La Nostra Mili al Sàhara

Hilari Joan i d’Argila

BIR Nº 1 - Playa del Aaiun - 1ª Compañía - Sahara A.O.E. gener-març 1974
Regimiento Mixto de Ingenieros nº 9 Transmisiones Villa Cisneros - Sahara A.O.E. abril-setembre 1974
Sección de Transmisiones - Edchera (Fuerte Chacal) - Sahara A.O.E. des de setembre de 1974 fins a l’abril de 1975

Tot va començar de bon matí d’un dia de mitjans de novembre del 1974. El tinent ens ordena preparar-nos immediatament per a sortir de maniobres. Sortim quatre cotxes de transmissions de la secció d’Edchera, amb direcció a un lloc pròxim a les posicions de “ElHaifa”. En arribar comencem a veure tota classe d’armament de tots els calibres, preparat per a disparar, amb un desplegament de tropes impressionant. El front podia tenir uns deu quilòmetres d’amplitud. Ens dirigim cap a on es trobava el comandament de les maniobres, a on van començar a arribar els alts comandaments militars de tots els cossos destinats al Sàhara, se’ls va acomodar en una petita altura on es visualitzava tot el desplegament i es podia observar perfectament, el lloc on es concentraria tot el foc de les diferents armes. Se’m va ordenar dirigir-me a donar suport de transmissions a una unitat d’artilleria autopropulsada, la de major calibre de les que havien de disparar. Per tant vaig indicar a Valentín el conductor que dirigís el nostre Land-Rover cap a aquest lloc i ens vam posar a la disposició del comandament de la unitat d’artilleria. Estàvem ja situats en una petita altura i des de on es veia perfectament el turó on estava el suposat enemic i que es trobava just al davant nostre.

Acabo de rebre la radiotransmissió de l’hora que ha de començar a disparar la nostra unitat. L’hi comunico al comandant de la unitat, que en cinc minuts ha de començar a disparar. De sobte en el turó on s’ha de concentrar el foc, apareix un Land-Rover de transmissions d’Edchera, encara que a la vista i a causa de la llunyania la imatge és molt petita, la seva antena el delata. El cor se m’accelera però sense temps de pensar, em trobo amb la cara del comandant, crec recordar que tenia aquest rang el comandament de la unitat d’artilleria, m’està esbroncant de mala manera, crec entendre que tinc menys de cinc minuts per comunicar al inepte del meu company que desaparegui, que ell comença a disparar. Em salto tot el protocol de comunicacions i intento connectar, crec que parlem totes les unitats de transmissions alhora, però per fi em tranquil•litzo i poso ordre i apareix el conill a punt de ser caçat (QSL, QRV…), m’intenta explicar que està buscant la unitat legionària a la que està assignat i ha pujat al monticle per a veure millor on pot estar. Jo li dic doncs ets un “guripa pipiolo”, segurament mes fort va ser el que li vaig dir, surt d’aquí a la veu de ja, si no et fan puré, “vull suposar que no haguessin disparat, però…” Veig desaparèixer la llebre i gairebé immediatament el turó es converteix en un fregit de pollastres. Durant una hora es dispara tot tipus d’armament, canons, bateries, morters, míssils. AL trobar-nos molt prop d’una de les peces d’artilleria autopropulsada, cada vegada que realitza un tir, l’estrèpit es enorme, el terra tremola i el nostre cotxe, amb nosaltres inclosos, donem un petit salt, o no tant petit. En l’horitzó es veuen les flamarades de cada impacte, acompanyades d’un fum negre, arribant en un parell o tres de segons a les nostres oïdes el seu soroll ensordidor.

Aquesta entrada va ser escrita el Dimecres, 25 de Febrer de 2009 a les 8:59 i arxivada a 17 - Sortides al desert, Hilari Joan i d'Argila. Pots seguir qualsevol resposta d'aquesta entrada en el feeds RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o trackback desde la teva pròpia pàgina web.