LA FOTOSÍNTESI

Doncs sí. ja ho te això d’Internet. Qualsevol pot linkar-te i creuar-se  al la vida. De sobte algú entra a casa teva (i ja està) (…) I el meu alcalde avui em troba a la seva cuina, amb un cafè a la ma (tranquil·lament) preguntant-li perquè si ell celebra tant el comerç de barri, el famós barri gairebé no te botigues (excepte mil basars xinesos)… Perquè ja no tinc videoclub, papereria, ni quiosc… Perquè quan baixo la rambla tot son bancs (…) I ja de pas, ja que estic a la seva cuina, també li preguntaré perquè al carrer on el PSC i ERC tenen dues precioses seus,   al costat d’ un col·legi, per les voreres no hi passa un carret de nen, ni un carret de la compra, i perquè està sempre ple de cotxes en doble fila i el paviment aixecat, i la seu del seu partit, te un gual davant d’un descampat (de merda!) (…) Ja veus, perques de ciutadà que se t’ha ficat a la cuina (…) Per cert.  Està força bé el llibre que llegeix l’Alcalde!

El fin del verano siempre es triste -que cantaven aquells dels 80- i aquest any és mes cert que mai (…) Vist i no vist.

Prou -de moment- de pueblo i nens, de Lucias i Marias, de bicis i pilotes, de Síndria i presco, pipes i clares, gelats, aigua de la font, casa nova i casa vella, escales amunt escales avall, nen que dorm damunt meu o nena que dorm damunt meu, nen castigat i nena castigada, siesta o perdidos+siesta… Fins el proper any a la piscina i al riu.

(…) Prou de festes de llavis (Pfff)

Toca mirar les fotos. Viure un any dels somriures, i dels mil petons dels peques, del poc moreno que m’ha quedat al cos, de la il·lusió de tornar-hi aviat (encara que sigui un weekend), de la garrafa d’oli…

I ara -avui- a currar!. Collons quines poques ganes (…) Que hi farem… Ja ho deien aquells dels 80 -… siempre es triste-. Tornem-hi als problemes, la facuració i la merda de la grip A… Que m’acollona molt (i no puc evitar-ho)…

(…) Contagiar-me! vull contagiar-me del somriure de la  Nina (Mädchen lächelt). De la força del cor de la meva nena de la panxa. De la dolçor de la Marta

Agafar tot el que avui m’ha tocat la pell i quedar-m’ho (quedar-m’hi) per sempre (…)

I potser avui -també- oblidar la sertralina… I tenir una Wolksvagen California  per anar amb uns amics de viatge.

(…)

Diu el Google -que tot ho sap- que aixó és: lat=41.35636062561562 lon=2.068355977535248 (…)

I és fàcil. El Google és així. Tot ho fa fàcil (…) I el patracol de papers que m’han donat a l’INEM (o SOC o Treball) diu que és IMPORTANT que no confongui l’abonament trimestral de les cotitzacions amb càrrec a la prestació amb la subvenció de quotes que no anomeni “bonificacions” aquestes ajudes, perquè és un terme no correcte (¿¿??) ja que les bonificacions son competència de la Tresoreria General de la Seguretat Social (¿¡!?)

Em penso que soc mes tonto del que em creia (…) jo em feia per un tio normal. No massa estrany… Amb dues cames i tal, diríem… Un noi despert, diríem (…)

Necessito un papeleos map… He perdut el Nord. Necessito uns papers que siguin com el Google… Uns papers per tontos del s.XXI.

(…)

O millor, deixar-ho i dedicar-me a coses que fins i tot un tonto sap fer… Com estendre roba al terrat o escriure un Blog…

És horrorós!. El PDF dels documents no es pot imprimir en blanc (per omplir-lo a mà) i si l’omples i no tens impressora no es pot guardar! I si no utilitzes Explorer no cal ni que ho intentis (pfff)i quan busques una impressora + Internet + ordinador + tú + Explorer… TatxáAan! ara no funciona -i punt- i ja no saps que més provar, però és que la cua de l’AEAT és de l’òstia (…) I jo sempre he pensat que quan vols una cosa ben feta te l’has de fer tu mateix (self made, que diuen), però és que ni així ho aconsegueixo (…) certificado de usuario?…

(…)

Ni ganes d’escriure el Blog (¿!) Potser és massa santa, la setmana, perquè em preocupi de l’INEM, el SOC, l’AEAT i de la SS. Paperassa burocràtica que res té a veure amb la passió de Crist (Espero que tampoc sigui la meva, de passió!)… Espero que com a molt -la meva història- parli de travessa del desert (…)

I ni tant sols puc distreure’m jugant amb els nens, que fan el que han de fer el nens i marxen de vacances. I la nena de la panxa encara només és panxa (…) Quines ganes de petons que tinc avui… Quines ganes de jugar. I d’oblidar.

(…) Joder quina cua a l’Oficina d’ocupació -ni molt menys tan divertit com a Full Monty- i fan curt de cadires… Uf els genolls! (…) Diu el noi de la taula 7 que ”si EFE és internacional o nacional” (…) Fullejo el certificat d’empresa que diu blablabla (…)

Diu el diari que diuen els manifestants que la culpa és dels mossos, i els mossos diuen que dels manifestants -i el Saura ja no sap què diu- i diu l’Ana que la Ruth ja fa 1m. d’alçada (…) Òstia! ara una dona li diu a la d’informació que “va usted a saber mejor que yo lo que tengo que hacer!” (¿?)

Quantes coses diu la gent… I ja porto aquí 1h i 1/2.

(…) Pubilla Casas. Un nen amb pinta de fill li explica a una colombiana amb pinta de mare que -” Ya se contar en inglés… Mira… One, two, three, quatre, five, sis, seven, vuit…” (…) Gavarra. Una parella amb samarreta de la selecció d’Ecuador i pinta d’Equatorians fa carantoines al mes petit dels tres nens amb pinta de fills que els acompanyen (…) Cornellà. Un negre d’accent cubà i pinta de cubà parla amb un altre home amb pinta de marroquí sobre no se que de Vodafone i d’una calaixera (…) I el viatge ha passat en un tres i no res (…) Començo a pensar que -com dirien o podrien dir els Antonia Font- jo gairebé ja no sóm d’eixe món (…) Però és que aqueix món m’encanta…

(…) Puc dir que ets bella, però tampoc aquesta és la paraula. La paraula que busco (…) I al Sud hi havia Saturn -i les seves llunes- però a mi només m’interessaves tu. Sempre tan a prop (…) I sí, ahir era un dia de nervis. Un dia trist, però jo vaig dispersar-me pensant en la teva pell, i la llum que desprenies, el fred a les orelles, Dione, Tetis, Tità, Rea…  i els anells en el mateix pla que els planetes i tot el cosmos, que demostren -diu el Wagensberg- el Moment angular (Què difícil d’entendre).

I vaig pensar en les coses que ens han passat, i que avui -ahir- érem allà, esperant l’Emma, mentre miràvem una lluna també preciosa. Dins del nostre moment, potser angular.

(…) El més dolç ets tu, nena de la panxa. El més amable del que m’envolta. El somriure que se m’escapa (…) Tots els nervis -que tinc- ets tu, Emma… Fer-ho tot bé. Que tot vagi bé (…) Em senta bé saber-t’hi allà dins. Imaginar-te.

(…) I a tot ens acostumem les persones… A tenir una nena dins d’una panxa -la panxa de la meva estimada- també (…) I t’hi acostumes tant, que fins i tot sembla difícil que un dia surtis d’allà dins (…) Per sort per la mare, sí que en sortiràs (…) I ja veurem si ets com jo t’imagino…

(…) Els 1.201 dies de la Tiger a 74,04 km diaris -mitjana- també m’han servit per fer una mudança, portar-hi cadires, cavallet de pintura, bagul, bosses i motxilles… També m’han servit per mullar-me molt, patir vent i neu, caure alguns cops, empènyer alguns altres, menjar-me algun radar, viatjar per nou o deu països, 3 Elefantentreffen, fer -molts- bons amics (…) I en dies com avui, dies sense carreteres i somriures, per fer els 11 km que tinc fins a casa (…) I comprar cinta i massilla, per que demà toca pintura. Demà toca pintar una habitació de nena (…) D’una nena a la que suposo -amb sort- podré portar amb la meva moto… Però demà el que toca és pintura (…)  Y Con esto y un bizcocho, hasta mañana a las ocho.

(…) Feia temps que no veia una imatge tant preciosa. Una meravella d’esfera roja, retallant -l’hotel, l’hospital- els edificis mes alts del Baix Llobregat (…) Es feia difícil conduir i no distreure’s(…) He buscat les paraules per definir-ho -dins del meu cap- i no hi eren (…) A mida que arribava a l’Ikea una estranya cua de cotxes -intueixo que també contemplaven l’espectacle- s’ha anat espessint… Un horitzó de foc camí de la feina. Un círcol rodonissim (…)

He volgut pensar que era un missatge. Un signe inequívoc de que -sempre- desprès de la foscor torna ha sortir el sol (…) I és una obvietat, però a mi -ara per ara- ja em serveix.

(…) Potser sí, que em sento en fora de joc. A mida que els problemes s’apropen no se com encaixar-hi (…) Potser sí que hi penso massa. No puc evitar-ho.

És que el meu lloc ara és al teu costat -i de l’Emma- i no tinc ganes de malbaratar energia en coses de feina o diners (…)

No tinc ganes de ser un outsider (saps?). I potser hauré de buscar-me un espai al món. O potser les coses canviaran radicalment i tot s’arreglarà. O simplement tot serà simplement igual -diferent- que sempre (…)

Saps? M’angoixa saber-me en fora de joc (fora de lloc)… Però m’aguanto (…) M’aguanto -i si cal- m’aguantaré.

Escric des de una biblioteca nova de trinca… Tot i que el WIFI -també nou de trinca- és insuficient per tots els usuaris (…) Nova!, i al costat de casa!. Biblioteca Marta Mata (¿?)

Resulta que la Marta Mata -a la que no tenia el plaer de coneixer, més enllà de coneixer el nom- va viure de ple la República… És preciós el que ella mateixa va explicar l’any 2006 a la Biblioteca Nacional (…)

M’impressiona el que conec de la república. Sobretot cóm es vivien l’educació i la cultura(…) Un intent valent i orgullós de posar-nos al capdavant d’Europa (…) Van projectar més de vint mil escoles públiques, van fer -diuen els historiadors- el millor pla professional pels mestres que ha existit mai i van intentar eliminar l’analfabetisme d’España (…) I no s’en van sortir (…) Però alguns van quedar impregnats de tota aquella meravella (…) Alguna esquitxada d’aquella marea fins i tot ens ha arribat a nosaltres (…) Una immensa marea roja, que va arribar un 14 d’Abril del 31.

hhjhj 

(…) Doncs sí que estic apanyat. Està clar que la sort no em somriu. Amb aquesta mà no podré guanyar mai  (…)

A veure… Sis de copes, el tres de paraigües, el cavall del rei Gaspar, un rei amb espasa i una carta amb molts xurros de colors (…) Pfff… Ho tinc negre… I aquest fa cara de tenir lligat gairebé tot (…) Només cal mirar com riu i com fa anar les cartes… Es nota que en sap. Es nota que és d’aquells que juguen a què tu no puguis fer el teu joc (…) A més juga a distreure’m… Ara em fa un petó… Ara em trepitja el cap… Ara riu d’un pedete… Ara em pren el 6 de xurros perquè li fa gracia (Pfff…) Ho tinc fomut amb aquest peça… Em penso que acumula cavalls i reis…

jfkjrfjrfr 

Una Emma. Dos Triumph. Tres tistres triges. Quatre dies i cinc nits. Sis Elefantentreffen. 7 nans. Vuit moments. 9 mesos. Deu exemples. Onze records. Dotze campanades. Dotze més un. Catorze idees. Quinze cançons. 16 viatges. disset petons. Divuit contes. Dinou minuts… Vint dits.

(…) Dinou fades. 18 gols. 17 cafès. Setze petons d’amor. Quinze pagues. Catorze somnis. Tretze ocasions. Dotze mesos. Onze intencions. Deu n’hi do. Nou motos. 8 nenes. Set vides. Sis jocs. Cinc d’Oros (…) Quatre gats. Tres miracles. Dos petitons… Una Emma (…)

I que collons en se jo, de pollastres (¿?) Però, ben mirat, conec un que va voler muntar una granja de cargols -i tampoc en sabia res- i tothom el tractava amb respecte (…) Tant com al senyor Ferràn Adrià quan decideix ser un empresari televisiu, o els pozeros que compren diaris, els llibrers que tenen avions o els totpoderosos loteros que qui sap si un dia construiran un hotel a l’espai (…) Totpoderosos empresaris que diversifiquen (ja!)… I jo -si deixo de fer el que faig- per criar pollastres, no serà per diversificar. Serà per sobreviure, perquè a hores d’ara no tinc clar un futur en el periodisme (…) Espero que si crio pollastres, al menys siguin de pota blava (que em queda a prop de casa).

Diu un col·lega -anònim- que el millor sistema de calefacció per un pis és el gas butà(¡!)… La bombona de butà(¿?). No se que dir…  A part de menjar-se l’oxigen que dona gust, el no menys perillós -exercici- de pujar la bombona per l’escala no garanteix cap millora al delicat estat de moltes esquenes… Això afegit al relatiu manteniment de les instal·lacions, i la estètica -falta de estètica- de les bombones al balcó… Doncs… No se que dir-li (…) Les seves raons tindrà (…) Potser és com l’amor de pare… Cec. D’aquells que et fan pensar que el teu fill és el mes guapo del món… Tot i ser una bombona de butà… Fet - que per altra banda- no te res a veure amb que l’estimis més que a res al món (…)

(…) Feia molt que no parlava amb el Raimon -un any?- i he notat l’emoció a la seva veu (…) Ell està separat -com gairebé tots- i te un fill… I m’ha explicat que s’ha comprat un Smart, que està sol, que viatja tot el que pot, que li han piratejat la Visa i li han pispat 600 euros (¡!) Que no veu a cap dels altres, que s’està quedant calb…

I jo (…) Jo li he dit que visc a Cornellà, que tinc una ecografia penjada a la nevera, que encara no tinc feina fixa… I que també estic calb… Però jo no m’hi poso productes miraculosos(…) I després de la trucada m’he quedat una mica en B&W - i una mica content- sense un motiu (…) Potser si que sóc el noi trist i solitari que diu l’Alfonso.

El temps (…) que passa -i a vegades pesa- (…) El temps que passo amb ella -tu- és tant estiu, és tant estiu… Però és temps, i una part d’aquest temps l’oblido (…) l’òxid que s’ho va menjant gairebé tot (…) I noto que em fan mal coses que ni sabia que existien. I això que no ha passat massa temps (…) Però el temps passa- cada dia- i poc a poc tot es rovella (…) I tot esdevé el que ni t’imaginaves que esdevindria. I em cau el cabell (com al meu pare)… I sóc tant jove (em veig tant jove).(…) I no vull oblidar-te res (Marta) (…) Els silencis de sofà, com balles rumbes, l’ordre dels estris de cuina, l’antiga redacció de l’Avui, Las negras, els divendres amb les Ciércoles, el teu cul! (…) la petita t-shirt Triumph que el Juan Carlos ens va dur dissabte a casa…

Sincerament. Que donin a Barcelona la Seu Permanent de la Unió pel Mediterrani (…) Vull dir (…) Vull dir, que Ja és rar que alguna cosa ens uneixi, als mediterranis… Pobles -tots ells- Massa antics i fiers com per conformar-se amb res que proposin els altres.

(…) Sincerament (posats a parlar amb sinceritat)… Si d’algun lloc reconec que em sento -amb la ma al cor- És Mediterrani… Y que le voy a hacer… Nací en el Mediterraneo

(…) En lloc m’he sentit millor mai a la vida que collint pedres a la platja del Monsul, al Cabo de Gata… Que prenent el sol a Elaphonisos, a Creta… Que creuant amb moto el pont de Gàlata, amb la Triumph, a Istambul… Que menjant musclos a la península de Peljesac a Croacia, Que en bicicleta -Amb la meva estimada- Pel delta del Llobregat,  Que dormint a una casa de pescadors de Katapola, a Grecia, Que banyant-me a les roques de Còrsega, Que un diumenge d’arròs a Ca la Nuri, a la Barceloneta, Que un dissabte a Calella de Palafrugell, Que un divendres d’estiu a Sitges, Que una tarda freda a Colliure, Que sota una llevantada al Port Olímpic, Que al damunt d’un Ferry salpant d’Ancona, que passejant sota la pluja al delta de l’Ebre (…) Que veient el mar de lluny, mentre recullo la roba al terrat…

A tots aquest llocs i d’altres he conegut gent orgullosa. Barreja de milers de cultures i de milers d’anys… Gent Mediterrània… Gent que potser si - Ara si- Sabran entendre’s i caminar junts.

Tant se val (o s’hauria de valer) si ets un “ravalita” convençut, o de nou barris, o de Sants de tota la vida, o de Cornellà (com jo ara)… Tant se val (o s’hauria de valer).

Tot son llocs on viure. Tot son barris de una ciutat qualsevol (si. També BCN és una ciutat qualsevol!).

L’únic que importa és que sigui això. Una gran ciutat. Un entramat d’espais pensats per fer una vida. Amb un disseny modernista impressionant, o una sobrietat i eficiència extrema… Fins i tot i cabria el caos i degradació del Raval… Fins i tot i cabria les noves formes d’art (de nous rics), que practiquem al 22@…

Nomes ens caldria això per viure. Tenir cases, botigues, carrers, escoles, cinemes, bars, biblioteques… Coses normals…

(…)

No ens caldrien tants hotels, restaurants de guiris, botigues de souvenirs… I demés merdes pensades únicament per encabir els 13 milions de visitants que te Barcelona cada any…

(…)

Però jo ja no puc parlar…Ara ja no soc de Barcelona (38 anys després ja no ho sóc)… Ara simplement sóc “un de Cornellà” que diria (diuen que diria) un tal Sostres.