blog d’en Pep

El meu pensament està en les llargues distàncies i creia que seria capaç de tornar a provar de fer els cent quilòmetres de Calella, que organitza un dels clubs al que pertanyo i que fa una colla d’anys ja havia fet. És més; allà vaig tenir la meva millor marca en la distància. Una mica per mandra i també per que no estava motivat, enguany penso que era millor fer el que estic fent. Gaudir de curses desconegudes i sense massa previsió. De fet les dues darreres setmanes he gaudit de curses de muntanya, per uns terrenys que clarament no domino gens i que arribo a tenir pànic per fotre’m de cap.

Al que anàvem; després d’un entrenament clàssic a Torre Mossèn Homs, d’una dutxa a casa i del meu llaminer entrepà de truita de patates a ca la Mari, agafo i em presento a Calella, no sense abans tenir un ensurt a la carretera amb el cotxe.

Veig que plovisqueja i la meva intenció i era no parar de fer forografies que il·lustin una mic el circuit tot forografiant als valents que sense esperar res més a canvi que la satisfacció de conquerir una distància per molts impensable: 100 quilòmetres.

A part de que per dins sento un enveja sana, per què un cop vist em sap greu no estar lluitant per la fita, faig tot el recorregut de dos quilòmetres i mig d’anada i uns altres tants de tornada i, amb pluja i paraigües vaig fent fotografies, i després de saludar a bons amics, torno cap a casa a penjar-les i a llegir pels fòrums, especialment el de corredors.cat, tot allò que han experimentat aquests valents.

Bé, espero tenir força per algun dia fer els 100 de Calella amb vosaltres i la meva enhorabona a tots els que l’heu finalitzat i també a aquells, que amb menys sort, s’han hagut de retirar i que segur que ho tornaran a provar: l’ultrafons enganxa de debò.

web  de la   Penya 100 qm. Domingo Catalan

Fotografies Pep

-27.JPG[/IMG]

Hom pensa que vestir una mica les fotografies setmanals amb algun escrit, completa la trobada.
Com que sabia que venia la Mari Pau i la seva tendència és a fer aquest circuit, crec que era la manera d’anar-hi plegats i de fet és un circuït molt maco, equilibrat i sol agradar. Bé, segur que n’hi ha de millors i com no, de pitjors. Però, com que el que compte és desconnectar de les tensions setmanals i fer una trobada amistosa, res millor que baixar fins a Sant Vicenç de Verders, aquesta ermita bonica que està en un paratge bonic i ben envoltada d’arbrada i que ens diu que les pedres de vegades parlen, i si podessin fer-ho les d’aquesta ermita son ben curioses. Que hagin estat portades una i a una des de on ara és una gran embassament, el de Sau, i estigui muntada fidelment i tal com estava aquí ens fa que en tinguem més curiositat.
La baixada ha estat com sempre plena de conversa i el moment de relax que fem la fotografia, per preparar els canvis de ritme que es proposarien aviat i seguits per gran nombre de mossenaires.
Arribats a Sant Julià, ens hidratem a les fonts, unes quantes fotografies més i cap al camps base fins a completar el deu quilòmetres de que consta aquest circuit.

Després d’un any, la Mari Pau s’atreveix a fer tot el circuit i val a dir que molt rebé. En Javi, fent el que més li agrada. El circuit “clàssic”

Maribel i Jordi, en un moment previ al descans a la font

En David fa poc que fa curses i se li dona molt bé, aprop de l’Emilio

Joan, Emilio, Barto, Fernando, Casi, David, Maribel i Manel

L’Eugeni és un home polivalent. Tan el veus fent la marató, com corre un cros, com se’n va fer una cursa de muntanya i amb un esperit jovial encomanadís. El seu entrenador, el seu propi fill. I tant aquest com la seva jove, uns grandíssims atletes. L’Eugeni ven fruita i segur que aquest aliment tan saludable l’ajuda a practicar aquest esport que requereix tenir cura alimentària. Vol dir que ja ho sabeu.

La mitja de Berga la trobo bonica per què el circuït és variat: unes primeres voltes pels carrers de la ciutat i després una carretera envoltada per prats verds i vistes relaxants. Una mica trenca-cames, que la fa peculiar i interessant, i de passada un bon esmorzar fet que fa allargar la festa. He sortit sense tenir cap pla prefixat i ha estat un plaer fer-la tota l’estona amb un amic. Fins el tretze anàvem tot xerrant i amb coneguts com en Climent de Berga, el Domingo i en Jordi. A partir d’aquí les forces anaven justes i anar fent. Gràcies per les fotos i fins la propera.
M’agrada per sensació de cursa familiar, on trobes tranquil·litat.
Amb en Jordi anem a fer un tallat a un bar proper on apareix en Luigi, persona admirada per la seva visió del que l’envolta. Sembla modest, però fa proves d’autèntics especialistes i quina més dura.
Saludem a en Josep Costa i la seva senyora la Rosa Maria que ens regalar unes fotografies, busquem als amics de corredors.cat, del col·lectiu que també formem part, donat que hi ha cita per fer fotografia de grup on seguim veient coneguts d’aquests entorn que tenim l’oportunitat de veure cursa darrera cursa, com l’Antoni Jurado, la Cris, l’Arcadi.

Jordi, Luigi, Pep


Moments previs, escalfant. foto Olimpic Manlleu

Fotografia de Joan3: amb els amics de corredors.cat, dels quals també en formem part

Quilòmetre de pujada, el 2 i el 6 passaven per aqui

fto: Salva Pou Arribem amb en Jordi i ben segur que ens ha quedat un molt bon record.

El temps emprat 1h40′

Fotografies:
Salva Pou, Olimpic Manlleu, Joan3, Pep

Ja ens hem estrenat com equip, amb gran èxit de participació per part de tots, tant els que estaven en tasques organitzatives com els corredors. Ara és el moment del agrair-vos haver estat tan participatius i fer possible que fóssim tants els que ens reuníem entorn la cursa de festa major del Barri de Can Palet, on l’Arec Can Palet hi té un paper essencial. Recordar que porta vint-i-nou edicions, i això vol dir que al darrera hi ha autèntics corredors de fons i que ho fan possible.
Van fer unes quantes fotografies de record, per que ens quedi el registre del moment. Manca gent, com son els que estaven treballan, com el mateix Kiku, Zico, Jeroni i senyora, i als que repetim el nostre agraïment.
Ens hem fet fotos de grup amb els amics que ens regalaven la seve presència, com és el cas d’amics de tots els clubs de Terrassa.
Bé, pengem aquestes i les posem a la nostra col·lecció i penseu que cada setmana hi han competicions i, sobretot les que es desenvolupen a la nostra estimada Terrassa.

Fotografia de grup amb els amics d’arreu

Rafa, Pedro,Agustin, Carles, Martin

La Marta, animosa i a punt de fer un molt bon paper

Pili, Joan Carles, Marta, Jose Antonio, Rafa, Carles

En Jordi Mangot, després de tota la feina que ha tingut per fer possible aquesta cursa, de ser el que més empeny hi posa en tot, a més va córrer la cursa que ell fa vin-i-nou anys es va inventar i que ajuda a la gent a animar-se a fer esport.

Jacobo Domenech, té molts plans pel grup

En Jordi, el germà de’n Jacobo que no conexiem i també va córrer per nosaltres

Dues atletes femenines, la Lidia i la Montse. Bones amigues i companyes d’entrenanent

La Pili i la Marta, que entrenen fort quan van juntes. Prop els germans Arévalo

Darrera: Joan Carles, Agustin, José Antonio, Rafel, Carles
davant: Juani, Pili, Marta

Darrera: David, Joan Carles,
Davant: Anna, Juani, Pili i Marta

Equipàs:
Jordi, Agustin, Marc, José Antonio, Josep Manel, Joan Carles

Arribada dels nostres primers: Carles i Agustin

Carme Ballesteros i Pep, esprintant amb un conegut del parc, que no se com es diu. Darrera venia en Dani Mañosa, fort també

Josep Manel per davant d’un dels germans Bosch

Jordi als darrers metres

Rafa arribant, amb en Juan Jorge Leon de blanc darrera

ja van arribant més juntets. Veien en Zico al mig i en Joan Carles

Zico, prop de’n Muñoz,

Els germans Arévalo

Lluis Gallardo, al darrers metres

Pili, acabant també

Marta i Agustin pare

Marisol, cada dia més forta

Montse Cruz, riallera i animada

ja més relaxats, Montse, Juani, Jordi

Classificacions infantils
Classificacions adults
Fotografies

Perduts, si perduts. Ens han esborrat un circuït molt bonic, tot i que ens hem refet alguna cosa ha sortit. Sort de la bona predisposició de tots plegats. El mateix optimista Mirabet deia, que si, que si: anàvem bé. Dúiem al capdavant en Vicenç, que tenia al cap el que avui volíem fer i vet aquí que no ens hem fet un embolic. Total; una anècdota més. Estan fent tasques de tala al bosc i troncs d’un tamany immens estaven barrant el pas. Bé tret d’això, el dia era llampant i fantàstic per la pràctica esportiva i els amics, nombrosos i el que sempre us dic: sempre hi ha gent diferent, com per exemple en Xavier Caros que havia vingut expressament des de Barcelona. La Gemma que està treballant la seva lesió, com la Montse que feia dies que no venia.
Un luxe tenir a en Vicente, proclamat recent campió de Marató de Catalunya de la categoria dels seixanta anys. I quins seixanta anys: sembla un xaval i a més té que suportar un mal a l’esquena que fa una bona colla d’anys li fa companyia.
Un molt bonic entrenament que va consistir en baixar fins els quatre camins i ara si, anar fins a la benzinera de Sabadell on ens fem la típica fotografia amb la nostra estimada muntanya sempre present, per donar més lluentor l’entorn. Travessem el bosc de Can Deu fins a la zona de lleure on ens hidratem com moltes vegades i gaudim sempre de bones xerrades.

Abandonem la zona asfaltada, i al capdavant tenim la Rosa i la Gemma

Molts riallers i amb ganes de passar una bona estona. En Joan al darrera, ja és un habitual.

Com riem tots, però venir d’anar perduts pel bosc. Quatre arbres i encara en perdem. Però ens ho passem bé. Aquí hi havia una bona pujada. L’Agustí de color taronja, una gran atleta.

En Xavi Caros de reporter, i el grup anava a ritme caminant

Vicenç i Gemma a punt del re-agrupament

Antonio en primer terme, i la Montse que feia dies que no venia, però que va entrenant

Tota una bona colla passant per Sabadell.

Ara entrarem al bosc de Can Deu

En José Antonio refrescant-se de valent, sota l’atenta mirada del Sr. Metge

En Xavi i el Pere, travenssant la carretera local

I el tancament de grup, amb molt bones sensacions atlètiques tots tres

He oblidat, com moltes altres coses, retratat en Massaguer i l’Esteve, que han vingut des de la Garriga a veure’ns i als que ens alegrat molt poder saludar, tot i com dic no he fet fotografia. Sap greu.

Publicat: Dt Mar 17, 2009 2:47 pm Assumpte:
La Rosa Cos, va començar venint i corrent poca estona. Avui ha fet tots deu quilòmetres, pràcticament sense caminar i no va perdre la rialla de qui s’ho passa bé. No tenim massa dades de la seva vessant esportiva, però li bé d’origen i de família que l’esport forma part del seu entorn, des de els germans, pares i ens complau que gràcies a aquestes trobades tenim l’oportunitat de compartir aquesta estona amb ella tots plegats.