LA FOTOSÍNTESI

(…) Òstia, Ginjinha!. Ja no recordava el que em va agradar la ginginha quan la vaig comprar a Lisboa (pfff… quan de temps). I que poc ens va durar l’ampolla… Ens la varem pulir amb la Hanneke, el Salva, el Fly, el Joanillo i la penya en una nit (…) Potser ara l’Alberto veurà el meu e-mail i me’n portarà una (…) Ja no ho recordava. Com canvien les coses… Ara surto els divendres amb el cotxet de la nena. Ara no fumo (again). Ara toca Elefantentreffen (again too). Ara els pisos valen menys diners, ara la feina pinta magra (bé, abans també pintava magra). Ara torno a tenir carnet B. Ara t’escolto. Ara tinc menys cabell. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li darem un tall.

(…) I el Millet que pagava als partits de tort i dret, i les fundacions dels collons repartint-se el botí … I els cabrons de Santa Coloma i (…) I l’imbecilitat de l’ex-President que va i diu (li diu al Xavier Bosch… Al seu programa) que d’això millor no parlar-ne… Diu que s’ha de deixar córrer per no pendre tots mal(¿?!!) El “això ara no toca” en versió vell penós que (ara sí) repapieja (…) I els de Valencia, Gurtel, Alcorcón i totes les merdes que no sabem ni sabrem. però això sí… O’clock (i sovint trimestralment) tots nosaltres seguim pagant (…) Per cert President… I tant que toca… Ja triga a començar a explicar-ho tot… I si ara prenem mal, doncs mala sort (haber pedido muerte).

I un altre que va com una moto (…) L’amic Alguersuari i el seu magnífic blog… Ja ho diu ell mateix sota la seva foto (…) i jo. Jo sóc un altre que va en moto… avui no… Avui he anat en tram… Trambaix… i he anat com una moto. Cabrejat amb la mediocritat d’una funcionària … Com una moto amb l’esperpent de foto d’Islamabad que he vist publicada… Com una moto amb el puto planE i la merda de pais en què vivim (…) I el mal de cap. No em marxa. Ja fa tres dies que l’arrossego. Potser vaig massa accelerat. Com una moto. Potser és de tant mossegar-me la llengua.

(…) I no!. No és la frase de comiat de la Maleni com a Ministra… És una frase feta que em fa gràcia per lo descriptiva que resulta (…) descriptiva del que hauríem de fer els pringats d’aquest món davant de la crisi (…) Descriu el que més ens costarà de fer i l’únic que ens alliberarà de què els mateixos d’abans ens agafin pels ous (vet aquí una altra frase descriptiva) i tornin a expremer-nos la sang.

I partio i doblao ja ho he estat diverses vegades. I aquí segueixo (…) I com diu un llibre -a la portada la vie est ailleurs (…) Potser -la vie- és alguna cosa que comença amb una dona, una nena a una panxa i un barret amb forma de món.

BRAVO PERIODISTA!… Magnífica la actitud del Jorge Ibeas (ex) del Canal Bizkaia. Sí senyor… Ni Brave Heart, ni Manolete (…) I l’han despatxat -és clar- i m’imagino que li anirà bé… Fins i tot això potser el catapultarà al cim (i me n’alegro).

Perquè les coses -de vegades- són així. De vegades algú queda ben retratat. Mala sort nanos!… La xarxa corre molt més que els vostres cotxes -estratosfèrics- i ara un munt de gent sap, que darrera de la pasta, els telèfons i la gomina el que hi ha són uns cretins mediocres (…) La llàstima és que són ells els que manen… Però ja es veurà… Temps al temps.

(…) Joder!. I què collons faig jo ara?. Vacances?… Sona a cachondeillo que em quedi sense feina i encara vinguin a dir-me que m’ho prengui com unes vacances (…) Hivernar. Això sí que seria profitós. I La puta d’oros! agafa’t tu les putes vacances!. I no em calen idees… Ja en tinc un munt… La primera seria anar demà a currar (…)

Collons… Que no dramatitzo… No parlo de sobreviure, o de tornar a treballar d’aquí a unes setmanes -o dies o mesos- o de ser autònom o de si sóc la polla. i si sóc un professional como la copa de un pino…. Parlo de demà.

Demà em llevaré amb ben poca cosa a fer i em cagaré en la mare que va parir la mala sort que he tingut tota la meva vida professional. I la merda d’anys que he perdut aquí i allà, i el munt de cops que he hagut de començar de nou. I la merda d’empreses que tenim -i que em penso ens mereixem-.

I demà serà cóm avui. Amb l’estranya sensació d’anar veien gent que estaà treballant, i jo no - Jo ja no- (…) Avui he pensat molt en Los lunes al sol (…) I demà toca martes al sol…

I demà tot serà una merda. I jo tornaré a escoltar el cd d’Amaral… I aquesta serà la prova més clara de que és un dia de merda.

I no!. No són vacances (…) I collons, ja se que m’en sortiré, però estic a l’atur i no de vacances.

(…) Vull que em besin -como tu sólo sabes- i cuinar amb oli d’oliva (…) I no se me’n fotrà -mai- si les coses són bones o dolentes… I potser les meves fotos són com les d’un ximpanzé qualsevol, però jo segueixo creient que no (…)

I arribats aquí sembla el mateix comprar un diari que llegir un pamflet. Veure jugar al Ricky que un ninot qualsevol. La roba ben feta o la que es desfila a la primera rentada (…) Espero veure -i gaudir- sempre la diferència entre llegir Anne Rice o Amin Malouf… I sí. Només són fotos, petons, menjar, llibres, TV  (…) Tot s’assembla, però no tot és el mateix.

nnnnnnn

(…) Al programa del Buenafuente, l’Eduard Punset i el Leopoldo Abadía parlen de crisi de valors. I sona retòrica -mediàtica- però és cert (…) Poc importa ja si un diari hiperpremiat (4 Pulitzer!) i amb 150 anys d’història tanca, o si l’escombra està -ben- fabricada a Granollers o és una escombra de merda (wrong made in China).

Tant se val si volia ser un gran periodista. I més tard periodista. I més tard treballar (…) I ara miro enrere i veig que ho vaig fer. I que sóc un bon professional. I que això ja no importa… Ho tenim fotut tots plegats. Fins i tot els jovenets descarats que es pensen que es menjaran el món (em penso que el que menjaran és una bona dosi de merda).

I alguns s’hi resisteixen, i segueixen posant etiquetes tipus “vedella gallega” a les safates del súper. I d’altres aposten per tornar a vendre o fer alguna cosa de qualitat (…)

Ves a saber què pensaran i com viuran els que ara estudien. Potser fins i tot viuran a un món millor (…) Potser jo treuré -de nou- forces i m’enfrontaré de nou a tot aquest mecanisme que ens empeny al buit.

(…) Doncs no se que dir-hi. A mi em sembla que tots -tothom- hauria de comprar els productes d’aquí. Sempre que fos possible, és clar. Tampoc cal ser un talibà (…)

Diríem, que davant del dubte, sempre el d’aquí -o fet aquí- o tecnologia d’aquí, o menjar, o cotxes, vins, roba (…) I potser està mal vist -dins d’Europa- això(…) I mira tu… A França i a Italia ja han començat a donar diners a la industria de la automoció per que no deslocalitzi.

I això sí que em sembla malament. ni un duro! els donaria jo, però també els deixaria clar que si deslocalitzen que s’oblidin de vendre cotxes aquí.

Més que donar diners per que no marxin, el que faria seria premiar al comprador d’un cotxe fabricat aquí (…) No se. No se que faria… Moltes coses… Però el que faria és fer-les… Començar a fer-les.

I d’això sembla ser que s’en diu proteccionisme. I què? (…) Diuen els Placebo -a la cançó Protect me- alguna cosa tipus “Potser som víctimes de la sort. Recordes quan festejàvem?. Volíem beure i drogar-nos. I ara estem sols” (…)

Cert. Ara estem sols (…) I pot-se haurem de protegir-nos. O cuidar-nos.

(…) Sembla que haurem de posar cadenes. La ruta cada cop és mes perillosa (…) Sembla que ara la solució als problemes econòmics del món serà poder fer fora als treballadors amb més facilitat. O que cobrin menys atur (…) Sembla que es tracta de negar la situació. De fer veure que no és tant com sembla (…) Potser fins i tot el diner públic -que és de tots, of course- finalment serà necessari per ajudar els bancs i multinacionals.

I és clar! que tant se’ls en fot a ells (…) Si no perdran pas la feina -ells- ni els pisos… Són els aturats i sense subsidi els que perdran els pisos… Que evidentment es quedarà el banc -sota preu- i augmentarà un patrimoni, que quan tot això passi ja miraran de vendre als fills dels morts de la crisi… Ja s’ocuparan ells que la propera generació tingui crèdit i feina per comprar (…) Peró és clar… Als seus fills no els caldrà el crèdit. Seran rics.

I les grans ments pensants ens diuen que ens cordem el cinturó, que posem les cadenes i -si podem- que omplim el dipòsit de benzina (…) Em sembla que el que de debò ens caldrà -amb aquest tipus de gent al capdavant de l’economia- serà portar el cotxe equipat amb un bon sistema d’Airbags (…) I jo -com tants altres- sóc dels que van en moto -de sempre- i no tinc ni tant sols l’Airbag. Doncs jo, hauré de confiar en ser prou bon conductor per no ostiar-me en aquesta carretera tant xunga.

Ho sento petitona (ho sento molt). No se que més dir-te. Jo no volia que el món que et queda fos així, però és que per aquí només pensen en els diners -vivim la societat del pelotazo- i no els importa ni el futur ni el passat (…) I tant se’ls fot als rics que cada cop hi hagi mes pobres… Sempre que els pobres tinguin crèdit per comprar el que ells fabriquen… I tant se val si el món s’en va a la merda… L’important és guanyar mes i tenir mes (…) Ho sento filla. I no. No em rento les mans… Però és que no puc fer-hi més (…) No!. No em rendeixo. Només és que no se que fer (…) I no sóc perfecte jo -ni de lluny- però tranquil·la petitona, igual de lluny estic de ser com ells.

A veure… Diuen al Telenoticies que al 2018 hi haurà un 53% de nens i avis i un 47 % d’adults en edat laboral. O sigui jo (com jo, vull dir)… I sembla ser que això no havia succeït mai (¡!) Mai abans hi havia hagut menys treballadors que nens i jubilats.

(¿?) I l’atur?, la crisi, EROs, deslocalitzacions, precarietat, ETTs, subcontractació (…) No ho entenc. Si hi ha menys gent per treballar cóm és que cada cop hi ha menys llocs de treball i més atur… I l’economia creix?. I els nens i avis tindran uns serveis i pensions amb les aportacions dels que treballen? (…) No entenc res. Juro que no entenc res! (…) Potser hauré de seguir sent nen… I si no, mirar de ser mosca.

Èxit. del llatí exitus. sortida. fi, ex. “incerto exitu victoriae“

(…)L’èxit no existeix.

El triomf existeix en forma de petó. De petó de debò… Dels que no fugen. Ni arriben ni marxen -eterns- viuen sempre als llavis (…) La victòria viu als somriures. I les mirades que provoquen somriures. Els somriures que provoquen riures (…) El Triumph existeix en forma de motocicleta (…) En forma de nen que s’emociona quan juga feliç (…) De dona que s’allibera d’un cabró que la maltracta… D’un -o un altre- que pot estar tranquil a la feina (…) La victoria és el Rock & Roll… Tenir una perruquera simpàtica… menjar unes mandarines i que siguin boníssimes.

(…) L’èxit no és res. És una sortida bona o dolenta. Es una cantant -afroamericana- amb cara de lluç que canta poc i toca el piano justet (…) És el Schuster, Ronaldinho, Mendieta, Van Gaal, Valdés, Saviola, Deco, Robinho, Laporta,  de torn (…) És un hotel sobre terreny guanyat al mar… L’èxit és una puta de luxe.  És un mal periodista que tracta de destacar - i no té res- i dins seu no ha viscut el triomf (…) I viu l’èxit.

Un cap de setmana a Santiago -La del caballo blanco- Dóna per a molt. Pluja, pop, caminades, xocolata amb xurros, alguna birra, algun Ribeiro, comprar un barret, mes pluja, esmorzar d’hotel (…) Pensar en la teva ciutat.

I mentre penso en Barcelona, em fixo que aquest nucli històric -Pel que passejo sota la pluja- No és mes petit que el de la meva ciutat -El que seria el Gòtic, Born, Call, de BCN- I Aquí no hi ha cotxes… I no hi ha pilones per evitar-ho!… Simplement no es pot passar i no s’hi passa (¿?). I una gran i preciosa plaça, està buida. De fet no està buida, hi ha força gent… El que no hi ha és ni skaters, ni botellón, ni bars de -I per- Guiris (…)

I pel matí -Sota la pluja- He anat al mercat. I era un mercat. Sense pizzes a pedaços, fruita a pedaços, Paelladors, samarretes Kukutxumutxu, Vinoteques pijas, Insectes per menjar… El que si hi havia era servei de entrega a domicili i servei de compra per telèfon, per Internet, i servei de compra mitjançant un “Shopper” (que s’encarrega de fer-te la compra).

I a la tarda -Sota la pluja- He buscat una cafeteria… I n’hi havia mil. I totes eren de sempre. I a gairebé totes feien xocolata amb xurros… I no he pogut evitar pensar en un local (al costat de la Boqueria), que en dos anys va ser, Un restaurant japonés -Per a guiris- Un bar de - Dubtoses- Tapes, una taverna Basca -Històrica(¿?)- I ara (bé ara ja no ho se. Però l’últim cop que la vaig veure) era un magnific local dels típics Gofres de Barcelona.

Sembla que a l’ajuntament de L’Hospitalet han decidit seguir el fructífer model econòmic que els últims anys ha imperat a tot el món -I del qual ja en coneixem el resultat- Sembla que també han decidit seguir l’estela d’ajuntaments com Marbella, o la mateixa Barcelona (amb el seu meravellós Hotel Vela).

Els socialistes de L’Hospitalet, amb una confrontació oberta amb l’Alfonso Salmerón - que és el Portaveu del grup d’ICV-EUIA de l’Hospitalet i Regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat!- Doncs han decidit tirar endavant un projecte per re-qualificar 200.000 m2 de zona verda (Can Trabal), en sol industrial…

(…) M’avergonyeixo dels polítics. I m’avergonyeixo del meu país. I m’avergonyeixo de la legislació del meu país.

Can Trabal és l’Únic - i últim !- espai agrícola de L’H…. Hi construiran unes torres d’oficines de 13 plantes !… Un concessionari de cotxes de luxe! i dos hotels!. A més (per un tema de legal del Parc agrari del Baix Llobregat), al fer això, s’hauran de regalar 13 Hectàrees al Prat.

(…) Vergonyós

I tot això ho fan per fer-nos el gran favor de re-definir la zona, i amb la col·laboració d’un paisatgista, fer un preciós parc - De merda- On fins ara hi havia un grandiós parc natural - I per descomptat molt millorable-.

(…) I ho faran torejant als veïns, a les entitats, a la premsa i a qui calgui… I potser els dimiteixi algún regidor - traïdor- pel camí…

(…) I jo l’únic que puc dir és -que a part de sentir molta vergonya- Els desitjo - Com diria la meva iaia- Un bon mal de ventre.

(…) I per si son tant insensibles que no saben de que tinc vergonya o de que parlo, tant sols aclarir, que la vergonya no la tinc per ells, ni per mi… La tinc pels nostres fill… El que pensaran de nosaltres quan haurem deixat aquest món.