Perseguint guerrillers a Edcheideria
Escrit per: milisahara a 17 - Sortides al desert, Hilari Joan i d'ArgilaHilari Joan i d’Argila
BIR Nº 1 - Playa del Aaiun - 1ª Compañía - Sahara A.O.E. gener-març 1974
Regimiento Mixto de Ingenieros nº 9 Transmisiones Villa Cisneros - Sahara A.O.E. abril-setembre 1974
Sección de Transmisiones - Edchera (Fuerte Chacal) - Sahara A.O.E. des de setembre de 1974 fins a l’abril de 1975
A principis d’Abril de 1975, em va tocar fer una última sortida i la més arriscada. Aquell dia hauria d’haver anat al Regiment mixt de l’Aaiun per quedar-me definitivament i llicenciar-me en uns quinze dies. Però s’havia localitzat un grup important de guerrillers del Polisari, que uns dies abans havien atemptat a les mines de Fos-Bucraa, i que s’havien agrupat en unes muntanyes prop de Edchederia.
Es va ordenar al 4º Terç, amb ajuda d’unitats d’Helicòpters i de l’aviació, una operació de càstig per a intentar neutralitzar-los.
El tinent em crida i em diu, Argila has de sortir a la teva última missió, portat bé. Vaig sortir amb una companyia del 4º terç i ens vam dirigir cap a Smara on vam passar la nit. A l’endemà vam fer nit a prop de Hausa. Al tercer dia ens vam dirigir cap a Echedeiria, i en un lloc de relleu molt abrupte vam muntar el campament. En això que m’arriba un radiograma que indica que en unes muntanyes properes i que tenim a la vista, hi ha indicis que els guerrillers s’han refugiat en unes coves. Passo el comunicat al tinent legionari. A l’estona el tinent em diu que he d’enviar un nou radiograma xifrat i em porta apuntades unes coordenades.
Ràpidament transmeto el comunicat amb les coordenades i no passen ni deu minuts que tres avions “mirage” procedents de Canàries, crec, sobrevolen la nostra posició i es dirigeixen a tota velocitat cap a les muntanyes que tenim davant. Sense previ avís llancen els seus míssils, en un lloc concret, incendiant tota el turó. De tornada, els avions fan un parell de passades en vol rasant sobre les nostres posicions i batent les ales en senyal de salutació. La veritat és que ens va embargar a tots els presents una emoció indescriptible, vam aixecar les mans, alguns vam llançar la gorra a l’aire i cridant molt fort vam saludar aquells avions. Crec que això era indicatiu que la moral dels legionaris era molt alta i que difícilment haguessin sortit derrotats si hagués esclatat el conflicte. Tot seguit els legionaris es van desplegar pel lloc bombardejat, per a anar a inspeccionar-lo. A l’arribar a les coves on se suposava estaven els guerrillers, van trobar restes de que efectivament hi havien estat, però ja s’havien marxat.
Entrades (RSS)