LA FOTOSÍNTESI

(…) La pell de gallina només de pensar en anar-hi (…)  Quina meravella. Fins i tot l’enganxina em sembla genial! (…) Dificultats, mil… Temps. Gol cau molt i molt lluny. El primer problema és disposar de temps (i de diners). De que tot vagi sobre rodes. I a mes has d’organitzar-ho tot molt bé… Amb molta antelació (…) per què no?. Altres coses que semblaven molt estranyes van ser… Van ser (i seran) un munt d’Elefantentreffen, van ser 12.000 fins a Turkia (…) Tot és temps, una mica de diners, preparació… I voler-ho. I això ja ho tinc i el company també. L’amic Muns (…) I sinó ens servirà per somiar…

(…) Òstia, Ginjinha!. Ja no recordava el que em va agradar la ginginha quan la vaig comprar a Lisboa (pfff… quan de temps). I que poc ens va durar l’ampolla… Ens la varem pulir amb la Hanneke, el Salva, el Fly, el Joanillo i la penya en una nit (…) Potser ara l’Alberto veurà el meu e-mail i me’n portarà una (…) Ja no ho recordava. Com canvien les coses… Ara surto els divendres amb el cotxet de la nena. Ara no fumo (again). Ara toca Elefantentreffen (again too). Ara els pisos valen menys diners, ara la feina pinta magra (bé, abans també pintava magra). Ara torno a tenir carnet B. Ara t’escolto. Ara tinc menys cabell. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li darem un tall.

(…) I què hi farem… Tot el dinar parlant de motos, d’anar en moto, de coses de moto, de les nostres motos, d’altres que van en moto, dels propers projectes en moto (…) Els Diego David, Jordi, Eduard, Marc, Muns, Joavel, Eloi, Guixà, Jose, etc… Sempre acabem (i comencem) parlant del mateix (…) I penso en sidecars, en portar (un dia) l’Emma… Ja preparo l’últim cap de setmana de Gener, somio amb Guzzis, Triumph i BMW’s… I em miro blogs com el de l’amic Alguersuari… I un descobriment… La alfombra mágica…I truco al Joavel i parlem de motos, amics que van en moto (…) Sóc cansino… Motos, motos i més motos… I algún amic (…) Per cert Joavel. Ja saps a quina benzinera t’espero el 27/1/10… Et sembla  a les 8h?…

(…) Els 1.201 dies de la Tiger a 74,04 km diaris -mitjana- també m’han servit per fer una mudança, portar-hi cadires, cavallet de pintura, bagul, bosses i motxilles… També m’han servit per mullar-me molt, patir vent i neu, caure alguns cops, empènyer alguns altres, menjar-me algun radar, viatjar per nou o deu països, 3 Elefantentreffen, fer -molts- bons amics (…) I en dies com avui, dies sense carreteres i somriures, per fer els 11 km que tinc fins a casa (…) I comprar cinta i massilla, per que demà toca pintura. Demà toca pintar una habitació de nena (…) D’una nena a la que suposo -amb sort- podré portar amb la meva moto… Però demà el que toca és pintura (…)  Y Con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho.

(…) Com m’agrada la sensació que em deixa la gent que em tracta sempre com si m’hagués vist ahir… Tot i fer bastants dies -mesos de vegades- sempre sembla que em van veure ahir (…)

El nen que m’agafa la mà per seguir un joc interromput dies abans (…) El vell amic que no veig mai i sempre és el millor amic (…) El gat que em recorda al cap d’un any.

Aquell que espera que torni de viatge -amb el milor del seus somriures al llavis- Que sempre m’espera amb el seu millor somriure als llavis (…) Un somriure habitual.

jkljkl 

(…) I què més dir, si des de l’any passat ja hi somiava. I això que és el sisè cop (diríem que ja m’ho conec). Diríem que sempre és igual. Diríem que no sé què hi ha. Diríem que passes molt fred…. Diríem que m’encanta (…) Fins i tot els tres cilindres pistonegen diferent (diríem que la tigressa ho sap).

I collons -en cinc anys- si n’he aprés de Wind Stoppers! i de cadenes de moto, i de conducció amb neu, i de botes i mitjons, i de previsions del temps, i d’autopistes alemanyes… I fins i tot algunes paraules voluntariosament pronunciades (que diríem, no valen per a res).

I si em pregunten què té d’especial la Elefantentreffen, no sé què dir. Diríem -podria dir- que no en té res d’especial. Diríem que no ho sé… Coses que m’encanten - coses senzilles que m’encanten- com els amics, els garrons, la família Vogel, el goulash soupe, el fred, la neu, el cel, els dubtes, la por, els nervis, la insígnia, els snaps, els boscos de Bayer (…) I -diríem que- vaig en la millor companyia. El Marc, el Joan, el David i l’Eduard. Cinc motos. Dotze cilindres. 5105 cc. 431 cv (…) uns 1600KM fins a N48 48.612 E13 18.066. Tot i que diríem conec els camins perfectament.

I són vacances (vacances diferents diríem). Diferents perquè no vindrà l’amic Jordi (…) Diferents perquè sempre ho han estat… Però igualment són unes vacances (…) Diríem que marxo de vacances.

(…) Avui no tinc un bon dia. Potser el que em passa, és que m’avorreixo. Tinc festa i no se que fer, i em posa de mala llet (…) Només puc pensar en la Elefantentreffen i el temps que m’hi separa em sembla de més. Com quan -de nen- no pots dormir per anar a algun lloc que desitges molt (…) Com els gats, quan de cop es crispen (…) Potser em sobren aquestes vacances que no he planificat… I poden acabar - tot i que espero que no sigui així- com el preludi d’una liquidació (…) Potser em posa nerviós l’imprevisible… I ja se sap que aquesta crisi és -certament- imprevisible.

jfkjrfjrfr 

Una Emma. Dos Triumph. Tres tistres triges. Quatre dies i cinc nits. Sis Elefantentreffen. 7 nans. Vuit moments. 9 mesos. Deu exemples. Onze records. Dotze campanades. Dotze més un. Catorze idees. Quinze cançons. 16 viatges. disset petons. Divuit contes. Dinou minuts… Vint dits.

(…) Dinou fades. 18 gols. 17 cafès. Setze petons d’amor. Quinze pagues. Catorze somnis. Tretze ocasions. Dotze mesos. Onze intencions. Deu n’hi do. Nou motos. 8 nenes. Set vides. Sis jocs. Cinc d’Oros (…) Quatre gats. Tres miracles. Dos petitons… Una Emma (…)

I arriba el moment de l’esprint final. Aquest any s’acaba (…) I -com sempre- ni idea d’on passaré la revetlla (…) I això no hi ha qui ho aturi…

De cap al gener de la meva 6ª Elefententreffen, a la primavera dels meus 39 anys, a tenir un(a) petitó(na). I es que tot passa tan de pressa… Però si fa una estona que va començar el 2008 (¿?)… I ja fa gairebé una any que treballo a EFE? (…)

Que complicat i que relatiu això del temps. Potser hauria de fer un esforç per mirar-me les coses amb una perspectiva nova. A veure si realment van tant ràpid com sembla (…) Perquè el que encara no tinc clar, és si el que sento són els quarts o ja fa estona que han començat les campanades.

Ja s’apropa. Ja em poso nerviós -com sempre- i començo regirar els calaixos de la roba tèrmica i a preparar coses estranyes, com les cadenes de la moto i les plantilles elèctriques (…) Ja s’apropa i em torno monotematic -pelma- i ho pateixen els que tinc mes a prop. Ja s’apropa, i el David, el Jordi i el Marc em truquen cada dia (…)

I tornarà el fred extrem, els codillos, els riures, la neu, les gilipollades, els invents absurds, mirar-me la moto amb lupa, els nervis, la por al gel, els garrons, el goulashsoupe- (¡!) impressionant- els KM’s, els Campanille, la Famille Voguel, la Carola, els “vikings”, el Marco, la Grappa i els snaps(…)

 I el David roncant, el Marc eixugant-se el cabell i el Jordi escampant tot per l’habitació… I si tot va be -espero- jo hi seré… ja s’apropa… Ja s’apropa l’ultim cap de setmana de Gener… Ja s’apropa la Elefantentreffen.

Her Bertral. Deutschland. 2005 (c) David Oller

Avui he rebut un correu (e-correu és clar) de la Carme Bertral… No la conec, jo a la Carme… Tant sols se que es diu Bertral, i que s’ocupa de reunir a tots els Bertral un cop l’any per fer un dinar… Em penso que tracta de construir un arbre genealògic de la famila…

Segons diu Internet (i no se si és cert o no), de Bertrals n’hi ha 58 (42 a Barcelona i 13 a Lleida)… I això el converteix amb el cognom 3750 en el ranking de popularitat a Espanya (a uns quants llocs de distància dels 1.467.460 García… El més popular).

(…) Sort que la Carme no es diu García.

De Bertral se’n troben de molt diversos (tot i ser poquets), mecànics, restauradors, periodistes, Metgesses, assessors fiscals, Músics (una mezzosoprano), il·lustradors, comunistes, futbolistes (a l’Argentina), freaks  , Un vi (1995 Guy Chevalier “Les Bertrals)… I estic jo… Que em dic bertral ( com la meva mare) tot i que el meu pare (al que enyoro mes que a ningú del món),es deia José Gallardo… I per coses de la vida … Aquí he acabat jo… Her Bertral…

(…)

I El proper cap de setmana, la Carme Bertral (que el meu germà diu que és molt simpàtica… I lectora d’aquest blog), farà una nova reunió de Bertrals a Palau de Plegamans…I jo m’ho perdré per que treballo…

Això d’anar en moto (sempre) m’ha fet pringar uns quants cops amb turmentes, vent, neu, etc… Ahir vaig tenir 15 minuts de pluja intensa a la ronda litoral d Barna (a les 12h de la nit)… Em vaig mullar com un peix…

El curiós del cas és que portava un vestit impermeable a la maleta, però no vaig tenir temps de posar-me’l…

… Jo, circulant a 80… Una pluja brutal… Els cotxes que encara aixecaven mes aigua (i jo intuïa em miraven pensant que era un imbècil…).

Primer em vaig tensar. Després vaig fer el que acostumo en aquestes circumstàncies… Vair pensar que això també passaria…Que ja n’he passat moltes de pitjors (en moto)… I que total, al cap de 15 minuts seria a casa i podria eixugar-me bé…

Vaig posar (literalment) al mal temps bona cara… Vaig somriure (vaig pensar que encara semblava mes imbècil)… Llavors vaig trobar-me amb una altre moto..Una Custom (plovia encara mes)… I em va semblar (i no crec que m’equivoqui, tot i no veure’l), que ell (l’altre motorista), també somreia…I això em va fer molt feliç…I vaig pensar en tots els moments genial que he viscut viatjant pel món amb les meves motos (les meves Triumph)… I sense adonar-me’n ja era a casa…

Això si. Vaig trigar 1/2 hora mes a seca-me i estendre tota la roba mullada…

Norman Hyde, Coventry, Hinckley, Roadrunner, Boneville, Tiger, Trident, Rocket III, Thunderbird, Siegfried Bettmann , Triumph Co. Ltd, triple, Daytona, Trophy,TT, triton, Speed Twin…

Paraules…Lletres…No signifiquen res si no saps de que parlo… Parlo de Triumph… De motos Triumph…De mes de 125 anys d’història… De la primera fabricació en serie de motos de la historia…De Café racer… Del TT de l’Illa de Man… De records de velocitat…

(…)

Personalment, mes de 180.000 Km amb dues motos Triumph!( una Legend 900TT i una Tiger 955i)…Irlanda (Oh! Irlanda…), Grecia (Hellas! 40º C!), Creta,  Croacia (que bonic), Turkia(encara no m’ho crec), Alemanya(-15º C), França (tants cops…), Italia (casi tota), Portugal, Holanda, Córsega, Suiza, Luxemburg, Austria, Eslovenia, Bosnia, Bélgica… (…) Qui m’ho havia de dir, d’adolescent que aquella emoció que em despertaven les motos seria per sempre…Que no s’acabaria amb l’arribada de la “vida de gran”…

(…) I Les Triumph… Com m’agraden…Les motos Triumph…I qui m’havia de dir, que el somni de tenir-ne una acabaria sent un tret característic de mi mateix…

(…)

Espero no deixar de somiar mai… I de voltar pel món damunt d’una Triumph…( I d’escoltar a la meva estimada, dir-me que estic obsessionat).