LA FOTOSÍNTESI

(…) La pell de gallina només de pensar en anar-hi (…)  Quina meravella. Fins i tot l’enganxina em sembla genial! (…) Dificultats, mil… Temps. Gol cau molt i molt lluny. El primer problema és disposar de temps (i de diners). De que tot vagi sobre rodes. I a mes has d’organitzar-ho tot molt bé… Amb molta antelació (…) per què no?. Altres coses que semblaven molt estranyes van ser… Van ser (i seran) un munt d’Elefantentreffen, van ser 12.000 fins a Turkia (…) Tot és temps, una mica de diners, preparació… I voler-ho. I això ja ho tinc i el company també. L’amic Muns (…) I sinó ens servirà per somiar…

(…) I què hi farem… Tot el dinar parlant de motos, d’anar en moto, de coses de moto, de les nostres motos, d’altres que van en moto, dels propers projectes en moto (…) Els Diego David, Jordi, Eduard, Marc, Muns, Joavel, Eloi, Guixà, Jose, etc… Sempre acabem (i comencem) parlant del mateix (…) I penso en sidecars, en portar (un dia) l’Emma… Ja preparo l’últim cap de setmana de Gener, somio amb Guzzis, Triumph i BMW’s… I em miro blogs com el de l’amic Alguersuari… I un descobriment… La alfombra mágica…I truco al Joavel i parlem de motos, amics que van en moto (…) Sóc cansino… Motos, motos i més motos… I algún amic (…) Per cert Joavel. Ja saps a quina benzinera t’espero el 27/1/10… Et sembla  a les 8h?…

I un altre que va com una moto (…) L’amic Alguersuari i el seu magnífic blog… Ja ho diu ell mateix sota la seva foto (…) i jo. Jo sóc un altre que va en moto… avui no… Avui he anat en tram… Trambaix… i he anat com una moto. Cabrejat amb la mediocritat d’una funcionària … Com una moto amb l’esperpent de foto d’Islamabad que he vist publicada… Com una moto amb el puto planE i la merda de pais en què vivim (…) I el mal de cap. No em marxa. Ja fa tres dies que l’arrossego. Potser vaig massa accelerat. Com una moto. Potser és de tant mossegar-me la llengua.

Es que no se que dir-te gateta. Tot sona Pàmfil. Tot sona a baba (… ) Es que vaig flipar tant al veure’t. I la olor que no vull - ni podria- oblidar.

(…) I mira per on portaves un triplet sota del braç. Ai! l’avi si et veies. Si ho veies(…) Si veies com el Messi volava -pel damunt de Roma- mentre tu feies els primers àpats a base de calostre!

Potser sí que te m’assembles ( A mi i al teu avi)… No se… Tant me fa (…) Saps Emma?. Ja fa cinc dies que em vaig enamorar de tu (I ja somio el nostre sidecar).

L’únic Land que havia vist al saló era Rover. I ara apareix el Lorenzo -el motorista sobraillo aquell- i porta un còmic del seu land (se’m posa la pell de gallina). El guió del tbo és d’ell mateix (…) Ell i el seu món (el seu món i ell). L’any passat una biografia… Primera pedra de la bibliografia…És que no tinc paraules.

Al còmic hi surt el Nadal -i ell li guanya un partit de tennis- el Nacho Vidal (¿?) l’Eto‘o, el Puyol, l’Stallone. (En fí) Tot un abans i un desprès en el món de la bande desinée.

(…) I la cirereta!. Ara m’explica l’amic Paco que el motorista gladiador demana permís a Yamaha per pintar la moto dels colors del Barça (!¡)

Vaja. Em recorda a un pilot italià (diguem-li Rossi) pluri campió, que l’any passat va pintar la moto quan la selecció italiana va guanyar el mundial… Que original nano… potser el proper llibre haurà de ser de màrqueting, o de disseny gràfic…

(Mm¿mm?) Sembla que entre les hostesses el puto còmic te èxit. potser soc massa dur. No semblen males noies. Una mica primes (sempre tenen fred). Segur que el Lorenzo tampoc és un mal noi. Posaria la ma al foc… Se li veu als ulls.

Què faria si tornés enrere? Què canviaria? (…) Res (supòs amb un somriure). Tot ho faria igual.

O potser, com a molt, seria un super llest amb Carrera i “invertiria” en un o dos màster econòmics per anar a una multinacional i aplicar unes teories yankees, i així descapitalitzar l’empresa, destruir llocs de treball, invertir en capital risc i presentar uns números que ni jo -super llest- entenc… Però em serveixen per tenir un cotxe caríssim, un telèfon caríssim, una vida caríssima, unes vacances caríssimes, uns coles dels nens caríssims i de tant en tant fotre algun polvo (bonus) caríssim… I ja m’estaria bé… I el dia que em despatxessin haurien de donar-me un pasta gansa, i no hauria de patir per la feina, perquè amb el currículum i els Màster totes les grans empreses se m’obririen de cames.

Si tornés enrere no voldria escriure amb rancúnia (…) Poder evitar-ho.

Poder escriure sempre de les pedres i les petxines que vaig collir al Delta. Escriure de colors, de l’amor, de motos, de gats… De com jugo amb els gossos del meus amics, de com somio cada dia que neix l’Emma (…) Escriure sempre el que em fa créixer (…) No deixar que la merda m’ofegui. No escriure amb rancúnia (…) Poder- evitar-ho.

Tot i que una flor no fa prima Vera, el blog que escriu l’amic Alguersuari -i les seves motos- m’alegra aquest matí fosc i refredat. Mati que passaré amb l’amic Joanillo -que ja en fa 40!- i amb la meva estimada i la nena de la panxa (…) Amb banda sonora del Pearl Jam (…) Matí d’Oceano Mar - “O sea…, fijaos ahí, donde llega el agua…, sube por la playa, luego se detiene…, eso es, precisamente ese punto, donde se detiene (…) es eso lo que estudio (…) Ahí acaba el mar”.

Dissabte que he començat amb Rinomer i espero acabar amb un mojito (…) Floretes que -aquest cop sí- fan prima Vera (que diria la Bibi).

(…) Està bé la historia del tio aquell -el Burt Munro- que va anar amb 68 anys al Llac Boneville i va batre el rècord mundial de velocitat en moto. 190,07 mph! amb una Indian preparada per ell!… I venia des de Nova Zelanda (…) Està bé la historia, no?… L’Anthoni Hopkins -dirigit pel Roger Donaldson- va immortalitzar-lo al cinema

Tot un personatge, el tal Munro (…) I no fumava maria! (només prenia Nitroglicerina, pel cor)… I va fer-ho varies vegades més. Un munt de records del món! (…) Al Boneville Salt Flat. El que anomenen el lloc més ràpid de la terra.

(…) Els 1.201 dies de la Tiger a 74,04 km diaris -mitjana- també m’han servit per fer una mudança, portar-hi cadires, cavallet de pintura, bagul, bosses i motxilles… També m’han servit per mullar-me molt, patir vent i neu, caure alguns cops, empènyer alguns altres, menjar-me algun radar, viatjar per nou o deu països, 3 Elefantentreffen, fer -molts- bons amics (…) I en dies com avui, dies sense carreteres i somriures, per fer els 11 km que tinc fins a casa (…) I comprar cinta i massilla, per que demà toca pintura. Demà toca pintar una habitació de nena (…) D’una nena a la que suposo -amb sort- podré portar amb la meva moto… Però demà el que toca és pintura (…)  Y Con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho.

(…) Feia temps que no veia una imatge tant preciosa. Una meravella d’esfera roja, retallant -l’hotel, l’hospital- els edificis mes alts del Baix Llobregat (…) Es feia difícil conduir i no distreure’s(…) He buscat les paraules per definir-ho -dins del meu cap- i no hi eren (…) A mida que arribava a l’Ikea una estranya cua de cotxes -intueixo que també contemplaven l’espectacle- s’ha anat espessint… Un horitzó de foc camí de la feina. Un círcol rodonissim (…)

He volgut pensar que era un missatge. Un signe inequívoc de que -sempre- desprès de la foscor torna ha sortir el sol (…) I és una obvietat, però a mi -ara per ara- ja em serveix.

(…) Sembla que haurem de posar cadenes. La ruta cada cop és mes perillosa (…) Sembla que ara la solució als problemes econòmics del món serà poder fer fora als treballadors amb més facilitat. O que cobrin menys atur (…) Sembla que es tracta de negar la situació. De fer veure que no és tant com sembla (…) Potser fins i tot el diner públic -que és de tots, of course- finalment serà necessari per ajudar els bancs i multinacionals.

I és clar! que tant se’ls en fot a ells (…) Si no perdran pas la feina -ells- ni els pisos… Són els aturats i sense subsidi els que perdran els pisos… Que evidentment es quedarà el banc -sota preu- i augmentarà un patrimoni, que quan tot això passi ja miraran de vendre als fills dels morts de la crisi… Ja s’ocuparan ells que la propera generació tingui crèdit i feina per comprar (…) Peró és clar… Als seus fills no els caldrà el crèdit. Seran rics.

I les grans ments pensants ens diuen que ens cordem el cinturó, que posem les cadenes i -si podem- que omplim el dipòsit de benzina (…) Em sembla que el que de debò ens caldrà -amb aquest tipus de gent al capdavant de l’economia- serà portar el cotxe equipat amb un bon sistema d’Airbags (…) I jo -com tants altres- sóc dels que van en moto -de sempre- i no tinc ni tant sols l’Airbag. Doncs jo, hauré de confiar en ser prou bon conductor per no ostiar-me en aquesta carretera tant xunga.

(…) Com m’agrada la sensació que em deixa la gent que em tracta sempre com si m’hagués vist ahir… Tot i fer bastants dies -mesos de vegades- sempre sembla que em van veure ahir (…)

El nen que m’agafa la mà per seguir un joc interromput dies abans (…) El vell amic que no veig mai i sempre és el millor amic (…) El gat que em recorda al cap d’un any.

Aquell que espera que torni de viatge -amb el milor del seus somriures al llavis- Que sempre m’espera amb el seu millor somriure als llavis (…) Un somriure habitual.

jkljkl 

(…) I què més dir, si des de l’any passat ja hi somiava. I això que és el sisè cop (diríem que ja m’ho conec). Diríem que sempre és igual. Diríem que no sé què hi ha. Diríem que passes molt fred…. Diríem que m’encanta (…) Fins i tot els tres cilindres pistonegen diferent (diríem que la tigressa ho sap).

I collons -en cinc anys- si n’he aprés de Wind Stoppers! i de cadenes de moto, i de conducció amb neu, i de botes i mitjons, i de previsions del temps, i d’autopistes alemanyes… I fins i tot algunes paraules voluntariosament pronunciades (que diríem, no valen per a res).

I si em pregunten què té d’especial la Elefantentreffen, no sé què dir. Diríem -podria dir- que no en té res d’especial. Diríem que no ho sé… Coses que m’encanten - coses senzilles que m’encanten- com els amics, els garrons, la família Vogel, el goulash soupe, el fred, la neu, el cel, els dubtes, la por, els nervis, la insígnia, els snaps, els boscos de Bayer (…) I -diríem que- vaig en la millor companyia. El Marc, el Joan, el David i l’Eduard. Cinc motos. Dotze cilindres. 5105 cc. 431 cv (…) uns 1600KM fins a N48 48.612 E13 18.066. Tot i que diríem conec els camins perfectament.

I són vacances (vacances diferents diríem). Diferents perquè no vindrà l’amic Jordi (…) Diferents perquè sempre ho han estat… Però igualment són unes vacances (…) Diríem que marxo de vacances.

(…) Avui no tinc un bon dia. Potser el que em passa, és que m’avorreixo. Tinc festa i no se que fer, i em posa de mala llet (…) Només puc pensar en la Elefantentreffen i el temps que m’hi separa em sembla de més. Com quan -de nen- no pots dormir per anar a algun lloc que desitges molt (…) Com els gats, quan de cop es crispen (…) Potser em sobren aquestes vacances que no he planificat… I poden acabar - tot i que espero que no sigui així- com el preludi d’una liquidació (…) Potser em posa nerviós l’imprevisible… I ja se sap que aquesta crisi és -certament- imprevisible.

jfkjrfjrfr 

Una Emma. Dos Triumph. Tres tistres triges. Quatre dies i cinc nits. Sis Elefantentreffen. 7 nans. Vuit moments. 9 mesos. Deu exemples. Onze records. Dotze campanades. Dotze més un. Catorze idees. Quinze cançons. 16 viatges. disset petons. Divuit contes. Dinou minuts… Vint dits.

(…) Dinou fades. 18 gols. 17 cafès. Setze petons d’amor. Quinze pagues. Catorze somnis. Tretze ocasions. Dotze mesos. Onze intencions. Deu n’hi do. Nou motos. 8 nenes. Set vides. Sis jocs. Cinc d’Oros (…) Quatre gats. Tres miracles. Dos petitons… Una Emma (…)

(Bé) Ja sé que t’ho he dit més d’un cop, però és que la història m’agrada (…) No és pas normal, que l’exèrcit alemany portés una moto de fabricació anglesa. De fet, això no era així, però per al rodatge de “La Gran Evasión”, per a l’escena de la fugida en moto, amb Steve McQueen -que sí tenia doble- van optar per conduir una Triumph (…)

Era més potent i maniobrable per a les exigències de l’escena… així que van agafar-ne una i la van maquillar perquè semblés una moto de guerra alemanya (…) M’escoltes?. Sí. Ja sé que ja ho saps… Però és que a mi m’agrada molt aquesta història…

(…) Doncs sí. La moto de la pel·li és una Triumph. Una T6… Una de les variants de Thunderbird… I l’expert pilot McQueen sí tenia un doble -tot i que la llegenda diu que no- que es deia Bud Ekins (…)  La moto en qüestió està a un museu (…) No… La meva era una Legend -de tres cilindres- igual que la Tiger que tinc ara… La Thunderbird T6 en tenia 2… Tot i que als anys 90 la van fabricatr amb 3 i ara la tornaran a fer bicilíndrica (…)

Que sí… Que ja callo…

I arriba el moment de l’esprint final. Aquest any s’acaba (…) I -com sempre- ni idea d’on passaré la revetlla (…) I això no hi ha qui ho aturi…

De cap al gener de la meva 6ª Elefententreffen, a la primavera dels meus 39 anys, a tenir un(a) petitó(na). I es que tot passa tan de pressa… Però si fa una estona que va començar el 2008 (¿?)… I ja fa gairebé una any que treballo a EFE? (…)

Que complicat i que relatiu això del temps. Potser hauria de fer un esforç per mirar-me les coses amb una perspectiva nova. A veure si realment van tant ràpid com sembla (…) Perquè el que encara no tinc clar, és si el que sento són els quarts o ja fa estona que han començat les campanades.

Les olives negres que em va portar l’Olivé, de Tarragona (curiós que fos l’Olivé) fa 15 dies que moren soterrades en sal gruixuda… Patiran la mateixa sort 15 dies mes… I després rentaré els seus cossos, els ungiré amb una barreja d’oli i all i ja les podré guardar (…) I descobrir si he estat capaç d’elaborar olives mortes… ελιές (…) I potser compraré una ampolla d’ Ούζο… I esperaré que arribi un dia de festa i sol, convidaré a la meva estimada -que no beurà ni una gota de licor- a fer un aperitiu al balconet… A la tauleta que vaig comprar -i transportar en moto- al Leroy Merlin (…) I potser estarem molt contents i farem l’amor…

I a mi no m’agrada matar!… Però he hagut de fer-ho… Era imprescindible… Si volia que tot això passés, el primer pas era matar-les…. I potser -i només potser- la fi justifica els mitjans.

(…) Mira reina, jo no sóc blau -Príncep blau-. A mi m’ha tocat el blanc i negre, el vermell, el rosa… A mi el que em va son els petons de la meva estimada, Els somriures contagiosos de la nena, les petonejades emocionades del Brunito (…) I la família la vull veure com la recordo de quan era nen -i no em val res que no sigui això- de feliç.

(…) Potser m’ha tocat menjar un munt de merda -que tu no tens perquè conèixer- dels altres (…) Potser tinc massa mala hòstia… I fins i tot així , si cal t’estimaré -i punt- com el que ets (…)

I si pots, una estona mira al cel. No et miris el melic… Pensa que si tot és tant fàcil, perquè a mi em costa tant tot?… Perquè em fa tant feliç la Triumph?, perquè no menteixo?, perquè pateixo tant pel meu petitó?, perquè no puc callar-me (¿?)… Perquè sóc dramàticament sincer? (…) I si la cago…Doncs la cago… És la meva matèria (…) I quan miris el cel - i no et miris el melic- pensa que aquesta és la meva matèria (…)

I escolta -sense rencunia- amb la ma al cor… Et convido a una birra.

Sembla mentida (…) Que un tio -en una BMW- faci un cavallet al meu costat, circulant per Barna, sembla mentida. Que una parella demani tornar el seu fill adoptiu -de 15 anys- sembla mentida. Que no pugui desfer-me per sempre de l’ansietat, sembla mentida (…) Sembla mentida el poc futur professional que tenim els periodistes. Sembla mentida que es paguin 20,35 milions d’Euros per pintar un sostre. Sembla mentida que a Moçambic els nens mengin les sobres del turistes (¡!). Sembla mentida que una ambulància vagi per la Gran Via mes a poc a poc que els cotxes…

Que cada dia em mengi una cua de cotxes amb un sol ocupant, sembla mentida. El salari mínim interprofessional -i la pensió- sembla mentida. El munt d’hotels que s’estan fent a Barcelona, sembla mentida (…) Sembla mentida que sembli que tot marxa malament - encara que només ho sembli-.

Que la Roser -que segur que riu- sent tant jove tingui tant mala lluna, Sembla mentida. Sembla mentida tota la merda que s’ha menjat la meva família… Sembla mentida.

(…) Hauria de semblar mentida (…) Podria ser mentida

19h. Arc de Sant Agustí, 3… Pel balcó obert veig les vigues de fusta que vaig pintar de vermell -satinat- ara farà 10 anys… El bloc l’han anat buidant (busquen fotre’l a terra)… Ves a saber on paren els Bermejo (…) Camino per davant del Rita Blue -a Sant Agustí-. Agafo la moto a la plaça Gardunya -aquest cop no la tinc al parking-, Surto per Hospital -Curtidos Pinós és tancat… Estrany-, baixo la Rambla del Raval -que vaig veure néixer-, passo per davant de putes “ravalites”… El semàfor de l’avinguda Drassanes - gairebé impossible trobar-lo verd-… Segueixo fins al Paral.lel… I surto del barri… Com tantes vegades vaig fer durant prop de 10 anys…

El temps (…) que passa -i a vegades pesa- (…) El temps que passo amb ella -tu- és tant estiu, és tant estiu… Però és temps, i una part d’aquest temps l’oblido (…) l’òxid que s’ho va menjant gairebé tot (…) I noto que em fan mal coses que ni sabia que existien. I això que no ha passat massa temps (…) Però el temps passa- cada dia- i poc a poc tot es rovella (…) I tot esdevé el que ni t’imaginaves que esdevindria. I em cau el cabell (com al meu pare)… I sóc tant jove (em veig tant jove).(…) I no vull oblidar-te res (Marta) (…) Els silencis de sofà, com balles rumbes, l’ordre dels estris de cuina, l’antiga redacció de l’Avui, Las negras, els divendres amb les Ciércoles, el teu cul! (…) la petita t-shirt Triumph que el Juan Carlos ens va dur dissabte a casa…

Tot m’ha quedat a la retina (…) El meló amb pernil, dinar al bufet lliure, la caravana de la AP7 -quan era A7, o A2 o no sé- la samarreta de Cruyff, els come-cocos, el veí heavy, el sereno, el dia de la mort de Franco - i la tele emetent dibuixos- el “loro” de dues pletines, els mitjons de tenis - o tennis- el colmado del sr. Jesús, la barberia “del mariquita” - que deia el meu pare- el pavo en pepitoria de Nadal, el carrer Bonsoms - i el 333 75 75-. Els xiclets Boomer, els pastelitos Pantera Rosa, les revistes porno, la Derby Diablo, la tele en blanc i negre - la Primera i la Uachefe-.  Els Gosht Busters, el parc de “Los pajaritos”, les bambes Munich -les d’abans-, Los Pollitos -plens de joguines-. L’avi, el Renault 7, el Nino Pitirolo, coses (…) Coses que quan  tanco els ulls veig nítides… i Blaves (…) Com diuen els Who.

Èxit. del llatí exitus. sortida. fi, ex. “incerto exitu victoriae“

(…)L’èxit no existeix.

El triomf existeix en forma de petó. De petó de debò… Dels que no fugen. Ni arriben ni marxen -eterns- viuen sempre als llavis (…) La victòria viu als somriures. I les mirades que provoquen somriures. Els somriures que provoquen riures (…) El Triumph existeix en forma de motocicleta (…) En forma de nen que s’emociona quan juga feliç (…) De dona que s’allibera d’un cabró que la maltracta… D’un -o un altre- que pot estar tranquil a la feina (…) La victoria és el Rock & Roll… Tenir una perruquera simpàtica… menjar unes mandarines i que siguin boníssimes.

(…) L’èxit no és res. És una sortida bona o dolenta. Es una cantant -afroamericana- amb cara de lluç que canta poc i toca el piano justet (…) És el Schuster, Ronaldinho, Mendieta, Van Gaal, Valdés, Saviola, Deco, Robinho, Laporta,  de torn (…) És un hotel sobre terreny guanyat al mar… L’èxit és una puta de luxe.  És un mal periodista que tracta de destacar - i no té res- i dins seu no ha viscut el triomf (…) I viu l’èxit.

Ja s’apropa. Ja em poso nerviós -com sempre- i començo regirar els calaixos de la roba tèrmica i a preparar coses estranyes, com les cadenes de la moto i les plantilles elèctriques (…) Ja s’apropa i em torno monotematic -pelma- i ho pateixen els que tinc mes a prop. Ja s’apropa, i el David, el Jordi i el Marc em truquen cada dia (…)

I tornarà el fred extrem, els codillos, els riures, la neu, les gilipollades, els invents absurds, mirar-me la moto amb lupa, els nervis, la por al gel, els garrons, el goulashsoupe- (¡!) impressionant- els KM’s, els Campanille, la Famille Voguel, la Carola, els “vikings”, el Marco, la Grappa i els snaps(…)

 I el David roncant, el Marc eixugant-se el cabell i el Jordi escampant tot per l’habitació… I si tot va be -espero- jo hi seré… ja s’apropa… Ja s’apropa l’ultim cap de setmana de Gener… Ja s’apropa la Elefantentreffen.