30 Mai 2009
Cursa Bon Aire
Un plaer tornar a fer aquesta entranyable cursa.
El que és més bonic, retrobar tota la colla d’amics del córrer que es donen cita, de tots els clubs de la ciutat i un reconeixement per la tasca del Kiku, que és qui ha portat sempre tot el pes i responsabilitat de la cursa.
Es fa per uns entorns, que aviat canviarant molt pel desenvolupaments del quart cinturó i que li donen aquesta particularitat única en les curses urbanes de la nostra ciutat, com és envoltar el barri de Bon Aire el dia de la seva festa major i tot seguit fer una bona repassada dels camps dels voltants de l’Ègara.
D’un any a un altre no difereix massa, i és per això que sabem el que ens espera, excepte l’any passat que el cap de cursa va allargar-la anant per altres carrers, a tall d’anècdota.
En resum; una bonica cursa amb ja vint-i-cinc edicions, que es diu fàcil i demostra la vàlua del que hi ha darrera, que no és altre que en Kiku, a més de tots el voluntaris i amics que d’una manera o altre el recolzen.
La nostra representació femenina: Juani i Marisol
Joan Bellart, amic de la terra ferma, lleidatà, mossenaire, i defensa els colors del C.N.Terrassa
Moments previs: amics del C.N.Terrassa
En Chico i el seu fill, escalfant moments abans de la cursa infantil. Chico, una persona molt estimada per tothom
Manolo amb el seus fills, a punt.
Paco Utrera i la filla Sònia, grans atletes
En Manel repartint pitralls, dels primers que vaig aprendre a córrer
Pep Molta, organitzador tota la vida i vicepresident de la Mitja Marató de Terrassa.
Moments previs a la sortida infantil
Kiku Querol, instants abans de donar la sortida als atletes més menuts
amics del córrer escalfant plegats, els nostres Portero, Codina del Natació en primer terme: un dels millors atletes veterans egarencs
Moments de la cursa, amb l’Oriol i la Sònia
L’Albert Ureta, escalfant instants abans de la cursa dels grans
l’Oriol arribant força endavant
L’Oriol i l’Arnau, a punt d’arribar. L’Arnau farà desè amb 5′51″. l’Oriol tretzè amb 6′o1″
L’Etklam amb el seu sogre l’Eugeni
l’Oriol reposant
Carina, Sònia i Paco
Carkes, Albert, Dani, Jordi, Jeroni, Josep Manel, Zico
Fernando, Pep, Rafel
Juani, Marisol, Zico, Josep Manel, Albert, Jordi, dani, Maria Angels
Pep, Rafel, Domingo
Domingo, que va quedar segon de la categoria
Dani, s’estrenava a l’equip, essent el segon millor
Classificacions a;
Fa dies que decideixo molt a darrera hora els meus plans atlètics de cap de setmana i valoro el provar noves curses, i de passada aprofitar l’esdeveniment per visitar les poblacions pel mig dels carrers, tot bevent aigua que et donen cada 5 qms. i al acabar un suculent entrepà de pernil salat, amb una bona conversa aquesta vegada amb un vell conegut, com és en Jaume Aragonès. Un teòric i un atleta eficient i competitiu.
memorable. Sant Lluis de Ristol 
Després de dies plens de pluges que han humitejat tots els circuïts, se’n fa un de molt bonic i una mica diferent d’altres vegades i que m’ha agradat molt. És a dir, sortim pel costat del camp dels coloms, darrera de la residència de gent gran de Mossèn Homs, i baixem per aquest camí tan i tan bonic que ens porta al torrent de la Betzuca. Pugem i passat el primer quilòmetre veiem els primers camps molt verds que prometen una bona temporada per la collita. Fem un primer re-agrupament al cap de munt del puig, i baixem paral·lels a la carretera de Matadepera-Sabadell, com tantes i tantes vegades, aquest cop sense travessar-la i fent una baixada molt interessant, i tot in una gran toll que sortegem fàcilment, fins l’encreuament. Deixem la font de l’Argelaguet a la dreta i pugem fins l’olivera bonica, la masia i ara si anem a l’altre banda sense aturada, baixarem a l’ermita de Sant Vicenç amb una fotografia inèdita, per damunt d’aquesta. Aquí donem informació de que a la botiga Califòrnia Sports han obert inscripcions gratuïtes in-situ per la aconsellable cursa del Poble Nou, que ells organitzen i que sol tenir com a mestre i director l’internacional al gran maratonià Bartolomé Serrano, que des de fa anys ostenta la millor marca egarenca en la distància. La baixada l’hem fet per on tenim el costum de pujar i de tornada anem pel corriol. De nou la novetat de baixar al torrent de Gotelles, lloc amb molta frescor i que ens condueix tot passant per la font de la Moreria i pujada final on ens encreuem amb un gran grup de ciclistes de muntanya que ens fa aturar per compartir l’estret camí. Ara ens trobem el grup de nou re-agrupat a punt de travessar de nou la carretera i cap al camp base.
De sortida predonimen les rialles i les ganes d’entrenar plegats amb gent vinguda de tot arreu. En Toti de blau, José de groc en primer terme. De taronja i llimona dos bons amics; Rafa i Paco.
Un nou mossenaire de verd i en Ferran, que no fa pas massa va patir un accident motociclístic on es va fracturar la clavícula. Cel·lebrem la recuperació i agraïm que després de cinc mesos, torni a regalar-nos la seva presència.
Baixem al costat d’en Josep Serna, que feia dies que no venia, donat que també simultaneja amb la btt
Miquel, que tot i que molts dissabtes ens trobem entrenant per aquestes terres, ara el veiem a l’apartat dels Entrenaments de l’Agustinjr per Berga els caps de setmana. A l’endemà tenia una cursa de muntanya a aquesta localitat i que podeu llegir a l’apartat del nostre mossenaire muntanyenc.Deia al começament que no estava acostumat a entrenar tan lent i m’ha agrada al final, un cop hem acabat que tornaria, que l’hi havia agradat molt el projecte que tenim d’entrenaments en grup.
Com veieu ha estat divertit el circuït, que estrenàvem
La mirada d’en Xavi Miquel, reveladora. Per on passaré ?
Punt de tornar a refer el gran grup
Nou mossenaire: David. Venia aconsellat per en Mosqui, que li havia dit que existíem. De fons l’olivera bonica que tant li agrada al 6q, que ara està retirat per lesió important.
Pedro, sempre constant i discret, una persona que s’apropa a les curses fortes i se’n surt
Paco i Josep, feia dies que no podíem gaudir de la seva companyia i que gràcies a les trobades no perdem contacte.Paco està sempre pensant en ajudar als nens de l’Esplai de Guadalorce i li bull el cap per trobar mecanismes esportius que els serveixin per la seva bona educació, àdhuc física.
Xavi Miquel, que li agada culminar els entrenaments amb un bon esmorçar. Tradicionalment així ho fa. Té una fortalesa física impresionant i dilluns tenia un entrenament per la muntanya de Sant Llorenç per encarar proves dures.
Vicenç, metge del Centre mèdic Sant Martí i l’Eugeni, el fruiter d’Ullastrell. Una bona combinació per estar bé.
On mirava en Xavi Miquel
Aquesta el fotògraf soc jo
Miquel, nou mossenaire
Pel Lluís avui era un dia important. A partir d’ara no tindrem la sort de tenir-lo com cada setmana per motius laborals
Al costat de la font de la Moreria en ple torrent, Toti, Jordi i Lluís
Per mi avui era un dia trist. Després de quasi dos anys al costat d’en Lluís, que ha estat un gran fidel mossenaire i que gràcies a ell els nostres entraments han estat especials, pel seu caràcter organitzatiu, ha portat als seus fills, també, i que sempre té un acudit per fer que la gent rigui i tingui un bon regust de la trobada.Només tinc paraules d’agraïment, donat que és una de les persones que creu en el projecte de la trobada i que he tingut la sort de poder compartir almenys una estoneta cada dissabte. Sé que molts de vosaltres gaudiu amb ell als esmorzars a posteriori, encara més, i deixa una forat difícil d’omplir. Esperem que de tant en tant faci com altres mossenaires llunyans que ens ven a veure, com en Ramon Corrales, Josep i Marta, en Xeix, Luigi, Xavi Papell, i tants i tants que pensen amb nosaltres i algun cop a l’any ven i ens regalen la seva companyia, i de de molt lluny, com en Massaguer, l’Esteve, l’Yves, la Marta Oliveró, i un llarg etcètera.Lluís fins aviat. Volem que tot et vagi bé.
Joaquin Ortega, ja ni recordo la primera vegada que va venir a Mossèn Homs. Potser ja hi era, donat que fa molts anys i segur que gràcies a ell això també és i ha estat un èxit. Li agrada parlar de córrer i ve a desconectar. Diria que ve a conectar amb l’inter-relació social que comporta, a part, entrenar plegats.Bé, a part de la meva visió, que no és important, i aprofitant aquest apartat que tracte de que tothom coneixi a tohom i poder saber tan com ens diem com algun esquitg del nostre tarannà, en Joaquín és un músic i canta-autor i intèrpret, que s’acompanya d’una guitarra i de tant en tan ens regala actuacions, tant en escenaris com en reunions.També ha fet maratons, mitges i curses que sol repetir, per que li agraden, amb el seu bon amic en J.At.Folch, que tantes batalles han passat plegats.Ara, és el principal impulsor de les curses d’orientació, i sovinteja aquestes proves amb el seu propi calendari. Ha fet i està fent aportacions per aproximar aquestes proves a tots nosaltres, al capdavant de diferents organitzacions amb aquesta finalitat.
