Sakhalin II, el nom de la propera crisi
Dilluns. Economia D’Egipte a Bolívia, de Cambodja a la Costa d’Ivori, el ‘tsunami’ de protestes i insurgència civil recorre un munt de països en vies de desenvolupament econòmic i -sovint en una combinació ben trista encara que gens inesperada- democràtic. Hi ha fam. Els preus dels aliments han escalat terriblement, un 41% de mitjana però fins a un 78% per a les naciones més pobres del planeta. Per al meu article a El Boletín de Economía he conversat amb Michael Prest, analista econòmic d’una jove empresa de notícies financeres que ha començat a col.laborar a finals d’abril amb les principals capçaleres europees (Le Monde, La Stampa, Handelsblatt, El País…) Prest diu que “com era d’esperar, hi ha gent que morirà, però no ho farà en silenci.” Fa prop de mig any que un grup de corresponsals estrangers vam rebre l’avís que el preu de l’arròs generaria tensions socials a la Xina -i a d’altres regions. En sis mesos no s’atura una tendència alcista del mercat global que té tantes causes -els subsidis agrícoles europeus o la demografia, per esmentar-ne una d’incontrolable-; tanmateix, és raonable que encara avui el Banc Mundial i l’ONU estiguen en converses sobre els 500 milions de dòlars amb què provaran de pal.liar la fam extrema en vastes zones d’Àsia i Àfrica? No ho és. Si en el cas de la crisi financera hi ha veus que assenyalen que la informació va arribar tard, en la crisi alimentària aquest argument no se sosté. Curiosament, ara és de la Xina d’on menys dades rebem quant a l’efecte dels preus de l’arròs o el pa, tot i que és de témer que això es deu a la fèrria censura del règim.
Des de primers de 2008, hi ha una altra nota d’atenció que està passant entre les mans -les agendes- dels periodistes, ací a Londres. Es tracta de la manca de seguretat i qualitat de materials en la construcció de les canonades del projecte rus Sakhalin II (l’antic gulag és avui una deu de recursos energètics).
Probablement, la filtració prové dels constructors britànics, espantats de veure que les autoritats de Moscou no respecten els estàndards mínims en l’obra d’enginyeria més cara del món per produir i transportar petroli i gas. És conegut que si el president Putin premés un botó, el tall d’electricitat deixaria a fosques les llars de París a Milà, per la qual cosa circulen habitualment comentaris de tot tipus sobre les relacions polítiques, estranyament ‘amistoses’, entre els governs de la Unió Europea i el Kremlin. El tall d’energia, previsiblement, succeïrà qualsevol dia d’aquests, i serà el resultat d’una simple avaria: el conflicte internacional que esclatarà serà, en canvi, prou més difícil de reparar. Llavors, recordeu que ho vau llegir primer en aquest blog. De res.
Classificat per londoncorrespondent a les 28, Abril de 2008 a Diners i etiquetat energia, Europa, Rússia, Sakhalin II