a la primera volta del circuïtEn Pep, eiiiJosep Rull, tot gaudintEl tiet Agustí, el bo de l’equip avuiEntrada amb el meu amic Josep Antoni FolchArribada d’en JosepAmics de’n JosepAhir estàvem a Cursa de Sant Llorenç i avui a aquesta de tant bonica, també.Miquel Soriano i el seu fill. Ha exercit de fotògraf mentre corríemL’Agustí, infatigable amb en JosepAmics del natació, amb en Joan Bellart bevent una beguda de Cola i esmorzant. EN Pedro, a la dreta no l’he agafat prou béQuin colla més macaEl mossenaire Josep Casasola, va que vola !Mossenaire i amic de’n Joan. Sap greu que ara no recordo el seu nomEn Joan Muñoz, avui m’ha passat a la segona volta. Impossible de seguir. Ja fa anys que ens coneixem i aquesta època en veiem més gràcies a les curses locals.Eiii, ara jo veu més clar en Josep. Amant de l’esport, una de les coses que li admirol’Enric Vila. Ara ja es veterà, però això no li treu el seu gran nivell. Ha estat el segon de la Cursa del Poble Nou 2009L’equip dels Trànsfugues de Terrassa. En Xavi Boronat, el primer per la dreta va ser qui em va animar a l’any 90 a fer la meva primera cursa de l’Èpic. Ja no he parat.Fam un equip interessant i fan curses sense donar-se pressió. Fan trobades i els veus sovint entrenant pels voltants de Terrassa. Tenen uns web molt interessant; http://www.transfugues.comJosep Antoni Folch, del que he après molt, amb la Júlia, en Dani, la Pili i l’amiga Aurora. La Pili va tenir durant molts anys el rècord de marató de Terrassa.En Climent amb un amic del Natació.Martin Molina, esmorzant i que ha fet dues curses a ritme intens amb dos diesPedro Molina, mossenaire que ara sovinteja els podis locals a la seva categoriaVicente Gonzàlez, mossenaire del Natació que ha estat campió de Catalunya també de la seva categoria i que el conec de sempre.Un amic del natació que ara no recordo el nom, però que sempre ho fa béEn Luigi, Luis Pérez. Ahir vam córrer plegats i tinc bons records d’ell i de tan temps que fa que ens coneixemA la dreta en XAvi, amb un seu companyDAvid Elcacho, un atleta de nivell també i mossenaireDavid amb joves promesesLluis Cazorla, fa anys que competeix a gran nivell. Hem fet bones xerrades. Amant de la muntanyaL’Agustí sempre alegreJosep Guimerà i en Lluis. Dos cracks !En Guimerà i en Carles López, mossenaires i grans atleteshttp://www.cppoblenouzonaesportiva.com

Tags: atletisme, Cursa Poble Nou, Cursa Sant Llorenç 2009, Moliner, Terrassa

Ha variat sensiblement de les primeres edicions, però la sortida i l’arribada és al mateix lloc: al centre cívic del barri.

He retratat a qui he pogut, tot i que segur que hagués pogut fer-ho a més. La primera volta, tot i no sortir de posicions massa avançades, ens anem posicionant i saludant a qui puc i la segona de cara la idea. Vaig un estona amb amics com en Fernando i saludo a en David, que conec de fa poc i que s’estrena a l’AREC.

Quan vaig prop d’en Luigi, del natació, veig i que des de fa anys que admiro tot el que fa, decidim anar plegats i s’ha fet una cursa molt agradable, donat que no hi ha res que aprofitar el fer de córrer per passar-ho bé, com ha estat.

Finalment el temps en el quatre quilòmetres i vuit-cents vuitanta metres ha estat de 19′48″

El futur està en els nens, tot i que la franja de l’adolescència molts ho deixarant, i no se per quin motiu. Molts tornarant més endavant esperem

En Josep, egaco a corredors.cat, de vegades fa dues curses al dia com avui, i a més fa poc que corre, però ho fa intensament i proves d’allò més complicades. Això si, gairebé per ell tot son primeres edicions. Molt bé

Martin, moments previs a la cursa. Avui hem trobat a faltar a la Mari Carmen, amb la qual vam córrer l’any passat

Jose i Javi, fent la xerradeta

Ja surten els jovenets

Lluis Gallardo, un amic que fa un munt de curses, això si sempre discret. Moments previs a la cursa

Zico i Carme, la Carme lluitant amb un lesió

L’Arnau queda darrera del xicot del davant

Per aquí ve el nostre Oriol

l’Oriol, que ha fet la cursa sense entrenar i li ha anat prou bé

La nostra representació femenina; la Marisol i l’Anna

L’Arnau, que ho ha fet Molt bé

L’Olivia que s’hi fixa molt

L’Albert, que li va agradar molt la cursa i que lluita amb la seva lesió

El nostre crack, en Bernat. El primer de la colla

En Marc, bon amic i corredor

L’Albert; el conec dels entrenaments que estem fent el dimarts i dijous a l’Ègara

En Jaume i en Climent; organitzen uns entrenaments des de la botiga del Climet els dimarts. S’arriben a ajuntar dotze companys

Juan Muñoz amb una planta impressionat i molt fort. Alguna vegada puc córrer prop, però no aguanto el seu ritme. Molt content de coneixe’l

Jaume i Jordi, reposant després de l’escalfament. També entrenen força plegats. En Jordi també és mossenaire

En David s’ha fet de l’Arec i bé expressament des de l’Hospitalet. Gran fitxatge.

Iolanda, una amiga i en Joan Bellart. Bons amics

Bé, encantat amb la cursa i la possibilitat de veure a tan bona gent.

Tags: Cursa Sant Llorenç 2009, Terrassa

La filosofia és que a les curses locals fer-se present i tenir molt en compte tot el que atlèticament s’organitza i com que avui hi havia Milla del centre que organitza el meu antic club de la ma d’en Marc, una bona oportunitat per fer-ho per uns carrers gents habituals de veure-hi gent corrent.

S’establien unes cateogries prou àmplies per ser-hi tots englobats, i la recentment estrenada categoria “b” dels veterans, em feia pensar que ens ho passariem bé, com així ha estat.

Després de saludar i recollir el pitrall i escalfar pel baix plaça, recta amunt i recta avall i de veure junt amb en Ferran Cardona el circuït d’uns cinc-cents metres, ens disposem a col·locar-nos al carrer Major per sortir. Em sorpren la poca gent que prent part a totes les curses, inclús a la que jo participo. La primera volta no quedo lluny dels primers, que es van controlant, a la segona es formen dos grups on anem tres i tres, i a la tercera ja quedo amb un corredor del Lloret la Selva, el qual em fa un canvi davant de l’Ajuntament, al que no responc. Em limito a seguir i felicitar a tothom que se m’apropa.

En conclusió, 5′53″ que per mi és una de les poques sèries que he fet enguany. L’any vinent procuraré no faltar-hi, donat que ha estat divertit.

http://www.unioatleticaterrassa.cat