LA FOTOSÍNTESI

(…) Òstia, Ginjinha!. Ja no recordava el que em va agradar la ginginha quan la vaig comprar a Lisboa (pfff… quan de temps). I que poc ens va durar l’ampolla… Ens la varem pulir amb la Hanneke, el Salva, el Fly, el Joanillo i la penya en una nit (…) Potser ara l’Alberto veurà el meu e-mail i me’n portarà una (…) Ja no ho recordava. Com canvien les coses… Ara surto els divendres amb el cotxet de la nena. Ara no fumo (again). Ara toca Elefantentreffen (again too). Ara els pisos valen menys diners, ara la feina pinta magra (bé, abans també pintava magra). Ara torno a tenir carnet B. Ara t’escolto. Ara tinc menys cabell. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li darem un tall.

Doncs sí. ja ho te això d’Internet. Qualsevol pot linkar-te i creuar-se  al la vida. De sobte algú entra a casa teva (i ja està) (…) I el meu alcalde avui em troba a la seva cuina, amb un cafè a la ma (tranquil·lament) preguntant-li perquè si ell celebra tant el comerç de barri, el famós barri gairebé no te botigues (excepte mil basars xinesos)… Perquè ja no tinc videoclub, papereria, ni quiosc… Perquè quan baixo la rambla tot son bancs (…) I ja de pas, ja que estic a la seva cuina, també li preguntaré perquè al carrer on el PSC i ERC tenen dues precioses seus,   al costat d’ un col·legi, per les voreres no hi passa un carret de nen, ni un carret de la compra, i perquè està sempre ple de cotxes en doble fila i el paviment aixecat, i la seu del seu partit, te un gual davant d’un descampat (de merda!) (…) Ja veus, perques de ciutadà que se t’ha ficat a la cuina (…) Per cert.  Està força bé el llibre que llegeix l’Alcalde!

(…) I el Millet que pagava als partits de tort i dret, i les fundacions dels collons repartint-se el botí … I els cabrons de Santa Coloma i (…) I l’imbecilitat de l’ex-President que va i diu (li diu al Xavier Bosch… Al seu programa) que d’això millor no parlar-ne… Diu que s’ha de deixar córrer per no pendre tots mal(¿?!!) El “això ara no toca” en versió vell penós que (ara sí) repapieja (…) I els de Valencia, Gurtel, Alcorcón i totes les merdes que no sabem ni sabrem. però això sí… O’clock (i sovint trimestralment) tots nosaltres seguim pagant (…) Per cert President… I tant que toca… Ja triga a començar a explicar-ho tot… I si ara prenem mal, doncs mala sort (haber pedido muerte).

I un altre que va com una moto (…) L’amic Alguersuari i el seu magnífic blog… Ja ho diu ell mateix sota la seva foto (…) i jo. Jo sóc un altre que va en moto… avui no… Avui he anat en tram… Trambaix… i he anat com una moto. Cabrejat amb la mediocritat d’una funcionària … Com una moto amb l’esperpent de foto d’Islamabad que he vist publicada… Com una moto amb el puto planE i la merda de pais en què vivim (…) I el mal de cap. No em marxa. Ja fa tres dies que l’arrossego. Potser vaig massa accelerat. Com una moto. Potser és de tant mossegar-me la llengua.

(…) Vull que em besin -como tu sólo sabes- i cuinar amb oli d’oliva (…) I no se me’n fotrà -mai- si les coses són bones o dolentes… I potser les meves fotos són com les d’un ximpanzé qualsevol, però jo segueixo creient que no (…)

I arribats aquí sembla el mateix comprar un diari que llegir un pamflet. Veure jugar al Ricky que un ninot qualsevol. La roba ben feta o la que es desfila a la primera rentada (…) Espero veure -i gaudir- sempre la diferència entre llegir Anne Rice o Amin Malouf… I sí. Només són fotos, petons, menjar, llibres, TV  (…) Tot s’assembla, però no tot és el mateix.

nnnnnnn

(…) Al programa del Buenafuente, l’Eduard Punset i el Leopoldo Abadía parlen de crisi de valors. I sona retòrica -mediàtica- però és cert (…) Poc importa ja si un diari hiperpremiat (4 Pulitzer!) i amb 150 anys d’història tanca, o si l’escombra està -ben- fabricada a Granollers o és una escombra de merda (wrong made in China).

Tant se val si volia ser un gran periodista. I més tard periodista. I més tard treballar (…) I ara miro enrere i veig que ho vaig fer. I que sóc un bon professional. I que això ja no importa… Ho tenim fotut tots plegats. Fins i tot els jovenets descarats que es pensen que es menjaran el món (em penso que el que menjaran és una bona dosi de merda).

I alguns s’hi resisteixen, i segueixen posant etiquetes tipus “vedella gallega” a les safates del súper. I d’altres aposten per tornar a vendre o fer alguna cosa de qualitat (…)

Ves a saber què pensaran i com viuran els que ara estudien. Potser fins i tot viuran a un món millor (…) Potser jo treuré -de nou- forces i m’enfrontaré de nou a tot aquest mecanisme que ens empeny al buit.

(…) Caram quin debat que tenen a RAC1… Parlen dels nervis del futbolistes del Barça que acaben contracte l’any vinent. De la incertesa… Fins i tot surt la paraula crisi (¿?)

És clar que -han de parlar- és una tertúlia, i el llistó estava considerablement alt (…) Després de futbolistes que tenen una religió pròpia, amb un Deu (cocainòman). Després de les rodes de premsa de Van Gaal, de la panxa de Ronaldinho, del fitxatge de Figo pel Madrid, els 76 milions d’Euros de Zidane, les columnes del Cruyff, les portades del Marca i l’Sport, els ultres als camps (…) Després de denúncies de violacions, després del Dr. Cabezas, després del Maradona de los Cárpatos, del tridente, de Los Cuatro Fantásticos, de Lo Pelat, del Maradona de los 60′, del Pelé de Centroamérica, de Romerito (…) Jesús Gil, Naranjito, Els partits comprats a França (…) Després de la Liga de las Estrellas, el Lopera, les agressions, Schuster entrenador, els àrbitres freaks, el sossi, l’entorn, el Minguella, el racisme, les Federacions casposes, la guerra de les teles, els Raúlistas, pelotazos immobiliaris, Canaletes, els futbolistes fashion victim, el nen mort per una bengala (…) Goicoetxea “El carnicero de Bilbao”, el pentinat de Valderrama, segrestos a jugadors i famílies de jugadors, Assassinats, “el fútbol es así”, el catenaccio, les comissions, el “concurs” de celebracions estúpides, l’”Urruti t’estimo”, la final del Barça a Sevilla, el Dream Team, el camió de Walter Pandiani, Kluivert a la gala MTV, Joaquín vestit de torero a Interviu, Julio Salinas, periodistes fanàtics, agents FIFA…

Ho sento petitona (ho sento molt). No se que més dir-te. Jo no volia que el món que et queda fos així, però és que per aquí només pensen en els diners -vivim la societat del pelotazo- i no els importa ni el futur ni el passat (…) I tant se’ls fot als rics que cada cop hi hagi mes pobres… Sempre que els pobres tinguin crèdit per comprar el que ells fabriquen… I tant se val si el món s’en va a la merda… L’important és guanyar mes i tenir mes (…) Ho sento filla. I no. No em rento les mans… Però és que no puc fer-hi més (…) No!. No em rendeixo. Només és que no se que fer (…) I no sóc perfecte jo -ni de lluny- però tranquil·la petitona, igual de lluny estic de ser com ells.

(…) No puc creure les fotos. Fotos de la nostra caseta. La caseta dels nostres estius d’infantesa (…) Durant anys, un cartell hi anunciava “Pinedes de l’Armengol. On sempre hi fa sol” (…) Pinedes que envoltaven la caseta de l’avi (…) Pins amb els que vaig fer-me cabanyes i un munt d’arcs… Pins plens de la maleïda processionària (…) Pinyons que vaig menjar crus i torrats. Arbres on vaig enfilar-me per rescatar el meu gat, i on vaig perdre un bonic avió de joguina. Pins que amagaven serps i on jo vaig amagar -definitivament- una navalla del meu pare (…) Pinassa que he escombrat a tones (…) Pins on vam penjar hamaques i gronxadors… I cistelles de bàsquet(…) Pins que fa uns dies el vent s’endugué.

Diu un col·lega -anònim- que el millor sistema de calefacció per un pis és el gas butà(¡!)… La bombona de butà(¿?). No se que dir…  A part de menjar-se l’oxigen que dona gust, el no menys perillós -exercici- de pujar la bombona per l’escala no garanteix cap millora al delicat estat de moltes esquenes… Això afegit al relatiu manteniment de les instal·lacions, i la estètica -falta de estètica- de les bombones al balcó… Doncs… No se que dir-li (…) Les seves raons tindrà (…) Potser és com l’amor de pare… Cec. D’aquells que et fan pensar que el teu fill és el mes guapo del món… Tot i ser una bombona de butà… Fet - que per altra banda- no te res a veure amb que l’estimis més que a res al món (…)

Sembla mentida (…) Que un tio -en una BMW- faci un cavallet al meu costat, circulant per Barna, sembla mentida. Que una parella demani tornar el seu fill adoptiu -de 15 anys- sembla mentida. Que no pugui desfer-me per sempre de l’ansietat, sembla mentida (…) Sembla mentida el poc futur professional que tenim els periodistes. Sembla mentida que es paguin 20,35 milions d’Euros per pintar un sostre. Sembla mentida que a Moçambic els nens mengin les sobres del turistes (¡!). Sembla mentida que una ambulància vagi per la Gran Via mes a poc a poc que els cotxes…

Que cada dia em mengi una cua de cotxes amb un sol ocupant, sembla mentida. El salari mínim interprofessional -i la pensió- sembla mentida. El munt d’hotels que s’estan fent a Barcelona, sembla mentida (…) Sembla mentida que sembli que tot marxa malament - encara que només ho sembli-.

Que la Roser -que segur que riu- sent tant jove tingui tant mala lluna, Sembla mentida. Sembla mentida tota la merda que s’ha menjat la meva família… Sembla mentida.

(…) Hauria de semblar mentida (…) Podria ser mentida

19h. Arc de Sant Agustí, 3… Pel balcó obert veig les vigues de fusta que vaig pintar de vermell -satinat- ara farà 10 anys… El bloc l’han anat buidant (busquen fotre’l a terra)… Ves a saber on paren els Bermejo (…) Camino per davant del Rita Blue -a Sant Agustí-. Agafo la moto a la plaça Gardunya -aquest cop no la tinc al parking-, Surto per Hospital -Curtidos Pinós és tancat… Estrany-, baixo la Rambla del Raval -que vaig veure néixer-, passo per davant de putes “ravalites”… El semàfor de l’avinguda Drassanes - gairebé impossible trobar-lo verd-… Segueixo fins al Paral.lel… I surto del barri… Com tantes vegades vaig fer durant prop de 10 anys…

Èxit. del llatí exitus. sortida. fi, ex. “incerto exitu victoriae“

(…)L’èxit no existeix.

El triomf existeix en forma de petó. De petó de debò… Dels que no fugen. Ni arriben ni marxen -eterns- viuen sempre als llavis (…) La victòria viu als somriures. I les mirades que provoquen somriures. Els somriures que provoquen riures (…) El Triumph existeix en forma de motocicleta (…) En forma de nen que s’emociona quan juga feliç (…) De dona que s’allibera d’un cabró que la maltracta… D’un -o un altre- que pot estar tranquil a la feina (…) La victoria és el Rock & Roll… Tenir una perruquera simpàtica… menjar unes mandarines i que siguin boníssimes.

(…) L’èxit no és res. És una sortida bona o dolenta. Es una cantant -afroamericana- amb cara de lluç que canta poc i toca el piano justet (…) És el Schuster, Ronaldinho, Mendieta, Van Gaal, Valdés, Saviola, Deco, Robinho, Laporta,  de torn (…) És un hotel sobre terreny guanyat al mar… L’èxit és una puta de luxe.  És un mal periodista que tracta de destacar - i no té res- i dins seu no ha viscut el triomf (…) I viu l’èxit.

Un cap de setmana a Santiago -La del caballo blanco- Dóna per a molt. Pluja, pop, caminades, xocolata amb xurros, alguna birra, algun Ribeiro, comprar un barret, mes pluja, esmorzar d’hotel (…) Pensar en la teva ciutat.

I mentre penso en Barcelona, em fixo que aquest nucli històric -Pel que passejo sota la pluja- No és mes petit que el de la meva ciutat -El que seria el Gòtic, Born, Call, de BCN- I Aquí no hi ha cotxes… I no hi ha pilones per evitar-ho!… Simplement no es pot passar i no s’hi passa (¿?). I una gran i preciosa plaça, està buida. De fet no està buida, hi ha força gent… El que no hi ha és ni skaters, ni botellón, ni bars de -I per- Guiris (…)

I pel matí -Sota la pluja- He anat al mercat. I era un mercat. Sense pizzes a pedaços, fruita a pedaços, Paelladors, samarretes Kukutxumutxu, Vinoteques pijas, Insectes per menjar… El que si hi havia era servei de entrega a domicili i servei de compra per telèfon, per Internet, i servei de compra mitjançant un “Shopper” (que s’encarrega de fer-te la compra).

I a la tarda -Sota la pluja- He buscat una cafeteria… I n’hi havia mil. I totes eren de sempre. I a gairebé totes feien xocolata amb xurros… I no he pogut evitar pensar en un local (al costat de la Boqueria), que en dos anys va ser, Un restaurant japonés -Per a guiris- Un bar de - Dubtoses- Tapes, una taverna Basca -Històrica(¿?)- I ara (bé ara ja no ho se. Però l’últim cop que la vaig veure) era un magnific local dels típics Gofres de Barcelona.

Sembla que a l’ajuntament de L’Hospitalet han decidit seguir el fructífer model econòmic que els últims anys ha imperat a tot el món -I del qual ja en coneixem el resultat- Sembla que també han decidit seguir l’estela d’ajuntaments com Marbella, o la mateixa Barcelona (amb el seu meravellós Hotel Vela).

Els socialistes de L’Hospitalet, amb una confrontació oberta amb l’Alfonso Salmerón - que és el Portaveu del grup d’ICV-EUIA de l’Hospitalet i Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat!- Doncs han decidit tirar endavant un projecte per re-qualificar 200.000 m2 de zona verda (Can Trabal), en sol industrial…

(…) M’avergonyeixo dels polítics. I m’avergonyeixo del meu país. I m’avergonyeixo de la legislació del meu país.

Can Trabal és l’Únic - i últim !- espai agrícola de L’H…. Hi construiran unes torres d’oficines de 13 plantes !… Un concessionari de cotxes de luxe! i dos hotels!. A més (per un tema de legal del Parc agrari del Baix Llobregat), al fer això, s’hauran de regalar 13 Hectàrees al Prat.

(…) Vergonyós

I tot això ho fan per fer-nos el gran favor de re-definir la zona, i amb la col·laboració d’un paisatgista, fer un preciós parc - De merda- On fins ara hi havia un grandiós parc natural - I per descomptat molt millorable-.

(…) I ho faran torejant als veïns, a les entitats, a la premsa i a qui calgui… I potser els dimiteixi algún regidor - traïdor- pel camí…

(…) I jo l’únic que puc dir és -que a part de sentir molta vergonya- Els desitjo - Com diria la meva iaia- Un bon mal de ventre.

(…) I per si son tant insensibles que no saben de que tinc vergonya o de que parlo, tant sols aclarir, que la vergonya no la tinc per ells, ni per mi… La tinc pels nostres fill… El que pensaran de nosaltres quan haurem deixat aquest món.