LA FOTOSÍNTESI

Amic Paco, jo, com tu, vaig passar molts anys al Crònica, saps? (…) A l’antiga redacció de Consell de Cent (pfff) Quant de temps. Llavors encara s’hi fumava (imagina’t!). Jo (com tú) vaig viure com fèiem el nou diari. Ostia! semblava bo, t’ho prometo… Van ser uns bons anys, eh Paquito?. Mira que varem riure amb el Losi, el Xevi, la Cris, el Miquel, la Rosa, la Ruth, el Robert… el Jordi (…) I jo esperant eternament el contracte promés! (10 anys!). Pel que sembla vaig triar el moment idoni per marxar. Les coses, des de llavors no son fàcils per allà (…) Saps? al marxar vaig endur-me una dona i una filla…  I un munt d’amics (…) El que et deia… Em van fer marxar, sí. Peró vaig endur-me un munt de coses bones.

Tant GSMA i tant pagar-los per que es quedin, o per que vingui (Perquè dona riquesa, i feina diuen). I potser és cert, però mes feina donaria si els controladors d’ accessos, la gent de premsa, la seguretat, els fotògrafs i tants altres fossin d’aquí (…) I potser els hotels, els bars, els taxis, les putes i d’altres estan fent l’agost al febrer… Però és que jo tinc uns quants amics fotògrafs a l’atur. I resulta que també es paga aquesta fira amb els seus impostos (…) I tant català als cinemes i a les botigues (doncs) tampoc estaria malament que algú del saló parlés català (o fins i tot castellà!) i que no et fesin sentir-te imbecil (a cada moment) per treballar a casa teva (…) (no?)

(…) Que arrossega totes les misèries, fins la línia (que com deia el Baricco) on s’ajunten la terra i la mar. Arrossega fotògrafs cincuentons als que foten fora de diaris. I autònoms que rebaixen un 30 % les factures per poder seguir treballant (…) A la fi, tot acaba. I les joves promeses sobradament preparades (amb ulls ambiciosos) també… Ells també acabaran a la Platja. Envoltats de fulanos i menganos (…) Tots junts damunt d’una línia de sorra i escuma. Aquella línia (que deia el Baricco), on tota la immensitat de l’oceà, tota aquella massa immensa d’aigua, també acaba.. Hi ha un punt exacte on tot allò acaba.

(…) Òstia, Ginjinha!. Ja no recordava el que em va agradar la ginginha quan la vaig comprar a Lisboa (pfff… quan de temps). I que poc ens va durar l’ampolla… Ens la varem pulir amb la Hanneke, el Salva, el Fly, el Joanillo i la penya en una nit (…) Potser ara l’Alberto veurà el meu e-mail i me’n portarà una (…) Ja no ho recordava. Com canvien les coses… Ara surto els divendres amb el cotxet de la nena. Ara no fumo (again). Ara toca Elefantentreffen (again too). Ara els pisos valen menys diners, ara la feina pinta magra (bé, abans també pintava magra). Ara torno a tenir carnet B. Ara t’escolto. Ara tinc menys cabell. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li darem un tall.

Doncs sí. ja ho te això d’Internet. Qualsevol pot linkar-te i creuar-se  al la vida. De sobte algú entra a casa teva (i ja està) (…) I el meu alcalde avui em troba a la seva cuina, amb un cafè a la ma (tranquil·lament) preguntant-li perquè si ell celebra tant el comerç de barri, el famós barri gairebé no te botigues (excepte mil basars xinesos)… Perquè ja no tinc videoclub, papereria, ni quiosc… Perquè quan baixo la rambla tot son bancs (…) I ja de pas, ja que estic a la seva cuina, també li preguntaré perquè al carrer on el PSC i ERC tenen dues precioses seus,   al costat d’ un col·legi, per les voreres no hi passa un carret de nen, ni un carret de la compra, i perquè està sempre ple de cotxes en doble fila i el paviment aixecat, i la seu del seu partit, te un gual davant d’un descampat (de merda!) (…) Ja veus, perques de ciutadà que se t’ha ficat a la cuina (…) Per cert.  Està força bé el llibre que llegeix l’Alcalde!

Ells (els del Spams de medicaments) deuen pensar que ara és un bon moment per vendre Prozac, Viagra, Zoloft, Lexapro i altres merdes. Ara, a s’hora baixa la gent busca l’ajut allà on pot (…) Jo miro d’estalviar una mica, els mitjans s’agrupen per apretar una mica als Zp’s i Rajoy’s Jutge-vedettes, El Punt compra per mirar de salvar-se del tall… I altres compren pastilles de colors a la Xarxa, sense saber massa del cert si el que es perdran és el que diu l’envàs (…) També un embolcall hi diu “L’Avui i El Punt sumen esforços” (…)També un dia algú va dir que “Apoyaré el Estatut de Catalunya…”(…) I alguns varem comprar la pastilleta (…) I em noto un pel marejat (Serà una sobredosi).

(…) I el Millet que pagava als partits de tort i dret, i les fundacions dels collons repartint-se el botí … I els cabrons de Santa Coloma i (…) I l’imbecilitat de l’ex-President que va i diu (li diu al Xavier Bosch… Al seu programa) que d’això millor no parlar-ne… Diu que s’ha de deixar córrer per no pendre tots mal(¿?!!) El “això ara no toca” en versió vell penós que (ara sí) repapieja (…) I els de Valencia, Gurtel, Alcorcón i totes les merdes que no sabem ni sabrem. però això sí… O’clock (i sovint trimestralment) tots nosaltres seguim pagant (…) Per cert President… I tant que toca… Ja triga a començar a explicar-ho tot… I si ara prenem mal, doncs mala sort (haber pedido muerte).

(…)

Sempre dius que alguna cosa falla, i jo començo a creure que aquest és el teu pla a llarg termini. Independentment del que et faci feliç, independentment del que vulguis… Ets tan fotudament especial.

Llàstima que jo no sigui tan especial.

Potser és el diable, entre nosaltres, o putes al meu cap, putes a la meva porta, putes al meu llit (…) Ell va dir-me, Oh! no. Jo no!. Ets cara a cara amb l’home que va vendre el món… Jo vaig riure, vaig donar-li la ma, i vaig fer el camí de tornada a casa (…)

I un altre que va com una moto (…) L’amic Alguersuari i el seu magnífic blog… Ja ho diu ell mateix sota la seva foto (…) i jo. Jo sóc un altre que va en moto… avui no… Avui he anat en tram… Trambaix… i he anat com una moto. Cabrejat amb la mediocritat d’una funcionària … Com una moto amb l’esperpent de foto d’Islamabad que he vist publicada… Com una moto amb el puto planE i la merda de pais en què vivim (…) I el mal de cap. No em marxa. Ja fa tres dies que l’arrossego. Potser vaig massa accelerat. Com una moto. Potser és de tant mossegar-me la llengua.

85 a 63! (…) Sembla que no caldrà fer un ERO a la selecció de bàsquet (…) No caldran solucions imaginatives per triar el tall del greix (…) Sense crisi… Tot és perfecte, i el sol sortirà per l’Est, i les plantes faran la fotosíntesi, i els index de pol·lució baixaran, i les indústries produiran més i més, i la gent (els carn i també els greix) consumiran més, i els senyors imaginatius de les empreses (potser) no voldran fer EROs, i els pares del nois de Sant Boi, o Sant Feliu, o Sant Sunsun Corda, podran mantenir fills (MVP o greix) que juguin a bàsquet, o juguin a fer diaris, o juguin a fer cotxes… Jugadors  Titulars, temporals, fixos discontinus o jugadors autònoms dependents? (…)

Què intel·ligents que són aquests que ens dirigeixen!. L’Atur baixa! (…) I a més les arques de l’Estat s’engreixen… Amb els impostos dels pringats que curren. O els que decideixen fer-se autònoms per poder currar (renunciant a cobrar l’atur) (…) Fins i tot les administracions s’omplen les butxaques amb imbècils com jo, que es fan autònoms, renuncien a l’atur i demanen capitalitzar-lo per pagar els autònoms… I ells, els grans administradors!, diuen que no compleixo els requisits! (que perjuro compleixo). Que faré la mateixa feina que feia i això no dóna un lloc de treball nou (!!!???).

Bé, a banda que queda el recurs, i el Síndic (off course)… M’ompliré de paciència i miraré de pensar que no sóc un imbècil que va fer-se autònom acollint-me als ajuts que (PER LLEI) em pertocaven, i que a dia d’avui… Em faig un fart de pagar IVA i IRPF i figuro a les estadístiques com a treballador… I això és perfecte pels que volen timar-me la prestació.

(…) Tu diràs!. És clar que no m’agrada. I menys la parafernalia de cables ordinadors i nervis (…) I en el fons tot és caspós i burocràtic i caduc (…) Tant me fot. És una feina com qualsevol altre. Una bona feina. Alimenticia (…) Poc importen les meves fotos, ni les bones fotos, ni les fotos… Tot és el mateix segons qui mira. O això diuen per aquí… bla bla bla fer les fotos amb un telèfon, bla bla bla Photoshop… bla bla Internet (diuen) (pfff!?) Gris!, però la meva vida és llums, colors, petons, cançons… i la meva filla. I d’aquí una estona plegaré i aniré a petonejar-la… I ja està… (Emma) El papa avui ja s’ha guanyat les garrofes.

Es que no se que dir-te gateta. Tot sona Pàmfil. Tot sona a baba (… ) Es que vaig flipar tant al veure’t. I la olor que no vull - ni podria- oblidar.

(…) I mira per on portaves un triplet sota del braç. Ai! l’avi si et veies. Si ho veies(…) Si veies com el Messi volava -pel damunt de Roma- mentre tu feies els primers àpats a base de calostre!

Potser sí que te m’assembles ( A mi i al teu avi)… No se… Tant me fa (…) Saps Emma?. Ja fa cinc dies que em vaig enamorar de tu (I ja somio el nostre sidecar).

(…) Uf! Encara no m’ho crec!

…Si en feia de temps, que no fotia un salt així. Potser des de el gols de Koeman a Wembley (…) I érem allà. Territori Iniesta. A la rambla on tants dies l’he vist fer un cafetó -de vegades amb els estopa- i on hi te una penya (…) I al meu voltant la gent va embogir. I la Marta feia saltar la nena de la panxa (quina por)… I l’Ana era tot boca i dents. I el Victor de sobte va rejovenir 10 anys (…)

I de sote tot va embogir. Cants, crits, petons… Repetien el gol i la gent el cridaba com si cada vegada en fos un de nou. I jo tenia ganes de plorar (¿?).

I vaig pensa que la nena potser neixeria el dia que el Barça guanyi la Copa  d’Europa (¿?). I vaig pensar que aquell dia m’hauria agradat ser lo puto gusiluz.

(…) I diu l’Iniesta que va ser el dia mes feliç de la seva vida (tu diras!)

(…) Un tio que porta un cartell on hi diu que vol ser enterrat amb la samarreta de Messi. Els culers que ja veuen un any mes en blanc. La riuada incontrolada -incontrolable- de gent a la sortida. El milió de televisions i els seus -banals- directes a peu de camp. Els “futbolista-comentarista“. Els fotògrafs guiris. Els problemes amb la 3G. El Bojan escalfant a la banda. El silenci del Camp Nou. Fer un partit per EFE (…)

I aquell tio -de negre- que es comporta com un cura (…) I a pesar de lo absurd d’aquesta religió, ara -ahir- estic encantat de tornar…

(…) I ja fa temps lluito sol. Sota dels pals. L’última resistència. L’Últim intent d’evitar el gol. Aquest món no em farà un gol! (crido fort) per donar-me forces renovades (…) I l’evito. I tot segueix. Fins la següent jugada… Tornaré a evitar-ho (si cal) tornaré a evitar ser batut

(…) Ara toca respirar. Tot segueix, però la pilota és lluny (…) No he de perdre la concentració. Tornarà. El perill tornarà. Estic preparat. Aquí espero. No tinc por (no massa)…  Al cap i a la fi, només és un partit

(…) no?

(…)

Diu el Google -que tot ho sap- que aixó és: lat=41.35636062561562 lon=2.068355977535248 (…)

I és fàcil. El Google és així. Tot ho fa fàcil (…) I el patracol de papers que m’han donat a l’INEM (o SOC o Treball) diu que és IMPORTANT que no confongui l’abonament trimestral de les cotitzacions amb càrrec a la prestació amb la subvenció de quotes que no anomeni “bonificacions” aquestes ajudes, perquè és un terme no correcte (¿¿??) ja que les bonificacions son competència de la Tresoreria General de la Seguretat Social (¿¡!?)

Em penso que soc mes tonto del que em creia (…) jo em feia per un tio normal. No massa estrany… Amb dues cames i tal, diríem… Un noi despert, diríem (…)

Necessito un papeleos map… He perdut el Nord. Necessito uns papers que siguin com el Google… Uns papers per tontos del s.XXI.

(…)

O millor, deixar-ho i dedicar-me a coses que fins i tot un tonto sap fer… Com estendre roba al terrat o escriure un Blog…

(…) Diuen -a algun lloc ho diuen- una de cal y una de arena. O alguna cosa així.

I l’amic Alfonso me’n dona una de cal - i em taladra- amb un disc de Miguel Rios… I el pitjor és que vol vol convèncer-me que m’ha d’agradar. De que és lo millor (¿¿!!!!!!).

Per sort arriba l’ arena. Arena de platja sobre la que ell mateix corre. Platja de delta. Mig riu mig mar… I jo -també corro- ho enregistro. Imagino música de Vetusta Morla.

(…) M’agrada molt la música que fan aquests tios… També han estat arena d’aquest cap de setmana (…) Ja veurem de quin pal va la de cal que ho acompanya (…)

(…)

Ni ganes d’escriure el Blog (¿!) Potser és massa santa, la setmana, perquè em preocupi de l’INEM, el SOC, l’AEAT i de la SS. Paperassa burocràtica que res té a veure amb la passió de Crist (Espero que tampoc sigui la meva, de passió!)… Espero que com a molt -la meva història- parli de travessa del desert (…)

I ni tant sols puc distreure’m jugant amb els nens, que fan el que han de fer el nens i marxen de vacances. I la nena de la panxa encara només és panxa (…) Quines ganes de petons que tinc avui… Quines ganes de jugar. I d’oblidar.

BRAVO PERIODISTA!… Magnífica la actitud del Jorge Ibeas (ex) del Canal Bizkaia. Sí senyor… Ni Brave Heart, ni Manolete (…) I l’han despatxat -és clar- i m’imagino que li anirà bé… Fins i tot això potser el catapultarà al cim (i me n’alegro).

Perquè les coses -de vegades- són així. De vegades algú queda ben retratat. Mala sort nanos!… La xarxa corre molt més que els vostres cotxes -estratosfèrics- i ara un munt de gent sap, que darrera de la pasta, els telèfons i la gomina el que hi ha són uns cretins mediocres (…) La llàstima és que són ells els que manen… Però ja es veurà… Temps al temps.

(…) Joder quina cua a l’Oficina d’ocupació -ni molt menys tan divertit com a Full Monty- i fan curt de cadires… Uf els genolls! (…) Diu el noi de la taula 7 que ”si EFE és internacional o nacional” (…) Fullejo el certificat d’empresa que diu blablabla (…)

Diu el diari que diuen els manifestants que la culpa és dels mossos, i els mossos diuen que dels manifestants -i el Saura ja no sap què diu- i diu l’Ana que la Ruth ja fa 1m. d’alçada (…) Òstia! ara una dona li diu a la d’informació que “va usted a saber mejor que yo lo que tengo que hacer!” (¿?)

Quantes coses diu la gent… I ja porto aquí 1h i 1/2.

Hora del bañito. Cóm gairebé cada dia, però a casa del Ramón, de la Maria i de les nenes(…) Un munt de nens a la banyera i un munt de grans que se’ls miren. Riuen (t’hagues encantat Ricky)  (…) I està bé per estalviar recursos. I està bé pels nens -que no ho recordaran mes enllà de la foto- i per nosaltres, que ho recordarem tota la vida (…) I pels pares, que veuen els somriures del petitons i també somriuen (…) I per mi que trobo una foto preciosa… I puc escriure això (…) I després del bañito la sopita. De fideus. I cap a casa (…) el bany de demà segur que no serà tant divertit (no nens?).

(…) Joder!. I què collons faig jo ara?. Vacances?… Sona a cachondeillo que em quedi sense feina i encara vinguin a dir-me que m’ho prengui com unes vacances (…) Hivernar. Això sí que seria profitós. I La puta d’oros! agafa’t tu les putes vacances!. I no em calen idees… Ja en tinc un munt… La primera seria anar demà a currar (…)

Collons… Que no dramatitzo… No parlo de sobreviure, o de tornar a treballar d’aquí a unes setmanes -o dies o mesos- o de ser autònom o de si sóc la polla. i si sóc un professional como la copa de un pino…. Parlo de demà.

Demà em llevaré amb ben poca cosa a fer i em cagaré en la mare que va parir la mala sort que he tingut tota la meva vida professional. I la merda d’anys que he perdut aquí i allà, i el munt de cops que he hagut de començar de nou. I la merda d’empreses que tenim -i que em penso ens mereixem-.

I demà serà cóm avui. Amb l’estranya sensació d’anar veien gent que estaà treballant, i jo no - Jo ja no- (…) Avui he pensat molt en Los lunes al sol (…) I demà toca martes al sol…

I demà tot serà una merda. I jo tornaré a escoltar el cd d’Amaral… I aquesta serà la prova més clara de que és un dia de merda.

I no!. No són vacances (…) I collons, ja se que m’en sortiré, però estic a l’atur i no de vacances.

(…) Pubilla Casas. Un nen amb pinta de fill li explica a una colombiana amb pinta de mare que -” Ya se contar en inglés… Mira… One, two, three, quatre, five, sis, seven, vuit…” (…) Gavarra. Una parella amb samarreta de la selecció d’Ecuador i pinta d’Equatorians fa carantoines al mes petit dels tres nens amb pinta de fills que els acompanyen (…) Cornellà. Un negre d’accent cubà i pinta de cubà parla amb un altre home amb pinta de marroquí sobre no se que de Vodafone i d’una calaixera (…) I el viatge ha passat en un tres i no res (…) Començo a pensar que -com dirien o podrien dir els Antonia Font- jo gairebé ja no sóm d’eixe món (…) Però és que aqueix món m’encanta…

(…) Ja ho va dir aquell tant intel·ligent -”El fútbol es asín“-. I no cal que ho jurin, que és aixíns… Que els hi diguin als del Crackòvia, que parodien fins a l’hiperrealisme el futbolista que abans es deia Guti i ara s’anomena Guti. Haz (al més pur estil d’aquell cantant que abans es deia Prince i ara es diu un dibuix).

El futbol és aixins. Hi ha jugadors que col·leccionen mòbils, cotxes o rellotges o qualsevol altra gilipollada (…) I tenen fills celebren els gols fent coses tipus petons al canell o “gronxen” nadons… Collons!. Alguns es passen la vida gronxant (espero que no siguin tots fills seus (…) I d’altres porten els fills a l’entrenament. I no entenc per què no van al cole (…) I es canvien de pentinat per acabar amb un mala ratxa (¿?)

I quan fan un acudit tota una cort de periodistes els riu la gràcia… Encara que sigui sexista o prepotent o el que sigui (…) Mentre les ments pensants es deixen la gola a les tertúlies decidint si tenim crisi, triplete, trisi o criplete (…) I entre tertúlia i tertúlia hi haurà anuncis on sortiran “el más listo de la clase“, “el mejor portero del mundo“, “El niño“, “El profe” (…) Mmmmm… Estrelles d’aquest món… que ompliran pàgines i minuts de tele explicant que encara hi ha lliga, perquè s’ha d’anar passet a passet i tot i que el rival va jugar molt bé ells van fer les coses com tocava i llavors, amb esforç i treball, aquest equip és molt difícil de superar, perquè l’ambient al camp ajuda molt i l’equip està molt preparat i el seu company, fulanito de tal, és una meravella que sempre juga bé el posis a la posició que el posis i a més sempre està disposat a ajudar l’equip, entre broma i broma, perquè l’ambient al vestidor és increïble bla bla bla bla bla bla bla bla…