LA FOTOSÍNTESI

Doncs sí. ja ho te això d’Internet. Qualsevol pot linkar-te i creuar-se  al la vida. De sobte algú entra a casa teva (i ja està) (…) I el meu alcalde avui em troba a la seva cuina, amb un cafè a la ma (tranquil·lament) preguntant-li perquè si ell celebra tant el comerç de barri, el famós barri gairebé no te botigues (excepte mil basars xinesos)… Perquè ja no tinc videoclub, papereria, ni quiosc… Perquè quan baixo la rambla tot son bancs (…) I ja de pas, ja que estic a la seva cuina, també li preguntaré perquè al carrer on el PSC i ERC tenen dues precioses seus,   al costat d’ un col·legi, per les voreres no hi passa un carret de nen, ni un carret de la compra, i perquè està sempre ple de cotxes en doble fila i el paviment aixecat, i la seu del seu partit, te un gual davant d’un descampat (de merda!) (…) Ja veus, perques de ciutadà que se t’ha ficat a la cuina (…) Per cert.  Està força bé el llibre que llegeix l’Alcalde!

Ells (els del Spams de medicaments) deuen pensar que ara és un bon moment per vendre Prozac, Viagra, Zoloft, Lexapro i altres merdes. Ara, a s’hora baixa la gent busca l’ajut allà on pot (…) Jo miro d’estalviar una mica, els mitjans s’agrupen per apretar una mica als Zp’s i Rajoy’s Jutge-vedettes, El Punt compra per mirar de salvar-se del tall… I altres compren pastilles de colors a la Xarxa, sense saber massa del cert si el que es perdran és el que diu l’envàs (…) També un embolcall hi diu “L’Avui i El Punt sumen esforços” (…)També un dia algú va dir que “Apoyaré el Estatut de Catalunya…”(…) I alguns varem comprar la pastilleta (…) I em noto un pel marejat (Serà una sobredosi).

(…) I el Millet que pagava als partits de tort i dret, i les fundacions dels collons repartint-se el botí … I els cabrons de Santa Coloma i (…) I l’imbecilitat de l’ex-President que va i diu (li diu al Xavier Bosch… Al seu programa) que d’això millor no parlar-ne… Diu que s’ha de deixar córrer per no pendre tots mal(¿?!!) El “això ara no toca” en versió vell penós que (ara sí) repapieja (…) I els de Valencia, Gurtel, Alcorcón i totes les merdes que no sabem ni sabrem. però això sí… O’clock (i sovint trimestralment) tots nosaltres seguim pagant (…) Per cert President… I tant que toca… Ja triga a començar a explicar-ho tot… I si ara prenem mal, doncs mala sort (haber pedido muerte).

(…)

Sempre dius que alguna cosa falla, i jo començo a creure que aquest és el teu pla a llarg termini. Independentment del que et faci feliç, independentment del que vulguis… Ets tan fotudament especial.

Llàstima que jo no sigui tan especial.

Potser és el diable, entre nosaltres, o putes al meu cap, putes a la meva porta, putes al meu llit (…) Ell va dir-me, Oh! no. Jo no!. Ets cara a cara amb l’home que va vendre el món… Jo vaig riure, vaig donar-li la ma, i vaig fer el camí de tornada a casa (…)

Què intel·ligents que són aquests que ens dirigeixen!. L’Atur baixa! (…) I a més les arques de l’Estat s’engreixen… Amb els impostos dels pringats que curren. O els que decideixen fer-se autònoms per poder currar (renunciant a cobrar l’atur) (…) Fins i tot les administracions s’omplen les butxaques amb imbècils com jo, que es fan autònoms, renuncien a l’atur i demanen capitalitzar-lo per pagar els autònoms… I ells, els grans administradors!, diuen que no compleixo els requisits! (que perjuro compleixo). Que faré la mateixa feina que feia i això no dóna un lloc de treball nou (!!!???).

Bé, a banda que queda el recurs, i el Síndic (off course)… M’ompliré de paciència i miraré de pensar que no sóc un imbècil que va fer-se autònom acollint-me als ajuts que (PER LLEI) em pertocaven, i que a dia d’avui… Em faig un fart de pagar IVA i IRPF i figuro a les estadístiques com a treballador… I això és perfecte pels que volen timar-me la prestació.

(…) Collons. I tant que sí. Ben dit i ben fet. Si et ve de gust, doncs endavant (…)

“hay un gran incremento de turistas españoles hacia Rusia, estamos ahora en 500.000 turistas al año, por tanto hemos hecho un acuerdo para estimular, para favorecer, para follar, para apoyar ese turismo”- J.L Rodríguez Zapatero. 3/3/09

(…) I a veure si entre polvet i polvet trobem tots plegats una miqueta de temps per sortir de la crisi, complir l’Estatut, comprar una mica de Vodka, visitar San Petersburg…

nnnnnnn

(…) Al programa del Buenafuente, l’Eduard Punset i el Leopoldo Abadía parlen de crisi de valors. I sona retòrica -mediàtica- però és cert (…) Poc importa ja si un diari hiperpremiat (4 Pulitzer!) i amb 150 anys d’història tanca, o si l’escombra està -ben- fabricada a Granollers o és una escombra de merda (wrong made in China).

Tant se val si volia ser un gran periodista. I més tard periodista. I més tard treballar (…) I ara miro enrere i veig que ho vaig fer. I que sóc un bon professional. I que això ja no importa… Ho tenim fotut tots plegats. Fins i tot els jovenets descarats que es pensen que es menjaran el món (em penso que el que menjaran és una bona dosi de merda).

I alguns s’hi resisteixen, i segueixen posant etiquetes tipus “vedella gallega” a les safates del súper. I d’altres aposten per tornar a vendre o fer alguna cosa de qualitat (…)

Ves a saber què pensaran i com viuran els que ara estudien. Potser fins i tot viuran a un món millor (…) Potser jo treuré -de nou- forces i m’enfrontaré de nou a tot aquest mecanisme que ens empeny al buit.

(…) Sembla que haurem de posar cadenes. La ruta cada cop és mes perillosa (…) Sembla que ara la solució als problemes econòmics del món serà poder fer fora als treballadors amb més facilitat. O que cobrin menys atur (…) Sembla que es tracta de negar la situació. De fer veure que no és tant com sembla (…) Potser fins i tot el diner públic -que és de tots, of course- finalment serà necessari per ajudar els bancs i multinacionals.

I és clar! que tant se’ls en fot a ells (…) Si no perdran pas la feina -ells- ni els pisos… Són els aturats i sense subsidi els que perdran els pisos… Que evidentment es quedarà el banc -sota preu- i augmentarà un patrimoni, que quan tot això passi ja miraran de vendre als fills dels morts de la crisi… Ja s’ocuparan ells que la propera generació tingui crèdit i feina per comprar (…) Peró és clar… Als seus fills no els caldrà el crèdit. Seran rics.

I les grans ments pensants ens diuen que ens cordem el cinturó, que posem les cadenes i -si podem- que omplim el dipòsit de benzina (…) Em sembla que el que de debò ens caldrà -amb aquest tipus de gent al capdavant de l’economia- serà portar el cotxe equipat amb un bon sistema d’Airbags (…) I jo -com tants altres- sóc dels que van en moto -de sempre- i no tinc ni tant sols l’Airbag. Doncs jo, hauré de confiar en ser prou bon conductor per no ostiar-me en aquesta carretera tant xunga.

Ho sento petitona (ho sento molt). No se que més dir-te. Jo no volia que el món que et queda fos així, però és que per aquí només pensen en els diners -vivim la societat del pelotazo- i no els importa ni el futur ni el passat (…) I tant se’ls fot als rics que cada cop hi hagi mes pobres… Sempre que els pobres tinguin crèdit per comprar el que ells fabriquen… I tant se val si el món s’en va a la merda… L’important és guanyar mes i tenir mes (…) Ho sento filla. I no. No em rento les mans… Però és que no puc fer-hi més (…) No!. No em rendeixo. Només és que no se que fer (…) I no sóc perfecte jo -ni de lluny- però tranquil·la petitona, igual de lluny estic de ser com ells.

(…) 31′ ha trigat el Telenoticias d’Antena3 a parlar de Gaza. Dels mes de 700 assassinats. Això sí. Els 31 minuts han sigut de periodisme en estat pur, amb connexions en directe a infinits punts d’España per parlar de la neu (…) Doncs sí. Fa fred. Neva. És gener… Molt bé (…) I la gent de Gaza… Hauran pogut mirar la tele? -aprofitant les tres hores de treva-. Ja s’hauran assabentat que ha Madrid han tancat l’Aeroport? hauran vist els dramàtics directes des de la M40? (…)

(…) Feia un munt de dies que no passava per la meva antiga redacció i, només arribar, m’ha rebut -la sempre dolça- princesa Bibiana… I llavors han anat apareixent tots -o gairebé tots- els vells amics (…) El Cortada, el David (l’home dels gats), la Nina (avui rossa), la meva estimada, la Laura -vista i no vista-, el sempre carinyós Llort, el Bernat, l’Ignasi i la seva trouppe, els “polítics” i els “economistes”… I els meus… Els fotògrafs (…) L’amic Robert, l’amiga Rosa, la Ruth i el Garcia.

I ja no he pujat a la 4ª planta. Ja n’hi havia prou de petons i abraçades, per avui (…) petons i abraçades a un munt d’amics que cada dia fan un diari -de puta mare- amb més ofici que recursos…

Ja han passat uns dies, i ara -en fred- Segueixo sense entendre quina tele i quin reposa peus es va posar el President del Parlament al cotxe… 10.000 €?- Posem 3000! d’una tele, 500 del software, interface i coses que no se de que van… Posem 500 del reposapeus, posem 500 de ma d’obra. Total 4.500… posem 1000 mes per que si… 5.500… llavors… Si jo dono per descomptat que ell no sabia el preu… Que es va limitar a demanar-ho, i algú va decidir que aquesta era la compra que es feia. Però, i que?

(…) Potser el van estafar - i no vol dir-ho per vergonya- Diuen que aquest és la millor defensa dels estafadors… La vergonya del “primo“…. I aquest és un timo de 4.000 €urazos.

(…) I ara que ho desmunten i el Benach demana perdó - de que l’hagin timat JEjeJEejejm- I ara què?. Que faran…Vendre-ho a un “Second Hand“? (…) Aniré a mirar al Cash Converter de Floridablanca, que em penso és el que queda mes a prop del Parlament…

Quina sort que tenim, ara que hi ha un munt de plomes privilegiades, que no contentes amb solucionar-nos la vida als diaris, a les teles i a la política, també troben temps per ajudar-nos a viure millor a traves del seus blogs.

(…) la Web del PSOE  ens ho explica clarament - Un nou espai que cal envair i controlar… Noves víctimes per vampiritzar-

Quin malson. Amb el que a mi m’agrada perdre’m per la xarxa, visitant blogs i webs de gent anònima amb ganes de aportar alguna cosa positiva i divertida.

(…) Un d’aquests blog que a mi m’agraden -curiosament- és de política, i és el més visitat el mes visitat del blogs polítics del rànking que elabora Wikio… El blog en qüestió es diu  NeoRatón 2.0 .

Necessito -espero-  seguir trobant molts blogs i llocs web com aquest, i espero localitzar algun filtre anti menjades de tarro!.
 

Sembla que a l’ajuntament de L’Hospitalet han decidit seguir el fructífer model econòmic que els últims anys ha imperat a tot el món -I del qual ja en coneixem el resultat- Sembla que també han decidit seguir l’estela d’ajuntaments com Marbella, o la mateixa Barcelona (amb el seu meravellós Hotel Vela).

Els socialistes de L’Hospitalet, amb una confrontació oberta amb l’Alfonso Salmerón - que és el Portaveu del grup d’ICV-EUIA de l’Hospitalet i Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat!- Doncs han decidit tirar endavant un projecte per re-qualificar 200.000 m2 de zona verda (Can Trabal), en sol industrial…

(…) M’avergonyeixo dels polítics. I m’avergonyeixo del meu país. I m’avergonyeixo de la legislació del meu país.

Can Trabal és l’Únic - i últim !- espai agrícola de L’H…. Hi construiran unes torres d’oficines de 13 plantes !… Un concessionari de cotxes de luxe! i dos hotels!. A més (per un tema de legal del Parc agrari del Baix Llobregat), al fer això, s’hauran de regalar 13 Hectàrees al Prat.

(…) Vergonyós

I tot això ho fan per fer-nos el gran favor de re-definir la zona, i amb la col·laboració d’un paisatgista, fer un preciós parc - De merda- On fins ara hi havia un grandiós parc natural - I per descomptat molt millorable-.

(…) I ho faran torejant als veïns, a les entitats, a la premsa i a qui calgui… I potser els dimiteixi algún regidor - traïdor- pel camí…

(…) I jo l’únic que puc dir és -que a part de sentir molta vergonya- Els desitjo - Com diria la meva iaia- Un bon mal de ventre.

(…) I per si son tant insensibles que no saben de que tinc vergonya o de que parlo, tant sols aclarir, que la vergonya no la tinc per ells, ni per mi… La tinc pels nostres fill… El que pensaran de nosaltres quan haurem deixat aquest món.

Avui, aquest blog i qui el fa (la fotosíntesi) estan  Triste y Azul… El Xavier Bosch deixa de ser el director de l’Avui…I això és una pena (link)…

(…) És trist.

El Xavier és una persona molt vàlida que abandona el seu compromís amb el diari per raon que jo, igual que d’altres coneixem, però que en tot cas és ell mateix qui les ha d’explicar… O no(…)( Una pena)

Potser encara hi ha qui es pensa que els diaris es vendran tant sols a base de fer-los barats?… Que els hi expliquin als de

l’ ADN (per cert  de Planeta, com la meitat de l’Avui).

Potser encara hi ha qui creu que tots els periodistes son iguals, i no importa l’experiència o l’ofici… Volen diaris de becaris?.. Mals textos, fotos de merda, informacions anunci… Potser pensen que la premsa té algun futur feta així…

(…) Sovint parlem del si té futur, la premsa (el periodisme). Doncs jo puc donar una resposta.

Si deixem que les empreses periodístiques siguin governades (en solitari) per gent que no són de l’ofici, per multinacionals, per grups sense vocació periodistica, doncs desapareixerem…I ja està…Desapareixerem, deixant pas a un món inundat d’informació dolenta i sense contrastar… Informació subministrada per qualsevol (via la xarxa)… On les empreses tindran el camp abonat per fer-nos arribar els seus slogans i discursos (en forma de veritats absolutes)…

(…) Realment és una pena (això del Xavier)… Que com es pot veure el tinc en bon apreci… Fa gairebé un any va barallar-se per mi (sense sort)… Va barallar-se perquè jo (l’últim mono) em quedés al diari… (i no vaig quedar-m’hi)…

Tot i això, potser el sr. Bosch no ha sigut prou fort (com altres abans que ell van ser-ho)… L’avui sempre ha “exigit” gent resistent… Cadascú, però, coneix les seves circumstàncies…I totes son igual de respectables (faltaria mes!)…

(…) Espero que l’Avui se’n surti d’aquest cop (com altres vegades)… Que el torpede no toqui la linia de flotació… I que el Xavier Bosch tingui molta (i millor) sort que la que ha tingut a aquest petit i preciós diari ( i que un dia, jo no em trobi que aquest blog ja no existeix).

Avui he llegit un comunicat escrit pel comitè d’empresa del lloc on treballo… Una de les frases parlava del tant comú “¿Qué hay de lo mio?”…

Aquest sistema de compensacions funciona tant lligat al sistema capitalista que sembla una mateixa cosa… La cultura del pelotazo n’és l’exemple mes clar… Fins i tot als llocs és pobres existeix (La mordida, el suborn, el regalet) (…) Sempre la mateixa moneda…Amb diferents noms, però al cap i a la fi la mateixa moneda…

(…) Ahir vaig veure a TV2 un report que parlava de crisi, de Bush, de Sistema Sanitari Nord Americà… Tot un desastre… Sempre la mateixa historia… El Govern del EE.UU tornant els favors a les grans companyies (sobretot petrolieres i armamentístiques)… I de pas arruïnant a milions de persones…Condemnant-los a la misèria (sempre) i a la mort (algunes vegades)…

(…) Mentre mirava aquest report (excel·lent), va començar a tv1 “El jardinero fiel”… Mes de la mateixa historia…  Corrupció, pelotazos inmobiliaris, de suborns… I bastants morts (anonims).

(…) I mentrestant, jo (com tants altres), seguim sense saber a qui preguntar-li - ¿Qué hay de lo mio?-…

I ara ens munten una crisi seva) i ens fan pagar-la a nosaltres (¿?) (¡!)

(…) Però no hem de ser negatius…Sempre ens quedarà la prostitució (que jo ja fa anys que practico)… El problema és que no soc prou bo, i de moment (toco fusta) no ha aparegut el adinerat i guapo Richard Gere que em retiri dels carrers.

… Son les sis del matí. Encara és fosc i fa fred. Estic fumant la meva última cigarreta al pati d’armes del Castell de Montjuïc (se que és l’ultima perquè d’aquí a un moment m’afusellaràn). Tinc por (no vull que sembli que tinc por). Penso en la por i tracto de enganyar-la (penso en la familia…A veure si així la enganyo).

(…)

Llenço la burilla al terra i els dic als soldats “vamos ya”… Ells em miren…Alguns son joves, altres grans, però jo no podria recordar les seves cares. Tinc massa coses al cap i tot em va molt despresa (tot i que el temps corre molt a poc a poc).

(…)

Caminem pel fossar del castell… veig la lluna (un moment) entre els núvols.

(…)

No se com hi he arribat (no ho recordo) però em trobo davant la paret, a 6 metres d’un piquet de soldats que eviten mirar-me. Porto un vestit gris, sabatilles blanques i un mocador a la butxaca.

El tinent vol venar-me els ulls. No li dirigeixo la paraula però ho refuso… Miro de cara al piquet… escolto al tinent cridar “apunten”… Tinc por(i no en tinc alhora)… i pel cap em gira tota la vida… I crido fort (potser per espantar la por) PER CATALUNYA!…

I ja no escolto la detonació (tot i que em sembla sentir-la)… Ni tampoc escolto el tret de gràcia…

(…)

Doncs jo entenc al Rajoy!… Realment ha de ser un conyàs anar a veure una merda de desfilada militar i després haver de fer unes declaracions que miraran amb lupa sobre què és per a tu Espanya, si Espanya es trenca, si Catalunya no sé què, si els bascos no sé “quantus”(…) Que al propi Rajoy li sembli , “… el coñazo del desfile” y “… un plan apasionante”, em sembla normal. (…) També m’imagino al rei d’Espanya pensant, ” menudo tostón de tarde que tengo hoy” (Però ell almenys avui pot posar-se la disfressa i les medalles).

(…) El que no seria normal (i a mi em faria molta por), seria que el Rajoy de torn digués “que precioso desfile, debería ser el día de las fuerzas armadas cada domingo… E itinerante… Cada domingo en una ciudad de España”.

(…)

Arribats a aquest punt, el ZP de torn (per demostrar encara més espaÑolitat!), hauria de dir… ” Hemos decidido, la Ministra de Defensa y el resto del gobierno, que en el próximo desfile de las fuerzas armadas, desfilen también los grupos de extrema derecha…”.

I llavors, el Mariano Rajoy de torn, haurà de dir-ne alguna de més grossa (per demostrar encara més i millor espaÑolitat)… I algun català hauria de mostrar-se en contra de què una empresa catalana confeccioni la bandera de la desfilada (perquè així demostra més catalanitat… I de pas menys espanÑolitat)… I potser alguns imbècils s’aprofitin de tota aquesta “política de cartró pedra” per seguir existint, dins d’una España que no és (ni hauria) de ser això… Bàsicament perquè estem al 2008… I certes qüestions em penso que ja fan pudor (de mort).