LA FOTOSÍNTESI

Tant GSMA i tant pagar-los per que es quedin, o per que vingui (Perquè dona riquesa, i feina diuen). I potser és cert, però mes feina donaria si els controladors d’ accessos, la gent de premsa, la seguretat, els fotògrafs i tants altres fossin d’aquí (…) I potser els hotels, els bars, els taxis, les putes i d’altres estan fent l’agost al febrer… Però és que jo tinc uns quants amics fotògrafs a l’atur. I resulta que també es paga aquesta fira amb els seus impostos (…) I tant català als cinemes i a les botigues (doncs) tampoc estaria malament que algú del saló parlés català (o fins i tot castellà!) i que no et fesin sentir-te imbecil (a cada moment) per treballar a casa teva (…) (no?)

(…) Que arrossega totes les misèries, fins la línia (que com deia el Baricco) on s’ajunten la terra i la mar. Arrossega fotògrafs cincuentons als que foten fora de diaris. I autònoms que rebaixen un 30 % les factures per poder seguir treballant (…) A la fi, tot acaba. I les joves promeses sobradament preparades (amb ulls ambiciosos) també… Ells també acabaran a la Platja. Envoltats de fulanos i menganos (…) Tots junts damunt d’una línia de sorra i escuma. Aquella línia (que deia el Baricco), on tota la immensitat de l’oceà, tota aquella massa immensa d’aigua, també acaba.. Hi ha un punt exacte on tot allò acaba.

Doncs sí. ja ho te això d’Internet. Qualsevol pot linkar-te i creuar-se  al la vida. De sobte algú entra a casa teva (i ja està) (…) I el meu alcalde avui em troba a la seva cuina, amb un cafè a la ma (tranquil·lament) preguntant-li perquè si ell celebra tant el comerç de barri, el famós barri gairebé no te botigues (excepte mil basars xinesos)… Perquè ja no tinc videoclub, papereria, ni quiosc… Perquè quan baixo la rambla tot son bancs (…) I ja de pas, ja que estic a la seva cuina, també li preguntaré perquè al carrer on el PSC i ERC tenen dues precioses seus,   al costat d’ un col·legi, per les voreres no hi passa un carret de nen, ni un carret de la compra, i perquè està sempre ple de cotxes en doble fila i el paviment aixecat, i la seu del seu partit, te un gual davant d’un descampat (de merda!) (…) Ja veus, perques de ciutadà que se t’ha ficat a la cuina (…) Per cert.  Està força bé el llibre que llegeix l’Alcalde!

(…) Assegut a la terrassa, m’he fixat en aquell noi del meu costat… Igual que el Sabas! (tor i que la Marta diu que el clon del Sabas treballa amb ella) (…) I llavors ha passat una Maria Ortega (que també ha resultat ser una Asther)… I un instant més tard una com aquella del PP de la boca torta (¿?) I, ja fa dies, tothom està obsessionat si la nena s’assembla a mi o a sa mare (collons! A qui s’ha d’assemblar, sinó?) (…) I ara veig que m’ha escrit (un capritx) el Guso, que no s’assembla en res al Fly. Ni es coneixen… Però que a mi l’un em fa pensar en l’altre.

(…) I el Millet que pagava als partits de tort i dret, i les fundacions dels collons repartint-se el botí … I els cabrons de Santa Coloma i (…) I l’imbecilitat de l’ex-President que va i diu (li diu al Xavier Bosch… Al seu programa) que d’això millor no parlar-ne… Diu que s’ha de deixar córrer per no pendre tots mal(¿?!!) El “això ara no toca” en versió vell penós que (ara sí) repapieja (…) I els de Valencia, Gurtel, Alcorcón i totes les merdes que no sabem ni sabrem. però això sí… O’clock (i sovint trimestralment) tots nosaltres seguim pagant (…) Per cert President… I tant que toca… Ja triga a començar a explicar-ho tot… I si ara prenem mal, doncs mala sort (haber pedido muerte).

(…)

Sempre dius que alguna cosa falla, i jo començo a creure que aquest és el teu pla a llarg termini. Independentment del que et faci feliç, independentment del que vulguis… Ets tan fotudament especial.

Llàstima que jo no sigui tan especial.

Potser és el diable, entre nosaltres, o putes al meu cap, putes a la meva porta, putes al meu llit (…) Ell va dir-me, Oh! no. Jo no!. Ets cara a cara amb l’home que va vendre el món… Jo vaig riure, vaig donar-li la ma, i vaig fer el camí de tornada a casa (…)

El fin del verano siempre es triste -que cantaven aquells dels 80- i aquest any és mes cert que mai (…) Vist i no vist.

Prou -de moment- de pueblo i nens, de Lucias i Marias, de bicis i pilotes, de Síndria i presco, pipes i clares, gelats, aigua de la font, casa nova i casa vella, escales amunt escales avall, nen que dorm damunt meu o nena que dorm damunt meu, nen castigat i nena castigada, siesta o perdidos+siesta… Fins el proper any a la piscina i al riu.

(…) Prou de festes de llavis (Pfff)

Toca mirar les fotos. Viure un any dels somriures, i dels mil petons dels peques, del poc moreno que m’ha quedat al cos, de la il·lusió de tornar-hi aviat (encara que sigui un weekend), de la garrafa d’oli…

I ara -avui- a currar!. Collons quines poques ganes (…) Que hi farem… Ja ho deien aquells dels 80 -… siempre es triste-. Tornem-hi als problemes, la facuració i la merda de la grip A… Que m’acollona molt (i no puc evitar-ho)…

(…) Un tio que porta un cartell on hi diu que vol ser enterrat amb la samarreta de Messi. Els culers que ja veuen un any mes en blanc. La riuada incontrolada -incontrolable- de gent a la sortida. El milió de televisions i els seus -banals- directes a peu de camp. Els “futbolista-comentarista“. Els fotògrafs guiris. Els problemes amb la 3G. El Bojan escalfant a la banda. El silenci del Camp Nou. Fer un partit per EFE (…)

I aquell tio -de negre- que es comporta com un cura (…) I a pesar de lo absurd d’aquesta religió, ara -ahir- estic encantat de tornar…

Jo era “d’aquells” (…) Del Norris, Nacho, Epi, Sibilio… Tampoc embogia, però era clarament “d’aquells” (…) I van passar anys i em vaig dispersar. I llavors vas aparèixer tu, Asther… Les teves histories de genolls lesionats, de micacos i de badius (…) I els anys ens van fer molt amics. I jo ja em sentia una mica “martracu”. I un dia, buscant una samarreta pel peu fill, vaig adonar-me que jo -ja- no era d’aquells (…) I ara, quan marxi el Ricky l’enyoraré… No com a tu, però (…)

(…) I no!. No és la frase de comiat de la Maleni com a Ministra… És una frase feta que em fa gràcia per lo descriptiva que resulta (…) descriptiva del que hauríem de fer els pringats d’aquest món davant de la crisi (…) Descriu el que més ens costarà de fer i l’únic que ens alliberarà de què els mateixos d’abans ens agafin pels ous (vet aquí una altra frase descriptiva) i tornin a expremer-nos la sang.

I partio i doblao ja ho he estat diverses vegades. I aquí segueixo (…) I com diu un llibre -a la portada la vie est ailleurs (…) Potser -la vie- és alguna cosa que comença amb una dona, una nena a una panxa i un barret amb forma de món.

(…)

Diu el Google -que tot ho sap- que aixó és: lat=41.35636062561562 lon=2.068355977535248 (…)

I és fàcil. El Google és així. Tot ho fa fàcil (…) I el patracol de papers que m’han donat a l’INEM (o SOC o Treball) diu que és IMPORTANT que no confongui l’abonament trimestral de les cotitzacions amb càrrec a la prestació amb la subvenció de quotes que no anomeni “bonificacions” aquestes ajudes, perquè és un terme no correcte (¿¿??) ja que les bonificacions son competència de la Tresoreria General de la Seguretat Social (¿¡!?)

Em penso que soc mes tonto del que em creia (…) jo em feia per un tio normal. No massa estrany… Amb dues cames i tal, diríem… Un noi despert, diríem (…)

Necessito un papeleos map… He perdut el Nord. Necessito uns papers que siguin com el Google… Uns papers per tontos del s.XXI.

(…)

O millor, deixar-ho i dedicar-me a coses que fins i tot un tonto sap fer… Com estendre roba al terrat o escriure un Blog…

Tot i que una flor no fa prima Vera, el blog que escriu l’amic Alguersuari -i les seves motos- m’alegra aquest matí fosc i refredat. Mati que passaré amb l’amic Joanillo -que ja en fa 40!- i amb la meva estimada i la nena de la panxa (…) Amb banda sonora del Pearl Jam (…) Matí d’Oceano Mar - “O sea…, fijaos ahí, donde llega el agua…, sube por la playa, luego se detiene…, eso es, precisamente ese punto, donde se detiene (…) es eso lo que estudio (…) Ahí acaba el mar”.

Dissabte que he començat amb Rinomer i espero acabar amb un mojito (…) Floretes que -aquest cop sí- fan prima Vera (que diria la Bibi).

(…) Pubilla Casas. Un nen amb pinta de fill li explica a una colombiana amb pinta de mare que -” Ya se contar en inglés… Mira… One, two, three, quatre, five, sis, seven, vuit…” (…) Gavarra. Una parella amb samarreta de la selecció d’Ecuador i pinta d’Equatorians fa carantoines al mes petit dels tres nens amb pinta de fills que els acompanyen (…) Cornellà. Un negre d’accent cubà i pinta de cubà parla amb un altre home amb pinta de marroquí sobre no se que de Vodafone i d’una calaixera (…) I el viatge ha passat en un tres i no res (…) Començo a pensar que -com dirien o podrien dir els Antonia Font- jo gairebé ja no sóm d’eixe món (…) Però és que aqueix món m’encanta…

Gairebé sempre és dimarts. I tot el que toca és currar. I tornar a casa ja de nit -Pel canvi d’hora- I esperar una pel·lícula que mai emeten. I explicar-li a la meva estimada que he fet avui - I recordar-li que ella és la meva estimada- I anar a dormir massa d’hora per la son que tinc, massa cansat per fer res i massa tard per no estar -També demà- Cansat. I saber que demà tornarà a ser dimarts (…)
I tot i això, llevar-me amb un somriure -qualsevol- I tractar de somriure a tothom que em diu bon dia. I mirar de quedar-me amb el bo d’aquest dia (…) I saber que demà -Dimarts- Tornaré a tenir l’oportunitat  de ser una mica feliç - Tot esperant el proper dia de festa-.

Un cap de setmana a Santiago -La del caballo blanco- Dóna per a molt. Pluja, pop, caminades, xocolata amb xurros, alguna birra, algun Ribeiro, comprar un barret, mes pluja, esmorzar d’hotel (…) Pensar en la teva ciutat.

I mentre penso en Barcelona, em fixo que aquest nucli històric -Pel que passejo sota la pluja- No és mes petit que el de la meva ciutat -El que seria el Gòtic, Born, Call, de BCN- I Aquí no hi ha cotxes… I no hi ha pilones per evitar-ho!… Simplement no es pot passar i no s’hi passa (¿?). I una gran i preciosa plaça, està buida. De fet no està buida, hi ha força gent… El que no hi ha és ni skaters, ni botellón, ni bars de -I per- Guiris (…)

I pel matí -Sota la pluja- He anat al mercat. I era un mercat. Sense pizzes a pedaços, fruita a pedaços, Paelladors, samarretes Kukutxumutxu, Vinoteques pijas, Insectes per menjar… El que si hi havia era servei de entrega a domicili i servei de compra per telèfon, per Internet, i servei de compra mitjançant un “Shopper” (que s’encarrega de fer-te la compra).

I a la tarda -Sota la pluja- He buscat una cafeteria… I n’hi havia mil. I totes eren de sempre. I a gairebé totes feien xocolata amb xurros… I no he pogut evitar pensar en un local (al costat de la Boqueria), que en dos anys va ser, Un restaurant japonés -Per a guiris- Un bar de - Dubtoses- Tapes, una taverna Basca -Històrica(¿?)- I ara (bé ara ja no ho se. Però l’últim cop que la vaig veure) era un magnific local dels típics Gofres de Barcelona.

Tant se val (o s’hauria de valer) si ets un “ravalita” convençut, o de nou barris, o de Sants de tota la vida, o de Cornellà (com jo ara)… Tant se val (o s’hauria de valer).

Tot son llocs on viure. Tot son barris de una ciutat qualsevol (si. També BCN és una ciutat qualsevol!).

L’únic que importa és que sigui això. Una gran ciutat. Un entramat d’espais pensats per fer una vida. Amb un disseny modernista impressionant, o una sobrietat i eficiència extrema… Fins i tot i cabria el caos i degradació del Raval… Fins i tot i cabria les noves formes d’art (de nous rics), que practiquem al 22@…

Nomes ens caldria això per viure. Tenir cases, botigues, carrers, escoles, cinemes, bars, biblioteques… Coses normals…

(…)

No ens caldrien tants hotels, restaurants de guiris, botigues de souvenirs… I demés merdes pensades únicament per encabir els 13 milions de visitants que te Barcelona cada any…

(…)

Però jo ja no puc parlar…Ara ja no soc de Barcelona (38 anys després ja no ho sóc)… Ara simplement sóc “un de Cornellà” que diria (diuen que diria) un tal Sostres.