Un destí “infernal”
Escrit per: milisahara a Edchera (Fort Chacal), Hilari Joan i d'ArgilaHilari Joan i d’Argila
BIR Nº 1 - Playa del Aaiun - 1ª Compañía - Sahara A.O.E. gener-març 1974
Regimiento Mixto de Ingenieros nº 9 Transmisiones Villa Cisneros - Sahara A.O.E. abril-setembre 1974
Sección de Transmisiones - Edchera (Fuerte Chacal) - Sahara A.O.E. des de setembre de 1974 fins a l’abril de 1975
El dia 22 d’agost de 1974, un vol d’Iberia em porta fins Las Palmas de Gran Canaria, a on passo dues nits i el dia 24 un avió bimotor em porta de nou a Villa Cisneros. Haig de reconèixer que en el curt trajecte entre Las Palmas i Villa Cisneros i plorat com un nen, estic deixant enrere els millors 40 dies de la meva vida i torno a un mont surrealista més semblant a un camp de concentració, i amb la incertesa originada per les darreres noticies que han arribat a Catalunya dels esdeveniments que s’estan produint al Sàhara del conflicte iniciat amb els marroquins.
S’ha acabat el permís i ja estic de nou a la companyia, està tot canviat, dels seixanta “pistolos” soldats que havia solament queden vint. Tots els altres han estat traslladats a la frontera nord, majoritàriament a Edchera “Fort Chacal”. Sembla que amb el tema del referèndum d’autodeterminació volen reforçar la frontera nord amb El Marroc i necessiten totes les emissores, potser dintre de pocs dies estigui jo també patrullant la frontera.
Es confirmen els mals averanys i jo també haig d’anar cap el nord, concretament a Edchera. La data de marxa es dimecres dia 28 d’agost. Som sis de la companyia els que hem de marxar. Com estava previst, el dimecres anem al aeroport, però resulta que dels sis solament poden sortir dos. Les altres quatre places els hi donen a militars i familiars.
Estan passant coses preocupants, els reclutes estan jurant bandera quasi un mes abans. Això vol dir que els nous guripes vindran entre el cinc i el deu de Setembre.
Tot just hi ha oficials i de tropa menys de la meitat. La instrucció ja no se sap el que és, la causa és que els soldats han de fer serveis continuats. Al quedar pocs legionaris, uns 500 dels 2500 que havia, els “pistolos” d’enginyers, intendència i sanitat han de fer reforços nocturns i patrulles. Els caporals solament fem patrulles i ens toca cada 15 dies, en canvi els soldats fan reforç cada tres dies. L’altre dia vaig fer la meva primera patrulla, em vaig haver d’aixecar a les dues de la matinada, presentar-me en el cos de guàrdia, a partir d’aquell moment, juntament amb un soldat, i fins a les set del matí, hem patrullat per tots els llocs de guàrdia, demanant novetats i vigilant que no es dormís ningú. M’ha resultat pesadíssim estar quatre hores llargues passant fred i caminant.
Durant el dia la meva missió consisteix en la mateixa que abans, amb la responsabilitat afegida de caporal comandant de l’emissora. En aquets moments soc el caporal de radio mes antic, a més l’emissora que usàvem abans se la van endur, muntant-la en un Lan-Rover i ara estem usant una que tenien de reserva i guardada, és d’última generació i més moderna que les que hem estat usant. Està situada en un local que li diuen centre nou.
De nou estem en llista d’espera per marxar en l’avió estafeta i que tampoc es veu reeixit. Encara em dóna temps de participar en les novatades “pastilles” als nous guripes, no son com les que vaig rebre jo, però tinc temps de passar els dos últims dies de Villa Cisneros amb una mica de diversió, encara que sigui a costa d’uns nois molt espantats. Amb la seva arribada la meva categoria passa a ser la de “padre” i aquí a la companyia hi ha una dita que diu “Cuando seas padre comerás huevos” i és veritat doncs els “padres” sempre són els amos del barracot.
El dilluns dia nou de Setembre del 1974, a les cinc de la matinada surten uns camions amb queviures, amb destí a Edchera que es el meu proper destí. I es aquest el mitjà de transport que haig d’agafar. En un camió ens posen a 21 soldats, 17 legionaris y 4 pistolos, amb tot l’equipatge, més l’armament i una borsa amb menjar. Tot el dia ha sigut un malson, la calor insuportable, les bosses de menjar xafades i el seu contingut convertit en un puré de diverses coses. Després de cada bot un rebot i després de sis hores em fa mal tot el cos i el pitjor es que encara quedaven 12 hores de viatge. Per acabar-ho d’adobar ens hem perdut, els camions s’han ficat en un immens pedregar i ha costat més de dues hores retrobar de nou el camí correcte.
Per fi arribem a l’Aaiun i com que és molt tard per anar a Edchera, hem fet nit al aquarterament del 3º terç de la legió, Juan de Àustria. Al dia següent al migdia arribem a Edchera, el calor és infernal de més de 50 graus. Aquella visió apocalíptica, em va quedar gravada per sempre. Edchera es un fort, anomenat Chacal, com el de les pel•lícules de la legió estrangera francesa, que està construït entre en una immensa planura sense cap vestigi de vegetació, i el precipici de la sagia, antic riu sec. Està situat a meitat de camí entre l’Aaiun i Smara i a uns 50 Kilòmetres de la frontera Marroquina. La tropa està instal•lada de forma provisional en tendes còniques, i en el moment de la nostre arribada hi ha un moviment extraordinari d’homes i vehicles de la legió, sembla que hi ha vàries companyies que surten a patrullar per la frontera. Puc distingir que acompanyant a cada una de les companyies legionàries, un total de tres, va un cotxe de transmissions. Tot aquest moviment forma una espècie de boira vermellosa, que converteix l’ambient en irrespirable, la gola s’asseca, els ulls s’omplen de pols i es barreja la suor i les llàgrimes provocades per l’ambient.
Per fi cares conegudes, sense saber perquè, es desborda una immensa alegria compartida entre els que em reconeixen i jo. Passen tres dies d’adaptació, dormint al terra i sense fer pràcticament res. Solament passant calor i empassant pols. Al quart dia ens traslladen a un barracot, al interior del fort. De moment no disposem de lliteres i caldrà seguir dormint al terra. Per sort em puc agenciar un matalàs ronyós, però vistes les circumstàncies es millor que res. El tema de les latrines es tant fastigós com al BIR, per tant es millor fer-ho fora del fort, al desert. Hi ha dutxa cada tres dies i les cartes arriben amb bastant fluïdesa.
Amb la nostra arribada, la secció de transmissions assignada al 4º terç de legió desplaçat a Edchera, està composta per un tinent, dos sergents, 9 caporals i 23 soldats. Disposa de 8 Lan-Rover amb emissora racal instal•lada. Si tenim en compte que la tripulació bàsica de cada Lan-Rover és: un caporal operador, un conductor i un ajudant, som 8 els que en aquets moments no tenim vehicle assignat. En realitat 4, els que hem arribat en els camions. Els altres 4 son guripes que estan assignats a altres tripulacions i d’aquesta manera es van formant.
Entrades (RSS)