LA FOTOSÍNTESI

(…) La pell de gallina només de pensar en anar-hi (…)  Quina meravella. Fins i tot l’enganxina em sembla genial! (…) Dificultats, mil… Temps. Gol cau molt i molt lluny. El primer problema és disposar de temps (i de diners). De que tot vagi sobre rodes. I a mes has d’organitzar-ho tot molt bé… Amb molta antelació (…) per què no?. Altres coses que semblaven molt estranyes van ser… Van ser (i seran) un munt d’Elefantentreffen, van ser 12.000 fins a Turkia (…) Tot és temps, una mica de diners, preparació… I voler-ho. I això ja ho tinc i el company també. L’amic Muns (…) I sinó ens servirà per somiar…

(…) I el Millet que pagava als partits de tort i dret, i les fundacions dels collons repartint-se el botí … I els cabrons de Santa Coloma i (…) I l’imbecilitat de l’ex-President que va i diu (li diu al Xavier Bosch… Al seu programa) que d’això millor no parlar-ne… Diu que s’ha de deixar córrer per no pendre tots mal(¿?!!) El “això ara no toca” en versió vell penós que (ara sí) repapieja (…) I els de Valencia, Gurtel, Alcorcón i totes les merdes que no sabem ni sabrem. però això sí… O’clock (i sovint trimestralment) tots nosaltres seguim pagant (…) Per cert President… I tant que toca… Ja triga a començar a explicar-ho tot… I si ara prenem mal, doncs mala sort (haber pedido muerte).

(…) I potser faré lo de comprar-me 10 vinils i un tocata… Els deu vinils de la meva vida i un tocata per escoltar-los (…) Qui collons em manava desfer-me dels discos (ostia!)

(…) I a Madrid… A Madrid estan molt millor que aquí (només és un weekend, però la sensació és que a Barna ens quedem el pitjor de tot)… I la meva nena (…) I l’Asther i el Martí (que gran està el Martí) (…) (I la Sertralina) ja m’acostumo a la seva abséncia, mentre m’acostumo al mal de cap que em provoca la seva abséncia (…)

I RAC 1(!?) Diu l Silvia que van citar el meu (altre) blog. Mola… I la MP em diu que a veure si actualitzo… I té tota la raó…Se m’acumulen les idees… S’està convertint en una feina gegantina (…)

                              (…) I a més (com sempre) em disperso (potser la no Sertralina ajuda) i em fan mal els ronyons, i pixo molt, i tinc gana, i ganes de fumar i de dormir ( crec).

(…) nananana,nananana…gigaantic, gigantic, nanananaa… Deia una preciosa cançó del Pixies.

Em penso (bé de fet n’estic segur) que aquesta cançó no és del Doolittle (és del Surfer rosa), pero si haig de triar només 10 vinils, dels Pixies agafaré el Doolittle… I dels Violent Femmes el Never Tell (…) I Ten de Pearl Jam, The queen is death dels Smiths, quasevol dels Ramones, algún dels Who i un dels Cult (1,2,3,4,5,6) (…) The Jam? Guns&Roses?AC/DC?The Clash?Joy Division? the Cure? Radiohead?REM?Led Zeppelin? (…) Pffffff….

(…)

Sempre dius que alguna cosa falla, i jo començo a creure que aquest és el teu pla a llarg termini. Independentment del que et faci feliç, independentment del que vulguis… Ets tan fotudament especial.

Llàstima que jo no sigui tan especial.

Potser és el diable, entre nosaltres, o putes al meu cap, putes a la meva porta, putes al meu llit (…) Ell va dir-me, Oh! no. Jo no!. Ets cara a cara amb l’home que va vendre el món… Jo vaig riure, vaig donar-li la ma, i vaig fer el camí de tornada a casa (…)

(…) Diuen -a algun lloc ho diuen- una de cal y una de arena. O alguna cosa així.

I l’amic Alfonso me’n dona una de cal - i em taladra- amb un disc de Miguel Rios… I el pitjor és que vol vol convèncer-me que m’ha d’agradar. De que és lo millor (¿¿!!!!!!).

Per sort arriba l’ arena. Arena de platja sobre la que ell mateix corre. Platja de delta. Mig riu mig mar… I jo -també corro- ho enregistro. Imagino música de Vetusta Morla.

(…) M’agrada molt la música que fan aquests tios… També han estat arena d’aquest cap de setmana (…) Ja veurem de quin pal va la de cal que ho acompanya (…)

Què faria si tornés enrere? Què canviaria? (…) Res (supòs amb un somriure). Tot ho faria igual.

O potser, com a molt, seria un super llest amb Carrera i “invertiria” en un o dos màster econòmics per anar a una multinacional i aplicar unes teories yankees, i així descapitalitzar l’empresa, destruir llocs de treball, invertir en capital risc i presentar uns números que ni jo -super llest- entenc… Però em serveixen per tenir un cotxe caríssim, un telèfon caríssim, una vida caríssima, unes vacances caríssimes, uns coles dels nens caríssims i de tant en tant fotre algun polvo (bonus) caríssim… I ja m’estaria bé… I el dia que em despatxessin haurien de donar-me un pasta gansa, i no hauria de patir per la feina, perquè amb el currículum i els Màster totes les grans empreses se m’obririen de cames.

Si tornés enrere no voldria escriure amb rancúnia (…) Poder evitar-ho.

Poder escriure sempre de les pedres i les petxines que vaig collir al Delta. Escriure de colors, de l’amor, de motos, de gats… De com jugo amb els gossos del meus amics, de com somio cada dia que neix l’Emma (…) Escriure sempre el que em fa créixer (…) No deixar que la merda m’ofegui. No escriure amb rancúnia (…) Poder- evitar-ho.

(…) Pubilla Casas. Un nen amb pinta de fill li explica a una colombiana amb pinta de mare que -” Ya se contar en inglés… Mira… One, two, three, quatre, five, sis, seven, vuit…” (…) Gavarra. Una parella amb samarreta de la selecció d’Ecuador i pinta d’Equatorians fa carantoines al mes petit dels tres nens amb pinta de fills que els acompanyen (…) Cornellà. Un negre d’accent cubà i pinta de cubà parla amb un altre home amb pinta de marroquí sobre no se que de Vodafone i d’una calaixera (…) I el viatge ha passat en un tres i no res (…) Començo a pensar que -com dirien o podrien dir els Antonia Font- jo gairebé ja no sóm d’eixe món (…) Però és que aqueix món m’encanta…

nnnnnnn

(…) Al programa del Buenafuente, l’Eduard Punset i el Leopoldo Abadía parlen de crisi de valors. I sona retòrica -mediàtica- però és cert (…) Poc importa ja si un diari hiperpremiat (4 Pulitzer!) i amb 150 anys d’història tanca, o si l’escombra està -ben- fabricada a Granollers o és una escombra de merda (wrong made in China).

Tant se val si volia ser un gran periodista. I més tard periodista. I més tard treballar (…) I ara miro enrere i veig que ho vaig fer. I que sóc un bon professional. I que això ja no importa… Ho tenim fotut tots plegats. Fins i tot els jovenets descarats que es pensen que es menjaran el món (em penso que el que menjaran és una bona dosi de merda).

I alguns s’hi resisteixen, i segueixen posant etiquetes tipus “vedella gallega” a les safates del súper. I d’altres aposten per tornar a vendre o fer alguna cosa de qualitat (…)

Ves a saber què pensaran i com viuran els que ara estudien. Potser fins i tot viuran a un món millor (…) Potser jo treuré -de nou- forces i m’enfrontaré de nou a tot aquest mecanisme que ens empeny al buit.

(…) Feia temps que no veia una imatge tant preciosa. Una meravella d’esfera roja, retallant -l’hotel, l’hospital- els edificis mes alts del Baix Llobregat (…) Es feia difícil conduir i no distreure’s(…) He buscat les paraules per definir-ho -dins del meu cap- i no hi eren (…) A mida que arribava a l’Ikea una estranya cua de cotxes -intueixo que també contemplaven l’espectacle- s’ha anat espessint… Un horitzó de foc camí de la feina. Un círcol rodonissim (…)

He volgut pensar que era un missatge. Un signe inequívoc de que -sempre- desprès de la foscor torna ha sortir el sol (…) I és una obvietat, però a mi -ara per ara- ja em serveix.

Ho sento petitona (ho sento molt). No se que més dir-te. Jo no volia que el món que et queda fos així, però és que per aquí només pensen en els diners -vivim la societat del pelotazo- i no els importa ni el futur ni el passat (…) I tant se’ls fot als rics que cada cop hi hagi mes pobres… Sempre que els pobres tinguin crèdit per comprar el que ells fabriquen… I tant se val si el món s’en va a la merda… L’important és guanyar mes i tenir mes (…) Ho sento filla. I no. No em rento les mans… Però és que no puc fer-hi més (…) No!. No em rendeixo. Només és que no se que fer (…) I no sóc perfecte jo -ni de lluny- però tranquil·la petitona, igual de lluny estic de ser com ells.

(…) Les coses no son fàcils per ningú -que dirien els Antònia- i jo no en sóc una excepció. No pinta bé. El tema feina no pinta gens bé (…) I no es tracta de subsistir o no. Ni de superar -de nou- la prova (…) Es tractaria de viure sense pensar sempre en feina, diners, hipoteques, despeses, autònoms, facturació…

(…) Es tractaria de viure -fàcil o difícil- sense que tot fos sempre el mateix (…) Es tractaria de què -per fi- es veiés que encara que poc a poc, l’espècie encara està en procés evolutiu.

(…) I potser avui no és el millor dia per escriure d’això (…) Avui el cap el tinc ple de negre… La incertesa m’arracona i no em deixa gaudir de les coses (…) I hòstia!. ja la conec aquesta sensació. Massa anys -des de el 90- que la visc… Dins el meu món es diu ansietat -o sertralina- i sincerament; És una puta merda (que odio).

(…) I sí. Les coses no són fàcils per a molts altres. I per a molts altres són molt més difícils. I al cap i a la fi, jo sempre m’he guanyat la vida (…) Curiosa expressió -guanyar-se la vida- (…) Quina vida? El dret a la vida o a la bona vida? La millor vida?

(…) Molt bé. Accepto el joc. Me la guanyaré. Però, hòstia… Un cop guanyada que també em deixin fer-la servir… Simplement viure.

(…) No puc creure les fotos. Fotos de la nostra caseta. La caseta dels nostres estius d’infantesa (…) Durant anys, un cartell hi anunciava “Pinedes de l’Armengol. On sempre hi fa sol” (…) Pinedes que envoltaven la caseta de l’avi (…) Pins amb els que vaig fer-me cabanyes i un munt d’arcs… Pins plens de la maleïda processionària (…) Pinyons que vaig menjar crus i torrats. Arbres on vaig enfilar-me per rescatar el meu gat, i on vaig perdre un bonic avió de joguina. Pins que amagaven serps i on jo vaig amagar -definitivament- una navalla del meu pare (…) Pinassa que he escombrat a tones (…) Pins on vam penjar hamaques i gronxadors… I cistelles de bàsquet(…) Pins que fa uns dies el vent s’endugué.

A veure… Diuen al Telenoticies que al 2018 hi haurà un 53% de nens i avis i un 47 % d’adults en edat laboral. O sigui jo (com jo, vull dir)… I sembla ser que això no havia succeït mai (¡!) Mai abans hi havia hagut menys treballadors que nens i jubilats.

(¿?) I l’atur?, la crisi, EROs, deslocalitzacions, precarietat, ETTs, subcontractació (…) No ho entenc. Si hi ha menys gent per treballar cóm és que cada cop hi ha menys llocs de treball i més atur… I l’economia creix?. I els nens i avis tindran uns serveis i pensions amb les aportacions dels que treballen? (…) No entenc res. Juro que no entenc res! (…) Potser hauré de seguir sent nen… I si no, mirar de ser mosca.

jfkjrfjrfr 

Una Emma. Dos Triumph. Tres tistres triges. Quatre dies i cinc nits. Sis Elefantentreffen. 7 nans. Vuit moments. 9 mesos. Deu exemples. Onze records. Dotze campanades. Dotze més un. Catorze idees. Quinze cançons. 16 viatges. disset petons. Divuit contes. Dinou minuts… Vint dits.

(…) Dinou fades. 18 gols. 17 cafès. Setze petons d’amor. Quinze pagues. Catorze somnis. Tretze ocasions. Dotze mesos. Onze intencions. Deu n’hi do. Nou motos. 8 nenes. Set vides. Sis jocs. Cinc d’Oros (…) Quatre gats. Tres miracles. Dos petitons… Una Emma (…)

(…) Art. 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans- ” Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat“- … Assemblea General de la ONU, 10 de Desembre de 1948 (…) I a mi em faltaven encara 20 anys per néixer. I ara -amb 38- veig cada dia a uns soldats de l’Estat Israelià que maten un munt de nens (Feliç aniversari assassins) I no puc ni imaginar-me que això passés a casa nostra. (…) I ells… Ells que ploren les seves víctimes. Víctimes d’uns terroristes -segons les seves paraules- que no tenen respecte per la vida i la pau (¡!) Ells, i no només ells -però també ells- son la vergonya dels éssers humans.

M’ha explicat l’amic Paco, que als Guillem, a Mallorca els anomenen Guiem… I m’ha semblat el nom mes bonic del món (…)

Les coses mes precioses que he conegut sempre estaven a illes… koufi!… La casa de la Chariklia, la platja de Cres, la posta del sol a Amorgós, unes Guinnes a Galway, el vent Inishmore, unes cuixes -conegudes- a Córsega… la gent de Rapa Nui, el mar de Santorini, el vent de Paros, l’escola de Kos, sopar a korcula, els Antonia Font, la ensaïmada de nespres, una gateta rosa a Eivissa (…)

M’agrada molt el nom de Guillem(…)

Estic al Poble Sec. A Barcelona. Estic a un bar del Poble Sec -amb una colega, la Carme- fent temps. Tenim una feina i fem temps (…) A la radio sona el Serrat… Nací en el Mediterraneo (ni fet a mida)…I la Carme -la Tierz- m’interromp per explicar-me que avui s’ha trobat a l’impressora de la feina un full amb la lletra d’aquesta cançó (jejeje) Parlem de la coincidència… De les vacances… De que ho escriuré al blog.

(…) Poc després ja hem fet la sessió de fotos a la que anàvem… Es tractava de l’assaig d’una obra de teatre…  Fotografio a Jasón, a Medea, Eetes… I cóm no, als Argonautes… I com no, la mitologia grega… I cóm no, la Mediterrania (…) I ja marxem. I jo -no se per què- li pregunto a la directora cóm serà la llum de l’espectacle… I ja és estrany que li pregunti, perquè no m’interessa… No se per què ho pregunto. I ella -molt amable- m’explica que és una llum molt intensa. molt càlida… Molt mediterrània (!¡)

(…) I sortim -la Tierz i jo- al carrer… I tornem a parlar de la coincidència… I li pregunto on anirà per vacances… “Pensava anar als EE.UU”… I marxa (…) i s’atura… I diu que potser s’ho haurà de repensar (…) I ara si. Marxa… Cap el Metro L3, Poble Sec.

Un cap de setmana a Santiago -La del caballo blanco- Dóna per a molt. Pluja, pop, caminades, xocolata amb xurros, alguna birra, algun Ribeiro, comprar un barret, mes pluja, esmorzar d’hotel (…) Pensar en la teva ciutat.

I mentre penso en Barcelona, em fixo que aquest nucli històric -Pel que passejo sota la pluja- No és mes petit que el de la meva ciutat -El que seria el Gòtic, Born, Call, de BCN- I Aquí no hi ha cotxes… I no hi ha pilones per evitar-ho!… Simplement no es pot passar i no s’hi passa (¿?). I una gran i preciosa plaça, està buida. De fet no està buida, hi ha força gent… El que no hi ha és ni skaters, ni botellón, ni bars de -I per- Guiris (…)

I pel matí -Sota la pluja- He anat al mercat. I era un mercat. Sense pizzes a pedaços, fruita a pedaços, Paelladors, samarretes Kukutxumutxu, Vinoteques pijas, Insectes per menjar… El que si hi havia era servei de entrega a domicili i servei de compra per telèfon, per Internet, i servei de compra mitjançant un “Shopper” (que s’encarrega de fer-te la compra).

I a la tarda -Sota la pluja- He buscat una cafeteria… I n’hi havia mil. I totes eren de sempre. I a gairebé totes feien xocolata amb xurros… I no he pogut evitar pensar en un local (al costat de la Boqueria), que en dos anys va ser, Un restaurant japonés -Per a guiris- Un bar de - Dubtoses- Tapes, una taverna Basca -Històrica(¿?)- I ara (bé ara ja no ho se. Però l’últim cop que la vaig veure) era un magnific local dels típics Gofres de Barcelona.

De bon matí, connectat a La Fotosíntesi, veig -Meravelles de la tecnologia- un usuari -Ciberamic- Conectat des de Mountain View, CA (…) Als EE.UU(…)

(¿?) És un català?, Tradueix la pàgina. Està aquí per casualitat o per causalitat… I veig -Al mapa de visites- Que hi ha visites de llocs com Ushuaia, Mèxic, Tallinn, Nova Zelanda, Istambul, Atenes, Arabia Saudí, Madrid, Londres, Hanover… I molts altres.

(…) Sembla mentida… El que viatgen les meves tonteries… Ni els avions, ni les armes, ni el Rock, ni els turistes, ni els inmigrants, ni la droga…Res del que es mou per tot el món ho fa amb aquesta permeabilitat (…) Bé. Una vegada vaig “recollir” una abella dins del casc de la moto, i la vaig Alliberar 150 km mes tard -Devia al·lucinar!- Fins i tot mes del que vaig al·lucinar jo, que anava notant pessigolles a la calba i pensava que era el vent que entrava per les ventilacions del casc!…

(…) I ara, una nova gilipollada made by komadanterampas, es fica fins la cuina de casa d’algú que viu a Mountain Valley…

I a mi no deixa de semblar-me brutal… Habitual, però increïble que les coses -ara- siguin així (…) A saber el que li deu semblar a la meva avia…

El negre és l’absència de llum visible, o la suma exhaustiva de pigments de colors (…) Em ve al cap allò de l’ampolla mig buida o mig plena.

(…) I per mi el negre - Ja que tracto de ser positiu- M’agradaria que fos la suma de colors - De tots els colors- Però si el Dilluns Negre, va caure la borsa… La pesta és negra… A més de el dilluns també hi ha Dijous, Primavera, Setembre i Juliol - I tots son negres- La màgia Negra, llista negra, Marees negres, mercat negre, humor negre (pfff)

(…) Els Burkas, els cures, els camises negres, Dracula… Tots vestits de negre.

(…) No se… A mi m’agraden molt els gats negres, el blog 8negro, els forats negres… Potser no m’haurien d’agradar. potser te a veure amb les meves ganes de veure l’ampolla mig plena.

 (…) L’amic Paco Avila -Amb el seu blog- M’ha clavat un somriure a la cara, que espero duri tot el dia.

Portava dues hores i tretze minuts despert - millor dit, llevat- i llavors m’he ensopegat amb ell -El Paco- Amb el seu text “Amarillo” (…) I m’he contagiat, i mentre escric això (pensant en que tinc ganes de baixar a fer un cafè), em retrobo amb l’últim estiu. Amb l’embotit Cors, el meu primer estiu a EFE, la Pietra, La Tiger, Enyorar al Bruno i la Ruth, El sol a l’esquena, La sal a la cara, les botes de moto, el pareo al seient, els petons a la platja, el neoprè, els boscos, les roques, la muntanya, l’aigua del Mediterrani… I la cicatriu infantil a al panxa de la meva estimada(…)

Avui he llegit un comunicat escrit pel comitè d’empresa del lloc on treballo… Una de les frases parlava del tant comú “¿Qué hay de lo mio?”…

Aquest sistema de compensacions funciona tant lligat al sistema capitalista que sembla una mateixa cosa… La cultura del pelotazo n’és l’exemple mes clar… Fins i tot als llocs és pobres existeix (La mordida, el suborn, el regalet) (…) Sempre la mateixa moneda…Amb diferents noms, però al cap i a la fi la mateixa moneda…

(…) Ahir vaig veure a TV2 un report que parlava de crisi, de Bush, de Sistema Sanitari Nord Americà… Tot un desastre… Sempre la mateixa historia… El Govern del EE.UU tornant els favors a les grans companyies (sobretot petrolieres i armamentístiques)… I de pas arruïnant a milions de persones…Condemnant-los a la misèria (sempre) i a la mort (algunes vegades)…

(…) Mentre mirava aquest report (excel·lent), va començar a tv1 “El jardinero fiel”… Mes de la mateixa historia…  Corrupció, pelotazos inmobiliaris, de suborns… I bastants morts (anonims).

(…) I mentrestant, jo (com tants altres), seguim sense saber a qui preguntar-li - ¿Qué hay de lo mio?-…

I ara ens munten una crisi seva) i ens fan pagar-la a nosaltres (¿?) (¡!)

(…) Però no hem de ser negatius…Sempre ens quedarà la prostitució (que jo ja fa anys que practico)… El problema és que no soc prou bo, i de moment (toco fusta) no ha aparegut el adinerat i guapo Richard Gere que em retiri dels carrers.

Cada sis minuts mor un nen al món… I mor de gana… I no són xifres i ja està… Son nens cóm el nostre Pau, Martí, Lluc, Arnau, Jofre, Marta, Maria, Marc… Són nens amb noms, i família i dret a viure…Són nens molt petits… fràgils, dolços… També són els nostres nens…

(…)

I nosaltres no ho solucionem (ens resulta massa complicat), ens hem de reunir en ciutats llunyanes tots els països, per tractar de solucionar-ho…I no ho solucionem..

I sembla que no sentim vergonya… Som el primer món, amb teories, teoremes, Cimeres fastuoses, Ministres, Consellers, Sociòlegs… Podem portar naus a Mart… Podem pagar 300 milions d’euros per un futbolista… Podem invertir una fortuna en congelar esperma d’un gorila albí (per gastar encara més fortuna en intentar criar un fill seu albí)… Recursos, ciència, tecnologia i moral al servei de l’estupidesa…

I si solucionem en 10 minuts donar a uns bancs una quantitat de diner públic insultant… I tot és una xifra (i els nens morts també són una xifra)

No es tracta de que no fem prou (la gent de “a peu”)… Es tracta de la vergonya que sento per això… De la que sé que senten moltes persones… Es tracta de fer (voler fer és fer)… I si no ho volen fer, que ho expliquin…Que diguin perquè…I ja veurem qui els vota i qui no… Es tracta de que no fem res.
(…)

Per cert… Mentre escrivia això s’han mort 600 nens… I això és així.

(…)

I puc passar hores aquí…blablabla…I no diré res nou. Tots ho sabem.