LA FOTOSÍNTESI

Quin munt de fotos on tú hi surts Asther!… Records de molts (no tants) anys. I alguna raresa, com el text de la Wendy.  Més textos, aquest cop meus, on et vaig agafar el nom en préstec (…) Vaig veure’m reflectit al retrovisor d’un Wolkswagen Escarabat. Era un gat. Un enorme gat roig (com els regalitxos), amb bigotis com agulles de punt. Em va fer somriure?. Somriure al que tothom va respondre psssss… pppsssss… pppssppppssppp… pppsssss. Vaig estirar-me al costat de la Marhiona, a prendre el sol. De reüll mirava l’Asther. Volava a tota velocitat, damunt del gronxador. Les seves trenes volaven i el short tot just li tapava el cul. Una Lolita llançada a l’aire a tota velocitat (…) Quants anys sent amics!. Quants anys de viatges a Madrid… Encara ara (i mira que ha plogut) et trobo a faltar. I com sempre (per agafar-te) hauré d’esperar el 28 de Maig… I mai et perdonaré que regalesis la meva samarreta del Pixies!

Miro d’aprendre a estar content. A no mirar tot enfadat. A no esperar estar content per escriure el blog. Per pintar. Per somiar (…) Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma bla,bla,bla (…) I Mahoma sóc jo. I la muntanya és la muntanya, però tampoc és tanta muntanya. Muntanyes més grans s’han conquerit. O potser no s’han conquerit, però algú o altre hi ha pujat… I jo (sense sertralina), sóc més humà, menys serotonínic, però això no vol dir que no pugui enfilar-me a qualsevol muntanya (…) Ja ho he fet abans… I no tenia una preciosa nena per ajudar-me!. Una Emma per fer-me feliç.

(…) Òstia, Ginjinha!. Ja no recordava el que em va agradar la ginginha quan la vaig comprar a Lisboa (pfff… quan de temps). I que poc ens va durar l’ampolla… Ens la varem pulir amb la Hanneke, el Salva, el Fly, el Joanillo i la penya en una nit (…) Potser ara l’Alberto veurà el meu e-mail i me’n portarà una (…) Ja no ho recordava. Com canvien les coses… Ara surto els divendres amb el cotxet de la nena. Ara no fumo (again). Ara toca Elefantentreffen (again too). Ara els pisos valen menys diners, ara la feina pinta magra (bé, abans també pintava magra). Ara torno a tenir carnet B. Ara t’escolto. Ara tinc menys cabell. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li darem un tall.

El fin del verano siempre es triste -que cantaven aquells dels 80- i aquest any és mes cert que mai (…) Vist i no vist.

Prou -de moment- de pueblo i nens, de Lucias i Marias, de bicis i pilotes, de Síndria i presco, pipes i clares, gelats, aigua de la font, casa nova i casa vella, escales amunt escales avall, nen que dorm damunt meu o nena que dorm damunt meu, nen castigat i nena castigada, siesta o perdidos+siesta… Fins el proper any a la piscina i al riu.

(…) Prou de festes de llavis (Pfff)

Toca mirar les fotos. Viure un any dels somriures, i dels mil petons dels peques, del poc moreno que m’ha quedat al cos, de la il·lusió de tornar-hi aviat (encara que sigui un weekend), de la garrafa d’oli…

I ara -avui- a currar!. Collons quines poques ganes (…) Que hi farem… Ja ho deien aquells dels 80 -… siempre es triste-. Tornem-hi als problemes, la facuració i la merda de la grip A… Que m’acollona molt (i no puc evitar-ho)…

(silenci) de sobte necessari. Temps mort. I res s’atura. Tot segueix -el show debe continuar- i jo no vull saber-ne res (…) I el calor de les vacances arriba. Els 5 Kg de nena, la ITV 2009.

I jo -el silenci- i jo (…) l’Spam del collons- no s’atura. De fet es multiplica… I el que vull és poder mirar-me el món una mica de lluny. Respirar. Mirar al mar sense que que em vingui al cap la cançoneta d’Estrella tonight,tonight,tonight

(…) Mirar el mar i la seva remor, que poc a poc desapareix dins el meu cap, fins que ja no sento res. Fins que tot és blau. I tant sols distingeixo si soc dins o fora per la bromera de l’aigua al trobar-se amb la terra. Que m’explica que res no s’atura (…) tot i el silenci.

Que fàcil ser e-simpàtic (…) Joder quina putada Víctor… Leucèmia… Quina putada per a tu, per a tots (…) Que llestos. Capullos mediocres que penseuso sortir de la crisi retallant diners i drets als treballadors… Emprenedors, I+D, noves tecnologies… Mentides (…) Gossos de l’amo (…) Quina pena haver llegit ja tots els Millenium. Que fort que Tele5 mangui les fotos de la Pe i el Bardem (impunement). Tenir-te Emma (Joder leucèmia!) la casa i el poble i els nens i tot… Quina putada… Te n’has de sortir… No sé què dir, tinc el cap una mica massa ple. Massa liat… Per on començar la neteja. Endreçar

Pobre Martona. 7 anys i te malsons per que no sap guardar como… (…) Ja ho te això de la tecnologia, que et fa patir. No és que sigui difícil. El que passa és que sempre hi ha alguna cosa que falla. Però ella ho te millor que nosaltres (i no parlem del fòssils dels nostres pares). Per que ella ho sabrà fer tot sense estudiar-ho… No li caldran les classes de Basic, ni fitxes pràctiques d’informàtica (…)

Això sí. Haurà d’aprendre a guardar como. I a guardar, passar pàgina, oblidar, superar, plorar per desfogar-se, ser sincera, fer bona cara, la adolescencia,  enamorar-se (etc).

I no tindrà fascicles… I amb una mica de sort no tindrà massa malsons.

.

Tot el temps és caca, teta, còlic, bany… mirar-la. Mirar com dorm, somriu (quan somia)… Mirar-la quan no fa res (…) No existeix el temps sense ella. I passem quinze dies en un minut. Passen dues setmanes en una nit. I t’ha semblat una nit massa curta (…) I t’has llevat en semi consciencia per descobrir que ets hiper-pacient.

I a hores d’ara no se si és temps que sobra o que falta(…) Temps que no hi es. El temps del blog, de l’avorriment, el temps de quan arribes massa aviat a un lloc. Simplement ha desaparegut. Aquest temps ha desaparegut.

Es que no se que dir-te gateta. Tot sona Pàmfil. Tot sona a baba (… ) Es que vaig flipar tant al veure’t. I la olor que no vull - ni podria- oblidar.

(…) I mira per on portaves un triplet sota del braç. Ai! l’avi si et veies. Si ho veies(…) Si veies com el Messi volava -pel damunt de Roma- mentre tu feies els primers àpats a base de calostre!

Potser sí que te m’assembles ( A mi i al teu avi)… No se… Tant me fa (…) Saps Emma?. Ja fa cinc dies que em vaig enamorar de tu (I ja somio el nostre sidecar).

(…) Contagiar-me! vull contagiar-me del somriure de la  Nina (Mädchen lächelt). De la força del cor de la meva nena de la panxa. De la dolçor de la Marta

Agafar tot el que avui m’ha tocat la pell i quedar-m’ho (quedar-m’hi) per sempre (…)

I potser avui -també- oblidar la sertralina… I tenir una Wolksvagen California  per anar amb uns amics de viatge.

Quin partit dissabte!. I això quedarà per sempre. La Nena de la panxa (que gairebé ja no cap dins la panxa) creixerà sentint parlar-ne. Com jo vaig escoltar histories del Kubala (enterrat al costat del meu pare) del barça de les cinc copes, del Cruyff (els reis van dur-me’n la samarreta) (…) I l’Emma escoltarà les histories dels sis gols, dels Xavi, Iniesta, Puyol, Messi, Valdés, Piqué… Del Guardiola.

Fins i tot sentirà explicar-ho al seu pare (…) Caram el meu pare!… Com li hauria agradat (…) Hauré d’explicar-li a l’Emma que el seu avi era molt culer i de petit em duia al camp (…) Hauré de dur la nena al futbol i explicar-li aquestes coses…

Jo era “d’aquells” (…) Del Norris, Nacho, Epi, Sibilio… Tampoc embogia, però era clarament “d’aquells” (…) I van passar anys i em vaig dispersar. I llavors vas aparèixer tu, Asther… Les teves histories de genolls lesionats, de micacos i de badius (…) I els anys ens van fer molt amics. I jo ja em sentia una mica “martracu”. I un dia, buscant una samarreta pel peu fill, vaig adonar-me que jo -ja- no era d’aquells (…) I ara, quan marxi el Ricky l’enyoraré… No com a tu, però (…)

(…) I no!. No és la frase de comiat de la Maleni com a Ministra… És una frase feta que em fa gràcia per lo descriptiva que resulta (…) descriptiva del que hauríem de fer els pringats d’aquest món davant de la crisi (…) Descriu el que més ens costarà de fer i l’únic que ens alliberarà de què els mateixos d’abans ens agafin pels ous (vet aquí una altra frase descriptiva) i tornin a expremer-nos la sang.

I partio i doblao ja ho he estat diverses vegades. I aquí segueixo (…) I com diu un llibre -a la portada la vie est ailleurs (…) Potser -la vie- és alguna cosa que comença amb una dona, una nena a una panxa i un barret amb forma de món.

Avui m’he llevat a un món maravellós i -aquest cop sí- tinc tres anys. I anem a passejar -Plou- i ens posem un superbasquero. I jo sóc un drac i tu una princessa i ell un cavaller… I fa molta risa (…) Anem a buscar una pel·licula… T’agrada el Capelito?. Mira! una bruixa. Mira! uns pirates. Mira! la Blancaneus. Mira! la (¿?) la la Bella Durmiente. Mira! el oso fanda.

(…)

Avui m’he portat molt bé. M’ho he menjat tot… Fins i tot he canviat una roda punxada (…) I estem molt cansats. M’expliques un conte?. La Bella i la Béstia (…) Un petó. Tapa’m bé! (…) i a la Kitty i a la Pepita i al Nico Nico i al Nac·ca i al Marçal…

(…) Diuen -a algun lloc ho diuen- una de cal y una de arena. O alguna cosa així.

I l’amic Alfonso me’n dona una de cal - i em taladra- amb un disc de Miguel Rios… I el pitjor és que vol vol convèncer-me que m’ha d’agradar. De que és lo millor (¿¿!!!!!!).

Per sort arriba l’ arena. Arena de platja sobre la que ell mateix corre. Platja de delta. Mig riu mig mar… I jo -també corro- ho enregistro. Imagino música de Vetusta Morla.

(…) M’agrada molt la música que fan aquests tios… També han estat arena d’aquest cap de setmana (…) Ja veurem de quin pal va la de cal que ho acompanya (…)

Què faria si tornés enrere? Què canviaria? (…) Res (supòs amb un somriure). Tot ho faria igual.

O potser, com a molt, seria un super llest amb Carrera i “invertiria” en un o dos màster econòmics per anar a una multinacional i aplicar unes teories yankees, i així descapitalitzar l’empresa, destruir llocs de treball, invertir en capital risc i presentar uns números que ni jo -super llest- entenc… Però em serveixen per tenir un cotxe caríssim, un telèfon caríssim, una vida caríssima, unes vacances caríssimes, uns coles dels nens caríssims i de tant en tant fotre algun polvo (bonus) caríssim… I ja m’estaria bé… I el dia que em despatxessin haurien de donar-me un pasta gansa, i no hauria de patir per la feina, perquè amb el currículum i els Màster totes les grans empreses se m’obririen de cames.

Si tornés enrere no voldria escriure amb rancúnia (…) Poder evitar-ho.

Poder escriure sempre de les pedres i les petxines que vaig collir al Delta. Escriure de colors, de l’amor, de motos, de gats… De com jugo amb els gossos del meus amics, de com somio cada dia que neix l’Emma (…) Escriure sempre el que em fa créixer (…) No deixar que la merda m’ofegui. No escriure amb rancúnia (…) Poder- evitar-ho.

(…)

Ni ganes d’escriure el Blog (¿!) Potser és massa santa, la setmana, perquè em preocupi de l’INEM, el SOC, l’AEAT i de la SS. Paperassa burocràtica que res té a veure amb la passió de Crist (Espero que tampoc sigui la meva, de passió!)… Espero que com a molt -la meva història- parli de travessa del desert (…)

I ni tant sols puc distreure’m jugant amb els nens, que fan el que han de fer el nens i marxen de vacances. I la nena de la panxa encara només és panxa (…) Quines ganes de petons que tinc avui… Quines ganes de jugar. I d’oblidar.

Ets tu petitona, qui ahir va donar-me el somriure. Tu. Ruth (…) La princeseta que sempre s’emociona al veure’m. Tu (…) Tu que em coneixes bé. Que saps on són les meves debilitats - listilla- i em robes el millor de mi (…)

I et recordo caminant pel riu gelat, i escoltant les fades al bosc, una Heidi que crida “tiet!”, rient les pessigolles del tiet Ricardo i nerviosa esperant que surti l’Emma… I tu. Petitona. Ets tant petita. Després -gairebé- no recordaras res de tot això (…) I jo vull escriure-t’ho.

Saps Ruth?. Avui hem passat la tarda jugant… Amb el Circ de Lego. Fent la música i el repicar de tambors i el “tatXAN!” quan un número ens sortia bé (…) I tu m’has cantat la cançó de la primavera! i hem ballat donant voltes per marejar-nos! i vaja si m’he marejat! (…)

I t’equivoques Ruth. Quan siguis gran el papa sí serà el teu papa. I la mama, les tietes, i jo. Jo també seré jo. Aquestes coses no canvien (…) Ruth. Penses massa. Tan petita i ja penses massa (…) Petitona. M’ha encantat el petó volador. Dolç. Un petó que m’ha tocat l’ànima.

Tot i que una flor no fa prima Vera, el blog que escriu l’amic Alguersuari -i les seves motos- m’alegra aquest matí fosc i refredat. Mati que passaré amb l’amic Joanillo -que ja en fa 40!- i amb la meva estimada i la nena de la panxa (…) Amb banda sonora del Pearl Jam (…) Matí d’Oceano Mar - “O sea…, fijaos ahí, donde llega el agua…, sube por la playa, luego se detiene…, eso es, precisamente ese punto, donde se detiene (…) es eso lo que estudio (…) Ahí acaba el mar”.

Dissabte que he començat amb Rinomer i espero acabar amb un mojito (…) Floretes que -aquest cop sí- fan prima Vera (que diria la Bibi).

Hora del bañito. Cóm gairebé cada dia, però a casa del Ramón, de la Maria i de les nenes(…) Un munt de nens a la banyera i un munt de grans que se’ls miren. Riuen (t’hagues encantat Ricky)  (…) I està bé per estalviar recursos. I està bé pels nens -que no ho recordaran mes enllà de la foto- i per nosaltres, que ho recordarem tota la vida (…) I pels pares, que veuen els somriures del petitons i també somriuen (…) I per mi que trobo una foto preciosa… I puc escriure això (…) I després del bañito la sopita. De fideus. I cap a casa (…) el bany de demà segur que no serà tant divertit (no nens?).

(…) Puc dir que ets bella, però tampoc aquesta és la paraula. La paraula que busco (…) I al Sud hi havia Saturn -i les seves llunes- però a mi només m’interessaves tu. Sempre tan a prop (…) I sí, ahir era un dia de nervis. Un dia trist, però jo vaig dispersar-me pensant en la teva pell, i la llum que desprenies, el fred a les orelles, Dione, Tetis, Tità, Rea…  i els anells en el mateix pla que els planetes i tot el cosmos, que demostren -diu el Wagensberg- el Moment angular (Què difícil d’entendre).

I vaig pensar en les coses que ens han passat, i que avui -ahir- érem allà, esperant l’Emma, mentre miràvem una lluna també preciosa. Dins del nostre moment, potser angular.

(…) El més dolç ets tu, nena de la panxa. El més amable del que m’envolta. El somriure que se m’escapa (…) Tots els nervis -que tinc- ets tu, Emma… Fer-ho tot bé. Que tot vagi bé (…) Em senta bé saber-t’hi allà dins. Imaginar-te.

(…) I a tot ens acostumem les persones… A tenir una nena dins d’una panxa -la panxa de la meva estimada- també (…) I t’hi acostumes tant, que fins i tot sembla difícil que un dia surtis d’allà dins (…) Per sort per la mare, sí que en sortiràs (…) I ja veurem si ets com jo t’imagino…

Em penso que és un patchwork (…) És una tècnica d’ensamblatge… Els millors fent-ho són els Amish… Li preguntaré a la Julia -la dona del Joavel- que en sap un munt (…)

La vida -La meva vida- és patchwork (…) Patchwork de Clics de Famóbil, Mazinguer Z, cervellets fregits, llengua arrebossada, llet Letona, àlbums de la lliga, ordinadors Spectrum, llenguatje Basic, gimnasia correctiva, EGB, Peta Zetas, Madelman, Big-Jim, bicis de 3 marxes, hores dins un R7, processionària dels pins, hores de sol (sense crema), piscines hiper-clorades, bambes pudentes, tardes al cine Romero o Continental o Balañá (…) Come Discos, xiclets Boomer, Carlus i Franciscus, Don Micki, V, Starsky & Hutch, Gremlins, ET, La Bola de Cristal, Pipi, pastelitos, cassetes de Parchís, cinExin, TBO, Naranjito, Blandi Blub, polos Dracula, Geyperman, Marco, Heidi, Nocilla, gats, pares separats, revistes porno, orxata, futbol al pati, cupons de la ONCE, patates del Crep Bar, brioxos del Baltá, Carrusel Deportivo, màquines d’escriure, Spagetti Dance, acetona, francès al cole, Derbi Diablo, Pinedes, Floquet de Neu, estiu, “Tarzán” Migueli, Sofà d’escay (…)

Retalls de records. Desordenats. Ensamblats en un tot (…) I ara l’ Emma, la Ruth, el Bruno… Noves peces per afegir (…) Emma… També haurem de fer un munt de peces per al teu tapís (…)

(…) Com m’agrada la sensació que em deixa la gent que em tracta sempre com si m’hagués vist ahir… Tot i fer bastants dies -mesos de vegades- sempre sembla que em van veure ahir (…)

El nen que m’agafa la mà per seguir un joc interromput dies abans (…) El vell amic que no veig mai i sempre és el millor amic (…) El gat que em recorda al cap d’un any.

Aquell que espera que torni de viatge -amb el milor del seus somriures al llavis- Que sempre m’espera amb el seu millor somriure als llavis (…) Un somriure habitual.

hhjhj 

(…) Doncs sí que estic apanyat. Està clar que la sort no em somriu. Amb aquesta mà no podré guanyar mai  (…)

A veure… Sis de copes, el tres de paraigües, el cavall del rei Gaspar, un rei amb espasa i una carta amb molts xurros de colors (…) Pfff… Ho tinc negre… I aquest fa cara de tenir lligat gairebé tot (…) Només cal mirar com riu i com fa anar les cartes… Es nota que en sap. Es nota que és d’aquells que juguen a què tu no puguis fer el teu joc (…) A més juga a distreure’m… Ara em fa un petó… Ara em trepitja el cap… Ara riu d’un pedete… Ara em pren el 6 de xurros perquè li fa gracia (Pfff…) Ho tinc fomut amb aquest peça… Em penso que acumula cavalls i reis…