Massa tard, Darling?
Cap de setmana. Aquesta no se l’esperaven a Downing Street: Peer Steinbrück, que és el ministre alemany de finances, fa avui unes declaracions en la premsa europea bastant antipàtiques sobre la gestió del ministre d’Economia britànic, Alistair Darling; bàsicament diu que ho fa mal i que la seua capacitat de reacció davant la crisi és massa lenta, amb conseqüències poc galdoses (la fallida de Northern Rock?, i tant). Això, el cert és que ho podrien haver dit el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, o el ministre Solbes, i hauria semblat més just: el govern laborista ha vingut actuant fins a ben entrat l’abril com si donés la raó al Daily Telegraph i el Financial Times, que han escarnit la reconversió de les maleïdes hipoteques espanyoles –no només les espanyoles, però sí en gran quantitat– en bons del Tresor, per tal d’injectar crèdit. Ara resulta que el governador del Banc d’Anglaterra [dalt, en la imatge], Mervyn King, també ha obert l’aixeta. Amb el vist-i-plau del ministre Darling, King ha deixat caure més de sis mil milions d’euros per donar oxígen a la banca britànica i per ‘rescatar’ els valors hipotecaris que ningú no vol ni tocar de biaix, ni a Wall Street, ni a Londres –ni a Madrid–, almenys mentre aüque la crisi.
En la meua crònica per l’edició de maig de la revista Consejeros, però, he volgut evitar el tema: entre d’altres motius, perquè la causa de l’enfrontament entre els diaris econòmics britànics i el banc europeu, el ministre Solbes o els propis periòdics espanyols –Cinco Días, El País, Expansión…–, era un malentés; els periodistes de Londres no entenen que els periodistes de Madrid no podien informar de l’ajuda de Trichet simplement perquè eren eleccions (què és això de la ‘llibertat de premsa’?) Molt més interessant és, en canvi, el fet que la transparència legal anglesa és una de les forces que atrau el capital internacional i converteix Londres en el major centre financer europeu –i el gran competidor de Nova York. Fins i tot els diners de Moscou ho prefereixen!: el 80% de les operacions russes d’inversió a l’exterior es fan a Londres. I?, doncs mireu, només en taxes legals, són 6.900 milions d’euros que entren en Gran Bretanya cada any. Avantatges de la transparència.
Classificat per londoncorrespondent a les 26, Abril de 2008 a Cap de Setmana i etiquetat crisi, Financial Times, Pere Solbes