El mes de febrer del 1975 - Un mes maleït
Escrit per: milisahara a 17 - Sortides al desert, Hilari Joan i d'ArgilaHilari Joan i d’Argila
BIR Nº 1 - Playa del Aaiun - 1ª Compañía - Sahara A.O.E. gener-març 1974
Regimiento Mixto de Ingenieros nº 9 Transmisiones Villa Cisneros - Sahara A.O.E. abril-setembre 1974
Sección de Transmisiones - Edchera (Fuerte Chacal) - Sahara A.O.E. des de setembre de 1974 fins a l’abril de 1975
El mes de febrer de 1975 va ser un dels mesos més moguts de tota la meva mili. Tot i que em faltava molt poc per llicenciar-me, em tocaven totes, potser era jo que ho buscava i així el temps corria més ràpidament.
Durant aquest maleït mes les sortides de patrulla o de maniobres que recordo, bé que les tinc escrites en les cartes a la meva novia, van ser:
Del 11 al 13 de febrer de 1975. Patrulla de ràdio a prop de Cap Bojador
Estant al Regiment Mixt d’Enginyers de l‘Aaiun, es va organitzar una patrulla de pràctiques de ràdio, molt semblant a la que ja vaig relatar de la meva estada a Villa Cisneros. La destinació va ser a les platges i penya-segats de Cap Bojador. Vam anar a un lloc on la costa és un enorme penya-segat i vam aconseguir trobar un lloc que fa una espècie de cala i al que vam poder accedir amb els vehicles. Les ones eren enormes i el penya-segat es feia respectar, el paisatge impressionant però bonic alhora i sobretot molt salvatge. El pitjor va ser la nit que em va tocar guàrdia de ràdio. El cotxe de transmissions de guàrdia, estava situat en solitari en la plana per sobre dels penya-segats. El cel estava molt serè però sense lluna, es veien totes les estrelles i galàxies hagudes i per haver. Les hores de la nit que vaig estar completament sol, fent la guàrdia, se’m van fer molt llargues. Vaig passar moltíssim fred i vaig veure ombres per tots llocs. Crec que vaig demanar el sant i senya un mínim de cinc vegades i l’única vegada que ho hauria d’haver demanat, que va ser quan se’m va acostar un tinent a veure com estava tot, no ho vaig demanar. Per sort, aquell tinent tan jove i espantat com jo, em va veure la cara i no va dir res referent a la petició del sant i senya, es va limitar a entaular conversa d’altres temes i passar una estona en companyia. D’altra banda van ser dies de pesca i de collita de musclos, percebes i altres menges, que vam degustar amb molt de plaer, en tots els àpats.
22 de febrer de 1975. Patrulla a Fos-Bucraa.
S’organitza una visita a Fos-Bucraa de cent legionaris i pistolos de Edchera. Es va fer per sorteig. L’excursió dels cent agraciats es va fer en autocars, als que va acompanyar una secció de legionaris de servei i per descomptat el nostre cotxe de transmissions. Va ser una visita interessant, vam poder veure totes les instal•lacions i ens van donar un bon menjar.
20 de febrer de 1975. Maniobres d’artilleria
La participació en unes maniobres d’artilleria va ser per oblidar. Quan em vaig presentar al capità de la unitat, aquest em va dir de molt males maneres i cridant-me, que és el que fèiem allà, que no li servíem per res i que ens poséssim en un racó i no molestéssim, realment desagradable aquell capità. Recordo que aquells artillers que estaven a les seves ordres, estaven molt de mala gana i complien per la por que els donava aquell dictador. Van disparar de nit, les dianes estaven situades en una esplanada a uns quilòmetres. Disparaven bales traçadores que il•luminaven una àmplia zona, al mateix temps que bales incendiàries tenyien de vermell i foc tot el lloc i l’horitzó.
Del 24 al 26 de febrer de 1975. Maniobres generals prop de Güelta Zemmur
Es van organitzar unes maniobres generals de totes les forces de xoc del sector nord. Es pretenien dos objectius, primer fer una demostració de força als marroquins i segon acoquinar als guerrillers del Front Polisari, que últimament estaven augmentant la seva activitat. L’objectiu de les maniobres era un lloc proper a Güelta Zemmur. Jo com gairebé sempre vaig anar amb una companyia del 4º terç, vam fer molts quilòmetres durant tres dies, com si fos un ral•li, i per fi al tercer dia, en un lloc fronterer de nom en clau SC4, es van completar tots els moviments d’atac, amb intervenció d’aviació, helicòpters, paracaigudistes, artilleria i carros de combat. La tornada va ser espectacular, ja que totes les forces van tornar al mateix temps, va haver moments, sobretot de nit, que la filera interminable de llums vermelles semblava més l’autopista al seu pas pel Vendrell en una nit d’operació tornada, que una caravana de vehicles militars.
Entrades (RSS)