L’any 1977 no hi havia cap constància directa de la presència al delta de l’Ebre del dragó rosat (Hemidactylus turcicus Linné, 1758). Els especialistes en herpetofauna estaven d’acord a considerar que al Delta existien set espècies de rèptils de presència habitual i una, el dragó rosat, de presència molt probable. Joaquim Gosàlbez (1977) escriu del dragó rosat: “és ben possible que prospeccions posteriors permetin de comprovar-ne l’existència”. Que jo sàpiga, aquesta existència encara no ha estat comprovada.
El problema de l’existència o no de dragons rosats al delta de l’Ebre és un típic “problema d’inexistència”. Les inexistències no es poden provar, només es poden provar les existències. És qui afirma l’existència (ja sigui l’existència de Déu, d’armes de destrucció massiva a l’Iraq o de dracs -com la cuca fera de Tortosa o la tarasca de Tarascon- o de dragons rosats al delta de l’Ebre) qui ha de carregar amb la prova. El dragons rosats del Delta probablement existeixen, però per estar-ne segurs cal trobar-los.
Que al Delta hi ha molts dragons és molt senzill de comprovar-ho. Cada vespre de primavera o d’estiu es pot veure com s’enfilen amb facilitat pels murs i parets, i s’estan prop dels focus de llum a l’espera de poder caçar insectes, que són el seu aliment. Els dragons són animals de costums antropòfils (els humans, en canvi, no són de costums dragonòfils), i són molt freqüents en tots els llocs habitats del Delta. La seva distribució al delta de l’Ebre inclou tots els nuclis de població important.
Si és senzill trobar dragons al Delta, no és tan senzill distingir entre el dragó vulgar (Tarentola mauritanica Linné 1758) i el dragó rosat sense mirar els palmells de les seves mans. L’àrea de distribució general del dragó rosat coincideix amb la del dragó vulgar i els seus costums són molt semblants. Tots dos dragons són de costums crepusculars i nocturns i se’ls pot veure al vespre a les parets de les cases caçant insectes, especialment papellones nocturnes, que capturen a la vora de bombetes dels edificis, aprofitant l’atracció que la llum exerceix sobre aquests invertebrats.
És molt difícil distingir entre el dragó vulgar i el rosat per la llargària o la coloració. El cos és escatós en tots dos casos i el color gris amb taques fosques del dragó vulgar acostuma a presentar tons més barrejats que no pas el dragó rosat, però aquest no sempre és rosat. La coloració del dragó vulgar i rosat és un tret molt variable i no ens permet una distinció amb seguretat entre ambdues espècies.
El tret que ens permet estar totalment segurs que ens trobem davant d’un dragó vulgar o rosat és mirar-li el palmell de la mà (o de la pota): el dragó vulgar presenta només dues ungles a cada pota (en els dits tercer i quart); el dragó rosat presenta una ungla a cada dit (cinc ungles per pota); el dragó rosat presenta sota cada dit dues rengleres de làmines (Hemidactylus és el seu nom científic) mentre que el dragó vulgar té només una sola filera de làmines sota cada dit.
Per fer aquesta comprovació del palmell de la pota, resulta pràcticament necessari capturar l’animal. No cal dir que els dragons (el vulgar i el rosat) són inofensius per al humans i el fet d’alimentar-se d’insectes els fa especialment útils, malgrat les supersticions i llegendes populars que els calumnien dient, entre altres coses, que entren als armaris deles cases per menjar-se la roba. La millor manera de poder observar el palmell de la pota d’un dragó és capturar-lo viu amb un recipient de vidre transparent i un full o cartolina. Un cop observat i identificat es pot tornar al seu mur perquè continuï caçant insectes.
Tots els dragons que he capturat (i després he deixat en llibertat) a Sant Jaume d’Enveja són dragons vulgars. L’últim el vaig capturar a la paret de la sala d’estar d’una casa del carrer Major que fa cantonada amb el carrer Ramon Espasa Jardí, el divendres dia 20 de març de 2009, a les 10.45 h del matí, i el vaig deixar en llibertat al pati de la mateixa casa.
Això no és cap prova de la inexistència del dragó rosat al delta de l’Ebre. Dit d’una altra manera -infidel paràfrasi d’un anunci d’ateus-: el dragó rosat del delta de l’Ebre probablement existeix, gaudeix de la vida amb l’aventura de trobar-lo (sense matar cap dragó).
Casa del carrer Major de Sant Jaume d’Enveja on s’han trobat dragons vulgars (Tarentola mauritanica Linné, 1758), però no s’han trobat encara dragons rosats (Hemidactylus turcicus Linné, 1758)
BIBLIOGRAFIA
FOLCH i GUILLEN, Ramon (Edit.). Els sistemes naturals del delta de l’Ebre. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, 1977.
GOSÀLBEZ, Joaquim (1977). Herpetofauna i mascofauna del delta de l’Ebre. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 8., 303-321.
