LA FOTOSÍNTESI

(…) La pell de gallina només de pensar en anar-hi (…)  Quina meravella. Fins i tot l’enganxina em sembla genial! (…) Dificultats, mil… Temps. Gol cau molt i molt lluny. El primer problema és disposar de temps (i de diners). De que tot vagi sobre rodes. I a mes has d’organitzar-ho tot molt bé… Amb molta antelació (…) per què no?. Altres coses que semblaven molt estranyes van ser… Van ser (i seran) un munt d’Elefantentreffen, van ser 12.000 fins a Turkia (…) Tot és temps, una mica de diners, preparació… I voler-ho. I això ja ho tinc i el company també. L’amic Muns (…) I sinó ens servirà per somiar…

(…) Òstia, Ginjinha!. Ja no recordava el que em va agradar la ginginha quan la vaig comprar a Lisboa (pfff… quan de temps). I que poc ens va durar l’ampolla… Ens la varem pulir amb la Hanneke, el Salva, el Fly, el Joanillo i la penya en una nit (…) Potser ara l’Alberto veurà el meu e-mail i me’n portarà una (…) Ja no ho recordava. Com canvien les coses… Ara surto els divendres amb el cotxet de la nena. Ara no fumo (again). Ara toca Elefantentreffen (again too). Ara els pisos valen menys diners, ara la feina pinta magra (bé, abans també pintava magra). Ara torno a tenir carnet B. Ara t’escolto. Ara tinc menys cabell. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li darem un tall.

(…) I què hi farem… Tot el dinar parlant de motos, d’anar en moto, de coses de moto, de les nostres motos, d’altres que van en moto, dels propers projectes en moto (…) Els Diego David, Jordi, Eduard, Marc, Muns, Joavel, Eloi, Guixà, Jose, etc… Sempre acabem (i comencem) parlant del mateix (…) I penso en sidecars, en portar (un dia) l’Emma… Ja preparo l’últim cap de setmana de Gener, somio amb Guzzis, Triumph i BMW’s… I em miro blogs com el de l’amic Alguersuari… I un descobriment… La alfombra mágica…I truco al Joavel i parlem de motos, amics que van en moto (…) Sóc cansino… Motos, motos i més motos… I algún amic (…) Per cert Joavel. Ja saps a quina benzinera t’espero el 27/1/10… Et sembla  a les 8h?…

El fin del verano siempre es triste -que cantaven aquells dels 80- i aquest any és mes cert que mai (…) Vist i no vist.

Prou -de moment- de pueblo i nens, de Lucias i Marias, de bicis i pilotes, de Síndria i presco, pipes i clares, gelats, aigua de la font, casa nova i casa vella, escales amunt escales avall, nen que dorm damunt meu o nena que dorm damunt meu, nen castigat i nena castigada, siesta o perdidos+siesta… Fins el proper any a la piscina i al riu.

(…) Prou de festes de llavis (Pfff)

Toca mirar les fotos. Viure un any dels somriures, i dels mil petons dels peques, del poc moreno que m’ha quedat al cos, de la il·lusió de tornar-hi aviat (encara que sigui un weekend), de la garrafa d’oli…

I ara -avui- a currar!. Collons quines poques ganes (…) Que hi farem… Ja ho deien aquells dels 80 -… siempre es triste-. Tornem-hi als problemes, la facuració i la merda de la grip A… Que m’acollona molt (i no puc evitar-ho)…

Que fàcil ser e-simpàtic (…) Joder quina putada Víctor… Leucèmia… Quina putada per a tu, per a tots (…) Que llestos. Capullos mediocres que penseuso sortir de la crisi retallant diners i drets als treballadors… Emprenedors, I+D, noves tecnologies… Mentides (…) Gossos de l’amo (…) Quina pena haver llegit ja tots els Millenium. Que fort que Tele5 mangui les fotos de la Pe i el Bardem (impunement). Tenir-te Emma (Joder leucèmia!) la casa i el poble i els nens i tot… Quina putada… Te n’has de sortir… No sé què dir, tinc el cap una mica massa ple. Massa liat… Per on començar la neteja. Endreçar

(…) Contagiar-me! vull contagiar-me del somriure de la  Nina (Mädchen lächelt). De la força del cor de la meva nena de la panxa. De la dolçor de la Marta

Agafar tot el que avui m’ha tocat la pell i quedar-m’ho (quedar-m’hi) per sempre (…)

I potser avui -també- oblidar la sertralina… I tenir una Wolksvagen California  per anar amb uns amics de viatge.

(…)

Ni ganes d’escriure el Blog (¿!) Potser és massa santa, la setmana, perquè em preocupi de l’INEM, el SOC, l’AEAT i de la SS. Paperassa burocràtica que res té a veure amb la passió de Crist (Espero que tampoc sigui la meva, de passió!)… Espero que com a molt -la meva història- parli de travessa del desert (…)

I ni tant sols puc distreure’m jugant amb els nens, que fan el que han de fer el nens i marxen de vacances. I la nena de la panxa encara només és panxa (…) Quines ganes de petons que tinc avui… Quines ganes de jugar. I d’oblidar.

(…) Joder!. I què collons faig jo ara?. Vacances?… Sona a cachondeillo que em quedi sense feina i encara vinguin a dir-me que m’ho prengui com unes vacances (…) Hivernar. Això sí que seria profitós. I La puta d’oros! agafa’t tu les putes vacances!. I no em calen idees… Ja en tinc un munt… La primera seria anar demà a currar (…)

Collons… Que no dramatitzo… No parlo de sobreviure, o de tornar a treballar d’aquí a unes setmanes -o dies o mesos- o de ser autònom o de si sóc la polla. i si sóc un professional como la copa de un pino…. Parlo de demà.

Demà em llevaré amb ben poca cosa a fer i em cagaré en la mare que va parir la mala sort que he tingut tota la meva vida professional. I la merda d’anys que he perdut aquí i allà, i el munt de cops que he hagut de començar de nou. I la merda d’empreses que tenim -i que em penso ens mereixem-.

I demà serà cóm avui. Amb l’estranya sensació d’anar veien gent que estaà treballant, i jo no - Jo ja no- (…) Avui he pensat molt en Los lunes al sol (…) I demà toca martes al sol…

I demà tot serà una merda. I jo tornaré a escoltar el cd d’Amaral… I aquesta serà la prova més clara de que és un dia de merda.

I no!. No són vacances (…) I collons, ja se que m’en sortiré, però estic a l’atur i no de vacances.

(…) Vull que em besin -como tu sólo sabes- i cuinar amb oli d’oliva (…) I no se me’n fotrà -mai- si les coses són bones o dolentes… I potser les meves fotos són com les d’un ximpanzé qualsevol, però jo segueixo creient que no (…)

I arribats aquí sembla el mateix comprar un diari que llegir un pamflet. Veure jugar al Ricky que un ninot qualsevol. La roba ben feta o la que es desfila a la primera rentada (…) Espero veure -i gaudir- sempre la diferència entre llegir Anne Rice o Amin Malouf… I sí. Només són fotos, petons, menjar, llibres, TV  (…) Tot s’assembla, però no tot és el mateix.

(…) Els 1.201 dies de la Tiger a 74,04 km diaris -mitjana- també m’han servit per fer una mudança, portar-hi cadires, cavallet de pintura, bagul, bosses i motxilles… També m’han servit per mullar-me molt, patir vent i neu, caure alguns cops, empènyer alguns altres, menjar-me algun radar, viatjar per nou o deu països, 3 Elefantentreffen, fer -molts- bons amics (…) I en dies com avui, dies sense carreteres i somriures, per fer els 11 km que tinc fins a casa (…) I comprar cinta i massilla, per que demà toca pintura. Demà toca pintar una habitació de nena (…) D’una nena a la que suposo -amb sort- podré portar amb la meva moto… Però demà el que toca és pintura (…)  Y Con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho.

(…) Caram quin debat que tenen a RAC1… Parlen dels nervis del futbolistes del Barça que acaben contracte l’any vinent. De la incertesa… Fins i tot surt la paraula crisi (¿?)

És clar que -han de parlar- és una tertúlia, i el llistó estava considerablement alt (…) Després de futbolistes que tenen una religió pròpia, amb un Deu (cocainòman). Després de les rodes de premsa de Van Gaal, de la panxa de Ronaldinho, del fitxatge de Figo pel Madrid, els 76 milions d’Euros de Zidane, les columnes del Cruyff, les portades del Marca i l’Sport, els ultres als camps (…) Després de denúncies de violacions, després del Dr. Cabezas, després del Maradona de los Cárpatos, del tridente, de Los Cuatro Fantásticos, de Lo Pelat, del Maradona de los 60′, del Pelé de Centroamérica, de Romerito (…) Jesús Gil, Naranjito, Els partits comprats a França (…) Després de la Liga de las Estrellas, el Lopera, les agressions, Schuster entrenador, els àrbitres freaks, el sossi, l’entorn, el Minguella, el racisme, les Federacions casposes, la guerra de les teles, els Raúlistas, pelotazos immobiliaris, Canaletes, els futbolistes fashion victim, el nen mort per una bengala (…) Goicoetxea “El carnicero de Bilbao”, el pentinat de Valderrama, segrestos a jugadors i famílies de jugadors, Assassinats, “el fútbol es así”, el catenaccio, les comissions, el “concurs” de celebracions estúpides, l’”Urruti t’estimo”, la final del Barça a Sevilla, el Dream Team, el camió de Walter Pandiani, Kluivert a la gala MTV, Joaquín vestit de torero a Interviu, Julio Salinas, periodistes fanàtics, agents FIFA…

Em penso que és un patchwork (…) És una tècnica d’ensamblatge… Els millors fent-ho són els Amish… Li preguntaré a la Julia -la dona del Joavel- que en sap un munt (…)

La vida -La meva vida- és patchwork (…) Patchwork de Clics de Famóbil, Mazinguer Z, cervellets fregits, llengua arrebossada, llet Letona, àlbums de la lliga, ordinadors Spectrum, llenguatje Basic, gimnasia correctiva, EGB, Peta Zetas, Madelman, Big-Jim, bicis de 3 marxes, hores dins un R7, processionària dels pins, hores de sol (sense crema), piscines hiper-clorades, bambes pudentes, tardes al cine Romero o Continental o Balañá (…) Come Discos, xiclets Boomer, Carlus i Franciscus, Don Micki, V, Starsky & Hutch, Gremlins, ET, La Bola de Cristal, Pipi, pastelitos, cassetes de Parchís, cinExin, TBO, Naranjito, Blandi Blub, polos Dracula, Geyperman, Marco, Heidi, Nocilla, gats, pares separats, revistes porno, orxata, futbol al pati, cupons de la ONCE, patates del Crep Bar, brioxos del Baltá, Carrusel Deportivo, màquines d’escriure, Spagetti Dance, acetona, francès al cole, Derbi Diablo, Pinedes, Floquet de Neu, estiu, “Tarzán” Migueli, Sofà d’escay (…)

Retalls de records. Desordenats. Ensamblats en un tot (…) I ara l’ Emma, la Ruth, el Bruno… Noves peces per afegir (…) Emma… També haurem de fer un munt de peces per al teu tapís (…)

(…) No puc creure les fotos. Fotos de la nostra caseta. La caseta dels nostres estius d’infantesa (…) Durant anys, un cartell hi anunciava “Pinedes de l’Armengol. On sempre hi fa sol” (…) Pinedes que envoltaven la caseta de l’avi (…) Pins amb els que vaig fer-me cabanyes i un munt d’arcs… Pins plens de la maleïda processionària (…) Pinyons que vaig menjar crus i torrats. Arbres on vaig enfilar-me per rescatar el meu gat, i on vaig perdre un bonic avió de joguina. Pins que amagaven serps i on jo vaig amagar -definitivament- una navalla del meu pare (…) Pinassa que he escombrat a tones (…) Pins on vam penjar hamaques i gronxadors… I cistelles de bàsquet(…) Pins que fa uns dies el vent s’endugué.

(…) Com m’agrada la sensació que em deixa la gent que em tracta sempre com si m’hagués vist ahir… Tot i fer bastants dies -mesos de vegades- sempre sembla que em van veure ahir (…)

El nen que m’agafa la mà per seguir un joc interromput dies abans (…) El vell amic que no veig mai i sempre és el millor amic (…) El gat que em recorda al cap d’un any.

Aquell que espera que torni de viatge -amb el milor del seus somriures al llavis- Que sempre m’espera amb el seu millor somriure als llavis (…) Un somriure habitual.

jkljkl 

(…) I què més dir, si des de l’any passat ja hi somiava. I això que és el sisè cop (diríem que ja m’ho conec). Diríem que sempre és igual. Diríem que no sé què hi ha. Diríem que passes molt fred…. Diríem que m’encanta (…) Fins i tot els tres cilindres pistonegen diferent (diríem que la tigressa ho sap).

I collons -en cinc anys- si n’he aprés de Wind Stoppers! i de cadenes de moto, i de conducció amb neu, i de botes i mitjons, i de previsions del temps, i d’autopistes alemanyes… I fins i tot algunes paraules voluntariosament pronunciades (que diríem, no valen per a res).

I si em pregunten què té d’especial la Elefantentreffen, no sé què dir. Diríem -podria dir- que no en té res d’especial. Diríem que no ho sé… Coses que m’encanten - coses senzilles que m’encanten- com els amics, els garrons, la família Vogel, el goulash soupe, el fred, la neu, el cel, els dubtes, la por, els nervis, la insígnia, els snaps, els boscos de Bayer (…) I -diríem que- vaig en la millor companyia. El Marc, el Joan, el David i l’Eduard. Cinc motos. Dotze cilindres. 5105 cc. 431 cv (…) uns 1600KM fins a N48 48.612 E13 18.066. Tot i que diríem conec els camins perfectament.

I són vacances (vacances diferents diríem). Diferents perquè no vindrà l’amic Jordi (…) Diferents perquè sempre ho han estat… Però igualment són unes vacances (…) Diríem que marxo de vacances.

(…) la historia bàsicament es tractaria de dues noies catalanes (una dissenyadora i l’altra propietària d’un restaurant de moda). Viatgen a New York a passar l’estiu al loft d’uns amics (…) totes dues s’emboliquen amb un bohemi i milionari pintor que viuria a un edifici industrial de Brooklin (…) Podríem fer una escena a la estàtua de la llibertat, una a China Town, una a Central Park, una al Moma, una a un terrat (…) Podem aprofitar elements clàssics de l’entorn… Sempre conduiran Cadillacs, menjaran hamburgueses, aniran a concerts de clarinet, veuran vi a les escales d’incendi, compraran llibres a botigues jueves (…) Podrien fer un viatge a Las Vegas ( …) Donaríem una mica de tensió al relat amb la ex-nòvia del pintor… Es dirà Sarah Jessica Bradshaw i serà una exitosa columnista, addicte a les pastilles i al sexe (…) I no. No pateixis. No caurem en els tòpics… El nuvi català de la noia no serà torero (…) I per descomptat que no es podrà veure un pit! (no sigui que ens censurin la pel·lícula).

(…) No no pateixis pel pressupost… Està tot arreglat… A NY estàn entusiasmats amb la idea… Fa dies que es fan palles (…) No. Encara no tinc títol. Mai poso títol fins que acabo de muntar… Però la columna vertebral seran tres paraules… Montserrat Maria NY…

(…) Avui no tinc un bon dia. Potser el que em passa, és que m’avorreixo. Tinc festa i no se que fer, i em posa de mala llet (…) Només puc pensar en la Elefantentreffen i el temps que m’hi separa em sembla de més. Com quan -de nen- no pots dormir per anar a algun lloc que desitges molt (…) Com els gats, quan de cop es crispen (…) Potser em sobren aquestes vacances que no he planificat… I poden acabar - tot i que espero que no sigui així- com el preludi d’una liquidació (…) Potser em posa nerviós l’imprevisible… I ja se sap que aquesta crisi és -certament- imprevisible.

Hòstia! Quina bestialitat de dia… 15 hores… I les últimes 7 de guàrdia davant del jutjat, per acabar fent una més que dubtosa foto d’una furgona dels Mossos -Quin fred que feia!- a les tantes de la nit (…) Però ara -avui- això ja és historia. em toca caminar i punt.

L’objectiu són unes -crec- merescudes vacances… I tant se val si no hi ha camí. El fas i ja està (…) I el mal d’esquena me l’aguanto. I la mandra. I el mal de cap… Ara me l’aguanto. Ara toca caminar. I no mirar massa enrere -per no saturar-me- ni massa endavant. I tocar una mica de fusta -no sigui que tot s’esguerri-.

(…) Tan sols caminar. I sembla un bon dia per començar -com qualsevol altre- per que a la ràdio diuen que “hi ha normalitat a la majoria de vies”, tot i que també diuen que el proper any Espanya entra en recessió (uf).

Un dia en  què he retrobat una amiga (hola Rebeca), i on a casa estrenem un sabó de mans que vam portar en moto des de Plivitce… Un dia qualsevol (…) Un bon dia per caminar amb la meva estimada -i la nenapanxa- i anar a l’Eroski, i dinar d’hora… Avui també toca treballar.

I què hi farem… Aquest és el camí. I amb una mica de sort, no em tocarà doblar jornada -aquest cop que s’ho mengi un altre- i al futbol -espero- no farà tant de fred com em penso que farà… O almenys aniré mes preparat que ahir. O al menys les fotos valdràn més la pena.

(…) Com qualsevol altre últim dia del 2008… Com qualsevol altres dia en que jo llegeixo l’última pàgina d’un llibre que m’obsesiona (…) Com tants altres qualsevol dies de 86.401 segons de durada (…) I com qualsevol altre dia amb el nas tapat (…) Un d’aquells dies que mentre esmorzo repasso els Blogs que m’agraden… Un d’aquells dies que no truco al Fly -tot i que avui potser si ho he fet-.

Com qualsevol altre dia amb Banda Sonora dels Who. Un altre dia qualsevol de 14ºC (out) i 19′7ºC (in)… De menjar macarrons i amanida… De estar enamorat (…) Com qualsevol altre dia en què penso en gats (…) Un dia qualsevol amb un nom -31- qualsevol.

I com qualsevol altre dia qualsevol, en què em dutxo en tres minuts… Esmorzo amb cafè sol… I penso que ja no fumo… I penso en dos noms (Guillem i Emma)… Qualsevol altre dia a Cornellà.

(…) Un dia qualsevol… D’aquells dies qualsevol… Per molt que -per força- hagi de ser una nit inoblidable. I -per força- hagi de ser el més original SMS i el de la festa més divertida… Jo sé que l’oblidaré. Per sort- Segur- que demà l’oblidaré (…) I recordaré altres coses, altres nits i altres dies qualsevol.

Potser sí, que seria millor oblidar (però) No vull. Aquest cop toca disfrutar- i recordar-. I serà l’any del petitó(na). Potser serà l’any que aniré a l’atur. Potser la crisi es cebarà en mi (…) Serà l’any més feliç , sí o sí (…) I tot el viscut -les històries- seran bones. Seran records -o el que siguin-però seran part de mi (…) I ho dic -escric- avui, amb el nas sec, un jersei XXL -enorme i nou-, escoltant un Cd de Névoa -que diu “he seguit el meu destí“-. I em penso que ahir vaig sopar massa (pfff) I això tot just acaba de començar (…) I encara em volta pel cap la discussió d’anit sobre sanitat pública o privada - que va guanyar la pública- i altres coses també em volten, però com va dir aquell, això avui no toca… Χριστός γεννιέται.

Hoy es mi día (…) Me voy pal frio (…) Als esmorzars amb “Misterios” -altrament anomenats Mostachones-, a la tele que es veu fatal, la no cobertura del mòbil, el Brunito, els oms, la font, el Nemesio -i la resta-, les guatlles escabetxades… El fred a casa, el fred al carrer, llegir -molt-, La N211, el pà d’Alcorisa, el Brunito, El carrer “De La Cuesta” i la casa Ciércoles, el carrer Major i la nova casa Ciércoles, les “cocheras”, les joguines destartalades del nen, l’estufa de llenya, les birres a l’ACRO, les rises amb l’ Esther, els passejos amb la meva estimada, el Brunito, el patio, el escalón, el Brunito a totes hores, l’Angelines i els seus menjars, els nens amb galtes vermelles, el nas sec,  les mini-habitacions, el vent glaçat, els carrers buits, las tinajas del granero, el moble bar (bola del món), els pitillos sota la lluna, el silenci, el frontón, els fòssils, l’absència de notícies (…)

El silenci a la nit, el camió abandonat, les històries de gent i noms - on sempre em perdo-, el cel… La dificultat de navegar per Internet amb tant poca cobertura (…)

Me voy pal pueblo con alegría (…) Me voy pa Los Olmos, hoy es mi día…

M’ha explicat l’amic Paco, que als Guillem, a Mallorca els anomenen Guiem… I m’ha semblat el nom mes bonic del món (…)

Les coses mes precioses que he conegut sempre estaven a illes… koufi!… La casa de la Chariklia, la platja de Cres, la posta del sol a Amorgós, unes Guinnes a Galway, el vent Inishmore, unes cuixes -conegudes- a Córsega… la gent de Rapa Nui, el mar de Santorini, el vent de Paros, l’escola de Kos, sopar a korcula, els Antonia Font, la ensaïmada de nespres, una gateta rosa a Eivissa (…)

M’agrada molt el nom de Guillem(…)

(…) Feia molt que no parlava amb el Raimon -un any?- i he notat l’emoció a la seva veu (…) Ell està separat -com gairebé tots- i te un fill… I m’ha explicat que s’ha comprat un Smart, que està sol, que viatja tot el que pot, que li han piratejat la Visa i li han pispat 600 euros (¡!) Que no veu a cap dels altres, que s’està quedant calb…

I jo (…) Jo li he dit que visc a Cornellà, que tinc una ecografia penjada a la nevera, que encara no tinc feina fixa… I que també estic calb… Però jo no m’hi poso productes miraculosos(…) I després de la trucada m’he quedat una mica en B&W - i una mica content- sense un motiu (…) Potser si que sóc el noi trist i solitari que diu l’Alfonso.

(¿!) Ves a saber què en pensaria O Ιπποκράτης - L’Hipòcrates- de què els estudiants de medicina es despullessin (¡?) No crec que cap al s. IV a. C. a la illa de Κως -que tinc la sort de conèixer molt bé- els deixebles del mestre anessin nus fent-se retrats eròtics per recaptar pasta per a un viatge (…)

(…) Serà interessant quan algú vagi a l’hospital i l’atengui un d’aquests futurs metges… Conec més d’un i una d’imaginació fàcil, als que potser se’ls dispararà la temperatura! (…) Potser a aquests futurs metges -si els reconeixen els pacients- se’ls girarà feina.

Tot m’ha quedat a la retina (…) El meló amb pernil, dinar al bufet lliure, la caravana de la AP7 -quan era A7, o A2 o no sé- la samarreta de Cruyff, els come-cocos, el veí heavy, el sereno, el dia de la mort de Franco - i la tele emetent dibuixos- el “loro” de dues pletines, els mitjons de tenis - o tennis- el colmado del sr. Jesús, la barberia “del mariquita” - que deia el meu pare- el pavo en pepitoria de Nadal, el carrer Bonsoms - i el 333 75 75-. Els xiclets Boomer, els pastelitos Pantera Rosa, les revistes porno, la Derby Diablo, la tele en blanc i negre - la Primera i la Uachefe-.  Els Gosht Busters, el parc de “Los pajaritos”, les bambes Munich -les d’abans-, Los Pollitos -plens de joguines-. L’avi, el Renault 7, el Nino Pitirolo, coses (…) Coses que quan  tanco els ulls veig nítides… i Blaves (…) Com diuen els Who.