LA FOTOSÍNTESI

(…) Que arrossega totes les misèries, fins la línia (que com deia el Baricco) on s’ajunten la terra i la mar. Arrossega fotògrafs cincuentons als que foten fora de diaris. I autònoms que rebaixen un 30 % les factures per poder seguir treballant (…) A la fi, tot acaba. I les joves promeses sobradament preparades (amb ulls ambiciosos) també… Ells també acabaran a la Platja. Envoltats de fulanos i menganos (…) Tots junts damunt d’una línia de sorra i escuma. Aquella línia (que deia el Baricco), on tota la immensitat de l’oceà, tota aquella massa immensa d’aigua, també acaba.. Hi ha un punt exacte on tot allò acaba.

I un altre que va com una moto (…) L’amic Alguersuari i el seu magnífic blog… Ja ho diu ell mateix sota la seva foto (…) i jo. Jo sóc un altre que va en moto… avui no… Avui he anat en tram… Trambaix… i he anat com una moto. Cabrejat amb la mediocritat d’una funcionària … Com una moto amb l’esperpent de foto d’Islamabad que he vist publicada… Com una moto amb el puto planE i la merda de pais en què vivim (…) I el mal de cap. No em marxa. Ja fa tres dies que l’arrossego. Potser vaig massa accelerat. Com una moto. Potser és de tant mossegar-me la llengua.

(…) Un tio que porta un cartell on hi diu que vol ser enterrat amb la samarreta de Messi. Els culers que ja veuen un any mes en blanc. La riuada incontrolada -incontrolable- de gent a la sortida. El milió de televisions i els seus -banals- directes a peu de camp. Els “futbolista-comentarista“. Els fotògrafs guiris. Els problemes amb la 3G. El Bojan escalfant a la banda. El silenci del Camp Nou. Fer un partit per EFE (…)

I aquell tio -de negre- que es comporta com un cura (…) I a pesar de lo absurd d’aquesta religió, ara -ahir- estic encantat de tornar…

(¡?) T’ho prometo. Li he anat a fer fotos i encara no tinc ni idea de que fa -si canta o balla-. Ha sigut lamentablement frívol. 20 minuts de retard; un cap de comunicació desenfocat; Un Pitingo de cartró pedra (…) Escassos dos minuts de fotos que m’han resultat un mil.lenni (Temps més que suficient per tenir-ne prou)… I el seu pentinat (¿?) què vol dir. Què vol dir-nos el tal Pitingo amb tot això…

I a més una poca consideració cap a l’únic -sí ! únic- fotògraf que hi havia (llevat del seu)… I va aquell tio i em diu -”deprisa que la gente espera”-(…) I m’ha semblat penós… I li he respost… I evidentment s’ha creat un mal clima al voltant d’aquells dos minuts penosos (…) I t’ho prometo -estimada- he estat a punt de marxar… De plantar-los (…) I a sobre li he fet una bona foto (que no es mereix).

I ara sí que no m’interessa per res aquest personatge… I sembla que els de “El Hormiguero” comparteixen opinió amb mi… Això si… Potser ells sí saben si canta o balla o que fa… Potser tenen més arguments que jo per “rajar” del tal Pitingo.

Però és que jo segueixo sense entendre el pentinat absurd… Tot i que és la raó que  justificaria la mitja hora que m’he estat plantat al hall de l’hotel esperant-lo.