blog d’en Pep

Setembre del 2008 es va fonent per sempre més, però sempre ens
quedarà el record d’una estoneta amb amics molt agradable. Com
que ja sabeu que els circuïts els anem repetint, si fa o no fa
tothom va sabent els que ens espera i algun canvi sempre va bé
i gràcies a tots per admetre aquest joc i sobretot que els canvis
no son obligats i qui mana és el que ve més endarrere que no ens
l’hem de descuidar, cosa que sempre tenim tots present. Vam baixar
pel camí ample que ens portaria a Torrebonica per què de nou érem
una colla impressionant. Aquesta vegada ens van venir els mossenaires
vingut de lluny com son en Ramon, Marta i Josep, de Sant Fuitós
i Manresa i que ens honoren com sempre. Els amics de madeira,
que tot i “convalescents” posaven a prova tot el ferro i que ens
fa il·lusió. En Massa, que se’ns en va al Nepal a fer cims i li
desitgem el millor. En definitiva tots i cadascú dels mossenaires
amb un currículum d’allò més complet. EL primer re-agrupament
a l’estació de tren i el primer canvi a la pujada que ens duu
fins l’hospital, de nou re-agrupament i a punt pel següent canvi
ara una mica més llarg. Aquí en Josep, el mossenaire municipal
de Berga, ens fa un canvi amb força que només pot seguir el mateix
Ramon. Re-agrupaments com cal, fotografies de record i ara un
canvi en un recta, per fer el proper que va fins la torre elèctrica.
Moments de relax per esperar la tornada cap a l’hípica, alhora
rotonda del golf. Una forta pujada i molt ambient, com caracteritza
les nostres trobades i ara a deixar passar la setmana per retrobar-nos.

Tots mirant el terra no sigui que ens donem una bona clatellada
i veien el perfil de la sortida del sol, l’astre rei.

Ens aproximen al reagrupament i en Carles lluu la semarreta de
la que va ser la Matgalls, tot un repte de fa una setmana

Ei en Pau, que va anar a Madeira i va lluitar amb totes les inclemències
admosfèriques i junt amb la seva muller van creuar meta. La nostra
enhorabona !!

Parell de grans mossenaires. L’Anna i en Jordi. Eiii Jordi, que
a la samarreta posa marató d’Empúries i nosaltres dos vam fer
el terç…

Jaume a punt de d’arribar força relaxat

Rafel que t’agafo distret !! Jordi ? si !


la Marta avançant per la dreta de’n Vicenç (multa)

eii !! que s’escapen

No se’t veu gens cansada de Madeira, i en Casasola concentrat

Mossenaire fins la médula en Martin, grans reptes t’esperen

Madeira va ser un repte i una espina que segur et treuràs i a
veure com et va anar la cursa d’orientació que feliççment organitzes

Montse, et fa patir fer-nos esperar i nosaltres volem que vinguis sempre,
no pateiiiiixis que els mossenaires som gent d’una altre pasta

I quin ball més xulo en Jaume i Mirabet i quins grans mossenaires
que ens venen a buscar

Ocupem tot un espai

Estira, estira

…Aquesta fotografia no he vist com la feies

La Teresa, com a mossenaire de la setmana, després d’haver assolit un podi a l’Illa de Madeira en una prova apte per ultrafondistes, amb un fred i pluja i tot el que vulguis. De fa temps que amb molèsties o sense la veus competint a gran nivell, entrenant i gaudint de tot aquest món atlètic. Atresora un munt d’experiència en multitud de proves.

Galliners - Es-k-mot - Sant Quirtze
Bon entrenament per la serra de Galliners diumenge amb el grup de l’Es-kmot. Camins molt bonics i amb certa duresa. GRàcies !!! Vam per llocs on les olors a terra mullada, la fresqueta del matí la bona companyia va fer gaudir d’una bona trobada. Poso les fotografies de record. Si hi feu alguna crònica millor, donat que no conec massa els noms dels llocs, tot i que a un lloc li vau dir MORTIROLO, per què serà.

Ja som a la SORTIDA: Després de molts anys de no gosar provar les llargues distàncies per una manca de confiança personal, aquest cop si la temptació era molt gran, quan un parell de bons amics sabia que la feien, en Viñeta i l’Ureta (poso cognoms, per no confondre). El dia que ve l’Oliveró a Torre Mossèn Homs a entrenar amb nosaltres, ens alerta que estaven donant hores de sortida i que la cosa s’aprima i ens apuntem gairebé l’un darrera l’altre i podem sortir a pocs minuts de diferéncia. Bé de fet jo sortia el darrer de tots ells i m’esperen per anar junts amb un bon amic de’n Viñeta, en Ramon. La seva muller i un dels seus fills ens acompanyen amb el seu cotxe fins el punt de sortida. Durant la marxa em sorpen que té tants fills com en Viñeta: grans families feliçment nombroses.
Arribats amb força temps esperem pacientment que s’apropi l’hora de la sortida, prop de les sis de la tarda, i faig unes quantes fotografies i veig els amics Ernesto i Xavi que estaven esperant també, que sortien molt després que nosaltres i em superen més tard. Vaig anar força estona amb en Xavi i en Serra, i van aconseguir fer-m’ho passar molt bé i els hi ho agraeixo, amb bones corverses. Això si, en Xavi anava sobrat tot i un mal al genoll, però que li permetia amb cura anar més sobrat que jo. Destaco que m’explica que cada any ell mateix organitza pels seus amics una trobada per anar a córrer una cursa diferent a França i que estan d’allò més que satisfets. A més la muntanya li va molt bé, prova d’això que fa la cursa de la cuita del sol amb garanties.
Més endavant em trobo en Salva Pou que minuts abansfeia fotografies a tort i a dret i que ara ens saludem, i que de fa anys que ens coneixem i ens relacionem atlèticament i porta una exitosa web de www.atletisme.cat.

Com anècdota de’n Serra, és que li dic “recordes aquell lot que portaves de piles grosses, la mar de llarg”. Doncs bé. El dúia i va decidir que li donaria el retiro per què, ara si: s’havia espatllat. Quantes caminades no deu haver fet. Jo sembla que l’arreglaria. Jo dúia el meu frontal de cinc euros que em va procurar l’Agus i que va anar fantàstic. Per cert, que alguna vegada que em posava davant la boira no em deixava veure el camí que tenia que seguir, i tornava a la reraguarda.

També, l’Eva que sorpreng, que molts diumenges la trobo organitzant curses i moltes vegades sobre patins fa el recorregut de les curses. La recordo especialment quan la veig a Sevilla a la marató.

A Aiguafreda estava en Massaguer i l’Esteve, fent-nos fotografies a tots els seus amics i animant i una mica més enllà en Salvador i la seva muller.

Salvador Trujillo un gran matagallero; una vegada la seva muller va fer un bon troç també.

A la nit a qui conec i si no em distrec vaig retratant, com en Mirabet, el millor coneixedor d’aquests entorns de Sant Llorenç i que sempre que anem amb ell ens dona tots els noms de qualsevol racó d’aquestes contrades. Està al control set de fa una colla d’anys, com aquell que diu a casa seva.

Un cop arribat a Vacarisses i amb l’esquena que em fa la guitza de tant traqueteix, decideixo deixar el meu company de caminada, en Serra, tot preveient que a la pujada dels tres quarts podia pendre mal, si gosava segui’l i crec que gran decisió, donat que és una pujada intensa i amb uns graons cap el final, que no saps si et quedaran energies. Arribo a la plaça de Montserrat i molt content de segellar l’onzè i definitiu control i em prenc unes llimonades boníssimes i menjo un parell de tastets d’entrepans molt bons, i el té que durant la nit he anat bebent, ja que procuro no fer barreges, tot i que hi havien brous, sucs i un munt de delicatessens. Recordo que cada avituallament em porta records d’altres vegades, com son la poma de Sant Llorenç Savall, els donuts de Matadepera i el iogurt de Vacarisses. Aquest no me’l prenc, ja que penso que podria revoltar-me l’estòmac. Això si; de te’s en vaig veure una bona quantitat i d’entrenpans vegetals, sempre que n’hi havien era la meva elecció, a part d’un parell de galetes.

El trofeig, un metall bonic amb l’anagrama de la Matagalls d’enguany.

L’Albert Ureta va ser prudent i va preferir anar pel seu compte i de fet vam quedar molt aprop l’un de l’altre, tot i que a les pujades jo vaig força lent, els tresquarts vaig invertir més d’una hora i segons comentava a l’arribada ell hi va invertir no més de quaranta minuts.
Bé, molt content i agraït per tot plegat i per finalitzar vam baixar tots tres amb el cremallera on ens venia a recollir l’Eva, la muller de’n Jordi amb una filla preciosa.

Un bon record de tot plegat

Les fotografies que jo vaig fer (n’hi ha tres de’n Salva);

Les de’n Salva Pou
Les de’n Josep Massaguer,

Força amics fem trobada per entrenar plegats una hora. La idea era anar fins a la benzinera al costat del bosc de Can Deu, que donat el dia tan bonic que teníem, podia sortir una bon perspectiva de la muntanya al fons.
Nou mossenaires, vinguts de la ma dels nostres clàssics. En aquest cas en Carles ens regala amb la presència de l’Ignasi, que aguanta l’entrenament de forma fantàstica, i que es promet a si mateix reposar la propera setmana. Penso que anava prou bé i sense semblar que li costés el rodatge.
No massa canvis i recorregut molt bonic. Fen la clàssica baixada pel camí atapeït d’arbres fins el quatre camins on continuem el descens fins a Sabadell on fem la fotografia de grup.
Pugem per dins el bosc fins a Sant Julià on tornem a fer una reposedeta i ara quatre traguets d’aigua per hidratar-nos. Al poc la nova mossenaire, filla de de’n Lluís. Tots dos fent un entrenament per aquests entorns i segur que omplint, en Lluís, de consells atlètics a la seva filla, (que en aquests moments no recordo si se el nom).

Com a mossenaire de la setmana, l’amic Fran Roura, que portava un mes aturat per una lesió, i que tot sovint fa cap per terres mossenaries Encara recordo l’entrenament que varem fer plegats de cara la marató de Barcelona. He vist que també publica els seus pensaments en un blog per si voleu tenir-ho present:

http://fran1980.blogspot.com

En definitiva, que dir d’una matinal bonica i molta gent en forma, i altre amb clar millora. Per molts anys.

En Joan sota l’atenta mirada de’n Fran

Quina bona colla, amb el Pedro en primer terme, que enguany a començat la temporada en un estat de forma impresionant. Només cal mirar com va córrer a Matadepera

En Jordi, el bon massatgista que fa més temps que mosseneja.

A punt d’enfilar el bosc de Can Deu i el Casi com sempre fantàstic

En Lluis i la seva filla. Una nova mossenaire tot riallera; ja m’explicaràs l’acudit, va…

Contents, contents

Per cert que a l’endema vam fer una entrenament de Monistrol-Montserrat molt aconsellable.

Mica en mica tornem a tenir la satisfacció de anar-nos retrobant tots. Unes setmanes els uns, altres setmanes els altres.
Com que sembla que tinc l’estrany privilegi de decidir, vam fer el circuït més senzill encara que bonic, que consta en baixar fins a Sant Vicenç de Verders. Calia recordar que a la tarda els uns teníem cursa a Matadepera i els altres a l’endemà a Sabadell. Jo també pensava anar a Sant Llorenç d’Hortons com així va ésser.
Veure com heu vingut força en forma i amb ganes de retornar-hi i gaudir d’un bon entrenament, és el que cerquem, com va ésser. Veure en els Jaume’s de nou, tan en Verdaguer com en Sales i els amics Xavi Miquel i Dolors, com enceten la temporada per terres mossenaries i que duri. Bé, doncs encara que hi hauria molta cosa a dir, doncs destacarem alguna cosa ajudat per les fotografies.

Aquesta fotografia hi falto jo, donat que no m’acaba d’anar bé el trípod i feu tots bona cara i riallera.

En Josep Farell és un esportista nat, i atresora tot tipus de reptes esportius i practica aficions molt diverses. Com amant a la natura i amb la seva modèstia, sempre que pot ens regala la seva companyia. Recordo que ha fet enguany un munt de quilòmetres a dalt de la seva moto, que practica l’esquí de fons, que fa cims i en definitiva segur que té un munt d’anècdotes que a tots ens agradaria conèixer i que a pinzellades anirem sabent.

Aquí si que hi soc, amb molt mala pinta i content, això si.

Aquí en Josep que volia deixar el protagonisme als que una setmana abans havien reptat a la muntanya del Montblanc, en Josep Lluís Franco i en Josep Massaguer

Al mig en Josep Lluís, que va finalitzar la prova amb quaranta-dues hores, del tot content i compartint la seva proesa amb nosaltres i en Massaguer, que va fer força més de la meitat, 94,2 km. amb un desnivell postiu de més de 5.100 metres, que té molt mèrit., amb vint-i-tres hores, com explica a la seva fantàstica crònica.

Quina tonteria, s’ha disparat la càmera i una ombre és la meva, sabeu quina ?

I aquest bon home, bé junt en Massa des de La Garriga. Els que l’anem coneixent l’apreciem per la seva fermesa i fortalesa. Sabem que tot el que es proposa ho aconsegueix i ens fa molt feliços poder anar amb ell. És l’Esteve, i amb orgull porta el nom de l’Avi Mena, com li agrada que li diguin. És una galó, ser avi, que ells porta amb orgull.

Tags: córrer, entrenar, mossèn homs, Terrassa

Molt moviment d’amics dels entrenaments en Grup.

Aquesta vegada fèiem una petita variació que portaria fins a una àrea de lleure de Castell Arnau, on hi han bones fonts per fer-hi una paradeta.

La gent va venir molt en forma, i gairebé sense adonar-me’n anava a la cua, tot gaudint d’un bon entrenament.

La baixada pel camí ample que ens duu fins a l’estació de tren in-operativa de Torrebonica i després d’una pujadeta i baixada fins la vall que forma el torrent de la Betzuca, i re-agrupem per ara estrenar la novetat que és baixar fins, com deia en Vicenç, el consell comarcal i ara per asfalt i per la mancomunitat passar per davant del quartell general dels mossos i fins aquesta àrea de lleure que comento. Fem uns quants carrers de la zona i com em va recordar en Ricard, anem per carrers anomenats per gent pacifista o com aquesta avinguda de la Pau i pel carrer Olof Palme, ens endinsem per un bosc força bonic, que ens porta a la recta que ens durà fins el conegut camí del golf.
Si que s’observa algú que li costa la tornada, fruit de ser els primers dies després de vacances; res d’aquí quatre dies tots en forma.

A la font de l’Àrea de lleure de Castell Arnau

En José bebent aigua, i posant-nos a punt

Un bon lloc de repòs

Què dir de’n Casimir Martin. Molts el coneixeu de totes les proeses que fa aquest gran amic de tothom i de cor tan obert. Quina setmana no fa una marató ? Quina història nova ens explicarà ? Ens regala la seva companyia i sentir-lo és un plaer. Tenir referents com en Casi ens omple. Per molts anys i que tot el que et proposis sigui un fet.

Amb en José, l’Antonio, en Rafel i els llarg etcètera d’amics que transiten per Castell Anrnau

Per aquí venen els que van a Madeira, com en Lluis i Joaquin, amb en Vicenç que més tard notaria que el circuit se li feia feixuc.

…i tacant el grup, en Josep, Carles i Montse. La Montse el dia 16 va fer la marató d’Helsinki i en Josep ha donat la volta a Espanya amb moto aquest dies.

Els germans Expósito estirant en un reagrupament a la vora d’un mirador del cami del golf