LA FOTOSÍNTESI

Amic Paco, jo, com tu, vaig passar molts anys al Crònica, saps? (…) A l’antiga redacció de Consell de Cent (pfff) Quant de temps. Llavors encara s’hi fumava (imagina’t!). Jo (com tú) vaig viure com fèiem el nou diari. Ostia! semblava bo, t’ho prometo… Van ser uns bons anys, eh Paquito?. Mira que varem riure amb el Losi, el Xevi, la Cris, el Miquel, la Rosa, la Ruth, el Robert… el Jordi (…) I jo esperant eternament el contracte promés! (10 anys!). Pel que sembla vaig triar el moment idoni per marxar. Les coses, des de llavors no son fàcils per allà (…) Saps? al marxar vaig endur-me una dona i una filla…  I un munt d’amics (…) El que et deia… Em van fer marxar, sí. Peró vaig endur-me un munt de coses bones.

(…) Que arrossega totes les misèries, fins la línia (que com deia el Baricco) on s’ajunten la terra i la mar. Arrossega fotògrafs cincuentons als que foten fora de diaris. I autònoms que rebaixen un 30 % les factures per poder seguir treballant (…) A la fi, tot acaba. I les joves promeses sobradament preparades (amb ulls ambiciosos) també… Ells també acabaran a la Platja. Envoltats de fulanos i menganos (…) Tots junts damunt d’una línia de sorra i escuma. Aquella línia (que deia el Baricco), on tota la immensitat de l’oceà, tota aquella massa immensa d’aigua, també acaba.. Hi ha un punt exacte on tot allò acaba.

Que fàcil ser e-simpàtic (…) Joder quina putada Víctor… Leucèmia… Quina putada per a tu, per a tots (…) Que llestos. Capullos mediocres que penseuso sortir de la crisi retallant diners i drets als treballadors… Emprenedors, I+D, noves tecnologies… Mentides (…) Gossos de l’amo (…) Quina pena haver llegit ja tots els Millenium. Que fort que Tele5 mangui les fotos de la Pe i el Bardem (impunement). Tenir-te Emma (Joder leucèmia!) la casa i el poble i els nens i tot… Quina putada… Te n’has de sortir… No sé què dir, tinc el cap una mica massa ple. Massa liat… Per on començar la neteja. Endreçar

(…) Joder!. I què collons faig jo ara?. Vacances?… Sona a cachondeillo que em quedi sense feina i encara vinguin a dir-me que m’ho prengui com unes vacances (…) Hivernar. Això sí que seria profitós. I La puta d’oros! agafa’t tu les putes vacances!. I no em calen idees… Ja en tinc un munt… La primera seria anar demà a currar (…)

Collons… Que no dramatitzo… No parlo de sobreviure, o de tornar a treballar d’aquí a unes setmanes -o dies o mesos- o de ser autònom o de si sóc la polla. i si sóc un professional como la copa de un pino…. Parlo de demà.

Demà em llevaré amb ben poca cosa a fer i em cagaré en la mare que va parir la mala sort que he tingut tota la meva vida professional. I la merda d’anys que he perdut aquí i allà, i el munt de cops que he hagut de començar de nou. I la merda d’empreses que tenim -i que em penso ens mereixem-.

I demà serà cóm avui. Amb l’estranya sensació d’anar veien gent que estaà treballant, i jo no - Jo ja no- (…) Avui he pensat molt en Los lunes al sol (…) I demà toca martes al sol…

I demà tot serà una merda. I jo tornaré a escoltar el cd d’Amaral… I aquesta serà la prova més clara de que és un dia de merda.

I no!. No són vacances (…) I collons, ja se que m’en sortiré, però estic a l’atur i no de vacances.

nnnnnnn

(…) Al programa del Buenafuente, l’Eduard Punset i el Leopoldo Abadía parlen de crisi de valors. I sona retòrica -mediàtica- però és cert (…) Poc importa ja si un diari hiperpremiat (4 Pulitzer!) i amb 150 anys d’història tanca, o si l’escombra està -ben- fabricada a Granollers o és una escombra de merda (wrong made in China).

Tant se val si volia ser un gran periodista. I més tard periodista. I més tard treballar (…) I ara miro enrere i veig que ho vaig fer. I que sóc un bon professional. I que això ja no importa… Ho tenim fotut tots plegats. Fins i tot els jovenets descarats que es pensen que es menjaran el món (em penso que el que menjaran és una bona dosi de merda).

I alguns s’hi resisteixen, i segueixen posant etiquetes tipus “vedella gallega” a les safates del súper. I d’altres aposten per tornar a vendre o fer alguna cosa de qualitat (…)

Ves a saber què pensaran i com viuran els que ara estudien. Potser fins i tot viuran a un món millor (…) Potser jo treuré -de nou- forces i m’enfrontaré de nou a tot aquest mecanisme que ens empeny al buit.

(…) Les coses no son fàcils per ningú -que dirien els Antònia- i jo no en sóc una excepció. No pinta bé. El tema feina no pinta gens bé (…) I no es tracta de subsistir o no. Ni de superar -de nou- la prova (…) Es tractaria de viure sense pensar sempre en feina, diners, hipoteques, despeses, autònoms, facturació…

(…) Es tractaria de viure -fàcil o difícil- sense que tot fos sempre el mateix (…) Es tractaria de què -per fi- es veiés que encara que poc a poc, l’espècie encara està en procés evolutiu.

(…) I potser avui no és el millor dia per escriure d’això (…) Avui el cap el tinc ple de negre… La incertesa m’arracona i no em deixa gaudir de les coses (…) I hòstia!. ja la conec aquesta sensació. Massa anys -des de el 90- que la visc… Dins el meu món es diu ansietat -o sertralina- i sincerament; És una puta merda (que odio).

(…) I sí. Les coses no són fàcils per a molts altres. I per a molts altres són molt més difícils. I al cap i a la fi, jo sempre m’he guanyat la vida (…) Curiosa expressió -guanyar-se la vida- (…) Quina vida? El dret a la vida o a la bona vida? La millor vida?

(…) Molt bé. Accepto el joc. Me la guanyaré. Però, hòstia… Un cop guanyada que també em deixin fer-la servir… Simplement viure.

(…) Avui no tinc un bon dia. Potser el que em passa, és que m’avorreixo. Tinc festa i no se que fer, i em posa de mala llet (…) Només puc pensar en la Elefantentreffen i el temps que m’hi separa em sembla de més. Com quan -de nen- no pots dormir per anar a algun lloc que desitges molt (…) Com els gats, quan de cop es crispen (…) Potser em sobren aquestes vacances que no he planificat… I poden acabar - tot i que espero que no sigui així- com el preludi d’una liquidació (…) Potser em posa nerviós l’imprevisible… I ja se sap que aquesta crisi és -certament- imprevisible.

Avui, aquest blog i qui el fa (la fotosíntesi) estan  Triste y Azul… El Xavier Bosch deixa de ser el director de l’Avui…I això és una pena (link)…

(…) És trist.

El Xavier és una persona molt vàlida que abandona el seu compromís amb el diari per raon que jo, igual que d’altres coneixem, però que en tot cas és ell mateix qui les ha d’explicar… O no(…)( Una pena)

Potser encara hi ha qui es pensa que els diaris es vendran tant sols a base de fer-los barats?… Que els hi expliquin als de

l’ ADN (per cert  de Planeta, com la meitat de l’Avui).

Potser encara hi ha qui creu que tots els periodistes son iguals, i no importa l’experiència o l’ofici… Volen diaris de becaris?.. Mals textos, fotos de merda, informacions anunci… Potser pensen que la premsa té algun futur feta així…

(…) Sovint parlem del si té futur, la premsa (el periodisme). Doncs jo puc donar una resposta.

Si deixem que les empreses periodístiques siguin governades (en solitari) per gent que no són de l’ofici, per multinacionals, per grups sense vocació periodistica, doncs desapareixerem…I ja està…Desapareixerem, deixant pas a un món inundat d’informació dolenta i sense contrastar… Informació subministrada per qualsevol (via la xarxa)… On les empreses tindran el camp abonat per fer-nos arribar els seus slogans i discursos (en forma de veritats absolutes)…

(…) Realment és una pena (això del Xavier)… Que com es pot veure el tinc en bon apreci… Fa gairebé un any va barallar-se per mi (sense sort)… Va barallar-se perquè jo (l’últim mono) em quedés al diari… (i no vaig quedar-m’hi)…

Tot i això, potser el sr. Bosch no ha sigut prou fort (com altres abans que ell van ser-ho)… L’avui sempre ha “exigit” gent resistent… Cadascú, però, coneix les seves circumstàncies…I totes son igual de respectables (faltaria mes!)…

(…) Espero que l’Avui se’n surti d’aquest cop (com altres vegades)… Que el torpede no toqui la linia de flotació… I que el Xavier Bosch tingui molta (i millor) sort que la que ha tingut a aquest petit i preciós diari ( i que un dia, jo no em trobi que aquest blog ja no existeix).

M’arriba una carta que l’empresa editorial RBA fa arribar als seus treballadors… - Algunos grupos de comunicación se están planteando despidos masivos, de cientos de personas: Prisa, Unedisa, Grupo Vocento, Zeta y otros(…) Como muchos de vosotros sabéis, desde hace unos meses estamos trabajando en el Plan PAUS (Plan de Austeridad) para afrontar la crisis en las mejores condiciones… Queremos hacer mención especial a que muchas de estas medidas han sido idea de los propios equipos. Sustituir las botellas de agua por fuentes ecológicas; felicitar la Navidad con tarjetas electrónicas; suprimir las comidas de Navidad… y muchas otras ideas, han partido de los equipos. Muchas gracias a todos (…) El objetivo es que los salarios más bajos no se vean afectados; los medios un poco; y los más altos, más. Y desde luego, el objetivo mayor es que no se pierdan puestos de trabajo“- .

(¿?) Que bonic (si fos veritat)…

Em recorda una altre carta que em va arribar fa uns dies… En aquella ocasió també la Enviava la direcció d’una empresa editorial als seus currants (Cultura 3)… En aquella carta, per fer un resum, es deia que els treballadors tenien que treballar mes, gastar menys i aprendre anglès (¿?)… Poesia Urbana en època de crisi.

Casualment avui he tingut una assemblea laboral… Sembla que tindrem un augment salarial del “poc,menys%” (bastant per sota del IPC… I sembla que la meva empresa vol que ara els redactors i els fotògrafs fem vídeo (…) que gastem menys, i que siguem menys assalariats… etc…

El món el que vivim és així… Abans es pagava el parking per hores i ara per fraccions (de 6 decimals!)… Sembla ser que abans (quan es lligaven els gossos amb llonganisses), els bancs, les empreses i els empresaris es feien d’or…I ara ens toca aprendre anglès i pagar-los la crisi.