Hemidelta sud

Al delta de l’Ebre es van construir unes trenta bases de tir de coets contra la pluja i la pedra. Només a l’hemidelta sud hi ha disset casetes de coets en diferent estat de conservació. Aquests són els seus noms i número oficials:

6 CAMARA

7 EXCLUSA

8 QUEROL

9 PALLART

10 BARRIO ESPAÑOL

12 BUDA

13 LA LLANADA

15 RAVANALS

17 ARTIGAS

18 CAREMON

19 PAREDOLS

20 NELO DE TRAMPES

24 ALOY

25 CARROBA

27 LA PINTA

28 LA NIÑA

29 LA SANTA MARIA

És urgent conservar, rehabilitar i reutilitzar aquestes petites edificacions, avui en desús, que formen part de la memòria històrica del delta de l’Ebre. Es podria fer un  concurs d’idees sobre la seva rehabilitació i reutilització i un itinerari (a peu o en bicicleta) per poder-les visitar.

L’any 1977 no hi havia cap constància directa de la presència al delta de l’Ebre del dragó rosat (Hemidactylus turcicus Linné, 1758). Els especialistes en herpetofauna estaven d’acord a considerar que al Delta existien set espècies de rèptils de presència habitual i una, el dragó rosat, de presència molt probable. Joaquim Gosàlbez (1977) escriu del dragó rosat: “és ben possible que prospeccions posteriors permetin de comprovar-ne l’existència”. Que jo sàpiga, aquesta existència encara no ha estat comprovada.

El problema de l’existència o no de dragons rosats al delta de l’Ebre és un típic “problema d’inexistència”. Les inexistències no es poden provar, només es poden provar les existències. És qui afirma l’existència (ja sigui l’existència de Déu, d’armes de destrucció massiva a l’Iraq o de dracs -com la cuca fera de Tortosa o la tarasca de Tarascon- o de dragons rosats al delta de l’Ebre) qui ha de carregar amb la prova. El dragons rosats del Delta probablement existeixen, però per estar-ne segurs cal trobar-los.

Que al Delta hi ha molts dragons és molt senzill de comprovar-ho. Cada vespre de primavera o d’estiu es pot veure com s’enfilen amb facilitat pels murs i parets, i s’estan prop dels focus de llum a l’espera de poder caçar insectes, que són el seu aliment. Els dragons són animals de costums antropòfils (els humans, en canvi, no són de costums dragonòfils), i són molt freqüents en tots els llocs habitats del Delta. La seva distribució al delta de l’Ebre inclou tots els nuclis de població important.

Si és senzill trobar dragons al Delta, no és tan senzill distingir entre el dragó vulgar (Tarentola mauritanica Linné 1758) i el dragó rosat sense mirar els palmells de les seves mans. L’àrea de distribució general del dragó rosat coincideix amb la del dragó vulgar i els seus costums són molt semblants. Tots dos dragons són de costums crepusculars i nocturns i se’ls pot veure al vespre a les parets de les cases caçant insectes, especialment papellones nocturnes, que capturen a la vora de bombetes dels edificis, aprofitant l’atracció que la llum exerceix sobre aquests invertebrats.

És molt difícil distingir entre el dragó vulgar i el rosat per la llargària o la coloració. El cos és escatós en tots dos casos i el color gris amb taques fosques del dragó vulgar acostuma a presentar tons més barrejats que no pas el dragó rosat, però aquest no sempre és rosat. La coloració del dragó vulgar i rosat és un tret molt variable i no ens permet una distinció amb seguretat entre ambdues espècies.

El tret que ens permet estar totalment segurs que ens trobem davant d’un dragó vulgar o rosat és mirar-li el palmell de la mà (o de la pota): el dragó vulgar presenta només dues ungles a cada pota (en els dits tercer i quart); el dragó rosat presenta una ungla a cada dit (cinc ungles per pota); el dragó rosat presenta sota cada dit dues rengleres de làmines (Hemidactylus és el seu nom científic) mentre que el dragó vulgar té només una sola filera de làmines sota cada dit.

Per fer aquesta comprovació del palmell de la pota, resulta pràcticament necessari capturar l’animal. No cal dir que els dragons (el vulgar i el rosat) són inofensius per al humans i el fet d’alimentar-se d’insectes els fa especialment útils, malgrat les supersticions i llegendes populars que els calumnien dient, entre altres coses, que entren als armaris deles cases per menjar-se la roba.  La millor manera de poder observar el palmell de la pota d’un dragó és capturar-lo viu amb un recipient de vidre transparent i un full o cartolina. Un cop observat i identificat es pot tornar al seu mur perquè continuï caçant insectes.

Tots els dragons que he capturat (i després he deixat en llibertat) a Sant Jaume d’Enveja són dragons vulgars. L’últim el vaig capturar a la paret de la sala d’estar d’una casa del carrer Major que fa cantonada amb el carrer Ramon Espasa Jardí, el divendres dia 20 de març de 2009, a les 10.45 h del matí, i el vaig deixar en llibertat al pati de la mateixa casa.

Això no és cap prova de la inexistència del dragó rosat al delta de l’Ebre. Dit d’una altra manera -infidel paràfrasi d’un anunci d’ateus-: el dragó rosat del delta de l’Ebre probablement existeix, gaudeix de la vida amb l’aventura de trobar-lo (sense matar cap dragó).

 Casa del carrer Major de Sant Jaume d’Enveja on s’han trobat dragons vulgars (Tarentola mauritanica Linné, 1758),  però no s’han trobat encara dragons rosats (Hemidactylus turcicus Linné, 1758)

BIBLIOGRAFIA

FOLCH i GUILLEN, Ramon (Edit.). Els sistemes naturals del delta de l’Ebre. Barcelona: Institució Catalana d’Història Natural, 1977.

GOSÀLBEZ, Joaquim (1977). Herpetofauna i mascofauna del delta de l’Ebre. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., 8., 303-321.

lvg19730729-030.pdf

DEGRADACIÓN DE LA FAUNA EN EL DELTA DEL EBRO 

Señor Director de «La Vanguardia». 

En el número correspondiente al 24 de julio de 1973, en un artículo titulado «Transformación de la ribera», Sebastián Juan Arbó trataba de la progresiva degradación de la fauna en el delta del Ebro y apuntaba la posibilidad de que se debiese al abuso de insecticidas.

 Esta posibilidad se vio confirmada el año pasado cuando el catedrático de Zoología de la Facultad de Ciencias de León, Dr. J Nadal, realizó una investigación en una de las zonas afectadas. El resultado de esta investigación, publicado por el Instituto de Biología Aplicada, era claro y aterrador. Los efectos de la fumigación desde avionetas en la colonia de fumareles tomada como muestra fueron catastróficos; el 61′5 por ciento de la colonia había sido exterminada. El análisis de los intestinos de las aves muertas determinó que la causa de la muerte era la ingestión de peces contaminados por el insecticida.

El trabajo del Dr. Nadal terminaba recomendando la utilización de un insecticida menos persistente, menos tóxico y más selectivo, que afectara lo menos posible a la fauna del delta del Ebro. El insecticida utilizado contiene un 50 por ciento de Fentlón, producto que se usa en algunos países de África tropical para combatir las plagas de pájaros quelea. La acción residual de este insecticida es según la propaganda de la casa que lo fabrica, desde 30-40 días hasta varios meses. Todo parece indicar que los medios utilizados son desproporcionados al fin que se pretende conseguir: combatir el insecto barrenador del arroz.

Aunque el trabajo del doctor Nadal era concluyente, las fumigaciones no se han detenido. Las avionetas han vuelto a sembrar su veneno por el delta y he podido ser testigo del triste espectáculo de decenas de charranes, gaviotas y otras aves muertas o que moribundas se dejaban capturar a mano y daban muestras de padecer la característica diarrea provocada por la ingestión de peces contaminados. La fumigación de julio ya ha terminado pero parece ser que en agosto habrá una nueva fumigación.

Hay que hacer algo para evitarlo. La riqueza biológica del delta del Ebro, reconocida internacionalmente, tiene por lo menos tanto valor como algunos edificios que han podido salvarse gracias a una intensa campaña periodística. El delta del Ebro es el más importante enclave de aves marismeñas de toda Cataluña; todo lo que hagamos por salvarlo será poco. 

Atentamente, 

Pedro de la FUENTE COLLELL 

El 12 d’agost del 2026 (falten menys de divuit anys) a les 18h 30m (ALT 004.3º AZI 285.8º) serà visible al delta de l’Ebre el proper eclipsi total de sol que es veurà a la península Ibèrica. La duració de l’eclipsi total serà de més de minut i mig. I des de l’inici de l’eclipsi parcial (17h 36m 11,9s) al final (19h 21m 55,9s) tindrem gairebé dues hores d’eclipsi. El delta de l’Ebre serà un lloc d’observació privilegiat i únic a Catalunya.