31 Gen 2009
Entrenament Humitejat
Estem passant totes les proves i la climatologia no és parany suficient per deixar de fer una bona colla una vegada més. I quina il·lusió de tenir nous mossenaires, la Clàudia i en David. L’una de la mà de’n Bru, el nostre mossenaire més jove, i en David aconsellat pels germans Arévalo. De debò que ens omple de jòia créixer d’aquesta manera.
I tot i que només vam tenir la sort de tenir en Manolo per la foto, quina alegria de veure que torna a estar “operatiu”. A veure si un dia ens pot fer l’horeta.
En Casi ens mostre cofoi el seu nou trofeig, com és la seva recent medalla aconseguida a Dubai a la marató on a més va assolir el tercer lloc de la categoria
I després d’una bona colla de dies de no veure’l entre nosaltres, la satisfacció de tenir en Josep Boada: un referent per a molts corredors, amb unes marques que fan treure el singlut.
Es va tornar fer la variant dels que fan un circuit on es pot caminar; integrada per la Mari Pau, Lluis, Teresa i en Laporta. Crec que van córrer força, també.
Nosaltres vam fer una barreig de cicuït, baixant en direcció a Torrebonica, però llavors una variant que m’agrada molt, que ens fa arribar al cami del golf, per una llocs molt bonics. Vam observar més d’un arbre per terra, fruit de la ventolera de l’anterior cap de setmana: mira que si ens arriba a caura per sobre !!
Reagraupaments variats, el canvi de la Torre Elèctrica, secundat per la majoria, el segon fins a rotondeta de l’hípica i després d’anar tots plegats, fins l’ecreuament típic, pugem pel camí de l’esquerra, deixant Argelaguet a la dreta, amb la temença de troba’l enfanguinós. Però bé.
Ja de tornada, esperant els que van més a poc a poc, però que mai pateixint que no els deixarem. Total 10 qm. plegats molt gratificants.
Quina boira tenia l’objectiu. En primer terme la Clàudia, que s’estrenava com a mossenaire. Darrera i de vermell en Josep Boada
Josep Casasola i l’Albert Ureta, amb el mateix ambient d’humitat
Moments de repòs després del canvi de la torre elèctrica
Grup heterogeni. Destaca la medalla del Casi, que havia anat a la marató de Dubai a aconseguir la tercera plaça en la seva categoria. També veiem en Xavi Curull que sortint des de casa seva del centre de Sabadell, va venir a visitar-nos i va acabar realitzant vint-i-vuit quilòmetres. Tots feu una cara fantàstica
Avui ens visitava en Manolo, una persona que transmet bon humor i que sempre té alguna per fer-nos riure, Va de vermell, al costat de l’Albert Ureta, que està treballant fort per millorar després d’una important lesió. Aviat tornarà a la competició i a l’alta muntanya, que tant li agrada
Qui tinc la sort de situar-me amb els nous mossenaires, que esperem que s’ho hagin passat bé
Aquí hi han els caminadors, que sembla ser que van córrer tota l’estona i van fer el “tradicional” que diu en Laporta. En el grup també hi anava la Teresa. I sabem que va anar bé
En Bru ens regala la seva presència i ens dona aquest caire de grup divers i ell és el nostre mossenaire més jove, però amb molta experiència en proves de tot tipus i d’elevada resistència. Se li nota per la serva fortalesa física i quan es proposen canvis de ritme, ell sempre hi és. Li desitgem molts d’èxits esportius.
Continuem en direcció Béjar, on farem una anada i tornada, que a més ens permet gaudir de la perspectiva dels que van més avançats i també els que venen per darrera.Baixem fins la Rambla de Sant Nebridi i des de la plaça de l’aigua tornem a la rotonda de Béjar, on ara farem l’àmplia avinguda fins a un punt de retorn. Aquí hi havia l’Agus amb en Juan Muñoz donant ànims. Els veiem dos cops. Baixem pel carrer de Sometent Castella i de públic la Cañera amb en Ferran i sobretot en Mirabet, que també xisclava com un desesperat.Ja per Can Boada l’Agustin Guillamon i la Mari, que passen els anys i sempre els veig. Quan baixem per Sant Maria Matzarel·lo, anava amb un conegut, un tal krlos de correcats.cat, que renyava a un retallador, és a dir aquelles persones que pugen per les voreres per guanyar uns metres. Per l’Avinguda de l’Àngel Sallent: l’Antonio Díaz i en Maqueda. Vaig trobar a faltar en Zarco.Ja feia estona que tenia vist a l’Alfredo Alvarez i en Salva Pou, que els duia uns metres davant i ara en baixada anavem al mateix pas. Penso que seria divertit poder entrar tots tres, donat que a l’Alfredo fa temps que ens coneixem i tenim bon lligam i al Salva, a part de ser un referent a la xarxa, de fa molts anys que tenim una molt bona relació, però no havíem entrat junts. Observo que a la pujada l’Alfredo baixa el ritme. Ara em passa l’Antoni Jurado, que està molt implicat amb els correcats. Faig un xic d’esforç per posar-me a l’alçada de’n Salva i quan manca un quilòmetre ja vaig al seu costat. Just aquí des de’l públic, en José Expósito ens diu “un par de monstruos”, que fa gràcia.
En Salva, quan estem al voltant de l’estació dels ferrocarrils diu “ja saps que tinc millor esprint que tu”, penso: que divertit !! ara ens anima en Joan Galan, que és un bon atleta veterà i que fa tres anys entrenàvem junts. Just en aquest moment, amb en Salva Pou fem el darrer quilòmetre tots dos i entro un metre per darrera d’ell molt content d’haver viscut tots aquests moments.El temps, 1h30′05, del que em sento molt content. Bé, ara penso que millor sonava uns quans segons menys, però no ve d’aixó. És fer balanç i veure que ha estat una bonica jornada.Tinc l’oportunitat de poder parlar amb l’admirat X.Bonastre, que avui estava content del seu resultat. No oblidem que és molt metòdic i autoexigent.Ens recondueixen i acabo amb una suculenta botifarra que em menjo, ja junt a la Marisol i dels amics Josep A., la Pili i els seus fills: Julia i Dani.Tinc oportunitat de saludar a més gent i sense cap cosa més, tornem tot caminant cap a casa gaudint de les esglésies de Sant Pere. No ens quedem als repartiments, donat que ens esperaven a casa.He posat molts noms i segur que ha hagut molts més.
Instants abans de començar, una estona després trobàvem uns excursionistes que giraven cua, per què no havien sabut trobar el camí.
