blog d’en Pep

Arribem la Marisol i jo a Lloret amb prou temps per no patir, recollir el pitrall i anar a passejar per Lloret.Carrer de Sant Pere avall, ens comprem esmorzar a una pastisseria i el mengem tot fent un vol fins l’Ajuntament on ens fem un parell de fotografies. Veiem com ha quedat la platja per la llevantada del dia anterior, i retornem a les pistes d’atletisme, on hi ha amics de Terrassa i de Blanes. Xerrem un xic, i escalfem una mica, tot esperant el tret de sortida.Ha estat un recorregut força pla i distret per Lloret. Se m’ha fet molt curt i he vigilat de no lesionar-me volent córrer més del compte. Hem recollit els obsequis, de passada que anàvem saludant a més amics i cap a casa, on a les dues ja estàvem i a quarts de tres ja estàvem tota la família dinant.La Marisol cada cop roda més ràpid, ha assolit una bona marca, tot i córrer des de posicions endarrerides i anant tota sola; estava força contenta i ja planejem nous reptes.De fet cinc quilòmetres són vist i no vist. Ara a veure com ens va dimecres a la Sant Silvestre Manlleuenca.Resultats;

Darrer dissabte de l’any amb un bon entrenament en grup; nou mossenaire en Josep (va de groc), encara no el coneixem però se’l veu fort.
En Carles estrenava GPS de la Llúcia. Vol dir que se l’estima si vol que corri.
En Marià en baixa forma; és clar ara ve poc per Mossèn HOms
Els temibles germans Miquel. En Toti sol venir quan plou, ja que és el responsable de que pugem fins al capdamunt del Turó de les Roques Blanques.
En Javi, que a més ens ha explicat un acudit no reproduïble, estava consentíssim donat que se li dona bé el turonet.
La parella Sust, que s’avenen inclús en el córrer: amb la Teresa ja planifiquem temporada martoniana.
En Lluís, que s’està tornant delicat també. Plou, pujada: giro (però no va girar) era per no perdre’s l’excel·lent acudit de’n Javi. Ell en va explicar un altre: tampoc reproduïble. Son el que no hi ha.
En David, que està en un moment de forma excepcional. Va signar un quaranta-tres en deu fa menys d’una setmana.
I en Xavi C., que aprofita aquest caudal de forma per coronar el cim en primer lloc i amb una sensació de fermesa, com no hagués imaginat fa uns anys.

Agafant posicions, en Xavi

Plaça Sant Jordi

Teresa en primer terme

Juan, Ben abrigat

Josep, el primer dia

Josep

Teresa cornonant el cim

Pau, arribant

Arribant Xavi Miquel, anant a buscar a en Jacvi, en Pau

Lluis, parant el crono. No volia pujar (per pluja)

Recuperant

En Marià, avui va patir

En Javi i el seu acudit.

En Vicenç, una persona reservada i que no sol fallar a la cita setmanal. Discret, no se’l sent gaire, excepte quan ens apropem a l’hora de la sortida i quan es decideix pujar al Turó: continua sense agradar-li, i arriba a dalt com si res. Participa al llarg de l’any en diferents proves, com la mitja de la nostra ciutat, la fa gaire bé a ritme de cinc i la cursa de festa major. Entrena molts dies a quarts de sis de la matinada i té a en Mirabet de company d’entrenament.

Ara estic content d’haver pogut participar a la prova, que a
més va dedicada la seva recaptació a la Marató de TV3 que
enguany tracta de les malalties mentals, i per que vius
l’ambient des de’l rovell de l’ou. Fer aquesta prova, que és
molt exigent i fer-la al costat dels que estan participant a les
24 h., almenys mentalment, penses: “si, si, jo estic fet pols,
però faig quatre vegades menys estona que ells”, i t’alleugereix
una mica.
Quan prèviament, a casa ja estava “guarnit” per l’ocasió per
presentar-me a les pistes, la meva reflexió era: “ves a dormir
que tens son”, encara que sentir-se compromès per l’entorn
fa que t’hi sentis obligat. Primer per que t’has apuntat i després
per què altres com tu estaran a la sortida i els hi has dit que
hi series.
Les primeres voltes em van passar volant, tot escoltant bona
música i intentant aïllar-me’n per tenir concentració, i que en
aquestes circumstàncies costa per ho reduït de l’espai. Quan
vas prop d’un grup t’encomanes del ritme i vas fent l’efecte
goma, i moltes vegades no saps on posar-te. Prefereixo anar
sol, i en canvi acompanyat va millor: Tota una contradicció.
Vaig tenir un gran baixón cap a la quarta hora: la lluita era
“Camino, paro, plego” o “no caminis, no paris i menys: pleguis”.
En aquest moment tinc que reconèixer que estar prop de
gent que cada volta t’anima i el fet voler acabar la feina no
t’ho permet, També no haver-me retirat mai en els anys que
porto de cap prova, tot i que una vegada vaig acabar a
l’hospital de Valdecilla. Cadascú de les persones que vetllen
per nosaltres, fa una feina de vegades sense saber-ho a
ajudar-nos a acabar aquests reptes que juguen tant amb la
ment.
Recordaré especialment en Sergi, que de vegades pensava:
“que aquesta volta no et vegi, pobre”, per què em sembla
que les meves cent-quaranta-set voltes em va dir alguna
cosa per animar. Jo diria que totes. Només paraules
d’agraïment, i de vegades penso que dono massa feina als
que m’envolten.
El mateix Alberto, que va fer una carrera impressionant, i un
final amb una rapidesa que feia fredrar, moltes voltes que
segur que em veia defallir, tenia paraules d’ànims, com quasi
tothom, massa, curat i com no en Paco Robles, que admiro
com ningú per la capacitat ultrafondista que sempre ha
demostrat. Per acabar-ho d’adobar al final explicava amb la
seva modèstia, les seves quatre proves del Montblanc
acabades, entre el munt de coses que ja sé que fa i com
com si res. Dir que no m’atreviré mai a optar a aquests reptes.
Diguem que estic al límit de ho aspirable.
Veure a en persona a l’Arribas, que el coneixia d’haver-lo
tractat a l’època de correritirar, en va encantar. Aquelles
persones que saps que si tinguessis prop de casa, seria dels
que més et faries. I en Xavi, el Vilafranquí de Sabadell, que
em pocs dies s’ha batejat a Calella amb un rendiment més
que acceptable i que jo diria que a Can Dragó el “cigaló de
magno” previ li va fer posar l’ull al fred marbre de Can Roca
en més d’una ocasió.
Què dir de’n Bosch, que venia de coneix-se’l també de Calella,
una persona afable i amb un humor que encomana: va estar
impressionant fent la mateixa quantitat de quilòmetes, i que
es deia a ell mateix que; res de res. Mai més. Encara que la
paraula mai em sembla que en el nostra vocabulari equival
a un pot ser. Tenim capacitat per tornar-hi.
I en Massaguer, que sabem que posis on el posis, fa bon
paper. Em vaig tenir de disculpar, per que em va gastar una
broma i no vaig reaccionar bé en el seu moment: segur que
per mi no era el millor moment. Va fer una carrera fàcil i en
cap moment li vaig veure símptomes negatius. Bé, si un.
Quan duia l’etiqueta per marcar el moment final, els que
l’envoltàvem ens animava a l’esprint final i, va i perd l’etiqueta,
tenir de recular a cercar-la. Un entrebanc que el va fer renegar,
educada-ment , com li diuen els de l’Es-K-mot el geniut de
l’Empordà.
L’organització molt bona; molt implicada i en Debutante, que
té continus tocs de bon humor i és una persona amb una
gran capacitat creadora. El vas veient en tot moment fent
alguna cosa per tots i cadascú de nosaltres i es multiplica;
tant el veus a un punt de la pista amb el seu portàtil llegint
coses del fil que corredors.cat té obert i que des de casa la
gent envia, com et canta els quilòmetres que duus, ja que a
la nit a les pistes no posen els altaveus per no molestar al
veïnat, com t’improvisa el que segur té pensat des de casa
i que porta a terme amb molt bon resultat .
En Luigi, que sabent com li agrada la muntanya, es tanca a
una corda de quatre-cents metres, et permet tenir-lo prop i
veure com va sobre posant-se a les contrarietats i sortintse’n.
Bé, quan vas acabant la crònica i llegeixes les vostres,
t’adones que a tots ens “corren” per dins uns sentiments molt
bonics i us felicito i me’n alegro de poder compartir aquestes
estones i disculpar-me per voler-me aïllar amb els “cascos”,
i és que la pista si no intento oblidar que dono voltes com un
hàmster a la gàbia, m’acaba bullint el cap.
Acabo, felicitant a tots i cadascun dels que vau fer aquesta
particular prova: Melendez, Martí, Massaguer, Serrano,
Mayoral, Girona, Bosch, Planaguma, Robles, Vilardaga,
Hierro, Copete, Capdevila, Segura, Curull, Guimet, Maria del
Mar , Ascensión, Ayala, Arribas, Santiago, Tolosa, Gutierrez,
Bernaus, Becerra, Rafael Rodriguez. Fins aviat.

Circuit per llocs coneguts, encara que fet per primera
vegada amb aquesta configuració.
Nous mossenaires, com la Cristina, i altres que feia temps
que no venien, com el gran Xavi Papell o l’Àlex amb un
amic.
En Joan Bellart i el seu amic, que ens han regalat la seva
presència. El Lluis junior que avui l’hem vist molt bé
amb en José Luis, una de les persones dels que apreníem
els que no sabíem córrer pels anys nouranta, en Robert,
que està lluitant amb les lesions, en Xavi Curull, que
sempre en duu una de cap i fa poc que és ultrafondista i bé,
tots plegats que segur que quan anomenes a la gent et deixes
més de la meitat, i tots teniu la mateixa importància per
nosaltres: i els habituals que tan ens alegra de compartir
aquesta estona. Sempre trobem a faltar als que no podeu
venir, i quedem pendents d’altres trobades per veure-us.
Anem direcció a l’Argelaguet, des del camí paral·lel de
la carretera de Matadepera-Sabadell. Allà ens ajuntem els
dos grups: els caminants i corredors per fer-nos la
fotografia.
Fem un dels circuïts que altres vegades fem de cara, ara
a l’inrevés fins als quatre camins on fem la pujada que
ens condueix fins el pàrquing de Can Deu i d’aquí passem
per Sant Julià d’Altura.
Avui el circuït ha estat portat per en Lluís, que era el
responsable de l’esmorzar mossenaire. Una bonica jornada
per tot plegat. Per cert, el Mossener m’ha preguntat si pots
fer una crònica Lluis, per saber com has enfocat
l’entrenament, i que t’ha semblat, que li dic ? i per donar
caliu al fòrum, que ens convé tenir una persona amb tan
bon humor.
Per cert, que dissabte que ve no puc venir que tinc una
prova de 6 hores a les pistes de Can Dragó a mitja nit,
per si algú s’anima a fer almenys una fotografia i alguna
croniqueta.

Podeu trobar les fotografies més grosses a:

Àlbum Mossenaire
http://picasaweb.google.com/pepmoliner/EntrenamentEnGRUPTorreMossNHoms200809#
1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Xavier Caros, és un atleta que conec una mica més el dia
que en Massa i l’Esteve ens porten a fer un entrenament
per la Vall del Congost.
És una persona que entend de molts temes informàtics,
molt acurat amb les seves programacions atlètiques, que
es fa apreciar per tothom que el coneix, amant de la bona
taula, d’entrenaments durs i marxes d’alta resistència,
maratonià, ciclista i un munt de coses que no sé, per què
segur que el seu currículum atlètic ens deixaria a tots molt
satisfets de comptar amb un mossenaire com ell. Ens
alegra que ens tinguis present i vinguis alguna vegada
des de Barcelona per terres mossenaires.

Han estat uns dies per no oblidar i a més hem anat en família, uns dies molt agradables. Durant la prova he constatat que aquest mon està ple de molt bona gent.

Poso una crònica que lliga amb la gent que hem compartit aquesta competició que recomano a tothom que vulgui festejar amb les llargues distàncies.

He anat llegint amb força interès amb la que vam compartir aquestes sis hores i encara me’n alegro més, donat que sou unes persones impressionants tots. La majoria estem satisfets. Alguns s’estrenaven i ens abraçàvem al final, com amb en Rafa Bosch que vaig tenir el plaer de conèixer i que el teu estat era d’home més feliç de la terra; X.Curull, que a part d’amic, també debutava en una prova tan llarga, amb certes pors i que va fer, prop de seixanta quilòmetres i va acabar amb molta força. És més, les darrers voltes el seu ritme era frenètic. Va acompanyar a X.Vilanova, que a partir del quilòmetre trenta-vuit les forces no el van respondre, però també va tenir el mèrit de finalitzar la prova molt dignament,
Per mi era la segona vegada que feia les sis hores i ja havien passat molts anys, i la duresa era aguantar i de fet gràcies a tots vosaltres s’aconsegueix. Les dues primeres hores he anat amb un conegut, el propietari del Chiptiempo, controlador de curses, l’Andrés Alañon, va venir amb la seva muller des de Toledo a fer les 6h., i que a banda de portar cent-setanta una maratons, ostenta un rècord prestigiós en quaranta vuit hores, i que ens hem passat tota l’estona parlant i m’ha passat el temps volant. Amb l’entranyable Vicenç Solé, que tot i patir durant forces quilòmetres, ha aconseguit no parar i finalitzar la prova, a més els darrers metres a un ritme alt per esgarrapar uns bons metres, hem anat junts. Ens animàvem volta a volta tots plegats. A mi m’han sortit 63′675 qm., dels que estic més que satisfet.
Impresionant l’estil de la Cristina, amb qui vaig compartir també el cent de pista de Terrassa, sempre concentrada i a un ritme i estil molt bonic i molt de futur.
En Luis Copete, que és un home molt capacitat per tots aquests reptes, que sense perdre el somrís, anava a un ritme constant i molt regular, i que l’he vist acabar de forma magnífica.
La prova, és molt familiar i molt recomanable, veient en tot moment en Josep Maria Torras, el president de la Penya 100 D.Catalan amb la seva muller l’Anna, que s’ha fet un far de comptar-nos les voltes, al capdevant dels col·laboradors. En Joan Masachs i la Núria Ruiz es desviuen per fer-nos passar una prova agradable i ens premien a tots i cadascú de nosaltres amb un trofeig, una ampolla de vi i un dinar per tots plegats, i avui amb inscripció de luxe. Vaig veient els vostres historials i blogs i estic bocabadat.
En Paris, ha fet entrenament i ens anava animant, tant nomenant-nos com amb la sempre destacada presència, com en Paco Robles, un ultrafondista dels més prestigiosos que conec.
En Miquel Solé, anava concentrat i dominador de principi a fi, que ha anat una estona acompanyat del segon, en Xavi: un altre espasa de les proves dures. I que dir de l’Edu, que és conegut i estimat per tothom, i que tot ho fa fàcil, sense ser-ho.
Bé, em passen mil coses pel cap, però vull agraïr tant a l’organització com amb qui hem compartit la competició, tot vosaltres, el bon record que m’emporto.

Pep, mentre corria el qm. 39

Oriol, Marisol i Anna

CLASSIFICACIÓ GENERAL
1. Miquel Sole Puertolas, 74.550 Km, C.N.Lleida, Lleida
2. Javier Marina Gomez 69.900 Km Tahoo Tisam Blanes
3. Albert Melendez Perez 69.550 Km A.Deliocroca Lorca Valencia
4. Eduard Clemente Laboreo 68.750 Km Corredors.Cat Gava
5. Pedro Lopez Gonzalez 66.200 Km Penya 100 Km D.Catalan Cerdanyola
6. Cristina Gonzalez Garcia 65.550 Km A.Deliocroca Lorca Valencia
7. Pep Moliner Alcalde 63.675 Km Penya 100 Km D.Catalan Terrassa
8. Andres Alañon Vazquez 62.850 Km C.A.Noblejas Noblejas
9. Rafael Bosch Figueras 62.300 Km Igualada
10. Lluis Copete Peralta 60.600 Km Km0 Ponent Calldetenes
11. Paco Robles Adan 60.500 Km C.N.Caldes Caldes Montbui
12. Estefania Climent Solans 58.600 Km Ñ.Ultrafondo Lleida
13. Xavier Curull 58.600 Km Sabadell
14. Vicenç Sole Sanchez 57.620 Km Atletisme.Com Barcelona
15. Joaquin Acuña Gomez 57.000 Km El Masnou
15. Javier Linares Rios 57.000 Km Ripollet Unio Atletica Esplugues De Llobregat
17. Paris Canals Rovira 54.900 Km Badalona
18. Manolo Garcia Diaz 54.400 Km Maimakansu Mataro
19. Mario Martinez Roldan 54.000 Km C.N.Caldes Caldes Montbui
19. Sixto Pallas Piazuelo 54.000 Km Fondistes Penedes Vilafranca Del Penedes
19. Albert Bonell Bosch 54.000 Km Km0 Ponent Butsenit D’urgell
22. Xavier Vilanova Pons 51.000 Km Cesqu Sant Quirze Del Valles
23. Javier Navarro Martinez 48.700 Km El Masnou
24. Gaspar Garcia Tato 48.000 Km R.C.D.Espanyol Hostalets De Pierola
24. Albert Estany Pimas 48,000 Km C.A.Calella Calella
26. Ramon Puignou Munte 47.200 Km Penya 100 Km D.Catalan Barcelona
27. Angel Ceada Segura 47,000 Km Penya 100 Km D.Catalan Roda De Bara
28. Joaquim Fuertes Feliu 45,000 Km Penya 100 Km D.Catalan Barcelona
29. Josep Admetlla Masera 43.100 Km S.A.Corbera Corbera De Llobregat
30. Carmen Botella Gregori 42.800 Km Ñ.Ultrafondo Madrid
31. Joan Haldon Lorman 39.500 Km Sallent
32. Josep Ignacio Viso 33.000 Km Tahoo Extreme Races Bilbao
32. Adelaido De La Fuente, 33.000 Km, Blanes
34. Miguel Ramos Marquez, 30.000 Km, Penya 100 Km D.Catalan, Barcelona
34. Andres Martin Ruz, 30.000 Km, Tahoo Tisam, Santa Susana
36. Eduardo Vera Ferreyra, 15.000 Km, Penya 100Km DC, Girona

Trobada triple a la mateixa hora i circuït; el més repetit. El
que va fins a Sant Vicenç de Verders.
Per què triple ? la idea de la Mari Pau de fer una hora amb
tota persona que vulgui fer un entrenament amb més
predomini de la caminada i per engrandir encara més la
trobada setmanal, amb la sort de tenir una nova mossenaire,
la germana de l’Anna Cos, que sembla que s’ho va passar
bé.
En Mosqui i en Guime van fer unes sèries pels boscos de
Can Deu i van fer una nova novetat que esperem es repeteixi:
molt interessant; fer coincidir el seu entrenament per aquests
indrets amb nosaltres.
En “Mosqui”, com el coneixen els seus amics, en realitat es
diu Francisco López és entrenador de la Uat i un atleta molt
reconegut i de prestigi i de fa molts anys amb diferents títols
a nivell català en mitja distància i que encara, quan competeix
sol destacar, així com en Josep Guimerà, que el conec de
fa molts anys i que té un nivell atlètic de primera línia també,
a part de ser molt apreciat pels seus companys.
Nosaltres vam anar amb molt bones converses i amb
esperades a punts per molts coneguts i, tot i ser un dia
festiu, que es celebra la “Constitució”, i ser un pont llarg, i
de nou varem ser una bona colla.
Va venir en Barto i en Bru, pare i fill, que sempre que poden
fan cap per terres mossenaires. En Bru és el nostre
mossenaire més jove i que té el privilegi de tenir una condició
física excepcional i no hi ha prova que l’espanti. Una gran
família.
Bé, cadascú de vosaltres teniu històries per impressionar,
que mica en mica anem coneixent. Un plaer de compartir
de nou un entrenament amb vosaltres.

En Carles, s’incorpora al grup. Va tallar just.

Els corredors/caminadors: la Mari Pau i la germana de l’Anna al capdavant

L’Anna i en Massaguer, tancant el grup

Zona ombrívola, amb la Mari Pau obrint cami

Josep Guimerà, gran atleta, millor persona

El grup de corredors amb en Javi, Lluis i Zarco al capdavant

Avui teniem la sort de tenir a en Mirabet i aquest atleta que no venia amb nosaltres

Josep Serna, un habitual que fa tants anys que compartim bones estones

El grup de caminadors/corredors, molt satisfets

Ferran i en Rul. En Rul sol fer proves de gran duresa amb
resultats d’excepció: dels millors. Va anar a fer una marató
a Donosti fa una setmana,

En Barto, sempre en forma i de caracter afable

Ferran, Ator, Teresa i Toti, travessant la carretera

Josep Guimerà i Francisco López: apunt de fer les seves sèries

Jaume i Mirabet, per dins el bosc de Can Deu

La Teresa i la Tensi, enfilant el cami

La capella de Sant Vicenç de Verders, just a mig cami

El Javi, que es volia aturar i que engega la màquina

Bonic entorn

I tota la colla de tornada

Javier Laporta, que té el privilegi d’aportar sempre un toc de bon humor als nostres entrenaments, és un home metòdic que va amb el seu gps i sap en tot moment quin ritme porta. Atleta de tota la vida, que de ostenta inclús rècords d’Espanya en proves de velocitat en la seva etapa infantil. Ara el circuït que més l’hi agrada és precisament el que vam fer i que té completament mesurat i sap en tot moment si el ritme ha estat l’adequat. Sovinteja les trobades i ens fa content poder compartir la seva saviesa.