MOCADORS NEGRES

Ja n’hi ha prou,el poble ha de dir prou, prou corrupció, prou incompetència, prou botiflers…
PROU! Els escàndols salten un darrera l’altre i aquí ningú es posa vermell, fins i tot el gran ” estadista” Jordi Pujol, té les penques de dir que si ell estira de la manta tots prendran mal. Al·lucinant, ja no es tallen ni amaguen res, tan sols afirmen descaradament que si hi ha merda n’hi haurà per tothom.
L’oasis català era una gran mentida, no hi havia cap oasis, senzillament era una bassa de merda on totes les seves granotes estaven callades com a putes, tant sols això…
Cal destacar que fins ara els casos de corrupció afectaven a un partit determinat i ara ha nascut una nova modalitat, en un sol cas, dos partits emmerdats, deu ser això el que en diuen una societat plural…
En fi, no vull creure que tenim la classe política que ens mereixem, vull pensar que ens mereixem alguna cosa millor i que hem de ser nosaltres, el poble qui acabi amb ells i faci la neteja, ells no ho faran pas…
Ara … el poble!!!

Lo d’aquest home, és acollonant,s’en està en-fotent del mort i de qui el vetlla, li diuen que torni la creu de Sant Jordi i el tio es fa el boig, es presenta davant el jutge i a la sortida amb tots els seus “sants collons” s’en va a jalar al restaurant amb la seva dona….

Perquè Fèlix Millet està tant tranquil? és potser perquè sap que malgrat l’enrenou sap que no passarà res de res, és perquè sap que a base d’allargar el procés no anirà a la presó?
O es que potser sap que amb tot el que coneix ningú s’atrevirà a excedir-se amb ell….
No, sé no ho acabo d’entendre, tanta sang freda a no ser que tingui la convicció que realment tots els que han estat al seu voltant no són pas millor que ell….

“El Palau hauria donat diners a diverses fundacions vinculades a partits”

Bé, alguns ja ens ho imaginàvem, però aquests dies, els fets estan fent una exhibició brutal de fins on hem arribat.
Tothom es preguntava com era que durant tots aquests anys, algú es podia anar apalancant els cales del palau i ningú digués ni piu, doncs bé no cal tenir gaire imaginació per veure la resposta oi?

Ara resulta que través de fundacions properes a alguns partits catalans, qui més qui menys, tothom coneixia al senyor Millet i els cale rons del palau, ves per on…..
Així doncs tot aquest temps de silenci i fer la vista grossa, podem deduir que no era gratuït..
Sincerament sempre he estat una persona interessada en la política, però darrerament la política, almenys la oficial, em comença a fotre bastant fàstic

QUI ÉS EUROPA PER FOTRE ENLAIRE LES FESTES DE FOC I DEIXAR QUE ES SEGUEIXIN TORTURANT  I MATANT ANIMALS, SOTA EL NOM DE “FIESTA NACIONAL”?

Jo ja fa bastant temps que no entenc res de res,però el darrer tema que m’ha deixat perplex ha estat el de la normativa europea que es carregarà moltes de les festes dels Països Catalans (correfocs, patum….).
Que collons volen aquesta gent, una gent que davant les festes criminals d’alguns estats, que torturen i maten animals, giren la cara i fan la vista grossa.
No cal fer una normativa europea que prohibeixi la barbàrie?
No ho entenc la veritat i el que més entenc és que a sobre euro-diputats catalans votin a favor d’una normativa que es carrega la nostra cultura popular i que ens deixa més que mai en mans d’Espanya.
No entenc res de res…..

En els anys 80, es solia portar molt la xapeta amb l’estelada (llavors encara no se li deia pin i s’aguantava amb una mena d’agulla imperdible), potser és el que més es duia ja que no hi havia la gran diversitat de material independentista que hi ha a l’actualitat.

Ara hi ha de tot, samarretes, gorres …. fins i tot calçotets, a vegades penso fins i tot que potser massa i tot, però en aquella època el material era menys divers. Encara recordo la meva primera bandera estelada feta que vaig comprar a la llibreria Ballester a Barcelona, aleshores la majoria d’estelades eren de confecció pròpia a base de senyera, tela groga i tela vermella. També hi havien els mocadors negres, que es feien servir a les manis, però jo crec que si tinguéssim que triar l’element més reprsentatiu del merchandaising (llavors tampoc es feia servir aquesta paraula), aquest seria l’estelada de xapa. Tots la dúiem i no tant sols a les manis, era visible als instituts, a les universitats……

Eren d’altres temps…

Ahir, vaig veure el partit del Barça i evidentment vaig gaudir de la golejada, però un detall em va cridar l’atenció durant tot el partit… la seva afició.

Sempre diem que nosaltres tenim la millor afició del món, però desenganyem-no, no és cert, bé potser si és cert en partits claus, finals i sempre, sempre amb  el Madrid, però en general tenim una afició molt freda i silenciosa. És per això que ahir veient una afició que amb un 0-5 cantava igual que amb el 0-0 vaig sentir certa enveja.

I no és la primera vegada, bé de fet cada any quan juguem anem per Europa tinc el mateix sentiment, veig aficions que donen ales als seus equips i no esperen a que sigui l’equip qui les doni  a l’afició i així és com jo crec que té que ser…. amb l’equip a les dures i a les madures, que sent l’equip més gran del món no tinguem que envejar altres aficions…

Any 1979, Basilea, el Barça guanya el seu primer gran títol europeu, demà el Barça torna a jugar a Basilea, però tot és diferent….

No és una final, l’estadi no és el mateix, ara el Barça ja té varies recopes i fins i tot dues copes d’europa i el que és més important… jo tinc 29 anys més.

Recordo aquella gran final perquè  després de veure el partit per la tele, el meu pare i jo vem sortir als carrers del centre de Sabadell i vem veure molts cotxes amb banderes blau-granes i senyeres tocant el clàxon pel passeig.

Després hi han hagut moltes altres finals, algunes  s’han perdut i altres s’han guanyat, però per molta gent aquella va ser la primera que es va guanyar i no de qualsevol manera, es va guanyar amb 30.000 catalans creuant Europa i omplint Basilea amb milers de senyeres catalanes.

Jo ja era del Barça, perquè ho havia mamat a casa des de que vaig néixer, però segurament aquella final amb 12 anys  va influir en que fos culé per sempre més…..

Jo ja havia anat a altres onzes, però anava amb el meu pare i es clar, ell era socialista i per tant anava al bloc dels socialistes catalans, jo era un crio a les hores.

Però aquest onze ja era diferent, jo ja era conscient de moltes més coses i baixava amb els meus amics. Recordo que vem arribar tard al fossar i una noia que ens va donar un petit targetó-esquela d’en Toni Villaescusa, ens va dir…

- Vinga que arribeu tard

-Es que venim de comarques, li vem dir tot rient

El fossar estava molt ple i ens vem tenir que quedar força endarrere, i per tant sentirem les intervencions (més o menys) però no veiem gaire cosa.

Aquell onze es feia sota el lema “Construïm el Moviment de defensa de la terra” i francament ( suposo que per la meva joventut) a mi em va impressionar molt positivament i em va fer endinsar dins el moviment independentista.

Des de les hores he assistit a moltisims actes independentistes, però aquell onze és un dels que tinc més vius dins dels meus records, suposo que és perquè va ser el meu primer onze clarament independentista….

Aquest nou blog,tindra diferents categories i una d’elles l’he anomenat nostàlgia, ja que en ella em dedicaré a recordar vivències i anècdotes dels meus inicis en el món independentista. No vull caure en el parany de la típica frase de que temps passats van ser millors, però personalment recordo aquells dies amb una il.lusió i força que potser a base de desenganys i anys ha anat afluixant, en fi no se si això interessarà a algú, però per a mi serà una manera de recordar i passar l’estona….. si algú ho llegeix ja seria l’ ostia!!