LA FOTOSÍNTESI

Amic Paco, jo, com tu, vaig passar molts anys al Crònica, saps? (…) A l’antiga redacció de Consell de Cent (pfff) Quant de temps. Llavors encara s’hi fumava (imagina’t!). Jo (com tú) vaig viure com fèiem el nou diari. Ostia! semblava bo, t’ho prometo… Van ser uns bons anys, eh Paquito?. Mira que varem riure amb el Losi, el Xevi, la Cris, el Miquel, la Rosa, la Ruth, el Robert… el Jordi (…) I jo esperant eternament el contracte promés! (10 anys!). Pel que sembla vaig triar el moment idoni per marxar. Les coses, des de llavors no son fàcils per allà (…) Saps? al marxar vaig endur-me una dona i una filla…  I un munt d’amics (…) El que et deia… Em van fer marxar, sí. Peró vaig endur-me un munt de coses bones.

(…) Que arrossega totes les misèries, fins la línia (que com deia el Baricco) on s’ajunten la terra i la mar. Arrossega fotògrafs cincuentons als que foten fora de diaris. I autònoms que rebaixen un 30 % les factures per poder seguir treballant (…) A la fi, tot acaba. I les joves promeses sobradament preparades (amb ulls ambiciosos) també… Ells també acabaran a la Platja. Envoltats de fulanos i menganos (…) Tots junts damunt d’una línia de sorra i escuma. Aquella línia (que deia el Baricco), on tota la immensitat de l’oceà, tota aquella massa immensa d’aigua, també acaba.. Hi ha un punt exacte on tot allò acaba.

Doncs sí. ja ho te això d’Internet. Qualsevol pot linkar-te i creuar-se  al la vida. De sobte algú entra a casa teva (i ja està) (…) I el meu alcalde avui em troba a la seva cuina, amb un cafè a la ma (tranquil·lament) preguntant-li perquè si ell celebra tant el comerç de barri, el famós barri gairebé no te botigues (excepte mil basars xinesos)… Perquè ja no tinc videoclub, papereria, ni quiosc… Perquè quan baixo la rambla tot son bancs (…) I ja de pas, ja que estic a la seva cuina, també li preguntaré perquè al carrer on el PSC i ERC tenen dues precioses seus,   al costat d’ un col·legi, per les voreres no hi passa un carret de nen, ni un carret de la compra, i perquè està sempre ple de cotxes en doble fila i el paviment aixecat, i la seu del seu partit, te un gual davant d’un descampat (de merda!) (…) Ja veus, perques de ciutadà que se t’ha ficat a la cuina (…) Per cert.  Està força bé el llibre que llegeix l’Alcalde!

(…)

Sempre dius que alguna cosa falla, i jo començo a creure que aquest és el teu pla a llarg termini. Independentment del que et faci feliç, independentment del que vulguis… Ets tan fotudament especial.

Llàstima que jo no sigui tan especial.

Potser és el diable, entre nosaltres, o putes al meu cap, putes a la meva porta, putes al meu llit (…) Ell va dir-me, Oh! no. Jo no!. Ets cara a cara amb l’home que va vendre el món… Jo vaig riure, vaig donar-li la ma, i vaig fer el camí de tornada a casa (…)

De nou segrestat per la Lisbeth Salander. No puc desenganxar-me d’aquest (tercer) llibre de Millenium (…) Un títol curiós… “La reina en el palacio de las corrientes de aire” (…) Títol o traducció curiosa. no se. El títol original és “Lufslottet som sprängdes” (ni idea de que vol dir) i que el Google -que tot ho sap- diu que vol dir “Lufslottet que explotó” (¿?) I Lufslottet diu -el Google- que vol dir lufslottet (i no avanço). Això comença a ser una investigació en tota regla. Una investigació estil Salander (…) Per enlloc hi surten reines ni palaus ni corrents d’aire (…) I això em fa pensar que fa dies que no puc obrir el balcó del darrere… Massa corrent d’aire per la meva reina.

(…) I no!. No és la frase de comiat de la Maleni com a Ministra… És una frase feta que em fa gràcia per lo descriptiva que resulta (…) descriptiva del que hauríem de fer els pringats d’aquest món davant de la crisi (…) Descriu el que més ens costarà de fer i l’únic que ens alliberarà de què els mateixos d’abans ens agafin pels ous (vet aquí una altra frase descriptiva) i tornin a expremer-nos la sang.

I partio i doblao ja ho he estat diverses vegades. I aquí segueixo (…) I com diu un llibre -a la portada la vie est ailleurs (…) Potser -la vie- és alguna cosa que comença amb una dona, una nena a una panxa i un barret amb forma de món.

Avui m’he llevat a un món maravellós i -aquest cop sí- tinc tres anys. I anem a passejar -Plou- i ens posem un superbasquero. I jo sóc un drac i tu una princessa i ell un cavaller… I fa molta risa (…) Anem a buscar una pel·licula… T’agrada el Capelito?. Mira! una bruixa. Mira! uns pirates. Mira! la Blancaneus. Mira! la (¿?) la la Bella Durmiente. Mira! el oso fanda.

(…)

Avui m’he portat molt bé. M’ho he menjat tot… Fins i tot he canviat una roda punxada (…) I estem molt cansats. M’expliques un conte?. La Bella i la Béstia (…) Un petó. Tapa’m bé! (…) i a la Kitty i a la Pepita i al Nico Nico i al Nac·ca i al Marçal…

Escric des de una biblioteca nova de trinca… Tot i que el WIFI -també nou de trinca- és insuficient per tots els usuaris (…) Nova!, i al costat de casa!. Biblioteca Marta Mata (¿?)

Resulta que la Marta Mata -a la que no tenia el plaer de coneixer, més enllà de coneixer el nom- va viure de ple la República… És preciós el que ella mateixa va explicar l’any 2006 a la Biblioteca Nacional (…)

M’impressiona el que conec de la república. Sobretot cóm es vivien l’educació i la cultura(…) Un intent valent i orgullós de posar-nos al capdavant d’Europa (…) Van projectar més de vint mil escoles públiques, van fer -diuen els historiadors- el millor pla professional pels mestres que ha existit mai i van intentar eliminar l’analfabetisme d’España (…) I no s’en van sortir (…) Però alguns van quedar impregnats de tota aquella meravella (…) Alguna esquitxada d’aquella marea fins i tot ens ha arribat a nosaltres (…) Una immensa marea roja, que va arribar un 14 d’Abril del 31.

Ok. El llibre electrònic  funciona… I és molt útil i sostenible. I -no en tinc cap dubte, jo- és el futur que ens espera (…) I sí… Hi haurà qui digui que serà la democratització de l’escriptura… Ja!. Cóm si tothom sapigués escriure (…) I els escriptors?, els bons escriptors, vull dir… Què faran?. Què faran quan -igual que als mals escriptors- els pirategin els llibres i els pengin a la xarxa?… Per què els escriptors no son músics… Ells no poden fer bolos… O potser sí. Potser hauran de tornar a viatjar de vila en vila explicant histories. Hauran d’exercir de contacontes (…)  I potser d’aquí a uns anys tornarem a tenir arbres que -de nou- no ens deixaran veure el bosc.

(…) Com qualsevol altre últim dia del 2008… Com qualsevol altres dia en que jo llegeixo l’última pàgina d’un llibre que m’obsesiona (…) Com tants altres qualsevol dies de 86.401 segons de durada (…) I com qualsevol altre dia amb el nas tapat (…) Un d’aquells dies que mentre esmorzo repasso els Blogs que m’agraden… Un d’aquells dies que no truco al Fly -tot i que avui potser si ho he fet-.

Com qualsevol altre dia amb Banda Sonora dels Who. Un altre dia qualsevol de 14ºC (out) i 19′7ºC (in)… De menjar macarrons i amanida… De estar enamorat (…) Com qualsevol altre dia en què penso en gats (…) Un dia qualsevol amb un nom -31- qualsevol.

I com qualsevol altre dia qualsevol, en què em dutxo en tres minuts… Esmorzo amb cafè sol… I penso que ja no fumo… I penso en dos noms (Guillem i Emma)… Qualsevol altre dia a Cornellà.

(…) Un dia qualsevol… D’aquells dies qualsevol… Per molt que -per força- hagi de ser una nit inoblidable. I -per força- hagi de ser el més original SMS i el de la festa més divertida… Jo sé que l’oblidaré. Per sort- Segur- que demà l’oblidaré (…) I recordaré altres coses, altres nits i altres dies qualsevol.

(…) Ha quedat totalment atrapat. El komandante Rampas ha quedat atrapat per la Lisbeth Salander… Les seves històries, els seus mètodes, el seu alias (wasp),  -fins i tot- pels seus pits nous, fins i tot la seva promiscuïtat (…) El Komandante ha quedat atrapat per un munt de coses que en principi no li agraden… Però això no importa. L’amor és céc (…) El -komandante- Rampas ha desaparegut dins les pàgines del Segon llibre de la trilogia Millennium.

El -suec- Stieg Larsson va fer de celestina, el -periodista- Mikael Blomkvist el va captivar i finalment l’escuàlida Lisbeth se l’ha fet seu (…) i ha desaparegut en un univers de paraules i misteris.

La -hacker- senyoreta Salander s’ha ficat dins del seu disc dur i ara és ella qui governa (…) El rampas no pot més que veure on el porta tot això (…) Veure on el porta “La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina“, i les seves 749 pàgines.

No la conec de res. Em diuen que es diu Laura Alcoba. Em diuen que és un fenomen literari a França i Argentina. Que va viure amagada 7 anys amb la seva mare quan la dictadura Argentina (…) No la conec de res, però la reconec -no sé per què- i em presento… Haig de fer-li unes fotos (…) La trobo més o menys simpàtica, descuidadament sexi, lànguida i tímida (…) em fa venir ganes de llegir el seu llibre “La casa de los conejos“.

M’explica que va conèixer no sé qui -d’EFE- a Argèlia… Que si l’abric blanc quedarà bé a la foto (…) Li faig les fotos i m’acomiado… Ella diu que -”ha sido un placer“- (m’ho diu amb un curiós accent argentí)… I vull creure-la (…) Per a mi també ha estat un plaer… Un d’aquells plaers que de tant en tant tinc quan deu minuts donen per descobrir a una persona - Cóm el Sergi López, L’Amin Maalouf (…) Frank Rijkaar, Adolf Ratzka, Teo Angelopolulos, Palau i Fabre, Alba López, Ryszard Kapuściński- (…) Sens dubte em llegiré el llibre.

Estic al Poble Sec. A Barcelona. Estic a un bar del Poble Sec -amb una colega, la Carme- fent temps. Tenim una feina i fem temps (…) A la radio sona el Serrat… Nací en el Mediterraneo (ni fet a mida)…I la Carme -la Tierz- m’interromp per explicar-me que avui s’ha trobat a l’impressora de la feina un full amb la lletra d’aquesta cançó (jejeje) Parlem de la coincidència… De les vacances… De que ho escriuré al blog.

(…) Poc després ja hem fet la sessió de fotos a la que anàvem… Es tractava de l’assaig d’una obra de teatre…  Fotografio a Jasón, a Medea, Eetes… I cóm no, als Argonautes… I com no, la mitologia grega… I cóm no, la Mediterrania (…) I ja marxem. I jo -no se per què- li pregunto a la directora cóm serà la llum de l’espectacle… I ja és estrany que li pregunti, perquè no m’interessa… No se per què ho pregunto. I ella -molt amable- m’explica que és una llum molt intensa. molt càlida… Molt mediterrània (!¡)

(…) I sortim -la Tierz i jo- al carrer… I tornem a parlar de la coincidència… I li pregunto on anirà per vacances… “Pensava anar als EE.UU”… I marxa (…) i s’atura… I diu que potser s’ho haurà de repensar (…) I ara si. Marxa… Cap el Metro L3, Poble Sec.

Llevar-me amb un somriure -mig a les fosques- de la meva estimada. El ronroneig habitual de la Tiger. El sol a la cara a l’hora de l’esmorzar. Un cambrer que obliga a una amiga -princesa- a acabar-se tot el seu plat. Un missatge inesperat i tronat a la bústia de veu. Eixugar el cabell a una nena -a la que adoro- de dos anys… Estar llegint “Els homes que no estimaven les dones” - i no poder parar-. Altra cop la meva estimada i el seu somriure… Aquest cop entra per la porta.

(…) I una entrada al Blog de l’amic Paco…

Un dia de tardor. De Novembre. Un dia per oblidar la crisi. Oblidar-se de tot… Excepte d’aquest dia.
 

“Liberation”. Xavier Bertral 2006

La historia mes bella del món, son 174 pàgines (en la edició butxaca)… 174 pàgines que tot i ser pseudo ciència, o ciència molt bàsica, a mi em van encantar. També està bé poder parlar de coses que no coneixes i no entens (del tot)… I sobre tot poder disfrutar-les… El cosmos és de tots (tot i que sembli ser yankee, rus i potser xinés)… I tots tenim el dret a participar-hi…També en som part.

- “Els àtoms escapats dels estels que moren, erren a l’atzar en l’espai interestel·lar i es barregen amb els grans núvols , al llarg de la Via Làctia, Així, l’espai es converteix en un veritable laboratori de química. Per l’efecte de la força electromagnètica, els electrons es posen en òrbita entorn dels nuclis atòmics per a formar àtoms. Aquests, al seu torn, s’associen en molècules tornat-se cada cop més pesades. Algunes molècules agrupen més d’una desena d’àtoms. L’associació de l’oxigen i l’hidrogen donarà l’aigua. El ozó , nitrogen i l’hidrogen formen l’amoníac. Trobem fins i tot la molècula de l’alcohol etílic, el de les nostres begudes alcohòliques, compost per dos àtoms de carboni, un àtom d’oxigen i sis àtoms d’hidrogen. Són els mateixos àtoms que més endavant , en la Terra, es combinaran per a formar organismes vius. Realment estem fets de pols d’estrelles”-.
(…)

Aquesta afirmació és preciosa… I no m’importa si és certa o no (del tot certa o no), així de simple o no… Jo vull ser pols d’estels!… I vull ser un gat… I vull ser català…. I vull ser atractiu… Vull ser creatiu… I vull ser dolç… I vull ser intel·ligent, I vull ser lliure, I vull ser motard (…) I em penso que mes o menys ja està… Vull ser feliç, i que els del meu voltant se sentin feliços d’estar a prop meu… (I de tant en tant pintar algun quadre vermell)…